Perseguint el saler

Durant aquestes dues últimes setmanes, coincidint que treballava de 6:00 a 14:00, al plegar de la feina he anat diversos dies a veure el tren saler que torna buit cap a la mina de Súria, en un intent de coneixer millor aquesta línia tant desconeguda com fascinant.
El dilluns 19 d'abril vaig anar a l'urbanització de Pineda de Bages, per agafar un camí que porta fins el pont que creua la via i accedeix a la masia dels Casals. En aquest horitzó agrícola del Pla de Bages, a les 14:43 va pujar la locomotora diesel 254-03 arrosegant vora 40 vagons:

La propera visita va ser el dimecres 21 d'abril. Com que el tren fa un recorregut de sud a nord, és molt difícil fer-li una foto de cara sense contrallum, i vaig optar per anar a un tram boscós buscant l'ombra dels arbres. El lloc triat va ser sota mateix de l'església de Sant Martí de Torroella, en el terme municipal de Sant Joan de Vilatorrada. En aquest cas el saler estava arrossegat per la unitat 254-01, que recentment ha viscut una profunda revisió:

Ara passem al dimarts 27 d'abril amb una imatge arran d'espiga, ja que el conreu de blat i ordi és el predominant en aquesta comarca de secà. A les 14:40 va passar la 254-02 per davant d'aquesta important masia de les Torres de Bages i la seva ermita de Sant Jaume, també en el terme municipal de Sant Joan:

Per acabar, el dijous 29 d'abril vaig tenir una tarda molt més mogudeta. Primer va pujar un curt saler de dotze vagons de sal amb doble tracció diesel a les 15:00. Al cap d'una hora va apareixer la 254-01 amb una vintena de vagons de sal. Aquest fet va ocasionar una situació insòlita, ja que a les vies de la mina de Súria hi havien les tres locomotores diesel 254 que disposen els Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya. La llàstima és jo estava massa lluny i embolicat com per arribar allà amb prou temps, ja que esperava la circulació del tren de potassa que havia de baixar en direcció Manresa. Finalment, a les 16:38 va sortir de la corba amb la doble tracció de les 254-02 + 254-01, tibant una vintena de vagons. A la foto veiem com deixa enrera el poble de Súria i la variant de la carretera C-55:

Aquesta última foto em resulta curiós pel contrast que representa: la via estreta, al igual que les carreteres secundàries, s'aferra al relleu del terreny fent corbes i contracorbes amb un impacte mínim sobre el territori; en canvi, la carretera principal, al igual que les vies de l'AVE, destrossen tot el què es troben pel camí per tal de poder fer un traçat ràpid i eficient.

Espero no trigar tant de temps fins el proper post...