Nous llocs vora el Llobregat

El dijous 25 de febrer pel matí vaig anar a buscar un parell de llocs per veure trens, que ja em voltaven pel cap de fa temps. Estan situats al terme municipal de Castellgalí, en el camí que passa per la barriada de Can Font i puja en direcció Bufalvent. Primer va ser el torn de la Renfe, que són les vies que queden més a la vora de la carretera. Prop de Can Font vaig veure passar el saler de Flix a les 9:21, encapçalat per la tàndem 269-753, però el costat del tren queda a l'ombra i no em va fer gaire el pes:

Però després va venir lo bo! Vaig anar en direcció a la línia dels FGC, buscant la part de dalt d'una muntanya que voreja el riu Llobregat. No us podeu imaginar el què em va costar trobar aquest lloc, però després d'anar bosc a través una bona estona, se'm van apareixer les vies. Tot baixant s'arriba a peu de via, a la sortida del túnel Firmat, abans d'arribar al pont metàl·lic sobre el riu. Aquí es veu una perspectiva de la muntanya des del principi del pont:

Aprofitant que estava allà, vaig intentar enganxar un tren sortint del túnel, una feina molt difícil ja que aquesta unitat 213 va quedar mogudeta:

Aleshores vaig tornar a enfilar-me dalt de la muntanya, que per l'acció erosiva del riu fa un precipici que li dóna molt bones vistes. Allà vaig esperar el pas del saler que baixa cada matí pels volts de les 10. No m'ho esperava, però des d'aquest punt es pot enganxar sencer el comboi de la locomotora 254-03 amb els seus 37 vagons de sal!

La veritat és que aquest lloc és fantàstic. Després de tornar-hi, he trobat el camí més ràpid i ja no és una odissea arribar fins aquí. Però el principal problema és que pels matins el contrallum és terrible, tal com podeu veure en l'última foto, i necessitaria saber quins mercants de FGC pugen per la tarda per poder fer millor foto.

La S de Segur

La línia de Barcelona a Lleida dibuixa una S a sota del poble de Segur, tot creuant la comarca de l'Anoia entre les estacions de Sant Martí de Sesgueioles i Sant Guim de Freixenet. Aquestes dues grans corbes entrellaçades disposen de tres túnels per salvar el terreny ondulat, que es caracteritza per l'omnipresència dels camps de cereals que s'extenen fins a l'horitzó. Com que mirant-ho en el plànol em cridava molt l'atenció, el dilluns 22 de febrer vaig anar a inspeccionar el terreny. Però van haver-hi dues pegues: el terreny és bastant inaccessible i feia un dia molt tapat que complicava la fotografia.
A les 10:01 va passar la unitat 440 que fa el servei de Lleida a Calaf, el qual vaig veure des de la carretera BV-1001 que passa per sota del poble. A la foto podem distingir el poble de Segur a la dreta, apinyat dalt d'un turó, i l'església de la Mare de Déu de Puig de Ram a l'esquerra:

Tant bon punt el tren arriba a Calaf, canvia de sentit per tornar cap a Lleida, ja que les obres fins a Manresa no el deixen arribar a Barcelona. Així doncs, a les 10:25 va tornar a passar la 440 cap a Lleida, on la veiem en el tram de recta que hi ha entre les dues corbes de la S, amb vistes cap a un ampli horitzó agrícola amenaçat pels invasors eòlics:

Aquest és un altre lloc que m'he d'apuntar per tornar-hi, ja que la fusió del ferrocarril dins el paisatge és perfecte, però millor en un dia asolellat...

Seguint el riu Congost (2a part)

Tal com deia a la primera part, el diumenge 21 de febrer vaig fer el troç de caminada que em faltava, sortint del Figaró fins arribar a la Garriga. Un cop arribat a l'estació, vaig esperar el proper tren que em portés al punt d'origen, però abans va passar-ne un en direcció sud. Es tracta de l'unitat 447-068, que a les 11:42 creuava les agulles de l'estació i el pas a nivell:

Aquest tren havia sortit de la Tor de Querol a les 8:15 i tenia hora prevista d'arribada a l'Hospitalet a les 11:35, que significa un temps aberrant de 3 hores i 20 minuts.

