Poca cosa per Sainte Agne

Ja que últimament vaig sovint a Tolosa de Llenguadoc (Toulouse en francès) per motius familiars, he intentat aprofitar l'ocasió per acostar-me als ferrocarrils francesos que tant m'agraden. L'estació de tren que em queda més a prop és la de Sainte Agne (Santa Agnès), que està al sud de la ciutat, a la línia que va cap a Tarbes o a Foix. Aquesta estació és on baixava quan era petit per anar a casa dels meus avis, i darrerament he intentat fer-hi algunes escapades per veure a passar trens, tot i que els caps de setmana el trànsit és escàs i monòton. El dissabte 26 de setembre al capvespre, tornant de veure un partit de rugby del Stade Toulousain, vaig fotografiar aquesta automotriu elèctrica nº 27604, provinent de Toulouse-Matabiau:

En canvi, el passat 12 d'octubre vaig anar-hi una mica més d'hora per poder disposar de més llum. Durant la poca estona que vaig ser-hi, va passar aquest automotor diesel nº73535, que feia la primera aturada després de sortir de Toulouse-Matabiau, la principal estació de la ciutat occitana:

Però al cap d'una estona vaig poder constatar que encara disposen de material rodant antic, ja que va arribar per la mateixa via un tren regional TER compost per vagons vells empesos per aquesta locomotora elèctrica nº508617:

Més endavant us explicaré la meva posterior visita a Toulouse-Matabiau, estació que no havia trepitjat des de que era petit en companyia del meu avi.

La Manresa pintoresca

El passat dilluns 5 d'octubre vaig fer una passejada per uns dels llocs més pintorescos per fotografiar trens a Manresa.
A la sortida de l'estació d'Adif de Manresa, hi ha un pont que creua les vies per accedir al barri de la Guia. Des d'aquí hi ha una perspectiva molt bona dels moviments d'entrada i sortida dels trens i els pertinents canvis d'agulles, amb l'inconvenient de tenir tota la ferramenta de catenàries a sota. I tot això amb la imatge de la Seu presidint l'escena, com en aquesta foto que es veu el tren regional 440-188 sortint en direcció Barcelona:

Després vaig creuar el riu Cardener i vaig passar pels horts que s'enfilen cap a Santa Clara, tot creuant la via dels Ferrocarrils de la Generalitat. Però la perspectiva bona per veure els trens es troba més amunt d'aquest racó agrícola, i s'ha de pujar fins el barri de la Balconada, que té ben merescut aquest nom per ser un bon balcó sobre el riu Cardener. Aquí podem veure a passar els trens de FGC en primer pla a sota nostre, mentre a sobre es desplega tot l'escenari decadent de la façana manresana del Cardener. A la foto, una unitat 213 gaudeix de les vistes sobre la Seu, el pont romà i la Cova de Sant Ignasi, mentre a la banda esquerra del riu es veu la RENFE:

Dissabte 19 de setembre (4a. part i última)

Després de dinar i descansar una mica, cap a les 6 de la tarda vaig arribar-me a l'estació d'Adif de Manresa tot passejant. Allí vaig veure una composició doble sortint de l'estació en direcció Sant Vicenç de Calders. El què em va sorprendre és que abans de sortir de l'estació ja hi havia un altre tren provinent de Barcelona esperant-se a l'entrada de les agulles. Un cop marxat un tren va entrar l'altre pel mateix camí fins a la mateixa andana. Com podeu veure, l'estació de Manresa disposa de prou andanes i una platja de vies prou ampla com per poder fer dues maniobres a la vegada. Potser és per mandra del cap d'estació?

Dissabte 19 de setembre (3a. part)

Des de Monistrol vaig anar fins a l'estació de RENFE de Castellbell i el Vilar, on vaig trobar-me un treballador d'Adif que estava maniobrant les agulles de l'estació, degut a unes obres que tallaven una via i causaven el pas alternatiu dels trens. Vaig estar xerrant amb aquest home una bona estona, em va explicar que les vies de la línia de Manresa no estan banalitzades i que això evita poder fer canvis de via i limita la freqüència de pas. Des de l'estació hi ha una imatge molt bona del túnel en direcció nord, que per suposat vaig aprofitar per fotografiar una vulgar 447. A la imatge es pot veure la 447-093 provinent de Manresa i la limitació de velocitat de 30km/h a causa de les esmentades obres:

Després vaig anar fins a la cruïlla de la carretera a Rellinars, on vaig veure la causa del tall de via. Hi havien un parell de camions ferroviaris fent obres a la catenària. Per suposat, a aquella hora els operaris havien marxat a dinar i, coneixent aquest país, suposo que van trigar bastant a tornar al lloc de feina.

Aleshores, com que la freqüencia de pas de la RENFE en dies festius és tant reduida, vaig anar a veure els Ferrocarrils de la Generalitat, que inclús en festius mantenen les 4 circulacions cada hora (2 per sentit). A l'estació de Castellbell i el Vilar vaig veure aquesta unitat 213-83 en direcció Martorell, travessant una pineda just abans de l'estació:

Des del pont medieval de Castellbell es pot veure bé el pont metàl·lic que creua la Riera de Marganell. Aquí veiem com una altra unitat 213 provinent de Manresa travessa el pont, acabant de passar pel túnel que travessa per sota el Castell de Castellbell, que presideix la imatge:

Dissabte 19 de setembre (2a. part)

Després de passar tot el matí a Martorell, cap el migdia vaig començar el viatge de tornada a Manresa, això si, anar fent parades pel camí. Primer vaig aturar-me a Monistrol de Montserrat per veure el cremallera.
A la primera foto (de cara al sol...) es pot veure una composició doble aturada a l'estació de Monistrol:

Després, investigant pels voltants, vaig trobar el tram de via descoberta que hi ha entre els dos túnels situats al nord de l'estació de Monistrol. Des d'aquí hi ha una imatge força curiosa, però una reixa tanca tot el perímetre i impedeix poder agafar millors fotos. A la imatge es veu el cremallera AM2, enfilant altre cop cap a Monistrol-Vila:

Hauria de mirar detalladament els horaris del Cremallera i de la línia R5 de FGC, però fer un video veient els dos trens sortint simultàniament del túnel ha de ser tant espectacular com improvable!

