Nous llocs vora el Llobregat

El dijous 25 de febrer pel matí vaig anar a buscar un parell de llocs per veure trens, que ja em voltaven pel cap de fa temps. Estan situats al terme municipal de Castellgalí, en el camí que passa per la barriada de Can Font i puja en direcció Bufalvent. Primer va ser el torn de la Renfe, que són les vies que queden més a la vora de la carretera. Prop de Can Font vaig veure passar el saler de Flix a les 9:21, encapçalat per la tàndem 269-753, però el costat del tren queda a l'ombra i no em va fer gaire el pes:

Però després va venir lo bo! Vaig anar en direcció a la línia dels FGC, buscant la part de dalt d'una muntanya que voreja el riu Llobregat. No us podeu imaginar el què em va costar trobar aquest lloc, però després d'anar bosc a través una bona estona, se'm van apareixer les vies. Tot baixant s'arriba a peu de via, a la sortida del túnel Firmat, abans d'arribar al pont metàl·lic sobre el riu. Aquí es veu una perspectiva de la muntanya des del principi del pont:

Aprofitant que estava allà, vaig intentar enganxar un tren sortint del túnel, una feina molt difícil ja que aquesta unitat 213 va quedar mogudeta:

Aleshores vaig tornar a enfilar-me dalt de la muntanya, que per l'acció erosiva del riu fa un precipici que li dóna molt bones vistes. Allà vaig esperar el pas del saler que baixa cada matí pels volts de les 10. No m'ho esperava, però des d'aquest punt es pot enganxar sencer el comboi de la locomotora 254-03 amb els seus 37 vagons de sal!

La veritat és que aquest lloc és fantàstic. Després de tornar-hi, he trobat el camí més ràpid i ja no és una odissea arribar fins aquí. Però el principal problema és que pels matins el contrallum és terrible, tal com podeu veure en l'última foto, i necessitaria saber quins mercants de FGC pugen per la tarda per poder fer millor foto.

La S de Segur

La línia de Barcelona a Lleida dibuixa una S a sota del poble de Segur, tot creuant la comarca de l'Anoia entre les estacions de Sant Martí de Sesgueioles i Sant Guim de Freixenet. Aquestes dues grans corbes entrellaçades disposen de tres túnels per salvar el terreny ondulat, que es caracteritza per l'omnipresència dels camps de cereals que s'extenen fins a l'horitzó. Com que mirant-ho en el plànol em cridava molt l'atenció, el dilluns 22 de febrer vaig anar a inspeccionar el terreny. Però van haver-hi dues pegues: el terreny és bastant inaccessible i feia un dia molt tapat que complicava la fotografia.
A les 10:01 va passar la unitat 440 que fa el servei de Lleida a Calaf, el qual vaig veure des de la carretera BV-1001 que passa per sota del poble. A la foto podem distingir el poble de Segur a la dreta, apinyat dalt d'un turó, i l'església de la Mare de Déu de Puig de Ram a l'esquerra:

Tant bon punt el tren arriba a Calaf, canvia de sentit per tornar cap a Lleida, ja que les obres fins a Manresa no el deixen arribar a Barcelona. Així doncs, a les 10:25 va tornar a passar la 440 cap a Lleida, on la veiem en el tram de recta que hi ha entre les dues corbes de la S, amb vistes cap a un ampli horitzó agrícola amenaçat pels invasors eòlics:

Aquest és un altre lloc que m'he d'apuntar per tornar-hi, ja que la fusió del ferrocarril dins el paisatge és perfecte, però millor en un dia asolellat...

Seguint el riu Congost (2a part)

Tal com deia a la primera part, el diumenge 21 de febrer vaig fer el troç de caminada que em faltava, sortint del Figaró fins arribar a la Garriga. Un cop arribat a l'estació, vaig esperar el proper tren que em portés al punt d'origen, però abans va passar-ne un en direcció sud. Es tracta de l'unitat 447-068, que a les 11:42 creuava les agulles de l'estació i el pas a nivell:

Aquest tren havia sortit de la Tor de Querol a les 8:15 i tenia hora prevista d'arribada a l'Hospitalet a les 11:35, que significa un temps aberrant de 3 hores i 20 minuts.

Després d'arribar al Figaró vaig agafar el cotxe en direcció Granollers, ja que a través del plànol havia vist un indret al sud del poble que podia ser interessant. Ho va ser, i molt! És un tall de carena que baixa de la muntanya i que obliga al riu a fer un meandre, tot i que l'autovia i el ferrocarril l'atravessen amb tres túnels. Aquesta elevació és anomenada la Vinya i té un parell de camins que la pujen des del sud. En aquesta direcció (i amb el sol de cara) es veu el pont sobre el riu Congost amb el Pla de Montcau (501m) al fons, com en aquesta foto de les 12:27 on veiem una 440 fent un servei des de Ribes de Freser:

Llavors vaig acabar de pujar fins a dalt de la carena, aprofitant el tallafocs de la línia elèctrica, i vaig descobrir una magnífica vista sobre la vall del riu Congost. La veritat és que val la pena pujar fins aquí dalt, tot i que els núvols em van arruïnar les fotos i m'hi faran tornar una propera vegada. Des de les alçades vaig veure un creuament entre dos trens semidirectes a l'estació del Figaró, i aquest de la foto és la unitat 447 que a les 12:57 feia via des de la Tor de Querol:

Però hi ha una cosa que no entenc: a l'estació del Figaró es fa el creuament de dos trens que no tenen parada programada en aquesta estació, però si un dels dos trens ha d'esperar l'altre considero una tonteria no fer aquesta parada. No sé si m'explico...

