Perdoneu el retràs que porto en l'actualització del blog, però per fi toca parlar de la històrica nevada que va deixar tot Catalunya amb el color del Reial Madrid. El dilluns 8 de març havia plegat de la feina a les 2 de la tarda, i per sort vaig anar de seguida a casa. Havia estat nevant des de la matinada però en cap moment la neu s'havia enganxat a l'asfalt, va ser cap a les 3 de la tarda que va començar a nevar amb molta intensitat, i en qüestió de deu minuts va colapsar-se tot de neu. L'estampa que oferia Manresa era massa irresistible com per quedar-se a casa. Per tant, vaig calçar-me les botes de muntanya i sortir al carrer, amb la càmera a punt per retratar tant excepcionals paisatges urbans. Vaig anar fins a l'estació d'Adif per veure si tindria la sort de veure circular algun tren, però en arribar hi havia tot de gent desesperada esperant per poder marxar d'allà, i de seguida van comunicar per megafonia que es suspenia el servei de Rodalies a causa de la nevada. A les andanes hi havia estacionada la 440-215C, que acabava d'arribar a Manresa en ple temporal, i més enllà aquesta 447-069 s'estava quedant enterrada sota la neu:
Mentre anava cap el meu punt d'observació sobre l'estació va arribar una doble 447 a les 17:18, que seria l'últim tren que trepitjaria Manresa durant aquell fatídic dia. Un cop allà vaig comprobar l'estat de la infraestructura, que feia perillosa la circulació dels trens:
Després de la tempesta arriba la calma, i l'endemà va fer un dia espectacular, però amb unes temperatures tant baixes que van fer glaçar la neu. El dimarts 9 de març la meva empresa va cancel·lar el torn del matí a causa de la neu, i va tocar aprofitar-ho. Vaig anar a l'estació de Manresa Baixador per veure si s'havia restablert el servei de Ferrocarrils, i un agent em va explicar que de bon matí havien hagut de fondre el gel de les agulles de Martorell, ja que a diferència de Manresa i Sant Vicenç de Castellet, aquelles no tenen calentadors. També em van comentar que el gel havia clavat la porta de la locomotora diesel del tren miner, però que ja l'havien pogut obrir i que al cap d'una estona baixaria cap a BCN. Aleshores vaig anar amb presses fins el millor punt d'observació dels FGC a Manresa: la Balconada. Un cop allà vaig estar fotografiant unes quantes 213 del servei R5, com aquesta 213-29 que a les 10:12 baixava amb retràs cap a Martorell:
Però ja eren les 11 del matí i el potasser no apareixia, per tant em vaig retirar cap a l'estació de Manresa Viladordis. La meva intenció era fotografiar trens mercants enmig de la neu, però més avall de Montserrat ja s'havia fos gairebé tota. A Martorell vaig canviar cap a Adif, agafant una 447 fins a Lavern, on només quedava neu dalt dels turons i a les zones ombrívoles. Allà em vaig trobar per primera vegada un usuari del Flickr, en Javier, que em va portar fins el pas a nivell on es fan les típiques fotos de Lavern. Vem veure una pila de mercants, com per exemple dos butaners (que no havia vist mai a la vida) o un Teco arrossegat per una diesel d'Euro Cargo Rail. Però d'això me'n ocuparé en el proper post, ja que aquest va sobre la nevada.
El dimecres 10 de març a la tarda, vaig anar a un altre lloc per veure neu: l'altiplà de Calaf. Allà vaig poder fer unes fotos fantàstiques de la línia Cervera-Manresa, que aquell dia estava servida per un automotor diesel. A les 17:16 va creuar els camps nevats de l'entrada de Calaf el 592-238, que és un tren assignat a la línia de la Pobla de Segur, ja que també tenia el logotip de FGC:
I fins aquí les excursions ferroviaries sobre la neu, una situació excepcional que vaig voler aprofitar a tope!
2 comentaris:
Unes fotos fantàstiques, si tingues que escollir una no sabria fer-ho.
Déu ni do com vas arribar de voltar els dies de la nevada i els següents. La veritat que s'havia d'aprofitar, tot i les incidències del temporal. L'última foto del Superman enmig dels camps de l'altipla central, és collonuda!
Publica un comentari a l'entrada