Dissabte 19 de setembre (1a. part)

El què en principi havia de ser un dissabte d'excursió, a causa de la metereologia va acabar sent un dissabte ferroviari. Tenia ganes de veure un tren d'alta velocitat. L'únic AVE que havia vist en viu era creuant els Monegros anant per l'autopista, i de reull. No havia anat mai a veure trens per la zona metropolitana, i vaig decidir conectar-me al Google Earth per repassar el recorregut del TAV i buscar un lloc que fes bona pinta. Em va sorprendre molt veure un indret proper a Martorell on el traçat d'alta velocitat passava a tocar d'una cruïlla entre les vies d'Adif i FGC, fet que augurava veure molts trens. Aquest lloc s'anomena Costa Blanca, al costat d'una urbanització amb el mateix nom situada la carretera C-243 de Martorell a Terrassa. Un cop sobre el terreny les coses no semblaven tant fàcils com a l'ordinador, però hi han un parell de punts d'observació força bons.

Per començar vaig veure la unitat 213-02 de FGC en direcció a l'estació de Martorell-Vila. Al fons de la imatge es veu Martorell i part de la indústria Solvay a la dreta.



Per altra banda, a les vies d'ample ibèric, sortia del túnel la locomotora RENFE 269.084 en direcció Martorell, carretejant uns vagons portacotxes buits.

Llavors vaig desplaçar-me a la línia d'alta velocitat per veure passar un AVE, que va resultar ser l'ànec Talgo de la sèrie 102 en direcció Tarragona. No m'estranya que la foto sortís un xic moguda...

El cel, que estava ben tapat, es va anar obrint per donar pas al cel blau. Bona ocasió per tornar a la cruïlla a fotografiar amb bona llum aquesta unitat 213-56 dels FGC.

Aleshores vaig aventurar-me a la recerca d'un nou escenari. Des del Pont del Diable vaig seguir la lletja riba del Llobregat fins arribar als tres ponts ferroviaris, cadascun amb un ample de via diferent. Allí vaig conformar-me en fotografiar aquesta unitat doble de 447 (447-034 la primera) provinent de Martorell.

Obres entre Manresa i Calaf

Dijous 17 de setembre del 2009. Durant una passejada matinal pels afores de Manresa, vaig fer cap a les obres de la línia Manresa - Lleida. Aquest tram el visito sovint, però només hi passen automotrius 440 i 470. Per tant, vaig anar per veure si veia el tren de balastre per les obres, ja que seria emocionant poder veure una locomotora diesel en aquesta solitària i oblidada línia. Des del meu punt d'observació habitual, un pont de pedra descuidat però amb encant, vaig poder veure un parell de màquines d'obres:

L'endemà vaig arribar-me fins a l'estació d'Adif de Manresa i vaig veure el tant cobdiciat objecte. Hi havia estacionada la 333-370 que feia el transport de balastre de les obres. El problema és que ja marxava en direcció a Barcelona amb els vagons buits. No vaig tenir temps de desplaçar-me fins el meu punt d'observació i em vaig haver de conformar amb aquesta fotografia a través de la tanca de l'estació:

Presentació

Les coses han anat canviant últimament. El meu avi era un electricista jubilat de la SNCF, la companyia de ferrocarrils francesos, i quan jo era petit cada any ens portava de viatge per França amb el tren, ja que ell no tenia carnet de cotxe. Aleshores jo no en podia ser conscient, però aquell fet va començar a gestar una passió pels trens a dins meu. Però no va ser fins a la mort del meu avi que aquest sentiment va començar a creixer. Cada cop m'atreia més la idea d'entrar a les estacions de tren per observar-les més que per utilitzar-les. Al principi només aprofitava l'avinentesa d'un viatge per fotografiar els trens en què pujava i els que estaven aturats a les andanes. Ara la cosa és diferent, ara ja surto de casa amb la intenció expressa de "caçar" trens amb la càmera. La meva afició pels trens ha crescut de cop i jo n'hi dono les gràcies al meu avi.
Cal dir que encara soc un aficionat novell. El problema és que aquesta afició és ben poc coneguda al nostre país. No conec cap altre trenòfil per compartir coneixements i experiències, i això m'ha fet tancar en una bombolla. De fet, no acostumo a parlar de la meva afició amb ningú, per por de ser considerat un friky. Per això he creat aquest blog, per poder-me desfogar explicant les meves excursions ferroviàries i donar sortida al meu material fotogràfic, que es mor de fàstic a l'ordinador. Cal dir que els trens són la meva segona afició, ja que la passió més gran de la meva vida és la muntanya, per la qual ja hi tinc destinat un altre blog.

La idea d'aquest blog m'ha vingut a través d'un altre blog ja existent, el Bloc de trenscat.cat. Per a mi, trenscat.cat és la pàgina web més important del ferrocarril de casa nostra, amb un disseny molt acurat i una informació molt complerta. Al veure que el seu propietari havia creat un blog per explicar les seves caceres fotogràfiques, em va fer venir ganes d'explicar les meves (molt més modestes, és clar).