Com que el cel no s'obria i els horaris de la línia 3 són força reduïts, vaig tornar a baixar de la muntanya i vaig agafar el cotxe en direcció Vic. Pel camí vaig sortir de l'autovia a Tagamanent, on el plànol em marca un pas a nivell en el camí que puja cap a la casa del Torn. Tot i que a partir del migdia aquesta línia s'omple d'ombres, vaig estar esperant la propera circulació de les 13:41, quan aquesta 447-060 pujava en destinació Vic:

La conclusió ja us la imagineu, oi? Tornar dalt d'aquella carena del Figaró en un dia assolellat per fer una foto ben xula.

Seguint el riu Congost (1a part)

Aquest cap de setmana he fet el sender circular de la Garriga, una clara mostra del ferrocarril al servei de l'excursionista. Com que la volta sencera és de 30 quilòmetres, el pas del camí pel Figaró dóna l'oportunitat de dividir l'excursió en dos. Així doncs, el dissabte 20 de febrer vaig fer el tram de 17 quilòmetres de la Garriga al Figaró, i el diumenge 21 els 13 quilòmetres del Figaró a la Garriga, fent els enllaços corresponents gràcies a la línia 3 de rodalies.

Entre les poblacions d'Aiguafreda i la Garriga, el riu Congost ha excavat una profunda vall que fa honor al seu nom. La línia del ferrocarril s'aferra a les abruptes parets de la riba dreta del riu, donant lloc a escenes més pròpies de l'alta muntanya. Realment aquesta és una línia massa espectacular com per haver de viure la monotonia dels trens de rodalies. El problema de fer fotos en aquesta zona és que les vies estan tant arraserades a la muntanya, que a partir del migdia queden envaides per l'ombra.

El dissabte va fer un dia radiant i l'excursió va ser genial, però en canvi no vaig ser gaire afortunat amb els trens. A primera hora vaig agafar el R3 de les 7:07 fins a la Garriga i no vaig arribar al Figaró fins a les 14:15. Només arribar a l'estació del Figaró, que és on tenia el cotxe, ja vaig veure un altre aficionat esperant l'arribada inminent d'un tren provinent de Vic. Però aquest noi estava ben situat a la banda correcte respecte el sol, mentre que jo em vaig comformar en veure passar aquesta enlluernada 447-062 des de l'andana:

Aleshores vaig agafar la carretera que puja a Montmany, per obtenir vistes alçades sobre la via. Però va resultar que la vegetació tapava força la visió i em vaig embolicar a baixar muntanya avall entre arbustos fins a tenir un bon punt de vista. El resultat de la foto va ser força decepcionant, però tenint en compte la suor i les rascades que va comportar, la imatge d'aquesta 447 en direcció sud es mereix un lloc en el blog:

L'endemà vaig enfilar-me fins a la torre elèctrica que es veu a dalt a la dreta de la imatge, i les vistes van ser realment espectaculars (veure segona part).

Després de tornar al cotxe vaig estar investigant altres llocs on veure els trens pujant en direcció Vic, però sense resultats satisfactoris. Finalment vaig haver de sortir de la tancada vall per trobar la llum del sol, situant-me al sud de Centelles, a l'accés del polígon industrial La Gavarra. A les 15:32 va baixar aquesta unitat 447-155 en servei directe entre Vic i la Garriga:

Com que ja estava fart d'improvitzar i no tenir èxit vaig recorrer a l'opció més fàcil per acabar la jornada: veure trens des d'una estació. A l'andana de l'estació de Sant Martí de Centelles hi havia bastanta gent esperant el proper tren cap a Barcelona, que va arrivar a les 16:19 servit per la 447-169:

Les Ladies de l'AVE

Tal com deia en el post anterior, el dilluns 8 de febrer vaig passar el matí a l'estació de Maçanet-Massanes. Però mentres estava passejant tranquilament per les andanes, a l'espera de la propera circulació, vaig sentir un sorollós motor que s'apropava darrera meu. Al girar-me vaig descobrir un comboi de balastre circulant tot al llarg del viaducte de la Línia d'Alta Velocitat, amb dues locomotores angleses de la classe 37 a cada extrem:

La foto no ha quedat gaire bé, però és suficient per veure l'impacte que fa el pas d'un tren per sobre l'estació. A la dreta podem veure la unitat 465 de Rodalies del post anterior, i al centre de la imatge una composició molt curiosa. Es tracta d'un tren d'obres que ha fet les delicies dels graffiteros. Al principi hi ha la locomotora diesel 313-025 de l'empresa Guinovart & Oshsa, seguida d'uns vagons de balastre comunicats per una cinta transportadora a la part superior, i finalment hi han un parell d'aparells molt extranys similars a unes bateadores:

El tren del balastre per la LAV va fer una anada i tornada, i no vaig poder resistir la temptació d'anar-lo a caçar, tot i no saber quan tornaria a passar. Després d'inspeccionar la zona vaig trobar un punt prou convincent des d'on fer la foto, però anava veient com passaven diverses circulacions per la via convencional i el sentiment de frustració creixia. Vaig estar més d'una hora esperant el maleït balastrer al costat de les vies de l'AVE, però a les 13:13 finalment va ressonar el peculiar soroll dels motors diesel anglesos, les L-25 i L-34 que portaven 10 vagons carregats de pedres ferroviàries:

Fins i tot vaig poder fer un zoom a la locomotora de cua, la 37884:

La història d'aquesta diesel de la classe 37 és llarga. He estat buscant per internet, i en el Flickr he trobat fotos de la seva joventut, com aquesta o aquesta. També podem veure en un lateral el logo de la companyia EWS (English, Welsh & Scottish Railway). L'esquema de colors que porta correspon al GIF (Gestor d'Infraestructures Ferroviàries) i finalment en els testers hi ha el logotip de l'empresa Continental Rail, que deu ser la darrera propietària.

M'ha agradat veure material anglès per casa nostra. Serà qüestió de tornar-hi abans que acabin les obres...

Matí a Maçanet-Massanes

El dilluns 8 de febrer al matí vaig haver de deixar enrera la tranquilitat empordanesa per tornar a la rutina diària. Però com que tenia tot el matí lliure vaig voler aprofitar el viatge de tornada per veure trens, encara que el dia estigués molt ennuvolat. A primera hora vaig anar cap a Flaçà i Sant Jordi Desvalls (Gironès), però em fa molta ràbia haver de veure els mateixos trens en els mateixos llocs de sempre. Per tant, la improvització em va portar a un territori nou (i sumament interessant) com és l'estació de Maçanet-Massanes. En aquesta estació de la línia Barcelona-Girona també hi finalitzen les línies 1 i 2 de Rodalies.
Després de veure com feien les seves aturades un Regional i un Mitja Distància, va arribar a la via 5 el Civia 465-202 finalitzant el seu servei R1, la línia de Rodalies que passa pel Maresme:

Al cap d'una estona va passar la locomotora 253-062 aïllada en direcció sud, amb salutació del maquinista inclosa:

A les 11:20 va ser el torn d'un Mitja Distància amb destinació Portbou, servit per aquesta unitat 449 amb la boca oberta:

A continuació vaig passar una bona estona a la Línia d'Alta Velocitat per veure si enganxava el tren del balastre (veure següent post). A la banda nord de l'estació s'acaba de construir un pont per salvar un antic pas a nivell, però les barreres i senyals encara funcionen. Per això, a les 13:25 quan estava tornant cap el cotxe, em va advertir de l'arribada d'un tren, el qual vaig veure des del pas elevat. Va resultar ser un mercant encapçalat per la locomotora 269-100, remolcant 13 vagons de Transfesa en direcció sud:

Com podeu veure feia un dia molt guarro i la foto ha quedat molt fosca...

Pas a nivell de Gaüses

La comarca del Baix Empordà només disposa de 2,6 quilòmetres de via fèrrea, un tram de doble via entre Girona i Figueres, i no té cap estació ni baixador. Però almenys trobem d'un pas a nivell, situat en una pista forestal entre el Mas Pujol (Sant Jordi Desvalls) i la carretera GIV-6233 de Gaüses (Vilopriu).
El diumenge 7 de gener vaig fer una passejada pels voltants, per veure si aquest pas a nivell té bones vistes. Només arribar allà va passar aquesta locomotora 250-003 pujant aïllada en direcció Figueres:

Aquesta foto va quedar malament perquè l'orientació no és bona i queda tot el frontal a l'ombra. Com podeu observar, en aquest tram s'estan duent a terme les obres de substitució dels pals de la catenària, a més de la canal del cablejat. La propera circulació va ser el Talgo nº463 remolcat per la unitat 252-048, que havia sortit de Montpeller a 7:27 del matí per arribar a Cartagena cap el vespre (anava amb retard...):

Una altra circulació en direcció sud va ser la del Regional nº15808 servit per la 440-120, que té origen a Portbou amb destinació Barcelona-Sants:

En aquesta foto podem veure el pas a nivell, situat al PK227,0 de la línia, amb la seva caseta elèctrica al costat. Està situat al mig del bosc i la seva orientació fa que quedi a l'ombra tot el matí, per tant la propera vegada hauré d'anar-hi cap el migdia.

Quan ja marxava d'allà per seguir el meu camí, vaig sentir l'avisador acústic del pas a nivell. Tot vorejant un camp llaurat va passar aquesta unitat 449, fent el Mitja Distància nº15909 de Barcelona a Portbou: