Passió pels trens

Llarga Distància a Tarragona

2010-06-09T13:06:00.003+02:00

El dissabte 29 de maig no tenia res a fer i em vaig regalar una visita ferroviària a Tarragona, però enlloc d'anar-hi amb un tren regional vaig preferir anar en trens de Llarga Distància, a lo grande.

El viatge va començar a les 6:42 del matí, hora en què la unitat 213-15 de FGC va començar el seu servei R5 fins a Martorell Central. Allà vaig enllaçar amb la 213-12, que feia un servei S8 fins a Barcelona Plaça Espanya, on vaig arribar a les 8:15. Aquest primer viatge em va costar 5,80 euros per un bitllet senzill de 6 zones. Per arribar fins a l'estació de Sants vaig haver de fer correspondència amb el Metro, concretament el de la línia 3. Un cop arribat a l'ampli vestíbul de l'estació Adif de Sants, vaig anar a la guixeta per comprar-me un bitllet de l'Euromed nº1091, que surt de Barcelona a les 9:00 amb destinació València Nord, i que per anar a Tarragona em va costar 20 euros justos. Deu minuts abans de la sortida es va presentar a la via 11 un aneguet de Talgo del tipus 130, concretament eren les unitats motrius 130-075 i 130-076, i em vaig aposentar en el meu seient reservat del cotxe 5 a la banda de la finestra del costat mar. Aquests trens són molt criticats per part dels aficionats al ferrocarril, ja que han suplantat molts serveis que es realitzaven amb material convencional de locomotora + vagons, però la classe 130 té un disseny agresiu que m'agrada, a part que la comoditat i amplitut del seu interior és notable.

A les 9:55 vem arribar a Tarragona, 55 minuts després de la sortida, i vaig fer una primera inspecció per l'estació d'aquesta capital de província. Les vies que queden mortes al costat de l'edifici de l'estació estaven ocupades per dues curiositats. Per una banda hi havia l'automotriu 448-002 del servei Catalunya Express, que és la única a tenir només dos vagons enlloc dels tres habituals i que, per aquest fet, s'utilitza com a llançadora entre les estacions de Sant Vicenç de Calders, La Plana-Picamoixons i Tarragona. L'altra sorpresa és la impresionant locomotora diesel 319-238 (la primera que veig d'aquest tipus), que estava al davant d'un tren d'obra que sempre està estacionat allà per casos d'emergència:

Com que en dissabte no hi havia trànsit de mercaderies i l'estació estava una mica morta, vaig voler pujar per primera vegada en una unitat 448, popularment anomenades rentadores o comboritos. Vaig comprar un bitllet d'anada i tornada a Reus, que em va costar 3,60 euros. A les 10:07 va entrar per la via 1 la unitat 448-007, a càrrec del servei Catalunya Express nº15017 entre BCN Estació de França i Zaragoza Delicias. Un cop a Reus l'ambient encara estava més malament que a Tarragona, només vaig veure passar una locomotora Traxx aïllada. Després d'esmorzar vaig tornar a l'estació per agafar el tren de tornada, el Catalunya Express nº15038 que començava el seu viatge des de Reus a les 11:10 amb destinació Barcelona, a càrrec de la 448-020. Aquestes unitats no em van desagradar, ja que malgrat tenir un espai reduit entre files els seients són flonjos i confortables. A les 11:25 ja tornava a estar per les andanes de Tarragona, observant una renglera de 5 locomotores del tipus 253 que estaven estacionades una rera l'altra a la via més propera al mar. A les 11:57 vaig veure com arribava per la via 1 aquesta unitat 490-007 fent el servei Alaris nº1111 entre BCN Sants i Alacant, un tren que no havia vist mai i que té una estètica similar al Pendolino:

Finalment, a les 12:42 i amb 10 minuts de retard, va arribar el meu tren de tornada: el Talgo nº1102 que va de Murcia fins a BCN Sants, servit per la locomotora 252-066:

El bitllet entre les antigues Tarraco i Barcino em va costar 17,90 euros, tornant a tenir seient reservat a les finestres del costat marítim. Aquest viatge no em va agradar tant, ja que em vaig trobar restes d'embolcalls i ampolles per sobre el seient i per terra, a part que els passatgers del vagó eren força escandalosos. El tren en si ja estava més fet caldo, tot i mantenir la comoditat pròpia de l'empresa Talgo. El maquinista va anar per feina i vem arribar a Barcelona puntualment a les 13:39, eliminant el retard que portava el tren. Aleshores, com que no havia pogut veure cap mercant, vaig comprar un bitllet de rodalies per anar a Castellbisbal per provar sort. El bitllet de tres zones em va costar 2,35 euros i vaig arribar a destí a les 14:35, a bord del Civia 465-718. Sort que estava distret dinant i fent un parell de trucades, ja que fins a les 16:21 no va apareixer cap mercant, un penós Teco encapçalat per la Traxx 253-028 que només portava tres pataformes carregades:

Ja sé què em direu: a qui se li acudeix voler veure trens de mercaderies en dissabte? Després d'això vaig anar a peu fins a l'estació de Martorell Vila, comprant un bitllet de 5 zones que em tornaria a casa per 4,95 euros. A les 17:09 va apareixer la unitat 213-01 fent un servei S8 fins a Martorell Enllaç, on vaig enllaçar amb les 213-05 + 213-24 que feien un R5 fins a Manresa Baixador, punt final d'aquesta sortida.

Incursió a Barcelona

2010-05-30T20:10:00.004+02:00

El divendres 28 de maig vaig haver de baixar a Barcelona per qüestions administratives. A mi no m'agrada baixar a la capital catalana perquè hi ha molta gent, però quan s'hi ha d'anar s'hi va. L'aventura del dia va començar a l'estació Adif de Manresa, agafant el rodalies R4 de les 7:24 servit per la unitat doble 447-101 + 447-099. Per culpa de les obres de la Sagrera, el recorregut finalitza a l'estació barcelonina de Sant Andreu Arenal. Vaig anar seguint la gentada cap a fora el carrer, on es formava una cua a l'entrada del metro per agafar la línia 1. Com que havia programat el desplaçament amb temps de sobres, vaig anar passejant fins a la boca que hi havia a l'altra banda del carrer, però quan vaig ficar-me sota terra el panorama era espantós:

Uf! Vaig pensar, deixa'ls marxar i espera't el proper comboi. El proper tren, que també era una unitat del tipus 4000, també estava a rebentar de gent. A l'estació de Clot ja no aguantava més aquesta violació del meu espai vital i vaig baixar per esperar el proper tren, que va resultar ser una unitat del tipus 6000. Aquest tren em va agradar més, ja que els seients estan disposats longitudinalment, deixant més espai al centre i amb bastants llocs on agafar-se. Com que aquest últim tren anava força descarregat, vaig poder arribar amb tranquilitat a la Plaça Catalunya i fer les meves gestions.

Un cop acabada la feina, vaig tornar-me a ficar sota terra per agafar el rodalies R4 que sortia de la Plaça Catalunya a les 10:20. Com que volia aprofitar la resta del matí per caçar trens, a les 11:07 ja baixava de la unitat 447-055 a l'estació de Sant Sadurní d'Anoia. Volia visitar un dels ponts més famosos dels aficionats catalans al ferrocarril, que està a tocar de l'estació i té la peculiaritat de tenir com a decorat un viaducte de la LAV. Allà vaig enganxar aquest Teco en direcció Sant Vicenç de Calders, remolcat per una tàndem de locomotores 269 que no vaig poder identificar:

Però el problema d'aquell dia, a part dels núvols, era la vaga de Renfe que havien convocat un parell de sindicats. Per tant, com que tampoc em va agradar gaire aquest lloc vaig tornar cap a l'estació. A les 12:27 retrocedia de Sant Sadurní a Gelida enfilat en la doble unitat 447-075 + 447-164. Allà vaig estar improvitzant un lloc on poder veure bé els trens. Per desgràcia, quan estava en un camí sense gaire vistes, va passar un Teco de Continental Rail en direcció Barcelona. Després de cagar-me en tot, vaig acabar obrint-me via a través de la vegetació fins arribar en un punt molt bo, amb vistes sobre el pont del riu Anoia i el poble de Gelida. Allà vaig enganxar aquest rodalies format per la 447-038 i una altra sense identificar, que a les 13:32 baixaven cap a Martorell:

Però el problema de la vaga persistia, ja que durant l'hora i quart que vaig estar enfilat allà dalt només van passar dos rodalies. Quan vaig decidir tornar cap a l'estació, a mig camí va passar un mercant que semblava el paperer de Girona, i mentres esperava el tren a l'andana va passar aquesta locomotora 253-079 a les 14:21 amb un carregament de Seats:

Després d'aquesta mala sort tenia la moral per terra. A les 14:33 va arribar el rodalies format per la 447-169 + 447-071 que em portaria de Gelida a Martorell, on vaig canviar l'estació d'Adif per la dels Ferrocarrils de la Generalitat. Allà, a les 15:01, la 213-21 es va fer càrrec de mi fins a Manresa Baixador.

Dijous 6 de maig (2a part)

2010-05-24T11:10:00.004+02:00

Continuant amb el post anterior i després de passar mig matí veient trens, a les 11:00 vaig enfilar-me a la unitat 213-14 de FGC que feia la seva aturada a Martorell Central, per tal de tornar cap a casa i anar a dormir (recordar que feia torn de nit i anava d'empalme). Però quan el tren va arribar a l'estació de Martorell Enllaç, em vaig endur una gran sorpresa al veure el tren de vapor dels Catalans amb una gran quantitat de mainada. Aquí va venir el dilema: em baixo a Montserrat Aeri per caçar-lo o passo del vapor i me'n vaig a dormir? Per suposat era una ocasió massa temptadora, i a les 11:20 em trobava a l'andana de l'Aeri de Montserrat. Vaig anar cap el corriol que surt del sud de l'estació, buscant un lloc adient, però fins a les 12:14 no es va presentar la locomotora "Monistrol" amb el seus quatre vagons carregats de nens i nenes:

Després de veure passar aquest tren tant encantador vaig tornar corrents cap a l'estació, on a les 12:20 vaig agafar la unitat 213-36 cap a Manresa. Però arribant a Monistrol de Montserrat hi havia el tren de vapor estacionat i a punt per fer el canvi de sentit. Ja que estava posat, vaig baixar del tren per presenciar-ho. La Monistrol feia sonar insistentment el seu xiulet provocant la sorpresa de la mainada. Després d'omplir el dipòsit d'aigua, la locomotora va ser desenganxada dels vagons per fer el canvi de sentit. Aquí la veiem anant cap el nord de l'estació per canviar de via:

Aquesta màquina amb la numeració 209, fabricada a Bèlgica l'any 1948 per l'empresa Energie, va creuar veloçment l'estació per la via 1, dirigint-se cap a les agulles del sud de l'estació. Aquí la tornem a veure aproximant-se als vagons on tornaria a ser enganxada:

Després de desfogar-me fotografiant tots els racons de la màquina vaig pensar que, ja que estava allà liat, podria veure baixar el tren de tornada. Dit i fet, a les 12:44 vaig agafar un servei R5 cap a Barcelona servit per la 213-33, tornant a baixar a l'estació de Montserrat Aeri. Després de tornar-me a posicionar i apartar unes quantes branques que feien nosa, a les 12:59 va passar el tren de vapor que baixava amb la locomotora girada cap a Martorell:

Finalment, a les 13:20 vaig pujar a la unitat 213-14 (per segon cop en aquell dia) que em deixaria a l'estació de Manresa Baixador a les 13:45. Però aquí no es va acabar tot, ja que ara també cal passar el bitllet a la sortida de l'estació. Com que havia validat el bitllet a les 11:00 del matí a Martorell, la màquina no me l'acceptava per excés de temps, i li vaig haver d'explicar a la revisora que soc aficionat al ferrocarril i havia estat fotografiant el tren de vapor. Amb una cara de poc convençuda em va obrir la porta manualment per deixar-me marxar. No m'ho hagués imaginat pas, però finalment vaig anar a dormir a les dues passades, amb el despertador a les 9 del vespre per anar a treballar...

Dijous 6 de maig (1a part)

2010-05-08T09:16:00.003+02:00

A mi no m'agrada gaire baixar cap a l'àrea metropolitana de Barcelona, ja que hi ha massa gent i massa trànsit pel meu gust i no m'hi trobo còmode. Però ferroviàriament parlant és el lloc més intens de Catalunya, i la varietat de trens que suposa el transport de mercaderies és molt suculent. Feia temps que tenia ganes d'investigar sobre el terreny el triangle d'accés a la fàbrica de Seat, situat entre les estacions de Martorell i Gelida (terme municipal de Sant Esteve Sesrovires), i vaig decidir anar-hi el dijous passat dia 6 de maig.

Quan vaig plegar de la feina a les 6 del matí, vaig dirigir-me a l'estació de FGC de Manresa Baixador, on agafaria el servei R5 de les 6:42 cap a Barcelona servit per la unitat 213-29. Baixant del tren a Martorell Enllaç vaig fer a peu el recorregut de 3 quilòmetres fins el punt desitjat, travessant els barris del Pelegrí i la Joncosa, seguint la carretera B-224 per sobre el peatge d'accés a la AP-7 i travessant la urbanització del Pou del Merli per arribar a la carretera BV-2433, on més avall es troba un pont sobre la via fèrrea. Després de voltar per la zona vaig arribar a la conclusió que aquell pont era realment el millor punt d'observació, tot i tenir unes vistes una mica limitades. A les 8:12 va passar en direcció BCN la locomotora 253-035 remolcant un llarg Teco, una circulació similar al Teco que va passar a les 8:42 format per la unitat 253-074 cap a BCN. A les 9:10 vaig sentir com canviaven de posició les agulles d'accés al ramal de Seat, i al cap d'un minut va treure el cap per la corba la composició del Cargometro dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, encapçalada per la locomotora diesel 353-04 (ex-Renfe 310-104):

Era el segon cop que veia aquest transport de peces de Seat i el primer cop a poder-lo fotografiar, o sigui que vaig voler anar-lo a veure a l'altre banda del pont, havent de creuar la carretera de pressa i corrent amb la sort que no passava cap cotxe en aquell moment. Aquí es veu la locomotora 353-03 (ex-Renfe 310-103) situada a l'altre extrem del comboi per evitar maniobres, mentre passa d'una via a l'altra per mantenir el sentit de circulació:

Sense tenir temps per descansar, a les 9:14 va arribar un altre tren en direcció Barcelona. En aquest cas era el Hi-Cube de Transfesa remolcat per la Traxx 253-072, que va haver d'afluixar la marxa per trobar-se un semàfor en groc per culpa del Cargometro de FGC. Però la cosa encara es va animar més quan a les 9:18 va apareixer aïllada la locomotora diesel 335-016 de Continental Rail, també en direcció BCN. Em vaig posar molt content de veure-la per primera vegada amb els meus propis ulls, ja que n'havia vist moltes fotografies al flickr. La veritat és que té un esquema de pintura realment atractiu:

Com és d'esperar, més endavant va trobar-se el semàfor en vermell per culpa dels dos trens precedents, quedant-se allà aturada gairebé 5 minuts. Com que la intenció era tornar a casa a mig matí pel fet d'haver treballat tota la nit, a les 9:30 vaig començar la tornada cap a Martorell passant per un camí que voreja el riu Anoia. Però abans de finalitzar la visita vaig aturar-me a la sortida del túnel que travessa per sota el nucli de Martorell. A les 9:54 la tàndem 269-854 va passar en direcció BCN a càrrec d'un Teco molt llarg però molt buit de contenidors. Poc després, a les 10:03, va apareixer en direcció Tarragona aquest Teco remolcat per la unitat 253-013:

Però les sorpreses no van acabar-se aquí. Just quan estava a punt de marxar definitivament, vaig sentir un soroll molt fort que sortia del túnel i, sense gaire temps per engegar la càmera, a les 10:25 va sortir la unitat 319-212 del tipus Retales aïllada en direcció sud. Aquesta locomotora havia estat estacionada uns quants dies a Montcada i Reixac unida a un tren herbicida, però el dijous va marxar de Catalunya en solitari. Després de creuar tot Martorell, vaig arribar a l'estació Martorell Central de FGC a les 10:45 per agafar el tren de tornada cap a Manresa. A l'estació d'Adif que hi ha al costat de la dels Catalans hi havien estacionades la locomotora 269-969 i la tàndem 269-757, però poc abans d'arribar el meu tren també vaig veure a passar un tren de vagons de cereals que es va aturar a la via 3.

I l'aventura no s'acaba aquí...

Per fi ho he aconseguit!!!

2010-05-04T17:52:00.004+02:00

Fa temps vaig coneixer la web RailPictures.net, un lloc on la gent penja fotos de trens d'arreu del món (majoritàriament nord-americanes), amb una base de dades de 289.000 imatges. Aquesta web es caracteritza per una rigurosa selecció de les fotos dels seus usuaris, i si una foto no agrada als administradors per qualsevol motiu la descarten, fet que otorga a aquest portal una qualitat gràfica molt bona. Després d'haver-hi enviat diverses de les meves millors fotos sense èxit, ahir els hi vaig enviar quatre imatges i dues d'aquestes van passar l'exàmen, o sigui que ara ja tinc presència en aquest web. Aquí teniu l'enllaç a la meva galeria de RailPictures.net:

Perseguint el saler

2010-04-30T21:02:00.003+02:00

Durant aquestes dues últimes setmanes, coincidint que treballava de 6:00 a 14:00, al plegar de la feina he anat diversos dies a veure el tren saler que torna buit cap a la mina de Súria, en un intent de coneixer millor aquesta línia tant desconeguda com fascinant.
El dilluns 19 d'abril vaig anar a l'urbanització de Pineda de Bages, per agafar un camí que porta fins el pont que creua la via i accedeix a la masia dels Casals. En aquest horitzó agrícola del Pla de Bages, a les 14:43 va pujar la locomotora diesel 254-03 arrosegant vora 40 vagons:

La propera visita va ser el dimecres 21 d'abril. Com que el tren fa un recorregut de sud a nord, és molt difícil fer-li una foto de cara sense contrallum, i vaig optar per anar a un tram boscós buscant l'ombra dels arbres. El lloc triat va ser sota mateix de l'església de Sant Martí de Torroella, en el terme municipal de Sant Joan de Vilatorrada. En aquest cas el saler estava arrossegat per la unitat 254-01, que recentment ha viscut una profunda revisió:

Ara passem al dimarts 27 d'abril amb una imatge arran d'espiga, ja que el conreu de blat i ordi és el predominant en aquesta comarca de secà. A les 14:40 va passar la 254-02 per davant d'aquesta important masia de les Torres de Bages i la seva ermita de Sant Jaume, també en el terme municipal de Sant Joan:

Per acabar, el dijous 29 d'abril vaig tenir una tarda molt més mogudeta. Primer va pujar un curt saler de dotze vagons de sal amb doble tracció diesel a les 15:00. Al cap d'una hora va apareixer la 254-01 amb una vintena de vagons de sal. Aquest fet va ocasionar una situació insòlita, ja que a les vies de la mina de Súria hi havien les tres locomotores diesel 254 que disposen els Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya. La llàstima és jo estava massa lluny i embolicat com per arribar allà amb prou temps, ja que esperava la circulació del tren de potassa que havia de baixar en direcció Manresa. Finalment, a les 16:38 va sortir de la corba amb la doble tracció de les 254-02 + 254-01, tibant una vintena de vagons. A la foto veiem com deixa enrera el poble de Súria i la variant de la carretera C-55:

Aquesta última foto em resulta curiós pel contrast que representa: la via estreta, al igual que les carreteres secundàries, s'aferra al relleu del terreny fent corbes i contracorbes amb un impacte mínim sobre el territori; en canvi, la carretera principal, al igual que les vies de l'AVE, destrossen tot el què es troben pel camí per tal de poder fer un traçat ràpid i eficient.