Després d'arribar al Figaró vaig agafar el cotxe en direcció Granollers, ja que a través del plànol havia vist un indret al sud del poble que podia ser interessant. Ho va ser, i molt! És un tall de carena que baixa de la muntanya i que obliga al riu a fer un meandre, tot i que l'autovia i el ferrocarril l'atravessen amb tres túnels. Aquesta elevació és anomenada la Vinya i té un parell de camins que la pujen des del sud. En aquesta direcció (i amb el sol de cara) es veu el pont sobre el riu Congost amb el Pla de Montcau (501m) al fons, com en aquesta foto de les 12:27 on veiem una 440 fent un servei des de Ribes de Freser:

Llavors vaig acabar de pujar fins a dalt de la carena, aprofitant el tallafocs de la línia elèctrica, i vaig descobrir una magnífica vista sobre la vall del riu Congost. La veritat és que val la pena pujar fins aquí dalt, tot i que els núvols em van arruïnar les fotos i m'hi faran tornar una propera vegada. Des de les alçades vaig veure un creuament entre dos trens semidirectes a l'estació del Figaró, i aquest de la foto és la unitat 447 que a les 12:57 feia via des de la Tor de Querol:

Però hi ha una cosa que no entenc: a l'estació del Figaró es fa el creuament de dos trens que no tenen parada programada en aquesta estació, però si un dels dos trens ha d'esperar l'altre considero una tonteria no fer aquesta parada. No sé si m'explico...

Com que el cel no s'obria i els horaris de la línia 3 són força reduïts, vaig tornar a baixar de la muntanya i vaig agafar el cotxe en direcció Vic. Pel camí vaig sortir de l'autovia a Tagamanent, on el plànol em marca un pas a nivell en el camí que puja cap a la casa del Torn. Tot i que a partir del migdia aquesta línia s'omple d'ombres, vaig estar esperant la propera circulació de les 13:41, quan aquesta 447-060 pujava en destinació Vic:

La conclusió ja us la imagineu, oi? Tornar dalt d'aquella carena del Figaró en un dia assolellat per fer una foto ben xula.

Seguint el riu Congost (1a part)

Aquest cap de setmana he fet el sender circular de la Garriga, una clara mostra del ferrocarril al servei de l'excursionista. Com que la volta sencera és de 30 quilòmetres, el pas del camí pel Figaró dóna l'oportunitat de dividir l'excursió en dos. Així doncs, el dissabte 20 de febrer vaig fer el tram de 17 quilòmetres de la Garriga al Figaró, i el diumenge 21 els 13 quilòmetres del Figaró a la Garriga, fent els enllaços corresponents gràcies a la línia 3 de rodalies.

Entre les poblacions d'Aiguafreda i la Garriga, el riu Congost ha excavat una profunda vall que fa honor al seu nom. La línia del ferrocarril s'aferra a les abruptes parets de la riba dreta del riu, donant lloc a escenes més pròpies de l'alta muntanya. Realment aquesta és una línia massa espectacular com per haver de viure la monotonia dels trens de rodalies. El problema de fer fotos en aquesta zona és que les vies estan tant arraserades a la muntanya, que a partir del migdia queden envaides per l'ombra.

