Tal com deia a la primera part, el diumenge 21 de febrer vaig fer el troç de caminada que em faltava, sortint del Figaró fins arribar a la Garriga. Un cop arribat a l'estació, vaig esperar el proper tren que em portés al punt d'origen, però abans va passar-ne un en direcció sud. Es tracta de l'unitat 447-068, que a les 11:42 creuava les agulles de l'estació i el pas a nivell:
Aquest tren havia sortit de la Tor de Querol a les 8:15 i tenia hora prevista d'arribada a l'Hospitalet a les 11:35, que significa un temps aberrant de 3 hores i 20 minuts.
Després d'arribar al Figaró vaig agafar el cotxe en direcció Granollers, ja que a través del plànol havia vist un indret al sud del poble que podia ser interessant. Ho va ser, i molt! És un tall de carena que baixa de la muntanya i que obliga al riu a fer un meandre, tot i que l'autovia i el ferrocarril l'atravessen amb tres túnels. Aquesta elevació és anomenada la Vinya i té un parell de camins que la pujen des del sud. En aquesta direcció (i amb el sol de cara) es veu el pont sobre el riu Congost amb el Pla de Montcau (501m) al fons, com en aquesta foto de les 12:27 on veiem una 440 fent un servei des de Ribes de Freser:
Llavors vaig acabar de pujar fins a dalt de la carena, aprofitant el tallafocs de la línia elèctrica, i vaig descobrir una magnífica vista sobre la vall del riu Congost. La veritat és que val la pena pujar fins aquí dalt, tot i que els núvols em van arruïnar les fotos i m'hi faran tornar una propera vegada. Des de les alçades vaig veure un creuament entre dos trens semidirectes a l'estació del Figaró, i aquest de la foto és la unitat 447 que a les 12:57 feia via des de la Tor de Querol:
Però hi ha una cosa que no entenc: a l'estació del Figaró es fa el creuament de dos trens que no tenen parada programada en aquesta estació, però si un dels dos trens ha d'esperar l'altre considero una tonteria no fer aquesta parada. No sé si m'explico...
Com que el cel no s'obria i els horaris de la línia 3 són força reduïts, vaig tornar a baixar de la muntanya i vaig agafar el cotxe en direcció Vic. Pel camí vaig sortir de l'autovia a Tagamanent, on el plànol em marca un pas a nivell en el camí que puja cap a la casa del Torn. Tot i que a partir del migdia aquesta línia s'omple d'ombres, vaig estar esperant la propera circulació de les 13:41, quan aquesta 447-060 pujava en destinació Vic:
La conclusió ja us la imagineu, oi? Tornar dalt d'aquella carena del Figaró en un dia assolellat per fer una foto ben xula.
3 comentaris:
Et puc fer un suggeriment, per quan vulguis tornar? Entre St. Martí de Centelles, i el barri de St. Pau de Centelles, hi ha un carrer no asfaltat que baixa fins a tocar la via del tren, hi ha un pas a nivell clausurat que baixa fins a Aiguafreda, i el tren fa un parell de revolts en forma de zig-zag. Si esperes al canvi d'horari, surten fotos prou bones, sense ombres a la tarda que espatllen les fotos. I aquí has donat al clau de perquè és tant necessària, com inminent la doble via, si hi hagués la doble via feta, cap dels dos trens s'hauria d'aturar a El Figaró per encreuar-se, sent semi-directes, o com jo els hi dic, Delta.
Moltes gràcies pel suggeriment! M'ho he mirat als plànols de la web de l'Institut Cartogràfic, i crec que sé on vols dir. L'antic pas a nivell es troba a la mateixa urbanització de Sant Pau, en la seva part més baixa, oi?
En quant als ponts que hi han entre Sant Martí de Centelles i Tagamanent, anant a www.icc.cat trobaras un buscador de plànols que et mostrarà la pista que em comentaves en el post anterior.
Respecte el comentari sobre la possible parada al Figaro, això seria aplicar el sentit comçu i si aquest sentit s'apliques segurament la renfe aniria millor en el nostre pais.
Publica un comentari a l'entrada