Espero no trigar tant de temps fins el proper post...

Poca neu a Lavern

2010-03-26T08:18:00.005+01:00

El dia següent de la gran nevada, el dimecres 9 de març, vaig anar a Lavern per poder veure trens de mercaderies (veure post anterior). Poc després de baixar de la 447 a les 12:35, per l'altra via va apareixer a tota velocitat una tàndem de 269, remolcant 11 vagons de bobines d'acer en direcció nord, però amb les presses la foto va quedar fatal. Llavors vaig sortir de l'estació, deambulant pels voltants a la recerca d'una vista interessant sobre les vies. Va ser aleshores que em vaig trobar un contacte del flickr, en Javier, que marxava cap el pas a nivell situat al sud de l'estació. Com que no havia anat mai a caçar trens amb ningú, em va semblar bé acompanyar-lo fins allà, un punt molt famós on molta gent hi fa fotos. Al cap d'una estona van avisar al company que vindria un mercant d'Euro Cargo Rail des del sud. A les 13:45 finalment va apareixer la locomotora diesel del tipus 335 d'ECR a càrrec d'un Teco, però els nervis em van jugar una mala passada i no hi ha cap foto que em convenci, com aquesta que surt la serra de Montserrat nevada al fons:

El proper mercant va passar a les 13:51, un xatarrer tibat en direcció sud per la 253-008, però un minut més tard va pujar un butaner en direcció nord, servit per un 269. Després de passar algún rodalies, els llums del pas a nivell van advertir la circulació d'aquest Teco a les 14:10, a càrrec de les 269-224 i 269-308:

A les 14:24 va ser el torn del butaner procedent de Granollers, amb la locomotora 253-004 carregant 10 vagons cisterna:

Quatre minuts més tard encara va pujar un altre bobiner cap el nord, format per una Traxx del tipus 253 i 14 vagons:

Com que ja eren quarts de 3 de la tarda, el Javier i jo vem tornar cap a l'estació de Lavern, esperant el proper rodalies de les 15:23.

Com haureu comprobat amb les fotos de neu ja no en quedava, només a les zones més ombrívoles, però la quantitat de mercants que van passar va recompensar el desplaçament. Vaig veure trens que no havia vist mai a la vida, com el butaner, ja que no estic gens acostumat a baixar cap a aquesta línia. El què no em va agradar és la repetició del paisatge, ja que tinc fotos de trens diferents però sempre amb es mateixes vistes. Jo prefereixo anar amb el cotxe i anar canviant d'indret, fet que ajuda a coneixer llocs nous.

La gran nevada del 2010

2010-03-22T02:49:00.003+01:00

Perdoneu el retràs que porto en l'actualització del blog, però per fi toca parlar de la històrica nevada que va deixar tot Catalunya amb el color del Reial Madrid. El dilluns 8 de març havia plegat de la feina a les 2 de la tarda, i per sort vaig anar de seguida a casa. Havia estat nevant des de la matinada però en cap moment la neu s'havia enganxat a l'asfalt, va ser cap a les 3 de la tarda que va començar a nevar amb molta intensitat, i en qüestió de deu minuts va colapsar-se tot de neu. L'estampa que oferia Manresa era massa irresistible com per quedar-se a casa. Per tant, vaig calçar-me les botes de muntanya i sortir al carrer, amb la càmera a punt per retratar tant excepcionals paisatges urbans. Vaig anar fins a l'estació d'Adif per veure si tindria la sort de veure circular algun tren, però en arribar hi havia tot de gent desesperada esperant per poder marxar d'allà, i de seguida van comunicar per megafonia que es suspenia el servei de Rodalies a causa de la nevada. A les andanes hi havia estacionada la 440-215C, que acabava d'arribar a Manresa en ple temporal, i més enllà aquesta 447-069 s'estava quedant enterrada sota la neu:

Mentre anava cap el meu punt d'observació sobre l'estació va arribar una doble 447 a les 17:18, que seria l'últim tren que trepitjaria Manresa durant aquell fatídic dia. Un cop allà vaig comprobar l'estat de la infraestructura, que feia perillosa la circulació dels trens:

Després de la tempesta arriba la calma, i l'endemà va fer un dia espectacular, però amb unes temperatures tant baixes que van fer glaçar la neu. El dimarts 9 de març la meva empresa va cancel·lar el torn del matí a causa de la neu, i va tocar aprofitar-ho. Vaig anar a l'estació de Manresa Baixador per veure si s'havia restablert el servei de Ferrocarrils, i un agent em va explicar que de bon matí havien hagut de fondre el gel de les agulles de Martorell, ja que a diferència de Manresa i Sant Vicenç de Castellet, aquelles no tenen calentadors. També em van comentar que el gel havia clavat la porta de la locomotora diesel del tren miner, però que ja l'havien pogut obrir i que al cap d'una estona baixaria cap a BCN. Aleshores vaig anar amb presses fins el millor punt d'observació dels FGC a Manresa: la Balconada. Un cop allà vaig estar fotografiant unes quantes 213 del servei R5, com aquesta 213-29 que a les 10:12 baixava amb retràs cap a Martorell:

Però ja eren les 11 del matí i el potasser no apareixia, per tant em vaig retirar cap a l'estació de Manresa Viladordis. La meva intenció era fotografiar trens mercants enmig de la neu, però més avall de Montserrat ja s'havia fos gairebé tota. A Martorell vaig canviar cap a Adif, agafant una 447 fins a Lavern, on només quedava neu dalt dels turons i a les zones ombrívoles. Allà em vaig trobar per primera vegada un usuari del Flickr, en Javier, que em va portar fins el pas a nivell on es fan les típiques fotos de Lavern. Vem veure una pila de mercants, com per exemple dos butaners (que no havia vist mai a la vida) o un Teco arrossegat per una diesel d'Euro Cargo Rail. Però d'això me'n ocuparé en el proper post, ja que aquest va sobre la nevada.

El dimecres 10 de març a la tarda, vaig anar a un altre lloc per veure neu: l'altiplà de Calaf. Allà vaig poder fer unes fotos fantàstiques de la línia Cervera-Manresa, que aquell dia estava servida per un automotor diesel. A les 17:16 va creuar els camps nevats de l'entrada de Calaf el 592-238, que és un tren assignat a la línia de la Pobla de Segur, ja que també tenia el logotip de FGC:

I fins aquí les excursions ferroviaries sobre la neu, una situació excepcional que vaig voler aprofitar a tope!

Matinar per anar al Garraf

2010-03-17T16:15:00.005+01:00

El diumenge 7 de març vaig anar a descobrir la costa del Garraf, un lloc del qual n'havia vist bastantes fotos que m'agraden. La veritat és que em vaig llevar molt d'hora per anar-hi, agafant el primer tren de la Renfe de Manresa. A les 6 del matí em vaig presentar a l'estació i de les dues màquines expenedores de bitllets, una estava fora de servei i l'altre demanava l'import exacte. Després de que la gent es queixes al guarda de seguretat, va arribar el revisor i ens va deixar passar, dient que ens ho cobraria al tren, un R4 servit en doble per les 447-038 + 447-054. Però el pitjor va ser quan vem arribar a Sabadell Sud. L'andana estava a rebentar de gent i no hi cabia ni una agulla. Quan es van obrir les portes dels vagons, una massa de canalla borratxa i colocada va envair el tren tot cridant i fent xivarri. A on estava assegut jo s'hi van posar uns adolescents sudamericans, amb dues noies a les faldes que rapejaven i cantaven cançons modernes, completament trompes. Tant bon punt es va posar en marxa el tren, van començar a desfilar tota una reglera de guardes de seguretat per tot el tren, i només en el meu vagó n'hi havien sis. De mica en mica, durant l'aproximació a la capital catalana, el tren va anar alleugerint la seva càrrega de fiesteros. Un cop a l'estació de Sants vaig fer transbordament cap a la línia 2 de rodalies, on una doble 447-043 + 447-053 em va portar fins a l'estació de Sitges. Sortint de l'estació vaig estar resseguint la via del tren en direcció Barcelona, per poder arribar a la zona on la costa es torna més escarpada. Allà, la línia ferroviària fa peripècies per salvar l'orografia mitjançant túnels, donant lloc a imatges realment espectaculars. Vaig estar veient Rodalies i Regionals, però la primera foto que us poso és la de l'Euromed nº1101, que sortia de Sants a les 10:00 i arribaria a València Nord a les 13:00.

Una foto molt típica d'aquella zona és la que surt la via del sentit BCN arran d'un penya-segat, amb la vista de Sitges com a rerefons. La que em va quedar millor és la d'aquesta unitat 450-015 que va passar a les 11:02 fent un servei R2 fins a l'Estació de França:

Però aleshores vaig estar investigant el terreny, i vaig trobar un emplaçament que encara m'agrada més, ja que es pot veure perfectament el penya-segat i les acrobàcies de la via. Allà vaig fotografiar a les 11:11 l'Euromed nº1282 entre València i BCN, servit pels ja habituals aneguets Talgo del tipus 130:

Tot tornant cap a Sitges vaig acabar d'aprofitar el camí per fer altres fotos interessants, com la d'aquesta 447 fonent-se amb el mar, amb una planta típica de la costa en primer terme (ni idea del nom...):

Un cop arribat a l'estació de Sitges, vaig enfilar-me a un servei R2 amb destinació Vilanova i la Geltrú, servit per la 440-240. Des d'aquí vaig acabar d'arribar a Sant Vicenç de Calders amb un doble buque 451-002 + 451-004. A l'estació de final de recorregut de les línies 2 i 4 de rodalies, van passar un parell de Regionals servits per 448 i 470, a més dels dos Talgos que fan el servei entre València i Portbou, que gairebé es creuen a l'estació. Finalment, a les 13:23 vaig agafar el R4 servit per la 447-100 que em portaria fins a Martorell, per fer el transbordament cap a l'estació dels Ferrocarrils. Allà vaig pujar a la 213-25, que feia un servei S8 fins a Martorell Enllaç, on a les 14:23 enllaçaria amb un R5 servit per la unitat 213-09. Vaig arribar a Manresa Baixador a les 15:05 per anar a cruspir-me un dinar ben merescut. La llàstima va ser el dia tant asquerós que va fer, que ha restat molta qualitat a les fotos, però que resulta ser una excursa perfecta per tornar-hi.

Per primer cop a Castellbisbal

2010-03-03T09:43:00.002+01:00

Encara no havia estat mai a Castellbisbal, un fet inperdonable tenint en compte el temps que porto sent aficionat al ferrocarril. Perquè la zona de Castellbisbal és la Meca dels aficionats al ferrocarril de Catalunya. Si hi ha un lloc on veure tot el trànsit de mercaderies que passa pel nostre país és Castellbisbal, tant per la varietat de circulacions com per la varietat de traccions. Quan em vaig plantejar aquesta excursió al temple dels "vora-vies" catalans vaig intentar que sigués entre setmana, per tal de poder veure més trens. El dia escollit va ser el matí del divendres 26 de febrer.

Vaig sortir de Manresa Baixador amb el R5 de les 8:02, servit per la unitat 213-05, i em vaig plantar a les andanes d'Adif de Martorell a les 8:50. Allà hi havia una tàndem 269 estacionada, i més endavant la 269-039. Al costat d'aquesta estava conectada a la corrent la 253-014, el maquinista de la qual va baixar-ne per anar a recollir les instruccions a l'oficina de circulació. Va ser una putada molt grossa, ja que mentre estava esperant un Rodalies a l'andana de Martorell van passar una pila de trens interessant, els quals no vaig poder fotografiar en condicions acceptables. A les 8:55 va passar a molt baixa velocitat un carriler en direcció BCN, encapçalat per la 269-030, que fins i tot es va haver d'aturar al semàfor de sortida de l'estació. Mentrestant, a la via 1, va passar un Catalunya Express a tota pastilla en direcció Vilafranca. Un cop marxat el carriler, a les 9:02 va fer aparició el Cargometro de FGC, amb les locomotores 310-103 i 310-104 a cada extrem. Era la primera vegada que el veig en directe, i em va fer molta ràbia haver-me'l trobat en tant males condicions enmig d'una andana a petar de gent, fent que la foto quedés fatal. Finalment, a les 9:05, va arribar la unitat 447-115 en doble fent el servei R4 amb destinació Manresa, que vaig agafar fins a Castellbisbal, la següent aturada. Durant el trajecte el tren anava parant i engegant a cada semàfor, ja que duiem al davant el carriler i el Cargometro, fet que alentia molt la marxa. A l'estació de Castellbisbal vaig anar caminant en direcció al túnel de Costablanca, punt emblemàtic on es posen tots el aficionats per fer fotos. Un parell de cops vaig travessar els arbres del costat de la via per veure si hi havia algun punt interessant, però a la segona vegada em vaig endur un ensurt important, ja que apartant-me tant com vaig poder, un aneguet del tipus 130 em va passar ben arran, com a 2 metres aproximadament. Sort que el vaig veure a venir per poder-me apartar!

Però bé, finalment vaig arribar a un lloc ben bonic i amb bona lluminositat. Després de veure passar unes quantes 447s de rodalies, a les 9:53 va sortir del túnel en direcció BCN la locomotora 269-519 portant uns vagons de fusta cap a Manresa:

Tot seguit, a les 9:59 va pujar en direcció nord un tren de contenidors gairebé buit, remolcat per la tàndem 269-214 i 269-215:

A les 10:16 va baixar en direcció BCN un Teco encapçalat per la 253-038, que no poso al blog per no repetir escenari. Després d'un ball de trens de rodalies, a les 10:56 va pujar un bobiner en direcció Vilafranca, que vaig enganxar amb una mica de contrallum, i que a sobre la tàndem de 269s va quedar moguda:

El proper mercant no va passar fins a les 11:26, quan va pujar en direcció nord la locomotora 253-014 (que havia parat abans a Martorell, recordeu?) remolcant un Teco que veiem en ple contrallum des del talús del túnel:

El què em va sorprendre més de Castellbisbal és que al principi d'arribar fotografiava tot bitxo que passava per allà, però com que hi circulen dues línies de rodalies, el pas d'automotrius 447 es converteix en una visió monòtona i banal. Després de veure aquest últim tren vaig començar la pujada cap a l'urbanització de Costablanca, des d'on vaig baixar cap a Martorell. A les 12:30 es va aturar a l'estació de FGC de Martorell Vila la unitat 213-30, a la que vaig pujar fins a Martorell Enllaç. Allà vaig esperar un R5 fins a Manresa, que va arribar a les 13:01 servit per la 213-37. Aquí va finalitzar una matinal ferroviaria realment profitosa!

Conclusió sobre Castellbisbal: Aquest lloc és la òstia, no hagués pensat mai que veuria tants mercants en tant poca estona. Però és un lloc al que em farà mandra tornar. Soc aficionat als trens i m'agrada caçar-los, però dóno igual importància a l'objecte de la foto com a l'entorn per on passa. Amb això vull dir que, tot i poder veure molts trens, si el teló de fons és sempre el mateix m'acabo cansant d'estar allà. Com que, suposadament, la majoria d'aquests mercants continuen el seu camí cap el Penedès, considero que val molt més la pena anar-los a caçar cap aquella zona, ja que hi ha més variatat de paisatges i llocs on posar-se.

Nous llocs vora el Llobregat

2010-02-28T19:51:00.005+01:00

El dijous 25 de febrer pel matí vaig anar a buscar un parell de llocs per veure trens, que ja em voltaven pel cap de fa temps. Estan situats al terme municipal de Castellgalí, en el camí que passa per la barriada de Can Font i puja en direcció Bufalvent. Primer va ser el torn de la Renfe, que són les vies que queden més a la vora de la carretera. Prop de Can Font vaig veure passar el saler de Flix a les 9:21, encapçalat per la tàndem 269-753, però el costat del tren queda a l'ombra i no em va fer gaire el pes:

Però després va venir lo bo! Vaig anar en direcció a la línia dels FGC, buscant la part de dalt d'una muntanya que voreja el riu Llobregat. No us podeu imaginar el què em va costar trobar aquest lloc, però després d'anar bosc a través una bona estona, se'm van apareixer les vies. Tot baixant s'arriba a peu de via, a la sortida del túnel Firmat, abans d'arribar al pont metàl·lic sobre el riu. Aquí es veu una perspectiva de la muntanya des del principi del pont:

Aprofitant que estava allà, vaig intentar enganxar un tren sortint del túnel, una feina molt difícil ja que aquesta unitat 213 va quedar mogudeta:

Aleshores vaig tornar a enfilar-me dalt de la muntanya, que per l'acció erosiva del riu fa un precipici que li dóna molt bones vistes. Allà vaig esperar el pas del saler que baixa cada matí pels volts de les 10. No m'ho esperava, però des d'aquest punt es pot enganxar sencer el comboi de la locomotora 254-03 amb els seus 37 vagons de sal!

La veritat és que aquest lloc és fantàstic. Després de tornar-hi, he trobat el camí més ràpid i ja no és una odissea arribar fins aquí. Però el principal problema és que pels matins el contrallum és terrible, tal com podeu veure en l'última foto, i necessitaria saber quins mercants de FGC pugen per la tarda per poder fer millor foto.

La S de Segur

2010-02-27T20:13:00.002+01:00

La línia de Barcelona a Lleida dibuixa una S a sota del poble de Segur, tot creuant la comarca de l'Anoia entre les estacions de Sant Martí de Sesgueioles i Sant Guim de Freixenet. Aquestes dues grans corbes entrellaçades disposen de tres túnels per salvar el terreny ondulat, que es caracteritza per l'omnipresència dels camps de cereals que s'extenen fins a l'horitzó. Com que mirant-ho en el plànol em cridava molt l'atenció, el dilluns 22 de febrer vaig anar a inspeccionar el terreny. Però van haver-hi dues pegues: el terreny és bastant inaccessible i feia un dia molt tapat que complicava la fotografia.
A les 10:01 va passar la unitat 440 que fa el servei de Lleida a Calaf, el qual vaig veure des de la carretera BV-1001 que passa per sota del poble. A la foto podem distingir el poble de Segur a la dreta, apinyat dalt d'un turó, i l'església de la Mare de Déu de Puig de Ram a l'esquerra:

Tant bon punt el tren arriba a Calaf, canvia de sentit per tornar cap a Lleida, ja que les obres fins a Manresa no el deixen arribar a Barcelona. Així doncs, a les 10:25 va tornar a passar la 440 cap a Lleida, on la veiem en el tram de recta que hi ha entre les dues corbes de la S, amb vistes cap a un ampli horitzó agrícola amenaçat pels invasors eòlics:

Aquest és un altre lloc que m'he d'apuntar per tornar-hi, ja que la fusió del ferrocarril dins el paisatge és perfecte, però millor en un dia asolellat...

Seguint el riu Congost (2a part)

2010-02-25T08:08:00.003+01:00

Tal com deia a la primera part, el diumenge 21 de febrer vaig fer el troç de caminada que em faltava, sortint del Figaró fins arribar a la Garriga. Un cop arribat a l'estació, vaig esperar el proper tren que em portés al punt d'origen, però abans va passar-ne un en direcció sud. Es tracta de l'unitat 447-068, que a les 11:42 creuava les agulles de l'estació i el pas a nivell:

Aquest tren havia sortit de la Tor de Querol a les 8:15 i tenia hora prevista d'arribada a l'Hospitalet a les 11:35, que significa un temps aberrant de 3 hores i 20 minuts.