El dissabte va fer un dia radiant i l'excursió va ser genial, però en canvi no vaig ser gaire afortunat amb els trens. A primera hora vaig agafar el R3 de les 7:07 fins a la Garriga i no vaig arribar al Figaró fins a les 14:15. Només arribar a l'estació del Figaró, que és on tenia el cotxe, ja vaig veure un altre aficionat esperant l'arribada inminent d'un tren provinent de Vic. Però aquest noi estava ben situat a la banda correcte respecte el sol, mentre que jo em vaig comformar en veure passar aquesta enlluernada 447-062 des de l'andana:

Aleshores vaig agafar la carretera que puja a Montmany, per obtenir vistes alçades sobre la via. Però va resultar que la vegetació tapava força la visió i em vaig embolicar a baixar muntanya avall entre arbustos fins a tenir un bon punt de vista. El resultat de la foto va ser força decepcionant, però tenint en compte la suor i les rascades que va comportar, la imatge d'aquesta 447 en direcció sud es mereix un lloc en el blog:

L'endemà vaig enfilar-me fins a la torre elèctrica que es veu a dalt a la dreta de la imatge, i les vistes van ser realment espectaculars (veure segona part).

Després de tornar al cotxe vaig estar investigant altres llocs on veure els trens pujant en direcció Vic, però sense resultats satisfactoris. Finalment vaig haver de sortir de la tancada vall per trobar la llum del sol, situant-me al sud de Centelles, a l'accés del polígon industrial La Gavarra. A les 15:32 va baixar aquesta unitat 447-155 en servei directe entre Vic i la Garriga:

Com que ja estava fart d'improvitzar i no tenir èxit vaig recorrer a l'opció més fàcil per acabar la jornada: veure trens des d'una estació. A l'andana de l'estació de Sant Martí de Centelles hi havia bastanta gent esperant el proper tren cap a Barcelona, que va arrivar a les 16:19 servit per la 447-169:

Les Ladies de l'AVE

Tal com deia en el post anterior, el dilluns 8 de febrer vaig passar el matí a l'estació de Maçanet-Massanes. Però mentres estava passejant tranquilament per les andanes, a l'espera de la propera circulació, vaig sentir un sorollós motor que s'apropava darrera meu. Al girar-me vaig descobrir un comboi de balastre circulant tot al llarg del viaducte de la Línia d'Alta Velocitat, amb dues locomotores angleses de la classe 37 a cada extrem:

La foto no ha quedat gaire bé, però és suficient per veure l'impacte que fa el pas d'un tren per sobre l'estació. A la dreta podem veure la unitat 465 de Rodalies del post anterior, i al centre de la imatge una composició molt curiosa. Es tracta d'un tren d'obres que ha fet les delicies dels graffiteros. Al principi hi ha la locomotora diesel 313-025 de l'empresa Guinovart & Oshsa, seguida d'uns vagons de balastre comunicats per una cinta transportadora a la part superior, i finalment hi han un parell d'aparells molt extranys similars a unes bateadores:

El tren del balastre per la LAV va fer una anada i tornada, i no vaig poder resistir la temptació d'anar-lo a caçar, tot i no saber quan tornaria a passar. Després d'inspeccionar la zona vaig trobar un punt prou convincent des d'on fer la foto, però anava veient com passaven diverses circulacions per la via convencional i el sentiment de frustració creixia. Vaig estar més d'una hora esperant el maleït balastrer al costat de les vies de l'AVE, però a les 13:13 finalment va ressonar el peculiar soroll dels motors diesel anglesos, les L-25 i L-34 que portaven 10 vagons carregats de pedres ferroviàries:

Fins i tot vaig poder fer un zoom a la locomotora de cua, la 37884:

La història d'aquesta diesel de la classe 37 és llarga. He estat buscant per internet, i en el Flickr he trobat fotos de la seva joventut, com aquesta o aquesta. També podem veure en un lateral el logo de la companyia EWS (English, Welsh & Scottish Railway). L'esquema de colors que porta correspon al GIF (Gestor d'Infraestructures Ferroviàries) i finalment en els testers hi ha el logotip de l'empresa Continental Rail, que deu ser la darrera propietària.

M'ha agradat veure material anglès per casa nostra. Serà qüestió de tornar-hi abans que acabin les obres...

