El dia següent de la gran nevada, el dimecres 9 de març, vaig anar a Lavern per poder veure trens de mercaderies (veure post anterior). Poc després de baixar de la 447 a les 12:35, per l'altra via va apareixer a tota velocitat una tàndem de 269, remolcant 11 vagons de bobines d'acer en direcció nord, però amb les presses la foto va quedar fatal. Llavors vaig sortir de l'estació, deambulant pels voltants a la recerca d'una vista interessant sobre les vies. Va ser aleshores que em vaig trobar un contacte del flickr, en Javier, que marxava cap el pas a nivell situat al sud de l'estació. Com que no havia anat mai a caçar trens amb ningú, em va semblar bé acompanyar-lo fins allà, un punt molt famós on molta gent hi fa fotos. Al cap d'una estona van avisar al company que vindria un mercant d'Euro Cargo Rail des del sud. A les 13:45 finalment va apareixer la locomotora diesel del tipus 335 d'ECR a càrrec d'un Teco, però els nervis em van jugar una mala passada i no hi ha cap foto que em convenci, com aquesta que surt la serra de Montserrat nevada al fons:
El proper mercant va passar a les 13:51, un xatarrer tibat en direcció sud per la 253-008, però un minut més tard va pujar un butaner en direcció nord, servit per un 269. Després de passar algún rodalies, els llums del pas a nivell van advertir la circulació d'aquest Teco a les 14:10, a càrrec de les 269-224 i 269-308:
A les 14:24 va ser el torn del butaner procedent de Granollers, amb la locomotora 253-004 carregant 10 vagons cisterna:
Quatre minuts més tard encara va pujar un altre bobiner cap el nord, format per una Traxx del tipus 253 i 14 vagons:
Com que ja eren quarts de 3 de la tarda, el Javier i jo vem tornar cap a l'estació de Lavern, esperant el proper rodalies de les 15:23.
Com haureu comprobat amb les fotos de neu ja no en quedava, només a les zones més ombrívoles, però la quantitat de mercants que van passar va recompensar el desplaçament. Vaig veure trens que no havia vist mai a la vida, com el butaner, ja que no estic gens acostumat a baixar cap a aquesta línia. El què no em va agradar és la repetició del paisatge, ja que tinc fotos de trens diferents però sempre amb es mateixes vistes. Jo prefereixo anar amb el cotxe i anar canviant d'indret, fet que ajuda a coneixer llocs nous.
3 comentaris:
No perds cap ocasió per anar a caçar.
Per cert, com és un xatarrer? són vagons plataforma amb xatarra?
Hola bandero! Els vagons per portar xatarra són similars als de fusta que surten de Manresa: vagons oberts de color verd, em sembla que els anomenen Ealos o alguna cosa així...
Eo, eo!! Que pasa, que amb el bon temps abandones la passió pels trens?!
És conya. Molts ànims i energies per poder mantenir totes les teves aficions!!!
Publica un comentari a l'entrada