Després d'arribar al Figaró vaig agafar el cotxe en direcció Granollers, ja que a través del plànol havia vist un indret al sud del poble que podia ser interessant. Ho va ser, i molt! És un tall de carena que baixa de la muntanya i que obliga al riu a fer un meandre, tot i que l'autovia i el ferrocarril l'atravessen amb tres túnels. Aquesta elevació és anomenada la Vinya i té un parell de camins que la pujen des del sud. En aquesta direcció (i amb el sol de cara) es veu el pont sobre el riu Congost amb el Pla de Montcau (501m) al fons, com en aquesta foto de les 12:27 on veiem una 440 fent un servei des de Ribes de Freser:

Llavors vaig acabar de pujar fins a dalt de la carena, aprofitant el tallafocs de la línia elèctrica, i vaig descobrir una magnífica vista sobre la vall del riu Congost. La veritat és que val la pena pujar fins aquí dalt, tot i que els núvols em van arruïnar les fotos i m'hi faran tornar una propera vegada. Des de les alçades vaig veure un creuament entre dos trens semidirectes a l'estació del Figaró, i aquest de la foto és la unitat 447 que a les 12:57 feia via des de la Tor de Querol:

Però hi ha una cosa que no entenc: a l'estació del Figaró es fa el creuament de dos trens que no tenen parada programada en aquesta estació, però si un dels dos trens ha d'esperar l'altre considero una tonteria no fer aquesta parada. No sé si m'explico...

Com que el cel no s'obria i els horaris de la línia 3 són força reduïts, vaig tornar a baixar de la muntanya i vaig agafar el cotxe en direcció Vic. Pel camí vaig sortir de l'autovia a Tagamanent, on el plànol em marca un pas a nivell en el camí que puja cap a la casa del Torn. Tot i que a partir del migdia aquesta línia s'omple d'ombres, vaig estar esperant la propera circulació de les 13:41, quan aquesta 447-060 pujava en destinació Vic:

La conclusió ja us la imagineu, oi? Tornar dalt d'aquella carena del Figaró en un dia assolellat per fer una foto ben xula.

Seguint el riu Congost (1a part)

2010-02-22T12:17:00.004+01:00

Aquest cap de setmana he fet el sender circular de la Garriga, una clara mostra del ferrocarril al servei de l'excursionista. Com que la volta sencera és de 30 quilòmetres, el pas del camí pel Figaró dóna l'oportunitat de dividir l'excursió en dos. Així doncs, el dissabte 20 de febrer vaig fer el tram de 17 quilòmetres de la Garriga al Figaró, i el diumenge 21 els 13 quilòmetres del Figaró a la Garriga, fent els enllaços corresponents gràcies a la línia 3 de rodalies.

Entre les poblacions d'Aiguafreda i la Garriga, el riu Congost ha excavat una profunda vall que fa honor al seu nom. La línia del ferrocarril s'aferra a les abruptes parets de la riba dreta del riu, donant lloc a escenes més pròpies de l'alta muntanya. Realment aquesta és una línia massa espectacular com per haver de viure la monotonia dels trens de rodalies. El problema de fer fotos en aquesta zona és que les vies estan tant arraserades a la muntanya, que a partir del migdia queden envaides per l'ombra.

El dissabte va fer un dia radiant i l'excursió va ser genial, però en canvi no vaig ser gaire afortunat amb els trens. A primera hora vaig agafar el R3 de les 7:07 fins a la Garriga i no vaig arribar al Figaró fins a les 14:15. Només arribar a l'estació del Figaró, que és on tenia el cotxe, ja vaig veure un altre aficionat esperant l'arribada inminent d'un tren provinent de Vic. Però aquest noi estava ben situat a la banda correcte respecte el sol, mentre que jo em vaig comformar en veure passar aquesta enlluernada 447-062 des de l'andana:

Aleshores vaig agafar la carretera que puja a Montmany, per obtenir vistes alçades sobre la via. Però va resultar que la vegetació tapava força la visió i em vaig embolicar a baixar muntanya avall entre arbustos fins a tenir un bon punt de vista. El resultat de la foto va ser força decepcionant, però tenint en compte la suor i les rascades que va comportar, la imatge d'aquesta 447 en direcció sud es mereix un lloc en el blog:

L'endemà vaig enfilar-me fins a la torre elèctrica que es veu a dalt a la dreta de la imatge, i les vistes van ser realment espectaculars (veure segona part).

Després de tornar al cotxe vaig estar investigant altres llocs on veure els trens pujant en direcció Vic, però sense resultats satisfactoris. Finalment vaig haver de sortir de la tancada vall per trobar la llum del sol, situant-me al sud de Centelles, a l'accés del polígon industrial La Gavarra. A les 15:32 va baixar aquesta unitat 447-155 en servei directe entre Vic i la Garriga:

Com que ja estava fart d'improvitzar i no tenir èxit vaig recorrer a l'opció més fàcil per acabar la jornada: veure trens des d'una estació. A l'andana de l'estació de Sant Martí de Centelles hi havia bastanta gent esperant el proper tren cap a Barcelona, que va arrivar a les 16:19 servit per la 447-169:

Les Ladies de l'AVE

2010-02-19T08:04:00.003+01:00

Tal com deia en el post anterior, el dilluns 8 de febrer vaig passar el matí a l'estació de Maçanet-Massanes. Però mentres estava passejant tranquilament per les andanes, a l'espera de la propera circulació, vaig sentir un sorollós motor que s'apropava darrera meu. Al girar-me vaig descobrir un comboi de balastre circulant tot al llarg del viaducte de la Línia d'Alta Velocitat, amb dues locomotores angleses de la classe 37 a cada extrem:

La foto no ha quedat gaire bé, però és suficient per veure l'impacte que fa el pas d'un tren per sobre l'estació. A la dreta podem veure la unitat 465 de Rodalies del post anterior, i al centre de la imatge una composició molt curiosa. Es tracta d'un tren d'obres que ha fet les delicies dels graffiteros. Al principi hi ha la locomotora diesel 313-025 de l'empresa Guinovart & Oshsa, seguida d'uns vagons de balastre comunicats per una cinta transportadora a la part superior, i finalment hi han un parell d'aparells molt extranys similars a unes bateadores:

El tren del balastre per la LAV va fer una anada i tornada, i no vaig poder resistir la temptació d'anar-lo a caçar, tot i no saber quan tornaria a passar. Després d'inspeccionar la zona vaig trobar un punt prou convincent des d'on fer la foto, però anava veient com passaven diverses circulacions per la via convencional i el sentiment de frustració creixia. Vaig estar més d'una hora esperant el maleït balastrer al costat de les vies de l'AVE, però a les 13:13 finalment va ressonar el peculiar soroll dels motors diesel anglesos, les L-25 i L-34 que portaven 10 vagons carregats de pedres ferroviàries:

Fins i tot vaig poder fer un zoom a la locomotora de cua, la 37884:

La història d'aquesta diesel de la classe 37 és llarga. He estat buscant per internet, i en el Flickr he trobat fotos de la seva joventut, com aquesta o aquesta. També podem veure en un lateral el logo de la companyia EWS (English, Welsh & Scottish Railway). L'esquema de colors que porta correspon al GIF (Gestor d'Infraestructures Ferroviàries) i finalment en els testers hi ha el logotip de l'empresa Continental Rail, que deu ser la darrera propietària.

M'ha agradat veure material anglès per casa nostra. Serà qüestió de tornar-hi abans que acabin les obres...

Matí a Maçanet-Massanes

2010-02-18T17:58:00.003+01:00

El dilluns 8 de febrer al matí vaig haver de deixar enrera la tranquilitat empordanesa per tornar a la rutina diària. Però com que tenia tot el matí lliure vaig voler aprofitar el viatge de tornada per veure trens, encara que el dia estigués molt ennuvolat. A primera hora vaig anar cap a Flaçà i Sant Jordi Desvalls (Gironès), però em fa molta ràbia haver de veure els mateixos trens en els mateixos llocs de sempre. Per tant, la improvització em va portar a un territori nou (i sumament interessant) com és l'estació de Maçanet-Massanes. En aquesta estació de la línia Barcelona-Girona també hi finalitzen les línies 1 i 2 de Rodalies.
Després de veure com feien les seves aturades un Regional i un Mitja Distància, va arribar a la via 5 el Civia 465-202 finalitzant el seu servei R1, la línia de Rodalies que passa pel Maresme:

Al cap d'una estona va passar la locomotora 253-062 aïllada en direcció sud, amb salutació del maquinista inclosa:

A les 11:20 va ser el torn d'un Mitja Distància amb destinació Portbou, servit per aquesta unitat 449 amb la boca oberta:

A continuació vaig passar una bona estona a la Línia d'Alta Velocitat per veure si enganxava el tren del balastre (veure següent post). A la banda nord de l'estació s'acaba de construir un pont per salvar un antic pas a nivell, però les barreres i senyals encara funcionen. Per això, a les 13:25 quan estava tornant cap el cotxe, em va advertir de l'arribada d'un tren, el qual vaig veure des del pas elevat. Va resultar ser un mercant encapçalat per la locomotora 269-100, remolcant 13 vagons de Transfesa en direcció sud:

Com podeu veure feia un dia molt guarro i la foto ha quedat molt fosca...

Pas a nivell de Gaüses

2010-02-15T00:53:00.003+01:00

La comarca del Baix Empordà només disposa de 2,6 quilòmetres de via fèrrea, un tram de doble via entre Girona i Figueres, i no té cap estació ni baixador. Però almenys trobem d'un pas a nivell, situat en una pista forestal entre el Mas Pujol (Sant Jordi Desvalls) i la carretera GIV-6233 de Gaüses (Vilopriu).
El diumenge 7 de gener vaig fer una passejada pels voltants, per veure si aquest pas a nivell té bones vistes. Només arribar allà va passar aquesta locomotora 250-003 pujant aïllada en direcció Figueres:

Aquesta foto va quedar malament perquè l'orientació no és bona i queda tot el frontal a l'ombra. Com podeu observar, en aquest tram s'estan duent a terme les obres de substitució dels pals de la catenària, a més de la canal del cablejat. La propera circulació va ser el Talgo nº463 remolcat per la unitat 252-048, que havia sortit de Montpeller a 7:27 del matí per arribar a Cartagena cap el vespre (anava amb retard...):

Una altra circulació en direcció sud va ser la del Regional nº15808 servit per la 440-120, que té origen a Portbou amb destinació Barcelona-Sants:

En aquesta foto podem veure el pas a nivell, situat al PK227,0 de la línia, amb la seva caseta elèctrica al costat. Està situat al mig del bosc i la seva orientació fa que quedi a l'ombra tot el matí, per tant la propera vegada hauré d'anar-hi cap el migdia.

Quan ja marxava d'allà per seguir el meu camí, vaig sentir l'avisador acústic del pas a nivell. Tot vorejant un camp llaurat va passar aquesta unitat 449, fent el Mitja Distància nº15909 de Barcelona a Portbou:

Terra de vent

2010-02-12T16:16:00.004+01:00

El dissabte 6 de febrer vaig anar d'excursió a una muntanya de la Serra de l'Albera, que domina les encantadores poblacions de Cotlliure i Banyuls des de 1000 metres més amunt. Aquesta part del litoral rossellonès s'anomena Costa Vermella, una terra pentinada per vinyes i esculpida pel vent, on el Pirineus agafen la seva última alenada abans d'enfosar-se violentament en el mar.

Per suposat, després de baixar de la muntanya, vaig acostar-me a la línia de tren de Cervera de la Marenda a Perpinyà per veure si enganxava alguna circulació, tot i que els caps de setmana no hi ha gaire moviment. El primer contacte amb les vies va ser a Banyuls de la Marenda, on vaig enfilar-me pels carrers de l'urbanització Puig del Mas per poder tenir bones vistes. A les 13:03 va passar aquesta automotriu 27871 en direcció Cervera, vigilada per la Torre de Madaloc des de la muntanya del fons:

Com que no em conec la línia vaig haver d'improvitzar llocs on trobar bones perspectives, però no em van convèncer fins que vaig arribar vora l'anomenda Cala de Terrimbou, just abans d'arribar a Cervera de la Marenda. Allà vaig poder veure un mercant encapçalat per una locomotora Sybic del tipus 26000, remolcant vagons i contenidors de Transfesa en direcció nord:

Des d'aquesta perspectiva el sol em va ombrejar el frontal de la locomotora, ja que la perpectiva bona era la que mirava cap el nord, amb vistes sobre la cala i l'urbanització de Perafita:

Finalment vaig arribar-me fins a l'estació internacional de Cervera, que estava ben morta a excepció d'un parell de trens regionals fent canvis de via. A les 14:10 va sortir de l'estació en direcció Perpinyà aquesta unitat 27893 grafitejada (si, si, a França també ho fan!), arribant al fantasmagòric hotel que vigila les agulles de sortida de Cerbère:

Aquesta zona sempre m'ha cridat l'atenció pel seu complicat relleu, i aquell dia vaig disfrutar molt, tant amb la muntanya com amb el traçat ferroviari. Per tant em queden els deures de tornar-hi per trobar els millors punts per l'observació de trens.

El sistema Modalhor

2010-02-09T20:20:00.004+01:00

Entrant a França per l'autopista AP-7, després de pocs quilòmetres trobem el peatge del Bolou, on podem observar un rètol indicant la sortida cap a l'anomenada Autopista Ferroviària. Aquest nom tant sugerent és una infraestructura pel transport de mercaderies, utilitzant un sistema de vagons molt enginyós anomenat Modalohr. Des de sempre s'ha estudiat la manera més ràpida i còmoda per combinar la carretera i el ferrocarril, tenint en compte les limitacions d'alçada causades per les catenàries, però aquests vagons dissenyats per Modalohr són una bona solució. Són vagons abaixats amb un bogie compartit al mig de dos vagons (tipus TGV o Talgo), però amb la particularitat que tenen una plataforma que s'aixeca i rota 45º. Això facilita la càrrega i descàrrega, ja que el camió entra a la plataforma, on la tractora es separa del semiremolc, que llavors el mecanisme gira i el posa a lloc. Aquest funcionament és un xic difícil d'explicar, per això al final de l'article trobareu uns link amb informació gràfica.

L'empresa que gestiona aquesta infraestructura s'anomena Lorry-Rail, que l'any 2007 va començar a explotar la primera ruta entre Perpinyà i Luxemburg (1050 quilòmetres). Cada comboi carrega 40 semiremolcs i es realitza 1 servei diari en cada sentit. Això significa que aquests trens redueixen un total de 80 camions cada dia a les autopistes franceses. Actualment s'està ampliant aquesta xarxa de Lorry-Rail per tal de cobrir més itineraris i més freqüències.

Tenia moltes ganes de veure aquest sistema en funcionament. Per això el divendres 5 de febrer vaig anar cap el Boló per veure si enganxava alguna maniobra. Per desgràcia vaig arribar a les 4 de la tarda i tots els vagons estaven carregats. Aquí teniu un parell de fotos per fer-vos a la idea d'aquest sistema:

Al veure que no hi havia cap moviment interessant, vaig desplaçar-me fins al nord de Salses (Rosselló). En aquest extrem dels utòpics Països Catalans hi tinc localitzats un parell de bons llocs on veure els trens. Només arribar vaig poder fer una foto increible, al veure passar un Teco encapçalat per la Sybic 26070 creuant-se amb l'arc de Sant Martí:

Vaig veure a passar un altre mercant amb el sol de cara i un TGV, però del Lorry-Rail ni rastre. Després, llegint atentament el seu web, vaig assabentar-me que no circulen fins a la nit. Un altre dia serà...

Com a conclusió, qualsevol sistema destinat a reduir el trànsit rodat de mercaderies és benvingut, sobretot en les saturades autopistes de Montpeller, Marsella o Lió. Però el fet que aquesta estació del Boló estigui situada a pocs quilòmetres de la nostra frontera, posa de manifest la deficiència del nostre transport de mercaderies. Suposo que quan l'AVE uneixi Figueres amb Perpinyà, la línia de Portbou reforçarà el seu paper com a ramal de mercaderies.

Per més informació sobre aquest sistema:

- Creadors del sistema: Modalohr

- Societat gestora: Lorry-Rail

El camí de la sal

2010-02-09T14:11:00.005+01:00

Tenint en compte que soc bagenc, sembla mentida que encara no hagués gaudit dels trens miners dels Ferrocarrils de la Generalitat. La dificultat per coneixer els horaris d'aquests transports de sal i potassa és considerable, i només coneixia el potasser que baixa a Barcelona cap a les 10 del matí, que vaig fotografiar el mes passat per primera vegada. Però recentment he descobert un horari que es realitza quasi diàriament. Es tracta dels vagons de sal que retornen buits cap a Súria sortint de Manresa cap a dos quarts de tres. La setmana passada m'hi vaig dedicar de ple, anant-lo a veure cada dia a les 14:00 quan plegava de la feina.
El millor indret per veure els mercants miners del Bages és a Sant Iscle, el punt on es bifurquen les línies de Súria i Sallent, de manera que es poden veure els trens d'ambdos ramals. Sant Iscle està situat a l'urbanització Pineda de Bages, en el municipi de Sant Fruitós de Bages. Les fotos del dilluns 1 de febrer van quedar força malament, però el dimarts dia 2 vaig tornar-hi per obtenir un millor resultat. Es tracta de la locomotora diesel 254-02 pujant a les 14:45 de buit cap a Súria:

Tal com m'agrada a mi, vaig voler perseguir el tren amb el cotxe fins a Súria. Allà va arribar a les 15:05 deixant els vagons a les vies de classificació, on la locomotora va ser deslligada del comboi. Aquí la veiem anant en direcció a la mina per poder fer el canvi de via:

Un cop passades les agulles, l'agent de maniobres va canviar la posició de la primera agulla per posar-se al cap d'uns vagons de potassa. Aquí el veiem enfilant-se a la cabina amb la muntanya de sal al fons:

El dimecres 3 de febrer va tocar canviar d'escenari, per tal de poder fotografiar el saler en un entorn més interessant. Vaig anar cap el pont de la Riera de Bellver, a l'entrada de Callús. La 254-02 va arribar a les 14:46 amb els seus vagons de clorur sòdic de la classe 63-000:

El dijous 4 de febrer vaig tornar a Sant Iscle sota la pluja, però el tren no va passar. Com que els vagons són descoberts, potser els dies de pluja cancel·len el servei.

Verticalitat montserratina

2010-02-04T18:29:00.005+01:00

Fa molts anys que vaig d'excursió per la serra de Montserrat, i sempre he estat convençut que la part on es troba el Monestir és la més asquerosa de la muntanya, donada la seva excessiva humanització. Però per poder veure de prop el cremallera no em queda més remei que exposar-me als banys de masses que tant odio. El diumenge 31 de gener no havia de fer gaire bon temps, per això vaig triar una excursió facileta que em permetés veure trens i arribar a casa cap el migdia. Vaig agafar el tren de les 8:02 a Manresa-Baixador, i a les 8:30 ja sortia caminant des del peu de l'Aeri de Montserrat. Pujant pel Camí de les Aigues aviat vaig arribar al peu del Monestir, però em donava molt pal haver d'entrar en aquell món dominguero. Vaig enfilar-me cap el Pla de les Bruixes, des d'on es gaudeix una bona vista sobre el "meollo" montserratí. Aquesta foto és interessant perquè el cremallera, que és l'objectiu de l'imatge, queda perfectament dissimulat en el seu espectacular entorn:

Com heu vist feia un dia bastant apagat, però aquest lloc em va agradar tant que tinc ganes de tornar-hi per fer la foto a ple sol.

Més tard, abans de tornar avall, vaig voler acostar-me a la boca nord del Túnel dels Apòstols, on no havia posat els peus des d'abans de la construcció del cremallera. En arribar-hi em vaig topar amb la reixa de protecció i una porta tancada amb candau, fent-me oblidar l'idea de recordar vells temps. Tot i així vaig aprofitar l'esforç realitzat fent una foto des d'allà, copsant el cremallera que pujava al Monestir a les 10:27.

