Poca neu a Lavern

El dia següent de la gran nevada, el dimecres 9 de març, vaig anar a Lavern per poder veure trens de mercaderies (veure post anterior). Poc després de baixar de la 447 a les 12:35, per l'altra via va apareixer a tota velocitat una tàndem de 269, remolcant 11 vagons de bobines d'acer en direcció nord, però amb les presses la foto va quedar fatal. Llavors vaig sortir de l'estació, deambulant pels voltants a la recerca d'una vista interessant sobre les vies. Va ser aleshores que em vaig trobar un contacte del flickr, en Javier, que marxava cap el pas a nivell situat al sud de l'estació. Com que no havia anat mai a caçar trens amb ningú, em va semblar bé acompanyar-lo fins allà, un punt molt famós on molta gent hi fa fotos. Al cap d'una estona van avisar al company que vindria un mercant d'Euro Cargo Rail des del sud. A les 13:45 finalment va apareixer la locomotora diesel del tipus 335 d'ECR a càrrec d'un Teco, però els nervis em van jugar una mala passada i no hi ha cap foto que em convenci, com aquesta que surt la serra de Montserrat nevada al fons:

El proper mercant va passar a les 13:51, un xatarrer tibat en direcció sud per la 253-008, però un minut més tard va pujar un butaner en direcció nord, servit per un 269. Després de passar algún rodalies, els llums del pas a nivell van advertir la circulació d'aquest Teco a les 14:10, a càrrec de les 269-224 i 269-308:

A les 14:24 va ser el torn del butaner procedent de Granollers, amb la locomotora 253-004 carregant 10 vagons cisterna:

Quatre minuts més tard encara va pujar un altre bobiner cap el nord, format per una Traxx del tipus 253 i 14 vagons:

Com que ja eren quarts de 3 de la tarda, el Javier i jo vem tornar cap a l'estació de Lavern, esperant el proper rodalies de les 15:23.

Com haureu comprobat amb les fotos de neu ja no en quedava, només a les zones més ombrívoles, però la quantitat de mercants que van passar va recompensar el desplaçament. Vaig veure trens que no havia vist mai a la vida, com el butaner, ja que no estic gens acostumat a baixar cap a aquesta línia. El què no em va agradar és la repetició del paisatge, ja que tinc fotos de trens diferents però sempre amb es mateixes vistes. Jo prefereixo anar amb el cotxe i anar canviant d'indret, fet que ajuda a coneixer llocs nous.

La gran nevada del 2010

Perdoneu el retràs que porto en l'actualització del blog, però per fi toca parlar de la històrica nevada que va deixar tot Catalunya amb el color del Reial Madrid. El dilluns 8 de març havia plegat de la feina a les 2 de la tarda, i per sort vaig anar de seguida a casa. Havia estat nevant des de la matinada però en cap moment la neu s'havia enganxat a l'asfalt, va ser cap a les 3 de la tarda que va començar a nevar amb molta intensitat, i en qüestió de deu minuts va colapsar-se tot de neu. L'estampa que oferia Manresa era massa irresistible com per quedar-se a casa. Per tant, vaig calçar-me les botes de muntanya i sortir al carrer, amb la càmera a punt per retratar tant excepcionals paisatges urbans. Vaig anar fins a l'estació d'Adif per veure si tindria la sort de veure circular algun tren, però en arribar hi havia tot de gent desesperada esperant per poder marxar d'allà, i de seguida van comunicar per megafonia que es suspenia el servei de Rodalies a causa de la nevada. A les andanes hi havia estacionada la 440-215C, que acabava d'arribar a Manresa en ple temporal, i més enllà aquesta 447-069 s'estava quedant enterrada sota la neu:

Mentre anava cap el meu punt d'observació sobre l'estació va arribar una doble 447 a les 17:18, que seria l'últim tren que trepitjaria Manresa durant aquell fatídic dia. Un cop allà vaig comprobar l'estat de la infraestructura, que feia perillosa la circulació dels trens:

Després de la tempesta arriba la calma, i l'endemà va fer un dia espectacular, però amb unes temperatures tant baixes que van fer glaçar la neu. El dimarts 9 de març la meva empresa va cancel·lar el torn del matí a causa de la neu, i va tocar aprofitar-ho. Vaig anar a l'estació de Manresa Baixador per veure si s'havia restablert el servei de Ferrocarrils, i un agent em va explicar que de bon matí havien hagut de fondre el gel de les agulles de Martorell, ja que a diferència de Manresa i Sant Vicenç de Castellet, aquelles no tenen calentadors. També em van comentar que el gel havia clavat la porta de la locomotora diesel del tren miner, però que ja l'havien pogut obrir i que al cap d'una estona baixaria cap a BCN. Aleshores vaig anar amb presses fins el millor punt d'observació dels FGC a Manresa: la Balconada. Un cop allà vaig estar fotografiant unes quantes 213 del servei R5, com aquesta 213-29 que a les 10:12 baixava amb retràs cap a Martorell:

Però ja eren les 11 del matí i el potasser no apareixia, per tant em vaig retirar cap a l'estació de Manresa Viladordis. La meva intenció era fotografiar trens mercants enmig de la neu, però més avall de Montserrat ja s'havia fos gairebé tota. A Martorell vaig canviar cap a Adif, agafant una 447 fins a Lavern, on només quedava neu dalt dels turons i a les zones ombrívoles. Allà em vaig trobar per primera vegada un usuari del Flickr, en Javier, que em va portar fins el pas a nivell on es fan les típiques fotos de Lavern. Vem veure una pila de mercants, com per exemple dos butaners (que no havia vist mai a la vida) o un Teco arrossegat per una diesel d'Euro Cargo Rail. Però d'això me'n ocuparé en el proper post, ja que aquest va sobre la nevada.