Matí a Maçanet-Massanes

El dilluns 8 de febrer al matí vaig haver de deixar enrera la tranquilitat empordanesa per tornar a la rutina diària. Però com que tenia tot el matí lliure vaig voler aprofitar el viatge de tornada per veure trens, encara que el dia estigués molt ennuvolat. A primera hora vaig anar cap a Flaçà i Sant Jordi Desvalls (Gironès), però em fa molta ràbia haver de veure els mateixos trens en els mateixos llocs de sempre. Per tant, la improvització em va portar a un territori nou (i sumament interessant) com és l'estació de Maçanet-Massanes. En aquesta estació de la línia Barcelona-Girona també hi finalitzen les línies 1 i 2 de Rodalies.
Després de veure com feien les seves aturades un Regional i un Mitja Distància, va arribar a la via 5 el Civia 465-202 finalitzant el seu servei R1, la línia de Rodalies que passa pel Maresme:

Al cap d'una estona va passar la locomotora 253-062 aïllada en direcció sud, amb salutació del maquinista inclosa:

A les 11:20 va ser el torn d'un Mitja Distància amb destinació Portbou, servit per aquesta unitat 449 amb la boca oberta:

A continuació vaig passar una bona estona a la Línia d'Alta Velocitat per veure si enganxava el tren del balastre (veure següent post). A la banda nord de l'estació s'acaba de construir un pont per salvar un antic pas a nivell, però les barreres i senyals encara funcionen. Per això, a les 13:25 quan estava tornant cap el cotxe, em va advertir de l'arribada d'un tren, el qual vaig veure des del pas elevat. Va resultar ser un mercant encapçalat per la locomotora 269-100, remolcant 13 vagons de Transfesa en direcció sud:

Com podeu veure feia un dia molt guarro i la foto ha quedat molt fosca...

Pas a nivell de Gaüses

La comarca del Baix Empordà només disposa de 2,6 quilòmetres de via fèrrea, un tram de doble via entre Girona i Figueres, i no té cap estació ni baixador. Però almenys trobem d'un pas a nivell, situat en una pista forestal entre el Mas Pujol (Sant Jordi Desvalls) i la carretera GIV-6233 de Gaüses (Vilopriu).
El diumenge 7 de gener vaig fer una passejada pels voltants, per veure si aquest pas a nivell té bones vistes. Només arribar allà va passar aquesta locomotora 250-003 pujant aïllada en direcció Figueres:

Aquesta foto va quedar malament perquè l'orientació no és bona i queda tot el frontal a l'ombra. Com podeu observar, en aquest tram s'estan duent a terme les obres de substitució dels pals de la catenària, a més de la canal del cablejat. La propera circulació va ser el Talgo nº463 remolcat per la unitat 252-048, que havia sortit de Montpeller a 7:27 del matí per arribar a Cartagena cap el vespre (anava amb retard...):

Una altra circulació en direcció sud va ser la del Regional nº15808 servit per la 440-120, que té origen a Portbou amb destinació Barcelona-Sants:

En aquesta foto podem veure el pas a nivell, situat al PK227,0 de la línia, amb la seva caseta elèctrica al costat. Està situat al mig del bosc i la seva orientació fa que quedi a l'ombra tot el matí, per tant la propera vegada hauré d'anar-hi cap el migdia.

Quan ja marxava d'allà per seguir el meu camí, vaig sentir l'avisador acústic del pas a nivell. Tot vorejant un camp llaurat va passar aquesta unitat 449, fent el Mitja Distància nº15909 de Barcelona a Portbou:

Terra de vent

El dissabte 6 de febrer vaig anar d'excursió a una muntanya de la Serra de l'Albera, que domina les encantadores poblacions de Cotlliure i Banyuls des de 1000 metres més amunt. Aquesta part del litoral rossellonès s'anomena Costa Vermella, una terra pentinada per vinyes i esculpida pel vent, on el Pirineus agafen la seva última alenada abans d'enfosar-se violentament en el mar.

