Per primer cop a Castellbisbal

Encara no havia estat mai a Castellbisbal, un fet inperdonable tenint en compte el temps que porto sent aficionat al ferrocarril. Perquè la zona de Castellbisbal és la Meca dels aficionats al ferrocarril de Catalunya. Si hi ha un lloc on veure tot el trànsit de mercaderies que passa pel nostre país és Castellbisbal, tant per la varietat de circulacions com per la varietat de traccions. Quan em vaig plantejar aquesta excursió al temple dels "vora-vies" catalans vaig intentar que sigués entre setmana, per tal de poder veure més trens. El dia escollit va ser el matí del divendres 26 de febrer.

Vaig sortir de Manresa Baixador amb el R5 de les 8:02, servit per la unitat 213-05, i em vaig plantar a les andanes d'Adif de Martorell a les 8:50. Allà hi havia una tàndem 269 estacionada, i més endavant la 269-039. Al costat d'aquesta estava conectada a la corrent la 253-014, el maquinista de la qual va baixar-ne per anar a recollir les instruccions a l'oficina de circulació. Va ser una putada molt grossa, ja que mentre estava esperant un Rodalies a l'andana de Martorell van passar una pila de trens interessant, els quals no vaig poder fotografiar en condicions acceptables. A les 8:55 va passar a molt baixa velocitat un carriler en direcció BCN, encapçalat per la 269-030, que fins i tot es va haver d'aturar al semàfor de sortida de l'estació. Mentrestant, a la via 1, va passar un Catalunya Express a tota pastilla en direcció Vilafranca. Un cop marxat el carriler, a les 9:02 va fer aparició el Cargometro de FGC, amb les locomotores 310-103 i 310-104 a cada extrem. Era la primera vegada que el veig en directe, i em va fer molta ràbia haver-me'l trobat en tant males condicions enmig d'una andana a petar de gent, fent que la foto quedés fatal. Finalment, a les 9:05, va arribar la unitat 447-115 en doble fent el servei R4 amb destinació Manresa, que vaig agafar fins a Castellbisbal, la següent aturada. Durant el trajecte el tren anava parant i engegant a cada semàfor, ja que duiem al davant el carriler i el Cargometro, fet que alentia molt la marxa. A l'estació de Castellbisbal vaig anar caminant en direcció al túnel de Costablanca, punt emblemàtic on es posen tots el aficionats per fer fotos. Un parell de cops vaig travessar els arbres del costat de la via per veure si hi havia algun punt interessant, però a la segona vegada em vaig endur un ensurt important, ja que apartant-me tant com vaig poder, un aneguet del tipus 130 em va passar ben arran, com a 2 metres aproximadament. Sort que el vaig veure a venir per poder-me apartar!

Però bé, finalment vaig arribar a un lloc ben bonic i amb bona lluminositat. Després de veure passar unes quantes 447s de rodalies, a les 9:53 va sortir del túnel en direcció BCN la locomotora 269-519 portant uns vagons de fusta cap a Manresa:

Tot seguit, a les 9:59 va pujar en direcció nord un tren de contenidors gairebé buit, remolcat per la tàndem 269-214 i 269-215:

A les 10:16 va baixar en direcció BCN un Teco encapçalat per la 253-038, que no poso al blog per no repetir escenari. Després d'un ball de trens de rodalies, a les 10:56 va pujar un bobiner en direcció Vilafranca, que vaig enganxar amb una mica de contrallum, i que a sobre la tàndem de 269s va quedar moguda:

El proper mercant no va passar fins a les 11:26, quan va pujar en direcció nord la locomotora 253-014 (que havia parat abans a Martorell, recordeu?) remolcant un Teco que veiem en ple contrallum des del talús del túnel:

El què em va sorprendre més de Castellbisbal és que al principi d'arribar fotografiava tot bitxo que passava per allà, però com que hi circulen dues línies de rodalies, el pas d'automotrius 447 es converteix en una visió monòtona i banal. Després de veure aquest últim tren vaig començar la pujada cap a l'urbanització de Costablanca, des d'on vaig baixar cap a Martorell. A les 12:30 es va aturar a l'estació de FGC de Martorell Vila la unitat 213-30, a la que vaig pujar fins a Martorell Enllaç. Allà vaig esperar un R5 fins a Manresa, que va arribar a les 13:01 servit per la 213-37. Aquí va finalitzar una matinal ferroviaria realment profitosa!

Conclusió sobre Castellbisbal: Aquest lloc és la òstia, no hagués pensat mai que veuria tants mercants en tant poca estona. Però és un lloc al que em farà mandra tornar. Soc aficionat als trens i m'agrada caçar-los, però dóno igual importància a l'objecte de la foto com a l'entorn per on passa. Amb això vull dir que, tot i poder veure molts trens, si el teló de fons és sempre el mateix m'acabo cansant d'estar allà. Com que, suposadament, la majoria d'aquests mercants continuen el seu camí cap el Penedès, considero que val molt més la pena anar-los a caçar cap aquella zona, ja que hi ha més variatat de paisatges i llocs on posar-se.