Llavors vaig començar la baixada cap a Monistrol de Montserrat. El fet de començar l'excursió en un lloc i acabar-la en un altre és un aspecte molt positiu d'anar amb tren, com en el meu cas que vaig anar de l'Aeri a Monistrol. Baixant per la drecera dels Tres Quarts, anava veient els successius cremalleres anant de bòlid en aquesta jornada dominical, com aquest que baixava a les 10:58.

O aquest altre que pujava a les 11:05, passant sota l'àrea de peatge del Monestir:

Un cop arribat a Monistrol vaig fer una volta pel poble, fins que a les 12:45 vaig enfilar-me a la unitat 213-05 que em deixaria al Baixador de Manresa a les 13:05.

Aquesta excursió m'ha fet recordar les vegades que havia pujat al Monestir pel camí del cremallera quan encara no estava ni projectat. El traçat del cremallera de Montserrat sol ser bastant inaccessible en el seu tram més espectacular, però recordo que hi havien dreceres que permetien arribar-hi. Per tant m'he plantejat el repte de tornar-hi per veure si aconsegueixo arribar en un punt amb vistes insòlites dels trens. Ja ho sentirem a dir...

Descobrint Lavern

2010-02-03T17:19:00.002+01:00

Tal com he pogut anar veient a través de molts aficionats al ferrocarril de Catalunya, els voltants de l'estació de Lavern són un punt molt important per caçar trens. Aquesta estació d'Adif, situada entre Sant Sadurní d'Anoia i Vilafranca del Penedès, forma part de la línia 4 de rodalies de Manresa a Sant Vicenç de Calders. Com que des de l'estació surt una ruta senderista, un cop més vaig voler combinar excursionisme i trens. Així doncs, el passat dissabte 30 de gener, vaig començar el viatge a l'estació de Manresa-Baixador a les 8:02 i, després del transbordament a Martorell, vaig arribar a l'estació de Lavern-Subirats a les 9:12. El primer lloc que es troba en direcció nord és l'església de Sant Pere de Lavern, envoltada de vinyes, on vaig veure el primer AVE de la jornada. Eren les 9:28 quan aquest AVE de la sèrie 103 va creuar el viaducte de la riera de Lavernó, en direcció Camp de Tarragona:

L'itinerari que estava seguint continua fins a Can Batista i torna a creuar les vies d'alta i "baixa" velocitat abans d'enfilar-se cap a la serra d'Ordal. En l'anomenat Pont de Can Bou vaig tenir el regal del dia, ja que al cap de poca estona d'estar allà va apareixer la primera locomotora del tipus 253 que tinc a l'abast de la càmera. Es tracta de la 253-018 remolcant un Teco d'onze vagons (si no he contat malament) en direcció Vilafranca. Estic enamorat d'aquesta foto pel fet de tenir com a teló de fons tota la serra de Montserrat:

Aleshores van venir bastants quilòmetres d'aire pur enmig de vinyes i boscos, fins que cap a les dues de la tarda ja em tornava a posar al costat de la Línia d'Alta Velocitat. El punt escollit va ser el pont del camí de Lavern a Can Batista, des d'on es domina una llarga recta. Primer vaig apropar-me al màxim a les vies, però la vista era massa planera i tapava el paisatge de fons. Fotografiar AVEs és una tasca molt frustrant perquè van molt ràpids, i com que les fotos surten mogudes acabo maleint la puta càmera. Però aquesta foto és de les que no han quedat tant mogudes. És l'AVE del tipus 103 fent el servei nº3142 de Barcelona a Madrid, passant a les 14:20 a tota castanya:

Després em vaig situar més amunt, des del mateix pont, on a les 14:31 va passar l'Avant nº8146 fent el trajecte BCN-Tarragona-Lleida en 1 hora 10 minuts. Aquesta unitat 104 passa per un escenari vinícola amb dos Parcs Naturals com a rerefons, el de Montserrat a l'esquerra i Sant Llorenç del Munt al centre-dreta:

La conclusió d'aquesta jornada de descoberta a Lavern em va agradar molt. Em vaig quedar sorprès de la quantitat de trànsit que suporta la LAV, però com que era dissabte només vaig veure dos mercants a les vies d'ample ibèric. Sens dubte tornaré aviat cap aquesta zona, però serà millor quan els ceps de les vinyes treguin fulles i el paisatge guanyi en verdor.

Per altra banda m'agradaria engegar una campanya de protesta cap els dissenyadors de RENFE, ja que estic realment indignat pel fet de no poder identificar la numeració de les unitats ferroviaries. M'explico. Les locomotores i trens de rodalies tenen el número de sèrie ben llegible al frontal i laterals de les cabines, però en canvi en els nous trens no tens collons de saber quin número tenen perquè el posen ben petit en el faldó dels vagons. Cabrons!!!

Obres Manresa-Calaf 26/01/2010

2010-02-01T18:01:00.003+01:00

El dimarts 26 de gener per la tarda vaig arribar-me a Calaf per veure si veia alguna cosa interessant. Efectivament, enmig de la boira i la neu (caiguda el dia anterior) vaig trobar-me la nivelladora en plena feina. Estava removent balastre a 800 metres de l'estació de Calaf però la vaig pillar pels pèls, en els últims metres de via nova. Les vistes eren molt fantasmagòriques:

Per respondre a una petició del Bandero, vaig fotografiar un detall del mecanisme de la màquina. Us presento les temibles urpes vibradores, la part més espectacular de la bateadora:

La màquina disposa d'un seguit de mecanismes que avancen alhora:

1. Primerament trobem una cunya que envolta el raíl, per poder fotre fora el balastre que es trobi pel mig.

2. Després hi han dos jocs de rodes per cada raíl que l'agafen per dalt i pel costat, a fi d'aixecar-lo fins l'alçada desitjada.

3. Seguidament els ganxos s'introdueixen entre travessa i travessa, i un cop enfonsats fan una breu vibració per tal que el balastre s'acumuli a sota de les travesses.

4. Els ganxos se'n tornen amunt i es torna a baixar el rail, que a partir d'ara descansa sobre un llit de balastre. Aquest balastre que queda entre la travessa i el terra serà el que amotirà el pas dels trens.

5. Repetició del mateix procés metre per metre.

També vaig fer un video d'aquest procés, però haureu d'esperar el dia que finalment m'apunti al You Tube.

Ara si, després d'aquest dia, la via nova està instal·lada a tot el traçat de Manresa a Calaf. Suposo que encara deu quedar fer els últims retocs de les vies, per corretgir anivellament i peralts, ja que he anat veient topògrafs al llarg de la línia. I finalment serà el torn de la catenària, que també portarà força feina.

A continuació teniu el gràfic que indica el procés d'anivellament de les vies amb balastre, que ha durant molt de temps, tenint en compte que entre aquests dos punts només hi han 35 quilòmetres. Cal dir que l'aturada nadalenca ha estat d'un mes, ja que no s'hi han tornat a posar fins el 13 de gener.

Horitzontalitat vigatana

2010-01-29T20:33:00.003+01:00

El diumenge 17 de gener vaig anar a Santa Eugènia de Berga, a la comarca d'Osona. Són moltes les vegades que he voltat i passejat per aquesta terra, però els trens mai havien estat presents en les meves fotos. Crec que els millors llocs de la comarca per veure trens estan en els extrems nord i sud, on l'orografia complica la vida al ferrocarril; en canvi la plana de Vic ofereix llargues rectes i àmplies corbes on els trens posen en moviment l'horitzontalitat dictada pel terreny. El material rodant que opera a Osona és d'allò més aborrit, sobretot des de que la Cerdanya forma part de Rodalies, ja que la majoria de serveis estant realitzats per unitats 447 (una injustícia pel paisatge osonenc). Malgrat això i el dia nuvolós que va fer, vull dedicar aquest post a en Rodalies_Vic_C3.
Per començar vaig aturar-me al primer lloc que se'm va posar a tiro, on la carretera BV-5306 de Taradell creua la via, al costat de la urbanització del Gurri. Allà vaig veure a passar aquesta 447 a les 10:58 en direcció Vic, travessant el Pla de la Vinyaclosa:

Llavors vaig voler canviar d'escenari per veure a passar la mateixa unitat tornant cap a Balenyà. Voltant pels camins rurals de la plana vaig arribar a un indret que em va agradar bastant: el pont sobre la riera de Tona. Però anava molt just de temps i vaig posar-me en un lloc que no em va fer el pes, però estic convençut que podria trobar un angle molt millor per fotografiar aquest pont:

Ja era gairebé el migdia quan vaig tornar a la via per enganxar la propera circulació. Vaig posar-me en el pas soterrat del camí de Can Soler, proper a l'autovia C-17. A les 11:58 va passar aquesta unitat 447 per davant del Mas Grau, en direcció Balenyà:

I aquí la tornem a veure uns metres més endavant passant per sobre del camí rural, amb el Montseny tapat pels núvols a darrera:

Balastre per un tubo

2010-01-25T19:48:00.002+01:00

El matí del dimecres 13 de gener vaig anar a treure el cap a les obres de la línia de Manresa a Calaf, que estaven aturades des de Nadal. El tram amb balastre s'havia quedat a l'alçada de Sant Pere Sallavinera, en el punt on la via creua la C-25 i la N-141b. De fet no esperava trobar-me ningú, com a molt la màquina dels ganxos aixecarails, ja que encara quedava força neu en els marges. Però em va sorprendre molt arribar al pont de la carretera i veure com la locomotora 333 treia el nas per la corba on estaven escampant el balastre, enganxant-la en plena feina. En un primer moment vaig plantejar-me una aproximació a través dels camps, ja que no hi arribava cap camí, però la barreja de neu i fang em va fer desistir. Era el segon cop que veia el tren del balastre i em vaig preparar per fer una persecució com l'altra vegada, però amb tots els camins enfangats vaig haver de triar indrets fàcilment accessibles amb el cotxe.

El primer indret escollit va ser el pont del camí rural del Molí de Boixadors, on a les 10:58 va passar la diesel 333-391 de tornada cap a Manresa, remolcant 15 vagons de balastre. Al fons, dalt d'un turó nevat a la dreta de l'arbre, presideix l'escena el castell de Boixadors:

Seguidament vaig desplaçar-me a Rajadell, on vaig esperar el comboi a la recta d'entrada a l'estació:

Finalment, vaig tornar a esperar el tren balastrer més enllà de l'estació de Manresa, concretament al mas abandonat de Can Poc Oli, un lloc que vaig descobrir recentment on el sol matinal il·lumina molt bé els trens:

La setmana passada volia continuar fent el seguiment de les obres, ja que faltava poc per l'arribada del balastre a Calaf. Però malhauradament vaig tenir un problema de salut, que em va deixar tancat a casa tota la setmana. El dissabte 23 de gener, quan ja em trobava millor, vaig anar a veure si les obres havien avançat gaire, descobrint amb tristesa que el balastre ja havia arribat a Calaf. Per tant, aquesta ha estat la segona i última vegada que veig aquest tren (si més no per aquesta línia...).

Calaf nevat

2010-01-21T21:04:00.007+01:00

Aquella setmana va caure una gran nevada a tota la Catalunya interior, menys a Manresa. Per tant, per poder veure trens enmig de la neu vaig decidir anar cap a Cervera. De fet vaig arribar-hi quan faltaven pocs minuts per la sortida del tren en direcció Calaf. Tal com estava el terreny, em vaig posar en el primer lloc que vaig trobar: el pont de la carretera L-311, al nord-est de Cervera. Amb una mica de retard, el valent automotor diesel va passar a les 9:55 en direcció Calaf:

Com que l'Eix Transversal estava net de neu, vaig treure ràpidament el cotxe del voral de la carretera, amb la intenció de retrobar el tren a l'estació de Calaf, punt on acaba el seu recorregut degut a les obres fins a Manresa. Amb el temps sobrat, a les 10:22 vaig veure com la unitat 592-237 entrava a l'estació de Calaf, amb un comprensible retard de 5 minuts:

En primer terme es veuen els treballs de construcció d'un pas inferior pel canvi d'andana, amb la seva rampa per a persones minusvàlides, metres al fons s'alça el turó de l'ermita de Sant Sebastià. Un cop fet el canvi de passatgers i de cabina de conducció, la 592 tornava a baixar cap a Cervera. Jo vaig aprofitar per anar-me'n als afores del poble i poder-la enganxar enmig del paisatge nevat. Però quan tot just estava buscant una bona posició, ja la veia a venir de lluny, i aquesta foto improvitzada en va ser el resultat (amb pal telefònic inclòs...), on cal destacar els cercles de neu que es formen a les rodes:

Com que no tenia res més a fer en tot el dia, vaig tornar a baixar cap a Cervera per veure si el tornava a enganxar, però ja era massa tard. Vaig anar fins a l'estació per picar a la porta del controlador, ja que em tenia intrigat la utilització d'una diesel per aquest servei regional. Li vaig demanar si es feia servir la 592 per culpa d'algun efecte de la nevada, ja que està tota la línia electrificada. Sense donar explicacions i amb cara de preguntar-se què collons volia, em va respondre que normalment ja solen correr per la línia.

Degut al tall de la línia cap a Manresa, entre Cervera i Calaf només hi han tres circulacions diàries per cada sentit. Eren les 11:15 i la propera circulació no vindria fins a les 16:45, per tant vaig tornar cap a casa per empaitar el dinar. Però a la tarda, repassant les fotos de la neu, em van venir ganes de tornar a Calaf per veure el tren de les 17:16. I així va ser (total, són 30km). El problema és que el sol ja es ponia, portant un fred molt intens i la manca de llum per fer fotos. Em vaig posar al pont de la carretera BV-1001, abans d'arribar a Sant Martí de Sesgueioles, per on va passar la 592 provinent de Cervera amb els molins eòlics al fons:

Vaig canviar de lloc esperant el viatge de tornada, però encara era més fosc i les fotos no han superat el filtre per posar-les al blog.

FGC per Can Garrigosa

2010-01-19T11:57:00.006+01:00

El dissabte dia 9 de gener vaig anar d'excursió a Abrera. Us pot semblar que hi han mil llocs millors on fer una excursió, però és una ruta amb contingut ferroviari, ja que fa de pont entre les línies de Llobregat i Anoia dels Catalans. Es tracta d'un sender senyalitzat que surt de l'estació dels FGC d'Abrera (si passeu per allà veureu un pal indicador a la sortida d'aquesta) i que arriba fins a la masia de Can Garrigosa, on el camí voreja un tram de la línia de l'Anoia, entre les estacions de Sant Esteve Sesrovires i La Beguda.

A les 9:02 del matí vaig agafar la unitat 213-42, que sortia de Manresa Baixador amb destinació Martorell. Vaig baixar a Abrera puntualment a les 9:39 per començar a caminar. Un cop arribat al costat de les vies d'Igualada, vaig estar estudiant el terreny buscant un bon lloc on fer fotos. Per començar, a les 11:13 vaig enganxar aquesta unitat 213 sortint de l'urbanització Vallserrat en direcció Martorell, rodejada de vinyes, camps de cereals i torres elèctriques:

Feia un dia bastant trist per fer fotos, ja que quedaven cremades o enfosquides. Vaig canviar d'escenari, i a les 11:39 la unitat 213-24 va creuar aquests camps en direcció Igualada:

Més enllà, la ruta passa uns quants metres arran de via. Aquí veiem la 213-30 sortint de la trinxera del bosc de Can Tovelleta a les 11:57, que arribaria a l'estació de La Beguda al cap tres minuts:

Després vaig enfilar-me per dintre el bosc, buscant les vistes des del capdamunt de la trinxera del tren. Malgrat la densa vegetació, des d'allà veia un tall de recta que hi ha al nord de Sant Esteve Sesrovires. A les 12:38 va passar la 213-27 en direcció Igualada:

De fet, la maquinista va aturar el tren just a sota mateix d'on estava jo, però com que allà em sembla que no hi ha cap semàfor, potser es pensava que em volia llençar a la via. Després d'això vaig tornar al camí per acabar la ruta, ja que encara em quedava un bon tall.

Però el tema no s'acaba aquí, ja que vaig ser víctima del mal disseny de l'estació d'Abrera. A les 13:50 vaig plantar-me a l'estació, entrant a l'edifici d'on havia sortit abans, pensant que hi hauria algun pas per fer el canvi d'andana. Però no! El pas elevat està a l'exterior de l'estació, i jo tenia el bitllet validat a l'andana en direcció Barcelona. Com que no em sortia del collons sortir i haver de pagar un altre bitllet, al cap de poca estona vaig pujar al tren per poder fer el canvi a Martorell Enllaç. Vaig estar molt de sort perquè just baixar del tren ja hi havia un R5 al costat, que ja havia tancat les portes per tal de marxar. Per sort el maquinista em va veure i deixar pujar.

Atencio: pregunta!!! Si us fixeu en les dues últimes fotos, al costat del raíl interior de la corba hi ha un tercer raíl, suposadament de guiatge. No sé perquè serveix, alguna idea? Jo diria que és per evitar descarrilaments en una corba peraltada o molt tancada.

Portbou Aventura (4a. part i última)

2010-01-17T23:42:00.003+01:00

Aquesta última part serà la més light, ja que tracta sobre el viatge de tornada a Flaçà. Però abans, us ensenyaré una última ullada sobre la zona de mercaderies de l'estació de Portbou, mentre creuavem les vies:

Al centre de la imatge hi ha el taller de Renfe, on trobem la locomotora 252 que havia portat el Catalan Talgo de Barcelona fins aquí. També podem veure com el taller està custodiat per les 311-125 i 311-130 de maniobres. Al costat de la 311 de la dreta hi ha una de les agulles manuals que haviem anat a canviar amb l'agent de maniobres.

Després de la inèdita passejada ferroviaria per Portbou vaig tornar a les andanes. A la via 6 hi havia estacionada aquesta víctima del bandalisme urbà, la unitat 470-186 responsable del servei Regional nº15829 procedent de Barcelona Sants:

Eren les 11:10, i a les 11:26 sortia el tren de Mitja Distància que volia agafar per la tornada. Per tant vaig afanyar-me a comprar el bitllet de Portbou a Flaçà, que em va costar 4,80 euros, i desplaçar-me a l'andana 2 on estava estacionat el comboi. Es tracta d'una unitat doble 449-033 + 449-038 a càrrec del MD nº15070, amb destinació Barcelona Sants:

Tenia moltes ganes de pujar en una d'aquestes noves unitats 449, ja que és un tren que ha donat molt que parlar per les terres gironines . Quan vaig pujar-hi estava buit i vaig dedicar-me a fotografiar tot l'interior. Els seients són molt còmodes, ja que són abatibles sense arribar a molestar el passatger del darrera, i tenen endolls de corrent de 220V a sota dels recolzabraços. Hi han alguns seients disposats de cara a cara on enmig hi ha una taula plegable segons la necessitat de cada passatger. També disposa de màquina de begudes i menjar, on les xocolatines tenen un preu de 1,20 euros.

Per acabar us poso aquesta foto relaxant, de camí cap a Figueres, per on desfilaven els camps de la plana de l'Empordà amb la tímida silueta del prepirineu gironí dibuixant-se al fons:

Com que aquesta jornada ferroviaria va ser molt intensa, he penjat un album amb moltes més fotos en el meu web de Picasa.

Portbou Aventura (3a. part)

2010-01-16T16:01:00.006+01:00

Aquesta tercera part va dedicada a les cabines de conducció de les locomotores. Tal com deia a la segona part de la sèrie, el Catalan Talgo va ser portat a l'intercanviador per la unitat 311-113, a la qual vaig fotografiar un dels dos quadres de comandament dels que disposa la cabina:

Dins el panell central, al mig hi trobem el regulador de tracció, a l'esquerra el selector del sentit de marxa i a la dreta l'accionament del fre.