Per suposat, després de baixar de la muntanya, vaig acostar-me a la línia de tren de Cervera de la Marenda a Perpinyà per veure si enganxava alguna circulació, tot i que els caps de setmana no hi ha gaire moviment. El primer contacte amb les vies va ser a Banyuls de la Marenda, on vaig enfilar-me pels carrers de l'urbanització Puig del Mas per poder tenir bones vistes. A les 13:03 va passar aquesta automotriu 27871 en direcció Cervera, vigilada per la Torre de Madaloc des de la muntanya del fons:

Com que no em conec la línia vaig haver d'improvitzar llocs on trobar bones perspectives, però no em van convèncer fins que vaig arribar vora l'anomenda Cala de Terrimbou, just abans d'arribar a Cervera de la Marenda. Allà vaig poder veure un mercant encapçalat per una locomotora Sybic del tipus 26000, remolcant vagons i contenidors de Transfesa en direcció nord:

Des d'aquesta perspectiva el sol em va ombrejar el frontal de la locomotora, ja que la perpectiva bona era la que mirava cap el nord, amb vistes sobre la cala i l'urbanització de Perafita:

Finalment vaig arribar-me fins a l'estació internacional de Cervera, que estava ben morta a excepció d'un parell de trens regionals fent canvis de via. A les 14:10 va sortir de l'estació en direcció Perpinyà aquesta unitat 27893 grafitejada (si, si, a França també ho fan!), arribant al fantasmagòric hotel que vigila les agulles de sortida de Cerbère:

Aquesta zona sempre m'ha cridat l'atenció pel seu complicat relleu, i aquell dia vaig disfrutar molt, tant amb la muntanya com amb el traçat ferroviari. Per tant em queden els deures de tornar-hi per trobar els millors punts per l'observació de trens.

El sistema Modalhor

Entrant a França per l'autopista AP-7, després de pocs quilòmetres trobem el peatge del Bolou, on podem observar un rètol indicant la sortida cap a l'anomenada Autopista Ferroviària. Aquest nom tant sugerent és una infraestructura pel transport de mercaderies, utilitzant un sistema de vagons molt enginyós anomenat Modalohr. Des de sempre s'ha estudiat la manera més ràpida i còmoda per combinar la carretera i el ferrocarril, tenint en compte les limitacions d'alçada causades per les catenàries, però aquests vagons dissenyats per Modalohr són una bona solució. Són vagons abaixats amb un bogie compartit al mig de dos vagons (tipus TGV o Talgo), però amb la particularitat que tenen una plataforma que s'aixeca i rota 45º. Això facilita la càrrega i descàrrega, ja que el camió entra a la plataforma, on la tractora es separa del semiremolc, que llavors el mecanisme gira i el posa a lloc. Aquest funcionament és un xic difícil d'explicar, per això al final de l'article trobareu uns link amb informació gràfica.

L'empresa que gestiona aquesta infraestructura s'anomena Lorry-Rail, que l'any 2007 va començar a explotar la primera ruta entre Perpinyà i Luxemburg (1050 quilòmetres). Cada comboi carrega 40 semiremolcs i es realitza 1 servei diari en cada sentit. Això significa que aquests trens redueixen un total de 80 camions cada dia a les autopistes franceses. Actualment s'està ampliant aquesta xarxa de Lorry-Rail per tal de cobrir més itineraris i més freqüències.

Tenia moltes ganes de veure aquest sistema en funcionament. Per això el divendres 5 de febrer vaig anar cap el Boló per veure si enganxava alguna maniobra. Per desgràcia vaig arribar a les 4 de la tarda i tots els vagons estaven carregats. Aquí teniu un parell de fotos per fer-vos a la idea d'aquest sistema:

Al veure que no hi havia cap moviment interessant, vaig desplaçar-me fins al nord de Salses (Rosselló). En aquest extrem dels utòpics Països Catalans hi tinc localitzats un parell de bons llocs on veure els trens. Només arribar vaig poder fer una foto increible, al veure passar un Teco encapçalat per la Sybic 26070 creuant-se amb l'arc de Sant Martí:

Vaig veure a passar un altre mercant amb el sol de cara i un TGV, però del Lorry-Rail ni rastre. Després, llegint atentament el seu web, vaig assabentar-me que no circulen fins a la nit. Un altre dia serà...