Si heu llegit la segona part, recordareu que després de canviar dues agulles manualment pel recorregut de la 311, l'agent de maniobres ja m'acompanyava cap a les andanes de l'estació, però abans d'arribar-hi vem passar per una via on s'estacionen les locomotores, a l'espera del proper servei:

Passant pel costat d'aquestes mítiques màquines del ferrocarril espanyol, em va demanar: "et faria il·lusió pujar a la cabina d'una locomotora?". Evidentment no vaig poder refusar tant suculenta proposta, i primer vem anar cap a la unitat alemana 250-008. Pujar a una locomotora és com pujar a un camió, el fet d'estar arramblat a una paret metàl·lica vertical i deixar-te anar per poder arribar a la maneta de la porta i obrir-la provoca respecte al principiant. Un cop a dalt, com que el meu acompanyant m'estava esperant a baix, vaig donar-me pressa a fotografiar els comandaments d'aquesta emblemàtica locomotora, que encara es mantenia en prou bon estat:

Després de baixar, ens vem desplaçar a la màquina del costat, la japonesa 269-069, on vaig repetir el procés anterior. Aquesta locomotora estava més deixada que l'altra i més ronyosa:

Quan estava baixant de la 269, el meu amfitrió em va dir que anés amb compte de no relliscar, ja que estava plovisquejant i els graons estaven molls. De fet vaig tenir una petita relliscada en un graó, que no va tenir cap conseqüència, però al pobre nano se li va quedar un cara com pensant: "si aquest tio pren mal aquí, se'm cau el pèl!".

Finalment, vem acabar d'arribar a l'andana, on ens vem acomiadar i li vaig donar mil gràcies per la seva gentilesa. Més tard aniria a la guixeta de l'estació per comprar un bitllet de tornada.

Portbou Aventura (2a. part)

2010-01-15T11:48:00.005+01:00

Tal com deia a la primera part, l'agent de maniobres amb qui havia estat en el tren Estrella, se'm va endur de passeig. A la via 1 de l'estació de Portbou hi havia aturat el Talgo nº73, que havia sortit de l'Estació de França de Barcelona a les 8:45 i havia d'arribar a Montpellier a les 13:22. Aquests combois de Talgo fan el canvi d'ample de via en un intercanviador ubicat a l'estació de Portbou on, un cop retirada la locomotora 252 que l'ha portat fins aquí, una locomotora de maniobres l'empeny per darrera fins aquest intercanviador. A l'altra banda es situa la locomotora francesa que pren el relleu i, quan surt el primer vagó de l'intercanviador, s'acopla al comboi i la locomotora de maniobres se'n deslliga. No sé si m'he explicat gaire bé, però aquí us poso unes quantes imatges per il·lustrar-ho. La unitat de maniobres d'aquest dia va ser la 311-113:

El meu amfitrió primerament va lligar el locotractor al tren, i després em va invitar a pujar-hi. Al càrrec de la 311 hi havia un altre paio, que em va explicar que el personal de maniobres treballa per una empresa subcontractada per Adif, però que la majoria eren del poble. Aquí teniu la vista que hi havia des de la cabina per sobre del Talgo 2B2, gràcies a la seva baixa estatura:

Al vagó de davant del tren hi havia un altre agent de maniobres que donava les indicacions al maquinista a través del walky. Havent començat la marxa cap a l'intercanviador, ja deixavem enrera l'estació de passatgers:

Un cop arribats a l'intercanviador, la maniobra s'ha de fer amb tacte, ja que és un procediment totalment mecànic en què es desplaça la posició de les rodes dels vagons en el seu eix. En la següent imatge el tren ja està a càrrec de la locomotora francesa, i el meu amfitrió ja havia baixat a desacoplar la 311. Al fons es veu l'edifici de l'intercanviador, a l'esquerra veiem com la locomotora que ha dut el Talgo des de Barcelona fa el canvi de via per dirigir-se als tallers, i a la banda dreta ens sobta la presència d'una mànega d'aigua que servia per repostar les locomotores a vapor: (gotes d'aigua inevitables...)

A continuació, el Talgo va seguir el seu camí cap a Montpeller i el nostre locotractor havia de tornar cap el ramal de mercaderies per estacionar-s'hi. La majoria d'agulles de Portbou són elèctriques, però encara en queden algunes que s'han de canviar manualment. Per poder realitzar el traçat del locotractor vaig acompanyar el company ferroviari, creuant tot el feix de vies de l'estació, fins a les vies del ramal de mercaderies. Allà em va ensenyar el procediment per fer el canvi de posició de les agulles. Aquestes tenen un sistema de seguretat per candau (no me'n recordo del nom tècnic que em va dir). Un cop fet el canvi, va donar l'avís al maquinista, que després de tenir l'itinerari traçat, s'estacionaria esperant la propera maniobra. Després, tot tornant cap a l'estació de passatgers, em va estar explicant la gran disminució del trànsit de mercaderies que estava patint Portbou.

En la tercera entrega d'aquesta sèrie: cabines de locomotores!

Portbou Aventura (1a. part)

2010-01-14T00:28:00.006+01:00

El dimarts 5 de gener va ser un dia plujós. Jo estava al Baix Empordà i no em venia de gust quedar-me tancat a casa tot el dia, per això vaig decidir anar a trenejar. Feia temps que tenia il·lusió de visitar l'estació de Portbou, però hi vaig voler anar d'una manera molt especial: amb l'Estrella Costa Brava!

Vaig dirigir-me fins a l'estació de Flaçà, que és l'estació més important del nord gironí, però allà no venien bitllets de tren de Llarga Distància, em van dir que només podia comprar-los a Girona o Figueres. Encaparrat amb el meu pla, vaig pagar els 2,20 euros del Regional per anar fins a Figueres. A les 9:16 del matí va arribar la 440-186 amb destinació Cervera de la Marenda. No havia pujat mai en una 440 i em va decepcionar una mica, ja que no vaig trobar la comoditat esperada: els seients són els mateixos que les 450 de rodalies! Vaig arribar a Figueres a les 9:40 amb el temps bastant just per comprar el bitllet de l'Estrella, que arribaria a les 9:56. Quan vaig anar al mostrador a demanar un bitllet per l'Estrella fins a Portbou, el treballador d'Adif em va mirar amb incredulitat i em va dir: "estas segur? però si d'aquí 10 minuts hi va un altre tren per la meitat de preu!". Aleshores li vaig explicar que era aficionat al ferrocarril i que desitjava agafar aquest tren per poder-lo coneixer abans de la seva inminent desaparició. El paio, amb una cara més comprensiva, amb va fer el bitllet de 9,60 euros per Portbou i em va dir: "per ser aficionat et poso el bitllet en una funda", i vaig pensar "te n'estas rient de mi, cabron?". Aquí teniu la foto de l'Estrella Costa Brava arribant a Figueres, encapçalat per la locomotora 252-042:

Aquest tren, que havia sortit de l'estació de Madrid Chamartín a les 22:50 del dia anterior, estava format per 4 vagons, que daten de l'any 1982: classe Turista, classe Preferent, vagó Lliteres i vagó Bar. Al principi el revisor no entenia la meva estranya presència en aquell tren, però quan li vaig deixar anar el mateix rotllo que a l'home de l'estació, el tracte va millorar notablement. Em va invitar a voltar tots els vagons i em va dir que fés tantes fotos com volgués, sempre i quan no hi sortíssin persones. I així va ser, em vaig esplaiar fent un munt de fotos, però aquí només posaré la que em va semblar més curiosa: la del bar.

En aquest tren vaig reviure sensacions que no vivia des de feia gairebé 20 anys, quan el meu avi em portava de viatge en tren arreu de França. Vaig recordar la privacitat del vagons amb compartiments de 8 persones i em vaig amorrar a la porta del vagó de cua com quan era petit, veient a passar la hipnotitzant desfilada de les vies enmig d'un paisatge fugaç. Els vagons estaven pràcticament buits, només devien haver-hi 4 o 5 passatgers. Més tard vaig tornar al bar, on vaig mantenir una xerrada amb el revisor i el cambrer, que es queixaven dels seus horaris laborals en trens nocturns. Finalment, abans d'arribar a Portbou, em van fer una proposta molt amable: em deixaven seguir en el tren fins a Cervera de la Marenda, on després de l'aturada tornaria de marxa enrera cap a Portbou. Encantat, em vaig quedar en el vagó de cua, on un agent de maniobres va instalar un dispositiu que actua sobre els frens i el clàxon. En les maniobres de marxa a vista, aquesta persona fa la feina dels ulls del maquinista. Porta un Walky Talky en permanent comunicació amb la cabina de la locomotora, indicant l'estat dels semàfors i les agulles. La següent imatge no té cap valor fotogràfic, més aviat destaca el fet d'haver estat allà i el que vaig disfrutar creuant el túnel transfronterer en què estavem a punt d'entrar:

Aquest noi mantenia a les mans els dispositiu mencionat anteriorment, per si hagués fet falta activar els frens en cas d'emergència. Em va proposar de fer fotos del túnel on es separen els estats espanyol i francès, però amb el tren en moviment en un lloc tant fosc les fotos van quedar horribles. Això si, just sortint del túnel per la banda de Portbou, es desplega tot aquest ventall de vies:

A l'esquerra de la imatge es pot veure la locomotora francesa davant l'intercanviador, que està preparada per rebre el Talgo cap a Montpeller. Després de creuar tot l'entramat d'agulles, el comboi de l'Estrella Costa Brava es va estacionar a la via 8 de l'estació, esperant el seu retorn a Madrid.

Però el millor d'aquesta aventura va venir a continuació. L'agent de maniobres amb qui estava semblava a punt d'acomiadar-se de mi a l'andana de l'estació, però jo li devia caure simpàtic i em va preguntar: "et faria gràcia acompanyar-me a portar el Talgo cap a l'intercanviador?". Suposo que la meva cara va respondre per si sola. Però això ho haureu de seguir a la segona part de: Portbou Aventura!!!

La nit gironina

2010-01-12T10:40:00.003+01:00

El 4 de gener, després de passar el migdia i principi de tarda a la línia entre Granollers i Cardedeu, vaig voler aprofitar les últimes llums del dia anant a l'estació de Granollers Centre. Però enlloc d'anar cap a les andanes, vaig aparcar el cotxe al Carrer Esteve Terrades, d'on surt un caminet que puja cap a les vies de la banda sud de l'estació. Només arribar-hi a les 16:05 ja va passar la locomotora 250-009, remolcant vagons Transfesa carregats d'automòbils Volkswagen en direcció Barcelona:

Aleshores vaig donar una volta per la platja de vies, visitant aquella estranya màquina anomenada Speno, mentre anaven circulant Civias i MDs. Fins que a quarts de cinc de la tarda em vaig atipar de voltar enmig de tantes deixalles que hi ha al costat de les vies, i vaig marxar.

Havia d'anar a passar els Reis al Baix Empordà, i des de Granollers vaig enfilar la AP-7 cap a Girona. Com que sempre porto el trípode al maleter del cotxe, de cop em van venir ganes d'anar a l'estació de Girona per acabar d'arrodonir la jornada. La primera sorpresa va ser tot just arribar a l'andana, on hi havia estacionada la 250-009 que havia vist abans. Això em va fer rumiar bastant, ja que aquesta locomotora l'havia vist sortint carregada de Granollers a les 16:05 en direcció Barcelona, i a les 17:55 la veia aïllada a Girona:

A les 18:00 va entrar a l'estació el Talgo provinent de València (si no vaig errat...), encapçalat per la locomotora 252-070. Quan ja tenia el trípode preparat, el comboi es va aturar més enllà de la marquesina de l'andana, on no hi ha tanta llum, i per això el morro ha quedat fosc:

A les 18:17 va efectuar la sortida de l'estació la unitat 449-020 de MD en direcció Barcelona, la qual vaig fotografiar al final de l'andana, buscant una imatge moguda del tren:

A les 18:47 es va aturar la locomotora 252-057 provinent de Barcelona, remolcant el Talgo 2B2. El problema és que a la web de RENFE no hi ha constància d'aquesta circulació i no en puc aportar dades. Després de fotografiar un parell d'unitats 470 de Regionals, cap a les 19:00 vaig finalitzar la visita.

Primera incursió pel Vallès

2010-01-12T10:27:00.004+01:00

El dilluns 4 de gener va ser un dia ennuvolat, que és una d'aquelles ocasions que aprofito per fer excursions que no siguin gaire espectaculars. Finalment vaig anar a fer una caminada a Lliçà d'Amunt (ja sé què pensareu, però si, allà també s'hi fan excursions...). No havia anat mai a mirar trens al Vallès Oriental i, acabant de fer el volt a les 12:30, vaig dirigir-me cap a l'estació de Granollers-Canovelles. Havia vist moltes fotos d'aquesta estació i la imatge d'aquells grans dipòsits em tenia intrigat. Vaig donar una volta per l'estació, però només hi havien unitats 447 de rodalies, i em vaig aborrir prou com perquè al cap d'un quart d'hora ja fos fora.

Abans de sortir de casa sempre em preparo la sortida intensament per l'ordinador, i navego sobre la xarxa ferroviaria de la zona per poder trobar possibles llocs interessants. A través del Google Earth vaig veure un pas a nivell entre les estacions de Granollers i Cardedeu, per on creua l'anomenat Camí de Can Ramon Coix, que surt des del Corró d'Avall en direcció Bellavista i Cardedeu, al costat de la granja de Can Dantí. Vaig desplaçar-me fins a l'indret i em vaig endur una desagradable sorpresa al veure que havien eliminat el pas a nivel i construit un pas elevat. Després d'afrontar la derrota davant la política de supressió de barreres, vaig canviar d'objectiu, dirigint-me cap el túnel de la Foradada (590m) que hi ha en direcció Cardedeu. No havia vist mai tanta quantitat de Civias, davant de les dues úniques 447 que van passar durant les següents hores. També van passar uns quants trens de Mitja Distància del tipus 449. En dues hores i mitja d'estar allà només va passar un sol tren de mercaderies, però quin tren! Per primera vegada a la vida vaig veure a passar el tren d'una companyia privada! A les 13:30 va ressonar per la boca del túnel el sorollós motor de la 335-011 de l'empresa Euro Cargo Rail, que baixava en direcció Granollers carregat de contenidors de "DB Schenker". Els nervis de veure aquell morro verd sortint del túnel i les nombroses pitades del maquinista van fer que em precipités al disparar la foto, que a sobre va quedar torta. He hagut de fer-li un zoom i redreçar-la una mica:

Després vaig canviar d'angle, situant-me a sobre mateix de la boca del túnel, on a les 14:20 vaig fotografiar aquesta 447 en direcció Cardedeu. Cal destacar el canvi del tipus de travesses, on a dins del túnel continuen sent de fusta:

Tot seguit vaig començar la tornada cap a l'antic pas a nivell, on tenia el cotxe. Abans d'arribar-hi, a les 14:46, va passar aquest Civia de rodalies provinent de Granollers, una de les moltes circulacions que vaig veure. A la foto es veu el pas a nivell que encara creua les vies i el pont que el substitueix:

Des del mateix pont hi ha aquesta vista tant bonica sobre la recta que va cap el túnel en direcció Cardedeu, moment que vaig aprofitar per pillar aquesta 449 amb destinació Barcelona:

Encara vaig voltar per allà fins a les 15:40, veient a passar un munt de Rodalies i MD, però de mercant ni un. Sort que vaig marxar amb la preuada foto de l'ECR!

Final de 2009 nocturn

2010-01-08T18:15:00.003+01:00

Aquestes vacances de Nadal també han donat lloc a la fotografia nocturna. Són moltes les fotos que he fet i moltes les que he hagut de borrar, però n'hi han tres que s'han guanyat un lloc en aquest modest blog.

El dimarts 29 de desembre vaig endur-me el trípode al parc del barri de la Balconada, segurament el meu indret ferroviari preferit de Manresa. Tal com he publicat en un altre post, aquest lloc és molt pintoresc perquè els trens de FGC travessen la imatge amb els monument més importants de la ciutat com a rerafons. Vaig estar prenent imatges amb diverses circulacions de la línia R5, però la que em va quedar millor va ser la primera, la unitat 213 procedent de Barcelona que va passar a les 20:41. Si no queda prou clar, cal dir que el tren és la línia lluminosa de la part inferior de la foto...

La propera intervenció nocturna va ser el dimecres 30 de desembre. Un dia intens ja que pel matí vaig anar a veure el saler de Renfe, per la tarda vaig anar a Manresa Alta i el vespre vaig tornar a l'estació d'Adif. Fent proves amb la càmera, a les 21:17 vaig fotografiar aquesta unitat 447-081 que més endavant marxaria cap a Barcelona:

A causa de les obres entre Manresa i Calaf, els trens regionals de Barcelona a Lleida acaben el seu recorregut a la capital del Bages. Aquí tenim la unitat 440-154, que a les 21:40 es disposava a efectuar el seu retorn cap a l'Hospitalet de Llobregat, amagant la tímida 447-047:

Aquesta és la meva última fotografia de l'any 2009.

Final de 2009 a Manresa Alta

2010-01-08T17:57:00.003+01:00

Si bé el dimecres 30 de desembre al matí vaig anar a veure el saler de Renfe, per la tarda vaig passar-me per l'estació de Manresa Alta, a veure què s'explicaven a Can FGC. Vaig situar-me a la carretera de Santpedor, on a les 15:03 es va realitzar aquest creuament de trens de la línia R5, concretament la unitat 213-09 procedent de Barcelona i la 213-28 procedent de Manresa Baixador:

Després vaig acabar d'arribar-me a l'estació, on per sort encara no hi han barreres tarifàries. Mentre els passatgers esperaven el tren de Barcelona, un gat sense preocupacions va travessar tota la llargada d'andana fent peripècies damunt d'un raíl:

A les 15:22 va arribar el tren que acabava de sortir de Manresa Baixador, la mateixa unitat 213-09 de la primera foto. Aquí la veiem entrant a l'andana després de passar pel pont que creua per sota la carretera de Santpedor, que és el meu punt d'observació preferit sobre l'estació:

Des del carrer esmentat a la fotografia anterior, hi ha una vista prou interessant sobre la via que vé de Manresa Baixador. Allà vaig fotografiar aquesta unitat 213-02 a les 16:03. M'agrada molt la imatge del frontal del tren, on es reflexa el pont de la carretera de Santpedor i les agulles d'entrada a l'estació de Manresa Alta:

Final de 2009 salat

2010-01-08T17:17:00.002+01:00

Els últims dies de l'any 2009 els vaig passar a Manresa, on vaig dedicar-me a observar el tren saler Manresa-Flix en dues ocasions. Els vagons carregats de sal surten cada dia cap a les 9 o les 10 del matí. Abans estaven remolcats per una locomotora del tipus 250, però darrerament dues unitats 269 n'han rellevat el servei.
El dilluns 28 de desembre vaig situar-me al barri de la Balconada, des d'on es pot gaudir una vista d'ocell sobre el riu Cardener i el traçat de les vies de l'estació d'Adif. A les 9:30 va entrar a l'estació el tren regional Barcelona-Lleida, amb final de trajecte a Manresa, que veiem a la imatge passant per davant del barri de la Guia:

Quan ja no quedaven circulacions i les vies estaven lliures, a les 9:40 el comboi de la sal va efectuar la sortida de l'estació. El tren estava format per les dues 269 remolcant 15 vagons. Aquí el veiem en els primers metres de recorregut, vorejant la zona de càrrega dels vagons de sal i fusta:

El dimecres 30 de desembre vaig arribar-me fins a l'estació d'Adif per tornar-lo a veure. Vaig arribar just a temps per veure com les dues 269, encapçalada per la 269-755, feien el canvi de via per posar-se al capdavant de la composició, tal com es pot veure en aquesta fotografia presidida per la basílica de la Seu:

Però aquest cop, enlloc de quedar-me a veure com el tren sortia de l'estació, vaig agafar el cotxe per poder-lo enxampar en plena natura. L'indret escollit va ser al costat de la masia abandonada de Can Poc Oli, on les vies passen per sota de la carretera C-17:

Avanç informatiu

2010-01-05T14:43:00.003+01:00

Aquestes vacances de Nadal han estat ferroviariament distretes, però aquest matí ha estat l'apogeu, doncs he tingut el meu segon orgasme ferroviari. Però com que encara em queden molts posts per actualitzar el blog, us en faig cinc cèntims:

He pujat a Portbou amb l'Estrella Costra Brava, per poder-lo coneixer abans que desaparegui. Després de conversar amb el personal del tren, m'han invitat a continuar fins a Cervera de la Marenda per poder veure la maniobra de tornada a Portbou fent marxa a vista. Llavors l'agent de maniobres m'ha convidat a acompanyar-lo en les seves tasques. He pujat a una locomotora de maniobres del tipus 311 per empenyer el Talgo 2B2 cap al canvi d'ample. Aleshores he seguit l'amable ferroviari a canviar dues agulles manuals pel retorn de la 311 cap el ramal de mercaderies. I per acabar m'ha deixat pujar dalt d'una locomotora del tipus 250 i una japonesa 269, on he pogut fotografiar ambdues cabines de conducció.

He pogut fer moltes fotos que són inèdites pels que vivim els trens des de fora, però de moment us haureu de conformar amb aquesta:

L'express colorista de Niça

2009-12-25T21:18:00.003+01:00

El diumenge 18 d'octubre del 2009 vaig anar a fer una passejada per l'estació principal de Tolosa de Llenguadoc: Toulouse-Matabiau. La majoria de vehicles que passaven per les andanes eren automotrius diesels i elèctriques, però sense esperar-m'ho vaig poder veure un tren express com els d'abans, amb locomotora i una bona llargada de vagons. Es tracta del servei Corail Téoz de la SNCF, que dóna cobertura als trajectes que no disposen d'alta velocitat com poden ser:
- De Paris a Clermont-Ferrand
- De Paris a Toulouse, passant per Limoges
- De Bordeaux a Nice, passant per Toulouse

Abans d'arribar el tren, a l'andana hi han uns panells informatius de la composició dels trens, per tal de saber on estan situats els vagons de primera i segona classe i la lletra on s'aturaran (l'andana està identificada amb lletres de posicionament dels vagons):

A les 12:07 la locomotora elèctrica 7284 va efectuar la seva entrada a l'estació per la via nº5, remolcant 14 vagons de passatgers, després d'haver sortit de Bordeus unes 2 hores abans:

Un cop aturat el comboi, gairebé ocupava tota la llargada de l'andana. Com que l'aturada del tren va ser llarga, vaig anar fins l'altra punta per veure bé la decoració "en voyage..." de la BB-7200, passant pel costat de tots aquests vagons pintats amb unes coloraines molt llampants. Observeu que la locomotora es disposa a fer una arrencada típicament francesa, començant la marxa amb els dos pantògrafs aixecats:

Finalment, a les 12:18, el tren va continuar la seva marxa cap a Niça, on arribaria al cap de 6 hores i 20 minuts. Aquí el veiem sortint de Toulouse Matabiau tot creuant el complex entramat de vies:

El preu del bitllet entre Tolosa i Niça pot costar al voltant d'uns 110 euros.

Gipuzkoa desembre 2009 (6a part i última)

2009-12-20T01:03:00.003+01:00

Finalment va arribar el dimecres 9 de desembre, el dia de la tornada a casa. Però abans d'abandonar aquesta terra que tant m'agrada, vaig passar tot el matí dedicat als trens. Vaig anar al coll d'Otsaurte, a la línia que va de Gasteiz o Iruña fins a Donostia. Aquest tram entre les estacions de Zumarraga i Altsasu és molt muntanyós, custodiat per l'imponent serra d'Aizkorri.
Per començar vaig anar al baixador de Zegama-Otsaurte, accesible des de la carretera del coll. Aquí ja hi havia estat una vegada i estava força abandonat, però aquest cop hi havia moviment de gent d'Adif fent obres al baixador. Com que la meva presència no era gaire ben rebuda, vaig decidir marxar. Llavors vaig trobar una pista que duia a la boca sud del túnel d'Otsaurte, que passa per sota del coll, però allà encara hi havia una gèlida ombra i l'angle sobre els trens era massa petit com perquè les fotos sortissin potables. A les 10:06 va passar l'Arco nº283 provinent d'Irun amb destinació A Coruña, format per una 252 i tres vagons. Tot seguit, a les 10:07, va passar l'unitat 440-008 fent el servei Regional Express nº16001, de Gasteiz a Irun. Com que el lloc no em va convencer em vaig desplaçar més al sud, on vaig trobar un punt estratègic en plena corba. A les 10:15 va passar una locomotora 253 remolcant un TECO en direcció nord, i a les 10:41 va arribar en direcció sud la tàndem 289-104 amb un altre TECO. Aleshores van venir moments d'aborriment i de dubte, ja que no hi havia cap circulació i tenia una gran sensació de perdre el temps. No va ser fins a les 12:04 quan va passar aquest Alvia del tipus 120 fent el servei nº534, provinent de Barcelona-Sants i amb destinació Hendaia:

Poc després, a les 12:17, va passar per la mateixa via l'Alvia nº4087, que tot i tenir la mateixa destinació que el comboi anterior amb tretze minuts de diferència, aquesta unitat 130 provenia de l'estació madrilenya de Chamartín:

Aquest indret m'agrada molt per fer fotos, ja que darrera la corba hi ha la boca sud del túnel d'Otsaurte, custodiada per la serra d'Aizkorri superant els 1500 metres d'alçada.

La propera circulació va ser a les 12:20 en direcció sud, quan va passar aquesta locomotora 269-508 arrossegant uns vagons portacotxes buits, vista des del mateix angle que la foto anterior:

Com que se'm feia tard i estava a quatre hores i mitja en cotxe de casa meva, vaig anar tirant avall per la carretera del coll. Però just abans d'arribar al trencall de la N-I de Donostia a Gasteiz, vaig veure a la vora de la carretera una explanada al costat mateix de les vies. La temptació va ser més forta que el rellotge i m'hi vaig aturar, i el fet és que va ser la decisió encertada! A les 12:50 va passar en direcció nord la tàndem 289-106 carregada amb 19 vagons omplerts de cotxes, a la qual vaig fer un video. En la mateixa direcció i amb la distància d'un semàfor, a les 12:56 va passar aquesta altra tàndem 289-103 remolcant vagons portacontenidors buits:

Encara amb una altra distància de semàfor, a les 13:02 les va seguir l'unitat 269-069 aïllada. Però quan més engrescat estava més tard se'm feia i, sense voler-ho, vaig enfilar-me al cotxe per fer els gairebé 500 quilòmetres fins a l'asquerosa capital del Bages.

Fins aquí els sis posts sobre aquest viatge a Euskadi. Què us ha semblat? Ja veieu que els millors moments ferroviaris del viatge em van passar al final. Però això rai, com que acostumo a anar cap allà un parell de cops l'any, ja tindré temps per fer noves descobertes...

Gipuzkoa desembre 2009 (5a part)

2009-12-17T18:29:00.004+01:00

Després de passar tot el matí deambulant per Irun i Hendaia, a les 15:40 ja havia arribat a l'estació de l'Euskotren de Donostia-Amara. Aquesta és una estació terminal, on els trens provinents de Bilbo o Hendaia han de fer el canvi de cabina per continuar la seva marxa. En aquesta foto es veu l'unitat 205 entrant a l'estació des de les vies provinents de Bilbo, amb destinació Hendaia:

Les vies de l'esquerra que baixen cap el túnel són les que es dirigeixen a Hendaia, i les que hi han en el semàfor del fons a la dreta agafen la corba en direcció Bilbo.

Després de passar la tarda passejant i fent compres per Donostia, em vaig dirigir a l'estació d'Adif per tornar cap el meu allotjament de Lazkao. A les 18:25 va aturar-se a l'andana 1 aquest tren de rodalies servit per la 440-248 (potser era una 470, ja que encara no sé diferenciar-les):

Finalment, a les 18:45 vaig enfilar-me a la 446-091 que em tornaria a la Gipuzkoa rural. Durant el viatge de tornada vaig estar pensant en el dia intens que havia passat a les estacions frontereres. Havia vist una pila de trens, alguns d'ells per primera vegada, però també em quedava el record de l'entorn brut i desordenat de les àrees de mercaderies, dels centenars de vagons esperant la seva destinació, del constant moviment de camions i contenidors. Tornava a casa amb un arxiu fotogràfic més extens, però enmig d'un escenari gris. Per mi no té gaire valor fotografiar trens aturats a les estacions, el què realment m'agrada és trobar-me'ls per sorpresa enmig d'un paisatge sugerent, poder veure l'integració del tren dins l'entorn. I això és el què vaig tenir durant la resta del viatge.

El dimarts dia 8 de desembre és va llevar amb núvols alts que tapaven la lluentor del sol, però va ser un dia fantàstic. Pel matí vaig anar d'excursió fins una muntanya anomenada Murumendi, amb unes panoràmiques realment extenses sobre tota la provínicia de Gipuzkoa. Durant la baixada vaig poder comprobar les destroçes ocasionades per les obres de la polèmica LAV basca. Un cop de tornada al cotxe em vaig desplaçar fins el pont d'Ikaztegieta, on ja havia anat els dies anteriors i m'havia agradat molt. A les 16:14 va passar el tren Diurn nº410, que va de Salamanca a Hendaia, en direcció nord. Però al veure que les llums del pas a nivell no s'aturaven vaig estar alerta per rebre un altre tren. De cop va apareixer un tren de mercaderies en direcció sud, amb les locomotores 269-522 i 269-521 remolcant bastants vagons de vés a saber què (perdoneu la meva ignorància):

Què us sembla aquesta foto? La veritat és que n'estic tant orgullós que me l'he posat com a fons d'escriptori. Sens dubte, el dia que torni cap a aquelles terres, aquest pont serà de visita obligada. Però si aquesta foto ha quedat prou bé, la següent ha estat el contrari. Després del pas dels trens vaig anar a investigar per la zona, desplaçant-me fins a la vora del riu. Des d'aquí també hi havia una visió interessant del pont, amb el sol ressaltant els seus arcs, però a aquesta hora la llum ja no donava per posar-se a l'ombra. A les 16:28 va passar una unitat 446 de rodalies en direcció nord, però vaig enfocar malament la càmera i la foto ha sortit cremada i moguda:

Aquí s'acabava el meu pont de desembre però l'endemà, abans de començar la tornada, encara tindria més sorpreses...

Gipuzkoa desembre 2009 (4a part)

2009-12-15T17:40:00.001+01:00

Seguint amb l'explicació del post anterior, després d'una bona estona esperant que passés algun tren pel pont internacional del riu Bidasoa, vaig anar tirant cap a l'estació d'Hendaia. Però quan ja deixava enrera el pont, vaig veure com una locomotora francesa es dirigia cap a ell. Vaig tornar-hi amb presses, esperant algun moviment interessat, però aquesta SNCF 7299 només havia anat al pont per fer un canvi de via:

Enlloc d'anar directament a l'edifici de l'estació d'Hendaia, vaig rodejar la gran platja de vies de mercaderies. Al principi hi han les instal·lacions de Transfesa, on estaven traginant diversos vagons portacotxes amb locotractors diesel d'aquesta empresa. Llavors hi havia el pont grua de "Hendaye Manutention", on vaig presenciar descàrregues de contenidors cisterna dels vagons als camions. Més enllà hi havien un parell de locomotores diesel de maniobres, concretament la RENFE 311-156 i la SNCF 460089, però llavors va apareixer aquesta diesel francesa 460039:

Aquesta màquina va anar a buscar uns vagons cisterna per dur-los a una altra via per formar una composició que sortiria al cap de poca estona. Efectivament, vaig desplaçar-me a les agulles del final de l'estació on havien sortit del dipòsit dues locomotores BB-7300. Després d'anar a la via en qüestió per unir-se als vagons cisterna, van sortir de l'estació en direcció nord, amb la 7366 encapçalant el comboi:

Finalment, després de molta estona passejant, vaig anar fins a l'estació de passatgers d'Hendaia, que estava completament morta. Però quina sorpresa em vaig endur en veure un Alvia del tipus 130!!! Es tracta de l'Alvia nº4087, que havia sortit de Madrid-Chamartín a les 8 del matí i havia arribat a Hendaia a les 13:54. Em va agradar molt veure aquest tren, ja que era el segon d'aquest tipus que veia amb els meus propis ulls i el primer que he pogut fotografiar. Però l'alegria no va durar gaire, ja que a mida que m'hi anava apropant ell començava la marxa de tornada cap a Irun. Així que només vaig poder fer-li aquesta foto:

Tal com he dit, l'estació d'Hendaia estava morta. A l'andana només hi havia un grupet de gent que feia un curset de carretons portaequipatges. Com que la propera circulació era al cap d'un parell d'hores vaig donar la visita per finalitzada. Per tornar vaig anar a l'estació de l'Euskotren d'Hendaia, que està al costat de la SNCF, on vaig pujar a la unitat 215 que em duria cap a Donostia.

Gipuzkoa desembre 2009 (3a part)

2009-12-14T14:58:00.003+01:00

El dilluns dia 7 de desembre es va llevar molt ennuvolat, i no semblava que hagués de millorar. Per tant, com que no me'n fiava d'anar a la muntanya, vaig fer un viatge ferroviari cap a Irun i Hendaia. Vaig agafar el tren de rodalies 446-065 a l'estació de Ikaztegieta a les 9:36 i no el vaig deixar fins a l'última parada: Irun. Allà vaig estar voltant entre oficines i tallers de l'estació, que és molt gran, i em vaig trobar una pila de material ferroviari estacionat. Hi havien bastants locotractors del model 309, sobretot els primers de la sèrie. Uns d'aquests estaven junt a la locomotora 253-011, i uns altres junt a la 252-016, que el dia abans havia remolcat el Diurn de Salamanca. Un troç més enllà hi havien enparellades unes quantes locomotores 269, que estaven maniobrant per situar-se a les vies dels tallers de manteniment. Aquí és on les vaig fotografiar ben juntetes, que són la 269-511 junt a la 269-519 i la 269-027 junt a la 269-030:

A la foto hi falten un parell de 269 que anaven vestides amb el color blanc de Mercancías, i al racó de l'esquerra treu el nas una locomotora diesel del tipus 334. Just al costat hi havien les quatre vies del taller de manteniment, on estaven atenent una tandem del model 289, la 440-048 i la 446-016. A fora hi havia aquesta unitat 446-091 abans o després d'haver passat pels tallers:

Un cop sortit de l'estació d'Irun, vaig passar per un pas elevat on encara em va cridar l'atenció una altra maquinària. Hi havien estacionades tres unitats britàniques de la classe 66 de la companyia "English Welsh & Scottisch Railway" (EWS). Aquestes eren les 66071, 66218 i 66236, que necessitaven una bona netejada:

El trajecte entre l'estació d'Irun i la d'Hendaia el vaig fer a peu, tot passejant vora les grans platges de vies on es classifiquen, carreguen i estacionen els vagons. Jo em pensava que sent dilluns hi hauria molt moviment de mercaderies, però per allà no hi passava ni déu. Cansat de veure molta via i poc tren, vaig continuar fins els ponts internacionals del riu Bidasoa, frontera entre les províncies basques de Gipuzkoa i Lapurdi, tot i que també és frontera entre França i Espanya. Allà volia fer la foto típica del tren creuant la frontera pel mig del pont, amb en casc antic d'Hondarribia i la badia de Txingudi al fons de la imatge. La putada és que en una bona estona no va passar cap tren, però entre el pont de vianants i el de ADIF-RFF, hi ha el pont de l'Euskotren, i aquests trens si que passaven sovint! Per tant em vaig conformar en fotografiar aquesta unitat 208 creuant el pont internacional:

Gipuzkoa desembre 2009 (2a part)

2009-12-13T10:15:00.004+01:00

El mateix diumenge 6 de desembre, a l'estació de Beasain, em vaig trobar estacionats uns trens nous de trinca, acabats de sortir del forn. Eren unitats que acabaven de ser fabricades a l'empresa CAF, però que encara no tenien cap destinació fixada i les tenien confinades a les vies de l'estació, mortes d'aborriment. Per suposat estaven custodiades per dos vigilants, que es mantenien ben alerta perquè cap gamberro fés grafitis als trens. Mirant per la finestra d'aquests trens encara es podien veure els plàstics que recobrien els seients.
Aquestes unitats són les automotrius elèctriques 121-019, 121-020, 121-021, 121-022 i 121-023, destinades al servei Avant de RENFE. A part, a la banda de l'estació que dóna al carrer, hi havia la recent nascuda unitat diesel 599-021, pel servei de Mitja Distància de RENFE. Ha estat la primera vegada que veig i fotografio aquests models de trens.

Gipuzkoa desembre 2009 (1a part)

2009-12-13T02:20:00.002+01:00

Per aquest pont de la Immaculada, he anat de viatge a la província basca de Gipuzkoa, entre el 5 i el 9 de desembre. Des de l'any 2006 que hi vaig un parell de cops l'any a pujar muntanyes, i només m'havia dedicat a veure trens una curta vegada. Aquest cop m'hi he esplaiat de valent. Les fotografies resultants no m'han satisfet gaire, ja que la majoria de dies el cel estava ennuvolat, i si feia sol aprofitava per anar d'excursió i no veia els trens fins a la tarda, quan ja es feia fosc. Tot i així, el millor moment ferroviari del viatge va arribar el dia de la tornada a casa, que em vaig fer un fart de veure trens.
Per començar, només arribar a Gipuzkoa el dissabte al matí vaig anar a Astigarraga a comprar sidra (com mana la tradició) i tornant avall vaig aturar-me a l'estació de Hernani per veure si veia quelcom interessant. Durant aquella estona només vaig veure a passar dos trens de rodalies. La línia de rodalies de Donostia, anomenada C1, va de Irun a Brinkola. Abans havia vist unitats 440 o 470 fent aquest servei, però aquest cop m'he trobat que ho feien les 446 (o fa poc que hi són o no m'havia donat compte). A la primera foto del viatge es veu aquesta unitat 446-065 aturant-se a l'estació de Hernani en direcció Andoain:

Aquest edifici de l'andana és força típic de la línia, imitant l'estil dels "caserios" bascs. També cal observar que la circulació dels trens d'aquesta línia es realitza per la via de la dreta, a diferència de la xarxa catalana, on la circulació es fa per l'esquerra.

Després d'haver anat d'excursió vaig anar a descobrir la línia entre els pobles d'Alegia i Legorreta, per tal de veure quins són els punts més interessants per veure trens. La veritat és que vaig trobar un lloc que em va agradar molt. Abans d'arribar a Ikaztegieta hi ha un pont sobre el riu Oria i un pas a nivell sense barreres avisant del pas dels trens. A les 16:13 vaig veure passar el tren Diurno nº410 que va de Salamanca a Hendaia, composat per una 252 i dos vagons, però la foto em va quedar moguda i feta un xurro.