Com a conclusió, qualsevol sistema destinat a reduir el trànsit rodat de mercaderies és benvingut, sobretot en les saturades autopistes de Montpeller, Marsella o Lió. Però el fet que aquesta estació del Boló estigui situada a pocs quilòmetres de la nostra frontera, posa de manifest la deficiència del nostre transport de mercaderies. Suposo que quan l'AVE uneixi Figueres amb Perpinyà, la línia de Portbou reforçarà el seu paper com a ramal de mercaderies.

Per més informació sobre aquest sistema:

- Creadors del sistema: Modalohr

- Societat gestora: Lorry-Rail

El camí de la sal

Tenint en compte que soc bagenc, sembla mentida que encara no hagués gaudit dels trens miners dels Ferrocarrils de la Generalitat. La dificultat per coneixer els horaris d'aquests transports de sal i potassa és considerable, i només coneixia el potasser que baixa a Barcelona cap a les 10 del matí, que vaig fotografiar el mes passat per primera vegada. Però recentment he descobert un horari que es realitza quasi diàriament. Es tracta dels vagons de sal que retornen buits cap a Súria sortint de Manresa cap a dos quarts de tres. La setmana passada m'hi vaig dedicar de ple, anant-lo a veure cada dia a les 14:00 quan plegava de la feina.
El millor indret per veure els mercants miners del Bages és a Sant Iscle, el punt on es bifurquen les línies de Súria i Sallent, de manera que es poden veure els trens d'ambdos ramals. Sant Iscle està situat a l'urbanització Pineda de Bages, en el municipi de Sant Fruitós de Bages. Les fotos del dilluns 1 de febrer van quedar força malament, però el dimarts dia 2 vaig tornar-hi per obtenir un millor resultat. Es tracta de la locomotora diesel 254-02 pujant a les 14:45 de buit cap a Súria:

Tal com m'agrada a mi, vaig voler perseguir el tren amb el cotxe fins a Súria. Allà va arribar a les 15:05 deixant els vagons a les vies de classificació, on la locomotora va ser deslligada del comboi. Aquí la veiem anant en direcció a la mina per poder fer el canvi de via:

Un cop passades les agulles, l'agent de maniobres va canviar la posició de la primera agulla per posar-se al cap d'uns vagons de potassa. Aquí el veiem enfilant-se a la cabina amb la muntanya de sal al fons:

El dimecres 3 de febrer va tocar canviar d'escenari, per tal de poder fotografiar el saler en un entorn més interessant. Vaig anar cap el pont de la Riera de Bellver, a l'entrada de Callús. La 254-02 va arribar a les 14:46 amb els seus vagons de clorur sòdic de la classe 63-000:

El dijous 4 de febrer vaig tornar a Sant Iscle sota la pluja, però el tren no va passar. Com que els vagons són descoberts, potser els dies de pluja cancel·len el servei.

Verticalitat montserratina

Fa molts anys que vaig d'excursió per la serra de Montserrat, i sempre he estat convençut que la part on es troba el Monestir és la més asquerosa de la muntanya, donada la seva excessiva humanització. Però per poder veure de prop el cremallera no em queda més remei que exposar-me als banys de masses que tant odio. El diumenge 31 de gener no havia de fer gaire bon temps, per això vaig triar una excursió facileta que em permetés veure trens i arribar a casa cap el migdia. Vaig agafar el tren de les 8:02 a Manresa-Baixador, i a les 8:30 ja sortia caminant des del peu de l'Aeri de Montserrat. Pujant pel Camí de les Aigues aviat vaig arribar al peu del Monestir, però em donava molt pal haver d'entrar en aquell món dominguero. Vaig enfilar-me cap el Pla de les Bruixes, des d'on es gaudeix una bona vista sobre el "meollo" montserratí. Aquesta foto és interessant perquè el cremallera, que és l'objectiu de l'imatge, queda perfectament dissimulat en el seu espectacular entorn:

Com heu vist feia un dia bastant apagat, però aquest lloc em va agradar tant que tinc ganes de tornar-hi per fer la foto a ple sol.