L'endemà, el diumenge 6 de desembre, vaig tornar al pont que us deia i a les 13:56 va passar el Diurno nº413, que va de Irun a Salamanca, en direcció Zumarraga. Però la foto se'm va esgarrar altre cop i em va quedar fosca, sort que tot seguit va passar aquesta 446-017 en direcció Tolosa:

A les 15:00 vaig agafar la 446-016 de rodalies cap a Zumarraga, que és la primera o última estació de Gipuzkoa on paren els tren de llarga distància. Allà vaig enxampar el Diurno nº410 encapçalat per la locomotora 252-016, que feia l'onzena aturada des del seu inici a Salamanca:

Com que la llum ja no donava per gaire vaig tornar cap a Beasain, llar de l'empresa CAF i estació més propera a la meva casa rural de Lazkaomendi. Allà vaig fotografiar la 446-016, que ja m'havia portat abans, i que continuava el seu camí cap a Irun passant sota la imponent silueta del Txindoki, de 1346 metres d'alçada:

Obres Manresa-Calaf (03/11/2009)

2009-12-03T10:30:00.004+01:00

Per començar, perdoneu que em posi pesat amb les obres ferroviàries del tram Manresa-Calaf, però és el tema més interessant que tinc a la vora de casa. Aquest dilluns al matí (30 de novembre) vaig anar a veure si aquesta gent havia avançat gaire feina respecte l'últim cop, que va ser el dia que vaig veure el tren del balastre. Resseguint el traçat en direcció Calaf, vaig trobar-me la nivelladora de les vies a l'alçada del nucli antic d'Aguilar, 1 km abans de l'estació del poble:

Com que la via la tenen muntada sobre les travesses bastants quilòmetres més enllà, vaig anar a buscar el punt on duien a terme aquesta operació. Els operaris estaven aliniant les vies vora del Torrent de Seguers, ja en terres de l'Anoia (o Alta Segarra).

Però aquest matí mateix del dijous 3 de desembre, he anat a petar a l'estació d'Aguilar de Segarra a les 7:45 i he enganxat de ple la nivelladora treballant al costat de l'andana. Com que encara era fosc, els llums i el temperi de la màquina eren espectaculars, i m'he maleït els ossos per no portar la càmera a sobre.

Per poder fer un seguiment de l'estat de les obres he realitzat un gràfic amb imatges del Google Earth, on he dibuixat una línia resseguint el traçat ferroviari de 35,5 km entre Manresa i Calaf. De color verd s'indica el tram de via anivellada amb balastre; el color groc es refereix a la via que ja està muntada sobre les travesses però que encara no té balastre; i en color vermell el tram on la línia encara és una pista de terra. Les línies blanques associades a una data són el punt en què estava treballant la nivelladora a cada moment, per poder-ne valorar el progrés.

La línia esta tancada al trànsit des del 15 d'abril del 2009. Van començar treient tota la llargada de vies i travesses fins a Calaf, però no sé a partir de quina data van començar a muntar via nova. Jo només ho tinc controlat des del 17 de setembre, és a dir, que no tingueu en compte el progrés fet fins aleshores.

Què us en sembla? Les vies arribaran d'aquí poc a Calaf, però aquesta és la feina més fàcil del procés. Cada descarregada de balastre cobreix un tram força curt, i per anivellar-ho porta el seu temps. Sembla que encara em queda distracció per unes quantes setmanes...

Viatge ferroviari dominical

2009-11-29T23:34:00.008+01:00

La meva intenció per aquest matí del diumenge 29 de novembre era anar d'excursió, però la previsió metereològica anunciava núvols i pluges a partir de mig matí. Per tant, m'he decidit de fer una matinal ferroviària, ja que feia molt de temps que no pujava a cap tren. El fet és que els meus desplaçaments diaris no els cobreix cap tren i no baixo mai a Barcelona perquè no se m'hi ha perdut res. He triat una ruta per una part de la xarxa de rodalies que no havia recorregut mai: el triangle Martorell - Sant Vicenç de Calders - Barcelona Sants.

He sortit ben d'hora de casa per anar a l'estació de Manresa-Baixador dels Catalans i agafar el R5 de les 6:42, servit per l'automotriu 213-33 amb final a Martorell Centre, on ha arribat puntualment a les 7:27. Després he fet el transbordament fins a l'estació Adif de Martorell on he esperat el Rodalies de la línia 4 en direcció Sant Vicenç de Calders. A la via morta de l'estació hi havia aquesta locomotora elèctrica 269-063:

Mentre estava esperant a l'andana 1, per les vies de FGC que hi han al costat, a les 7:52 ha passat a tota vela el tren històric dels Catalans, amb la locomotora 304 "Patxanga" i els vagons de fusta.

El tren de rodalies havia d'arribar a les 7:57, però la unitat 447-044 anava amb retràs i finalment ha entrat a l'estació a les 8:12. Aquest és el mateix tren que havia sortit de Manresa a les 6:04 del matí, motiu pel qual val més la pena fer el transbordament a Martorell per no haver de passar per Barcelona.

Tot travessant el Penedès, he baixat del tren a l'estació del Vendrell cap a tres quarts de nou, per tal d'esmorzar i passejar una mica (no hi havia estat mai). Llavors he pujat a la 447-062, que ha arribat puntualment a les 9:34, per acabar d'arribar a Sant Vicenç de Calders, on faria el canvi de línia. Just abans d'arribar a l'estació he vist com venia per l'altra línia un aneguet de la classe 130 provinent de Barcelona, que no havia vist mai en viu, però l'estat lamentable dels vidres m'ha privat de fer una foto prou decent. Tot i així durant l'estona del transbordament s'ha aturat a l'estació aquesta unitat 448-027 amb destinació Saragossa:

Tot seguit he pujat al tren de Rodalies de la línia 2, que ha sortit a les 10:03 amb final a BCN-Estació de França servit per la 451-005:

Pel camí s'han creuat bastants de trens, però com que m'he situat a la banda de mar per poder veure el paisatge, no m'hi he fixat bé. Entre Sitges i Garraf he estat espiant per l'escletxa de la porta de la cabina, per poder veure l'accidentat traçat de via, i m'he adonat que el maquinista s'estava fumant una cigarreta (prohibit?).

Un cop arribat a Barcelona Sants, he baixat del tren i m'he mudat a l'andana 7, on a les 11:05 ha arribat la 447-156 de la línia 4 amb destinació Martorell, on he tornat a l'estació de Martorell Central dels FGC per desfer el camí fins a Manresa. El servei R5 que ha sortit a les 12:03 l'estava realitzant la mateixa unitat 213-33 amb la que havia baixat a primera hora. Cal dir que el transbordament entre ambdues estacions notarà una millora notable un cop s'hagin acabat les obres de la passarel·la de FGC.

Una última anècdota: quan el tren s'ha aturat a l'estació de Monistrol de Montserrat, a la via 3 hi havien aturats els vagons històrics que havia vist a Martorell de bon matí, però la Patxanga no hi era. Per cert, en tot el viatge d'avui no m'he trobat amb cap revisor. Finalment he arribat a Manresa-Baixador a les 12:45, a punt per anar a dinar!

M'ha agradat molt aquest retrobament amb el tren. Normalment em dedico a fotografiar-los desplaçant-me amb el cotxe, oblidant que el fet de viatjar en tren és una part molt important d'aquesta afició. El què més m'ha agradat d'aquesta ruta han sigut les vinyes del Penedès en paral·lel amb la LAV i la costa del Garraf; en canvi m'ha aborrit moltíssim en tram entre Sants i Martorell. La propera vegada tocarà anar cap a la línia del Maresme, que encara no hi he anat mai, a veure si tinc oportunitat de pujar en un Civia, que encara no hi he pujat mai.

El meu primer orgasme ferroviari (3a part)

2009-11-25T10:36:00.003+01:00

Així doncs, després d'observar com el tren descarregava el balastre sobre la via, vaig veure que ja començava a desfer camí cap a Manresa. Vaig baixar corrents de la muntanya, amb la intenció de poder caçar el tren en algun altre punt de la línia. Per tant, va començar de nou el meu rally particular amb el cotxe, en direcció Rajadell. Com que em coneixo força bé aquest tram, vaig triar un lloc que no fos gaire apartat i que pogués reprendre bé la carretera. L'indret escollit va ser el pont de Cal Miralles, que vaig descobrir recentment.
Vaig tenir temps de sobres, la velocitat del tren deuria ser d'uns 40 o 50 km/h, i a sobre es va aturar a l'estació de Rajadell per deixar-hi el treballadors. El maquinista em va reconeixer i va fer sonar repetidament el xiulet, llàstima que no fos un video...

Després vaig reprendre la cursa en direcció Manresa fins a la boca est del túnel nº13, a prop de la sortida de l'Eix cap a Sant Joan de Vilatorrada. Aquí el maquinista, sorprès, va tornar a fer xiular la "Prima" 333-386 i l'acompanyant va saludar a través la finestra un cop passat pel meu costat:

I aquí no s'acaba la cosa. Llavors vaig travessar l'estressant trànsit manresà fins l'estació d'Adif, arribant al meu punt d'observació amb poc temps de marge. Quan tancava el cotxe per anar a posicionar-me, s'atura un cotxe al meu costat mentre el seu conductor baixava la finestra. Era el maquinista de la 333, que ara havia donat el relleu a un altre maquinista per portar el tren en direcció Barcelona, cap a vés a saber quina destinació. En va dir que ara mateix sortiria el tren i que amb cada viatge porten unes 700 tones de balastre. Amb les presses em vaig acomiadar del maquinista i vaig fer un video genial de la sortida del tren per les agulles de l'estació.

Ja ho veieu, amb tanta foto al final no em vaig poder resistir de fer un video per recordar aquest sorollós motor diesel. A veure si aquesta sort ha sigut passatgera o me'l torno a trobar algun dia d'aquests.

El meu primer orgasme ferroviari (2a part)

2009-11-25T10:12:00.003+01:00

Després de veure passar el tren de balastre per Castellar, em vaig desplaçar cap a la zona on creia que podria descarregar-lo, i vaig encertar de ple! Entre Castellar i Aguilar de Segarra, vaig deixar el cotxe a la cruïlla del camí rural que porta a Seguers, i vaig començar a enfilar-me per la carena que puja cap el castell de Castellar. A l'altra banda de la riera de Rajadell, tenia cara a cara el segment de via que hi ha entre els túnels 8 i 9 de la línia Lleida-Manresa. Al cap de poca estona ja sentia més a prop el motor diesel de la 333, mentre començaven a treure el cap per la boca oest del túnel nº9 els primers vagons de balastre:

El tren feia constants anades i vingudes per tal d'anar escampant bé aquestes pedres ferroviàries, com les d'aquest vagó 693-6-113:

Quan estaven descarregant l'últim vagó de balastre (que era el primer en el sentit de la marxa), el tren no arribava a la boca est del túnel nº8:

Vaig aprofitar una de les últimes aturades per fer aquesta bonica panoràmica, en què es veu tota la composició de locomotora + 11 vagons:

El meu primer orgasme ferroviari (1a part)

2009-11-25T09:50:00.006+01:00

Ahir, dimarts 24 de novembre, vaig sortir de casa a les 9 del matí per anar a veure l'estat de les obres del tram Manresa-Calaf, ja que estic preparant un gràfic sobre l'evolució d'aquestes llargues obres. Anava enfilant l'Eix Transversal en direcció Calaf, a 500 metres de la sortida de Castellar, quan vaig veure una gran locomotora diesel per la via, que va paral·lela a la carretera durant un tram, empenyent uns vagons de balastre en la mateixa direcció que jo. No m'ho podia creure. Vaig entrar en un estat d'eufòria per aquesta casualitat inesperada. Havia estat visitant la línia moltes vegades durant les obres, i mai havia aconseguit trobar-me el tren del balastre, però per fi el tenia davant dels morros!!!
A partir d'aquí tot el matí va anar sobre rodes. Vaig encertar tots els punts estratègics per veure el tren. Vaig fer tantes fotografies que se m'ha fet difícil escollir les que us poso aquí, tant, que dividiré aquesta sortida en tres posts. Va ser tant perfecte, que al final fins i tot vaig poder parlar amb el maquinista.
Però tornem a la descoberta. L'acte reflex després de veure el tren va ser aprofitar la sortida de l'Eix que tenia davant mateix. Superant llargament el límit de velocitat, vaig arribar-me fins una pista de terra que hi ha poc abans del nucli de Castellar, que va a parar al costat mateix de la via i que vaig descobrir recentment. La veritat és va anar pels pèls! Aquí és d'on surten les fotos d'aquest primer post, on surt la locomotora 333-386 empenyent 11 vagons carregats de balastre. Cal dir que el tren anava en marxa enrere. Al davant anaven el grup de treballadors sobre la plataforma del primer vagó, que em van saludar riallers després de veure la cursa del cotxe. La 333 empenyia per darrera per poder descarregar millor el balastre i evitar un sobrepes a les vies (suposo).

Al costat de la via hi ha l'Eix Transversal i al fons, darrera la 333, es veu el castell de Castellar dalt del seu turó.

Perdoneu-me si creieu que mostro un excés d'eufòria per la troballa, però és que jo encara soc un novell amb això dels mercants.

La Manresa nocturna

2009-11-23T01:31:00.009+01:00

Aquesta tarda del diumenge 22 de novembre, he fet una agosarada sortida de fotografia nocturna per la xarxa de FGC de Manresa. Per començar he anat a l'estació de Manresa-Alta i he fet una visita a les locomotores diesel 254-02 i 254-03, que estaven estacionades en una via morta al final de l'andana principal. Llavors he esperat el tren provinent de Barcelona de les 17:44, servit per aquesta 213-40:

Aquesta unitat seguiria cap a Manresa-Baixador, on ha fet el canvi de cabina per tornar a arrencar en direcció Barcelona a les 18:02.

Per anar de Manresa-Alta al Baixador, la via creua l'entramat urbà travessant per sota la carretera de Santpedor i el carrer Sèquia. Entre aquests dos carrers, hi ha una trinxera per sota les cases, que és on he anat a veure la mateixa 213-40 desfent el camí fet anteriorment. M'agrada força com ha quedat la foto, amb la línia descrita pels fars, la repetició "R5 Martorell" del display i la llum dels vagons il·luminant les parets. M'arrepenteixo d'haver trigat massa a disparar, ja que amb un temps d'exposició llarg podria haver omplert de Martorells tot aquest tram de via!

Després de fer aquesta fotografia, he travessat la carretera de Santpedor per anar a veure el creuament de trens que té lloc a Manresa-Alta cada hora i quatre minuts. A la via 1 ja hi havia aturada la 213-40 de les dues fotos anteriors, en direcció Sant Vicenç de Castellet; a la via 2 ha arribat una altre 213 a les 18:04 provinent de Barcelona; i a la via 3 hi havien estacionats els vagons de potassa. Aquesta foto no m'ha quedat gaire bé, n'he fet alguna de millor quan hi havia la 213-40 esperant, però em sembla més interessant ensenyar el creuament de combois (amb el molest pal de catenària pel mig):

Llavors m'he desplaçat cap el carrer Sèquia, des d'on es pot veure bé l'estació de Manresa-Baixador. Aquesta és la unitat 213 de la foto anterior, que ha arribat de Barcelona a les 18:05 per tornar-se'n cap avall a les 18:22.

Fins aquí les fotos potables del dia. Després d'estar pels FGC he baixat cap a l'estació de la RENFE, però allà les fotografies m'han quedat malament. He vist arribar el Rodalies R4 de les 19:00, i un altre que marxava cap a Sant Vicenç de Calders a les 19:04, però la notable manca d'il·luminació de la zona i els potents fars de les unitats 447 m'han esgarrat les fotos.

Fer fotografies de nit em resulta força dificultós, sobretot perquè no vull carretejar un trípode i arrepenjo ja càmera allà on puc. Quan veig que el resultat no és del tot satisfactori em demano: milloraria amb una càmera més bona o és que no sé ajustar-la?

Termini indefinit

2009-11-18T16:30:00.005+01:00

Aquest dilluns dia 16 de novembre era la data prevista per la finalització de les obres del tram Manresa - Calaf. Però el divendres passat, segons el diari Regió7, el ministeri de Foment i Renfe van comunicar que s'allargaria el termini de final d'obres per un periode indefinit.

Per tant, aquest mateix dilluns per la tarda, vaig anar cap a aquesta problemàtica línia per posar-me al dia de l'estat de les obres. Les vies estan muntades i soldades sobre les seves travesses fins a l'alçada de Castellar, 1.7 quilòmetres abans de l'estació d'Aguilar de Segarra. En canvi, pel que fa al balastre, les tasques d'anivellació de les vies es troben vora el PK 287, a 1.6 quilòmetres de l'estació de Rajadell en direcció Calaf. Això ens indica que amb prou feines està completat un terç d'aquest traçat, de 35 quilòmetres de llargada entre Manresa i Calaf, tenint en compte que encara s'ha d'instal·lar tota la catenària. Actualment, s'esta realitzant aquest servei amb tres autobusos diàris per cada sentit. Cal dir que abans de les obres la velocitat d'aquest tram estava limitada a 40km/h a causa del lamentable estat en què es trobava.

Ja que estava voltant per allà, vaig aprofitar per fer aquesta foto. Ja eren 3/4 de 5 de la tarda i la llum no donava per gaire. Segons em van comentar en un post anterior, es tractaria d'una màquina perfiladora, que està a punt d'entrar en el túnel nº11 de la línia, en el PK 288.0:

Descobrint Riudellots

2009-11-17T17:53:00.004+01:00

El divendres 13 de novembre per la tarda, vaig desplaçar-me a Riudellots de la Selva. Ja hi havia estat abans, però no m'hi havia parat mai per mirar trens. Primer vaig anar a l'estació d'Adif, però no la vaig trobar gaire interessant. L'antic edifici de passatgers està clausurat (com a moltes estacions de la línia) i a les andanes només s'hi aturen els regionals servits per automotrius 440. Durant la meva curta visita va arribar un regional, i vaig aprofitar l'avinentesa per fotografiar aquest tren 440-083 que anava en direcció Girona:

Després vaig estar investigant pels voltants. Com que sempre porto a sobre un plànol de zona, vaig veure que un parell de quilòmetres al nord de l'estació hi ha un pont que podia tenir bones vistes. Està situat al mateix terme municipal de Riudellots, vora del veïnat del Regàs, en el camí que porta a Can Gener. Anant cap a aquest pont, passant vora la via, des del cotxe vaig veure com m'avançava una nova locomotora del tipus 253 remolcant uns vagons tancats, sense cap opció de fer-li una foto. Un cap al pont, després de molta estona esperant (eren les 3 de la tarda), va passar la unitat 440-138 del servei Regional en direcció Barcelona:

I poc després va passar una doble composició de 449 de Mitja Distància en direcció Girona, enmig de les rengleres d'arbres que hi han al llarg d'aquesta recta:

No sé per què, m'agrada molt mirar trens des dels ponts o passos superiors. Potser per les perspectives que aporten o pel fet de veure passar el tren per sota meu. El problema és que tenir les catenàries pel mig resulta dificultós per fer fotografies.

Després, de camí cap el Baix Empordà, vaig aturar-me a Celrà (Gironès), per poder aprofitar les últimes llums del dia. Eren les 5 de la tarda i la manca de llum posava les coses difícils a la meva humil càmera, però tot i així estic prou content de com va quedar aquesta foto de la unitat 440-186 provinent de Girona:

Via nova a Cal Miralles

2009-11-16T19:08:00.005+01:00

El dijous 5 de novembre vaig anar a veure les obres de la línia Manresa - Calaf, que estan molt endarrerides segons el termini previst.

Primer vaig anar a l'estació d'Aguilar de Segarra, per observar que les excavadores encara estan aplanant el terreny per poder rebre les vies:

Després vaig anar fins a Rajadell, on ja hi havien muntades les vies sobre les travesses, però el balastre encara no hi era. Anant en direcció Manresa, vaig trobar un punt d'observació molt interessant: es tracta d'un pont que sobrepassa la via en el camí d'accés a Cal Miralles. Es poden fer bones fotografies a ambdues bandes d'aquest pont.

En aquesta foto, mirant en direcció Manresa, podem veure una màquina d'obres treballant en un tram de recta, a l'esquerra es veu Cal Miralles, a la dreta hi han les restes de via vella i al fons es pot apreciar l'Eix Transversal:

Si mirem cap a l'altra banda del pont, la via fa una corba a la dreta i a segon terme es pot observar el nucli antic de Rajadell, com en aquesta foto en què surt una anivelladora que mou el balastre:

Per acabar us poso aquesta foto d'una màquina que acabava de passar sota l'esmentat pont. No sé quin nom rep, però diria que serveix per treure el balastre d'entre les vies i recollir el dels laterals:

Sant Jordi Desvalls: tot recte

2009-11-12T23:36:00.005+01:00

Tercer i últim post sobre la matinal ferroviària pel Gironès nord. Anar enfilant amunt, vaig arribar a l'estació de Sant Jordi Desvalls. Aquí només hi paren els trens regionals servits per les unitats 440, per la qual cosa l'edifici de l'estació ha quedat en l'oblit i només tenen vigència les andanes. L'andana en direcció Figueres és vella i té una petita marquesina metàl·lica amb el sostre de mitja volta. En canvi, a l'andana del sentit Girona hi han fet una remodelació (per no dir enformigonada) per anivellar l'andana al nivell dels vagons, amb una marquesina de formigó.
Aquesta estació no m'agrada per a fer-hi fotos, ja que està enmig d'una llarga recta. Les rectes les trobo aborrides, ja que no permeten tenir gaire varietat de perspectives sobre els trens. M'hi vaig quedar perquè ja s'acostava el migdia, i no tenia temps d'anar a buscar un altre emplaçament, però en aquella poca estona vaig poder veure força circulació. Només arribar-hi em va passar per davant (en direcció Figueres) aquesta andròmina amb un xiulet força ridícul. A la part de dalt sembla tenir una plataforma elevadora, per la qual cosa es podria tractar un vehicle d'obres de catenària:

Poca estona després va passar la locomotora 252-059 encapçalant un Talgo IV en direcció Girona, després d'haver travessat aquest interessant canvi de rasant:

En un moment de baixar la guàrdia anant a buscar una cosa al cotxe, va travessar l'estació a gran velocitat una altra 252 amb un Talgo III. Però després va ser el torn dels Regionals, que van fer aturada a l'estació, perdó, andana. Primer va arribar la 440-176 provinent de Flaçà:

I després la 440-143 provinent de Camallera (Alt Empordà):

El pont sobre el Ter

2009-11-12T23:32:00.003+01:00

Després d'estar a Flaçà, vaig anar més al nord, cap el pont ferroviari sobre el riu Ter. Hi havia estat una altra vegada i ja em va donar la impressió de ser un pont poc vistós, més per la vegetació que l'envolta que pel pont en si. El dilluns 2 de novembre vaig tornar-hi per inspeccionar bé el terreny i és veritat: aquest pont és de molt mal fotografiar. És força llarg, ja que a més del riu també creua una carretera i un camí veïnal, però la vegetació el tapa molt. No hi ha manera de poder-ne tenir una vista de conjunt, i quan un s'hi apropa només es deixa veure un troç.
Tot i els impediments, estic prou content de com em va quedar aquesta foto, que mostra una nova unitat 449 creuant el mencionat pont en direcció Girona:

La comoditat de Flaçà

2009-11-10T16:55:00.005+01:00

M'agrada molt anar a caçar trens a Flaçà, ja que aquesta localitat té un dels pocs passos a nivell que queden a la xarxa ferroviària catalana. L'avantatge d'estar a la vora d'un pas a nivell és que ell mateix avisa del pas dels trens i permet baixar la guàrdia quan no en passa cap. Però hi ha una cosa fantàstica a Flaçà: un banc on asseure's tranquilament a dos metres de les vies, amb la protecció mínima d'una tanca entremig.
Aquesta primera imatge correspon al dissabte 31 d'octubre, en què apareix la 440-183 acabada de sortir de l'estació de Flaçà en direcció Girona:

Llavors el dilluns 2 de novembre vaig tornar al mateix punt i, tal com esperava, vaig poder veure davant dels morros les flamants unitats 449 posades en servei recentment en aquesta línia. En aquestes dues fotografies es veu una composició doble de 449 en direcció Figueres, en la primera creuant el pas a nivell i en la segona aturades a l'estació de Flaçà:

Un cop content per la caçera però no per la qualitat de les fotos (feia un dia ennuvolat que complicava les coses), vaig desplaçar-me al nord de l'estació de Flaçà. Allà, les vies fan una corba oberta cap a l'esquerra i encaren la llarga recta en direcció nord que porta a Sant Jordi Desvalls. Des del cementiri de Flaçà, vaig enfilar-me dalt d'un turó per tenir vistes sobre la trinxera per on passa la via, però l'escenari no m'ha acabat de convencer. Tot i així vaig fotografiar aquesta locomotora 252 fent el servei Estrella Costa Brava:

Les 447 internacionals

2009-11-05T12:25:00.006+01:00

Aquest tercer i últim post sobre la visita a la Cerdanya del passat 14 d'octubre va dedicat a la línia Barcelona - Puigcerdà. Des de que es va reobrir la línia, realitzen aquest servei les mateixes unitats 447 que fan el de rodalies de Vic, la qual cosa encara ha fet baixar més la poca qualitat que tenia aquesta línia.
El què em resulta més sorprenent és veure una d'aquestes 447, que podríem definir com a commuter train (tren de rodalies), realitzant un servei de conexió internacional. Des de l'estació de Puigcerdà, el comboi continua per la via que creua la despreciable frontera amb França i arriba a l'estació SNCF de la Tor de Querol. És una curiosa comparació la imatge d'aquests tren a l'escenari urbà de Barcelona o enmig de les muntanyes ceretanes.
A la primera imatge es veu la 447-023 en direcció Barcelona passant pel Vilar d'Urtx. Les altres dues fotos corresponen a la 447-103 sortint de l'estació de Puigcerdà cap a la Tor de Querol.

El TER de la Tor

2009-11-05T00:50:00.004+01:00

Seguint amb el post anterior, el mateix dimecres 14 d'octubre del 2009 a la mateixa estació de la Tor de Querol, vaig veure arribar el tren regional TER provinent de Toulouse. Quan era petit, agafava sovint aquesta línia per anar a casa dels meus avis, però aleshores hi havien serveis semi-directes realitzats per una locomotora elèctrica tibant vagons de compartiments. Aquests vagons els recordo amb molt apreci, ja que els seus compartiments estaven decorats amb imatges en blanc i negre de llocs pintorescos de França. A més, la distribució en "habitacions" de 8 persones donava més intimitat i alhora invitava a la conversa amb les persones del costat. Potser aquestes automotrius han millorat les prestacions de la línia, però han apagat l'aventura dels viatges en tren.

Bona nit Cerdanya, bon dia Paris!

2009-11-04T00:46:00.006+01:00

El dimecres 14 d'octubre vaig estar a l'estació internacional de La Tor de Querol (Latour de Carol en francès), que està situada a la Cerdanya francesa i és on es fa la correspondència amb la línia Barcelona - Puigcerdà de RENFE. Allà vaig poder veure un tren gairebé històric que cada nit uneix aquest extrem de l'estat francès amb la seva capital, a l'estació de Paris Austerlitz. Em resulta sorprenent que la SNCF mantingui en funcionament aquest servei de passatgers, tenint en compte la tendència actual del ferrocarril, que aposta per l'alta velocitat i per automotrius compactes. Però de fet, aquest tren està englobat en el servei Corail Lunéa de la companyia francesa, que es basa en recorrer durant la nit els trajectes que no estan coberts per línies d'alta velocitat, com ara l'eix Paris - Clermont-Ferrand - Toulouse o bé l'eix Bordeaux - Toulouse - Montpelier.
Aquell dia el comboi estava format per la locomotora elèctrica 7293, un vagó Corail i tres vagons llit. Segons la jove i atractiva cap d'estació que estava de servei, aquest tren surt cada vespre a les 20:30 i l'altre tren provinent de Paris arriba cada matí a les 7:50. El viatge a Paris pot costar uns 100€ en llitera o 75€ en seient abatible (consultar ofertes), i cobreix el trajecte en 11 hores mentre es dorm.
Ja ho sabeu, si voleu anar un cap de setmana a Paris, el divendres passeu la nit travessant França i a les 7:30 del matí de dissabte esteu al centre de Paris a punt per anar a esmorzar un brioche. I llarga vida als trens clàssics!!!

Poca cosa per Sainte Agne

2009-10-28T00:59:00.005+01:00

Ja que últimament vaig sovint a Tolosa de Llenguadoc (Toulouse en francès) per motius familiars, he intentat aprofitar l'ocasió per acostar-me als ferrocarrils francesos que tant m'agraden. L'estació de tren que em queda més a prop és la de Sainte Agne (Santa Agnès), que està al sud de la ciutat, a la línia que va cap a Tarbes o a Foix. Aquesta estació és on baixava quan era petit per anar a casa dels meus avis, i darrerament he intentat fer-hi algunes escapades per veure a passar trens, tot i que els caps de setmana el trànsit és escàs i monòton. El dissabte 26 de setembre al capvespre, tornant de veure un partit de rugby del Stade Toulousain, vaig fotografiar aquesta automotriu elèctrica nº 27604, provinent de Toulouse-Matabiau:

En canvi, el passat 12 d'octubre vaig anar-hi una mica més d'hora per poder disposar de més llum. Durant la poca estona que vaig ser-hi, va passar aquest automotor diesel nº73535, que feia la primera aturada després de sortir de Toulouse-Matabiau, la principal estació de la ciutat occitana:

Però al cap d'una estona vaig poder constatar que encara disposen de material rodant antic, ja que va arribar per la mateixa via un tren regional TER compost per vagons vells empesos per aquesta locomotora elèctrica nº508617:

Més endavant us explicaré la meva posterior visita a Toulouse-Matabiau, estació que no havia trepitjat des de que era petit en companyia del meu avi.

La Manresa pintoresca

2009-10-26T12:25:00.007+01:00

El passat dilluns 5 d'octubre vaig fer una passejada per uns dels llocs més pintorescos per fotografiar trens a Manresa.
A la sortida de l'estació d'Adif de Manresa, hi ha un pont que creua les vies per accedir al barri de la Guia. Des d'aquí hi ha una perspectiva molt bona dels moviments d'entrada i sortida dels trens i els pertinents canvis d'agulles, amb l'inconvenient de tenir tota la ferramenta de catenàries a sota. I tot això amb la imatge de la Seu presidint l'escena, com en aquesta foto que es veu el tren regional 440-188 sortint en direcció Barcelona:

Després vaig creuar el riu Cardener i vaig passar pels horts que s'enfilen cap a Santa Clara, tot creuant la via dels Ferrocarrils de la Generalitat. Però la perspectiva bona per veure els trens es troba més amunt d'aquest racó agrícola, i s'ha de pujar fins el barri de la Balconada, que té ben merescut aquest nom per ser un bon balcó sobre el riu Cardener. Aquí podem veure a passar els trens de FGC en primer pla a sota nostre, mentre a sobre es desplega tot l'escenari decadent de la façana manresana del Cardener. A la foto, una unitat 213 gaudeix de les vistes sobre la Seu, el pont romà i la Cova de Sant Ignasi, mentre a la banda esquerra del riu es veu la RENFE:

Dissabte 19 de setembre (4a. part i última)

2009-10-19T10:54:00.006+02:00

Després de dinar i descansar una mica, cap a les 6 de la tarda vaig arribar-me a l'estació d'Adif de Manresa tot passejant. Allí vaig veure una composició doble sortint de l'estació en direcció Sant Vicenç de Calders. El què em va sorprendre és que abans de sortir de l'estació ja hi havia un altre tren provinent de Barcelona esperant-se a l'entrada de les agulles. Un cop marxat un tren va entrar l'altre pel mateix camí fins a la mateixa andana. Com podeu veure, l'estació de Manresa disposa de prou andanes i una platja de vies prou ampla com per poder fer dues maniobres a la vegada. Potser és per mandra del cap d'estació?

Dissabte 19 de setembre (3a. part)

2009-10-19T01:00:00.008+02:00

Des de Monistrol vaig anar fins a l'estació de RENFE de Castellbell i el Vilar, on vaig trobar-me un treballador d'Adif que estava maniobrant les agulles de l'estació, degut a unes obres que tallaven una via i causaven el pas alternatiu dels trens. Vaig estar xerrant amb aquest home una bona estona, em va explicar que les vies de la línia de Manresa no estan banalitzades i que això evita poder fer canvis de via i limita la freqüència de pas. Des de l'estació hi ha una imatge molt bona del túnel en direcció nord, que per suposat vaig aprofitar per fotografiar una vulgar 447. A la imatge es pot veure la 447-093 provinent de Manresa i la limitació de velocitat de 30km/h a causa de les esmentades obres:

Després vaig anar fins a la cruïlla de la carretera a Rellinars, on vaig veure la causa del tall de via. Hi havien un parell de camions ferroviaris fent obres a la catenària. Per suposat, a aquella hora els operaris havien marxat a dinar i, coneixent aquest país, suposo que van trigar bastant a tornar al lloc de feina.

Aleshores, com que la freqüencia de pas de la RENFE en dies festius és tant reduida, vaig anar a veure els Ferrocarrils de la Generalitat, que inclús en festius mantenen les 4 circulacions cada hora (2 per sentit). A l'estació de Castellbell i el Vilar vaig veure aquesta unitat 213-83 en direcció Martorell, travessant una pineda just abans de l'estació:

Des del pont medieval de Castellbell es pot veure bé el pont metàl·lic que creua la Riera de Marganell. Aquí veiem com una altra unitat 213 provinent de Manresa travessa el pont, acabant de passar pel túnel que travessa per sota el Castell de Castellbell, que presideix la imatge:

Dissabte 19 de setembre (2a. part)

2009-10-19T00:26:00.006+02:00

Després de passar tot el matí a Martorell, cap el migdia vaig començar el viatge de tornada a Manresa, això si, anar fent parades pel camí. Primer vaig aturar-me a Monistrol de Montserrat per veure el cremallera.
A la primera foto (de cara al sol...) es pot veure una composició doble aturada a l'estació de Monistrol:

Després, investigant pels voltants, vaig trobar el tram de via descoberta que hi ha entre els dos túnels situats al nord de l'estació de Monistrol. Des d'aquí hi ha una imatge força curiosa, però una reixa tanca tot el perímetre i impedeix poder agafar millors fotos. A la imatge es veu el cremallera AM2, enfilant altre cop cap a Monistrol-Vila:

Hauria de mirar detalladament els horaris del Cremallera i de la línia R5 de FGC, però fer un video veient els dos trens sortint simultàniament del túnel ha de ser tant espectacular com improvable!

Dissabte 19 de setembre (1a. part)

2009-10-16T08:40:00.007+02:00

El què en principi havia de ser un dissabte d'excursió, a causa de la metereologia va acabar sent un dissabte ferroviari. Tenia ganes de veure un tren d'alta velocitat. L'únic AVE que havia vist en viu era creuant els Monegros anant per l'autopista, i de reull. No havia anat mai a veure trens per la zona metropolitana, i vaig decidir conectar-me al Google Earth per repassar el recorregut del TAV i buscar un lloc que fes bona pinta. Em va sorprendre molt veure un indret proper a Martorell on el traçat d'alta velocitat passava a tocar d'una cruïlla entre les vies d'Adif i FGC, fet que augurava veure molts trens. Aquest lloc s'anomena Costa Blanca, al costat d'una urbanització amb el mateix nom situada la carretera C-243 de Martorell a Terrassa. Un cop sobre el terreny les coses no semblaven tant fàcils com a l'ordinador, però hi han un parell de punts d'observació força bons.

Per començar vaig veure la unitat 213-02 de FGC en direcció a l'estació de Martorell-Vila. Al fons de la imatge es veu Martorell i part de la indústria Solvay a la dreta.

Per altra banda, a les vies d'ample ibèric, sortia del túnel la locomotora RENFE 269.084 en direcció Martorell, carretejant uns vagons portacotxes buits.

Llavors vaig desplaçar-me a la línia d'alta velocitat per veure passar un AVE, que va resultar ser l'ànec Talgo de la sèrie 102 en direcció Tarragona. No m'estranya que la foto sortís un xic moguda...

El cel, que estava ben tapat, es va anar obrint per donar pas al cel blau. Bona ocasió per tornar a la cruïlla a fotografiar amb bona llum aquesta unitat 213-56 dels FGC.

Aleshores vaig aventurar-me a la recerca d'un nou escenari. Des del Pont del Diable vaig seguir la lletja riba del Llobregat fins arribar als tres ponts ferroviaris, cadascun amb un ample de via diferent. Allí vaig conformar-me en fotografiar aquesta unitat doble de 447 (447-034 la primera) provinent de Martorell.

Obres entre Manresa i Calaf

2009-10-15T18:25:00.004+02:00

Dijous 17 de setembre del 2009. Durant una passejada matinal pels afores de Manresa, vaig fer cap a les obres de la línia Manresa - Lleida. Aquest tram el visito sovint, però només hi passen automotrius 440 i 470. Per tant, vaig anar per veure si veia el tren de balastre per les obres, ja que seria emocionant poder veure una locomotora diesel en aquesta solitària i oblidada línia. Des del meu punt d'observació habitual, un pont de pedra descuidat però amb encant, vaig poder veure un parell de màquines d'obres:

L'endemà vaig arribar-me fins a l'estació d'Adif de Manresa i vaig veure el tant cobdiciat objecte. Hi havia estacionada la 333-370 que feia el transport de balastre de les obres. El problema és que ja marxava en direcció a Barcelona amb els vagons buits. No vaig tenir temps de desplaçar-me fins el meu punt d'observació i em vaig haver de conformar amb aquesta fotografia a través de la tanca de l'estació:

Presentació

2009-10-15T07:22:00.002+02:00

Les coses han anat canviant últimament. El meu avi era un electricista jubilat de la SNCF, la companyia de ferrocarrils francesos, i quan jo era petit cada any ens portava de viatge per França amb el tren, ja que ell no tenia carnet de cotxe. Aleshores jo no en podia ser conscient, però aquell fet va començar a gestar una passió pels trens a dins meu. Però no va ser fins a la mort del meu avi que aquest sentiment va començar a creixer. Cada cop m'atreia més la idea d'entrar a les estacions de tren per observar-les més que per utilitzar-les. Al principi només aprofitava l'avinentesa d'un viatge per fotografiar els trens en què pujava i els que estaven aturats a les andanes. Ara la cosa és diferent, ara ja surto de casa amb la intenció expressa de "caçar" trens amb la càmera. La meva afició pels trens ha crescut de cop i jo n'hi dono les gràcies al meu avi.
Cal dir que encara soc un aficionat novell. El problema és que aquesta afició és ben poc coneguda al nostre país. No conec cap altre trenòfil per compartir coneixements i experiències, i això m'ha fet tancar en una bombolla. De fet, no acostumo a parlar de la meva afició amb ningú, per por de ser considerat un friky. Per això he creat aquest blog, per poder-me desfogar explicant les meves excursions ferroviàries i donar sortida al meu material fotogràfic, que es mor de fàstic a l'ordinador. Cal dir que els trens són la meva segona afició, ja que la passió més gran de la meva vida és la muntanya, per la qual ja hi tinc destinat un altre blog.

La idea d'aquest blog m'ha vingut a través d'un altre blog ja existent, el Bloc de trenscat.cat. Per a mi, trenscat.cat és la pàgina web més important del ferrocarril de casa nostra, amb un disseny molt acurat i una informació molt complerta. Al veure que el seu propietari havia creat un blog per explicar les seves caceres fotogràfiques, em va fer venir ganes d'explicar les meves (molt més modestes, és clar).