Més tard, abans de tornar avall, vaig voler acostar-me a la boca nord del Túnel dels Apòstols, on no havia posat els peus des d'abans de la construcció del cremallera. En arribar-hi em vaig topar amb la reixa de protecció i una porta tancada amb candau, fent-me oblidar l'idea de recordar vells temps. Tot i així vaig aprofitar l'esforç realitzat fent una foto des d'allà, copsant el cremallera que pujava al Monestir a les 10:27.

Llavors vaig començar la baixada cap a Monistrol de Montserrat. El fet de començar l'excursió en un lloc i acabar-la en un altre és un aspecte molt positiu d'anar amb tren, com en el meu cas que vaig anar de l'Aeri a Monistrol. Baixant per la drecera dels Tres Quarts, anava veient els successius cremalleres anant de bòlid en aquesta jornada dominical, com aquest que baixava a les 10:58.

O aquest altre que pujava a les 11:05, passant sota l'àrea de peatge del Monestir:

Un cop arribat a Monistrol vaig fer una volta pel poble, fins que a les 12:45 vaig enfilar-me a la unitat 213-05 que em deixaria al Baixador de Manresa a les 13:05.

Aquesta excursió m'ha fet recordar les vegades que havia pujat al Monestir pel camí del cremallera quan encara no estava ni projectat. El traçat del cremallera de Montserrat sol ser bastant inaccessible en el seu tram més espectacular, però recordo que hi havien dreceres que permetien arribar-hi. Per tant m'he plantejat el repte de tornar-hi per veure si aconsegueixo arribar en un punt amb vistes insòlites dels trens. Ja ho sentirem a dir...

Descobrint Lavern

Tal com he pogut anar veient a través de molts aficionats al ferrocarril de Catalunya, els voltants de l'estació de Lavern són un punt molt important per caçar trens. Aquesta estació d'Adif, situada entre Sant Sadurní d'Anoia i Vilafranca del Penedès, forma part de la línia 4 de rodalies de Manresa a Sant Vicenç de Calders. Com que des de l'estació surt una ruta senderista, un cop més vaig voler combinar excursionisme i trens. Així doncs, el passat dissabte 30 de gener, vaig començar el viatge a l'estació de Manresa-Baixador a les 8:02 i, després del transbordament a Martorell, vaig arribar a l'estació de Lavern-Subirats a les 9:12. El primer lloc que es troba en direcció nord és l'església de Sant Pere de Lavern, envoltada de vinyes, on vaig veure el primer AVE de la jornada. Eren les 9:28 quan aquest AVE de la sèrie 103 va creuar el viaducte de la riera de Lavernó, en direcció Camp de Tarragona:

L'itinerari que estava seguint continua fins a Can Batista i torna a creuar les vies d'alta i "baixa" velocitat abans d'enfilar-se cap a la serra d'Ordal. En l'anomenat Pont de Can Bou vaig tenir el regal del dia, ja que al cap de poca estona d'estar allà va apareixer la primera locomotora del tipus 253 que tinc a l'abast de la càmera. Es tracta de la 253-018 remolcant un Teco d'onze vagons (si no he contat malament) en direcció Vilafranca. Estic enamorat d'aquesta foto pel fet de tenir com a teló de fons tota la serra de Montserrat:

Aleshores van venir bastants quilòmetres d'aire pur enmig de vinyes i boscos, fins que cap a les dues de la tarda ja em tornava a posar al costat de la Línia d'Alta Velocitat. El punt escollit va ser el pont del camí de Lavern a Can Batista, des d'on es domina una llarga recta. Primer vaig apropar-me al màxim a les vies, però la vista era massa planera i tapava el paisatge de fons. Fotografiar AVEs és una tasca molt frustrant perquè van molt ràpids, i com que les fotos surten mogudes acabo maleint la puta càmera. Però aquesta foto és de les que no han quedat tant mogudes. És l'AVE del tipus 103 fent el servei nº3142 de Barcelona a Madrid, passant a les 14:20 a tota castanya:

Després em vaig situar més amunt, des del mateix pont, on a les 14:31 va passar l'Avant nº8146 fent el trajecte BCN-Tarragona-Lleida en 1 hora 10 minuts. Aquesta unitat 104 passa per un escenari vinícola amb dos Parcs Naturals com a rerefons, el de Montserrat a l'esquerra i Sant Llorenç del Munt al centre-dreta:

La conclusió d'aquesta jornada de descoberta a Lavern em va agradar molt. Em vaig quedar sorprès de la quantitat de trànsit que suporta la LAV, però com que era dissabte només vaig veure dos mercants a les vies d'ample ibèric. Sens dubte tornaré aviat cap aquesta zona, però serà millor quan els ceps de les vinyes treguin fulles i el paisatge guanyi en verdor.

Per altra banda m'agradaria engegar una campanya de protesta cap els dissenyadors de RENFE, ja que estic realment indignat pel fet de no poder identificar la numeració de les unitats ferroviaries. M'explico. Les locomotores i trens de rodalies tenen el número de sèrie ben llegible al frontal i laterals de les cabines, però en canvi en els nous trens no tens collons de saber quin número tenen perquè el posen ben petit en el faldó dels vagons. Cabrons!!!

Obres Manresa-Calaf 26/01/2010

El dimarts 26 de gener per la tarda vaig arribar-me a Calaf per veure si veia alguna cosa interessant. Efectivament, enmig de la boira i la neu (caiguda el dia anterior) vaig trobar-me la nivelladora en plena feina. Estava removent balastre a 800 metres de l'estació de Calaf però la vaig pillar pels pèls, en els últims metres de via nova. Les vistes eren molt fantasmagòriques:

Per respondre a una petició del Bandero, vaig fotografiar un detall del mecanisme de la màquina. Us presento les temibles urpes vibradores, la part més espectacular de la bateadora:

La màquina disposa d'un seguit de mecanismes que avancen alhora:

1. Primerament trobem una cunya que envolta el raíl, per poder fotre fora el balastre que es trobi pel mig.

2. Després hi han dos jocs de rodes per cada raíl que l'agafen per dalt i pel costat, a fi d'aixecar-lo fins l'alçada desitjada.

3. Seguidament els ganxos s'introdueixen entre travessa i travessa, i un cop enfonsats fan una breu vibració per tal que el balastre s'acumuli a sota de les travesses.

4. Els ganxos se'n tornen amunt i es torna a baixar el rail, que a partir d'ara descansa sobre un llit de balastre. Aquest balastre que queda entre la travessa i el terra serà el que amotirà el pas dels trens.

5. Repetició del mateix procés metre per metre.

També vaig fer un video d'aquest procés, però haureu d'esperar el dia que finalment m'apunti al You Tube.

Ara si, després d'aquest dia, la via nova està instal·lada a tot el traçat de Manresa a Calaf. Suposo que encara deu quedar fer els últims retocs de les vies, per corretgir anivellament i peralts, ja que he anat veient topògrafs al llarg de la línia. I finalment serà el torn de la catenària, que també portarà força feina.

A continuació teniu el gràfic que indica el procés d'anivellament de les vies amb balastre, que ha durant molt de temps, tenint en compte que entre aquests dos punts només hi han 35 quilòmetres. Cal dir que l'aturada nadalenca ha estat d'un mes, ja que no s'hi han tornat a posar fins el 13 de gener.