El dimecres 10 de març a la tarda, vaig anar a un altre lloc per veure neu: l'altiplà de Calaf. Allà vaig poder fer unes fotos fantàstiques de la línia Cervera-Manresa, que aquell dia estava servida per un automotor diesel. A les 17:16 va creuar els camps nevats de l'entrada de Calaf el 592-238, que és un tren assignat a la línia de la Pobla de Segur, ja que també tenia el logotip de FGC:

I fins aquí les excursions ferroviaries sobre la neu, una situació excepcional que vaig voler aprofitar a tope!

Matinar per anar al Garraf

El diumenge 7 de març vaig anar a descobrir la costa del Garraf, un lloc del qual n'havia vist bastantes fotos que m'agraden. La veritat és que em vaig llevar molt d'hora per anar-hi, agafant el primer tren de la Renfe de Manresa. A les 6 del matí em vaig presentar a l'estació i de les dues màquines expenedores de bitllets, una estava fora de servei i l'altre demanava l'import exacte. Després de que la gent es queixes al guarda de seguretat, va arribar el revisor i ens va deixar passar, dient que ens ho cobraria al tren, un R4 servit en doble per les 447-038 + 447-054. Però el pitjor va ser quan vem arribar a Sabadell Sud. L'andana estava a rebentar de gent i no hi cabia ni una agulla. Quan es van obrir les portes dels vagons, una massa de canalla borratxa i colocada va envair el tren tot cridant i fent xivarri. A on estava assegut jo s'hi van posar uns adolescents sudamericans, amb dues noies a les faldes que rapejaven i cantaven cançons modernes, completament trompes. Tant bon punt es va posar en marxa el tren, van començar a desfilar tota una reglera de guardes de seguretat per tot el tren, i només en el meu vagó n'hi havien sis. De mica en mica, durant l'aproximació a la capital catalana, el tren va anar alleugerint la seva càrrega de fiesteros. Un cop a l'estació de Sants vaig fer transbordament cap a la línia 2 de rodalies, on una doble 447-043 + 447-053 em va portar fins a l'estació de Sitges. Sortint de l'estació vaig estar resseguint la via del tren en direcció Barcelona, per poder arribar a la zona on la costa es torna més escarpada. Allà, la línia ferroviària fa peripècies per salvar l'orografia mitjançant túnels, donant lloc a imatges realment espectaculars. Vaig estar veient Rodalies i Regionals, però la primera foto que us poso és la de l'Euromed nº1101, que sortia de Sants a les 10:00 i arribaria a València Nord a les 13:00.

Una foto molt típica d'aquella zona és la que surt la via del sentit BCN arran d'un penya-segat, amb la vista de Sitges com a rerefons. La que em va quedar millor és la d'aquesta unitat 450-015 que va passar a les 11:02 fent un servei R2 fins a l'Estació de França:

Però aleshores vaig estar investigant el terreny, i vaig trobar un emplaçament que encara m'agrada més, ja que es pot veure perfectament el penya-segat i les acrobàcies de la via. Allà vaig fotografiar a les 11:11 l'Euromed nº1282 entre València i BCN, servit pels ja habituals aneguets Talgo del tipus 130:

Tot tornant cap a Sitges vaig acabar d'aprofitar el camí per fer altres fotos interessants, com la d'aquesta 447 fonent-se amb el mar, amb una planta típica de la costa en primer terme (ni idea del nom...):

Un cop arribat a l'estació de Sitges, vaig enfilar-me a un servei R2 amb destinació Vilanova i la Geltrú, servit per la 440-240. Des d'aquí vaig acabar d'arribar a Sant Vicenç de Calders amb un doble buque 451-002 + 451-004. A l'estació de final de recorregut de les línies 2 i 4 de rodalies, van passar un parell de Regionals servits per 448 i 470, a més dels dos Talgos que fan el servei entre València i Portbou, que gairebé es creuen a l'estació. Finalment, a les 13:23 vaig agafar el R4 servit per la 447-100 que em portaria fins a Martorell, per fer el transbordament cap a l'estació dels Ferrocarrils. Allà vaig pujar a la 213-25, que feia un servei S8 fins a Martorell Enllaç, on a les 14:23 enllaçaria amb un R5 servit per la unitat 213-09. Vaig arribar a Manresa Baixador a les 15:05 per anar a cruspir-me un dinar ben merescut. La llàstima va ser el dia tant asquerós que va fer, que ha restat molta qualitat a les fotos, però que resulta ser una excursa perfecta per tornar-hi.

Per primer cop a Castellbisbal

Encara no havia estat mai a Castellbisbal, un fet inperdonable tenint en compte el temps que porto sent aficionat al ferrocarril. Perquè la zona de Castellbisbal és la Meca dels aficionats al ferrocarril de Catalunya. Si hi ha un lloc on veure tot el trànsit de mercaderies que passa pel nostre país és Castellbisbal, tant per la varietat de circulacions com per la varietat de traccions. Quan em vaig plantejar aquesta excursió al temple dels "vora-vies" catalans vaig intentar que sigués entre setmana, per tal de poder veure més trens. El dia escollit va ser el matí del divendres 26 de febrer.

Vaig sortir de Manresa Baixador amb el R5 de les 8:02, servit per la unitat 213-05, i em vaig plantar a les andanes d'Adif de Martorell a les 8:50. Allà hi havia una tàndem 269 estacionada, i més endavant la 269-039. Al costat d'aquesta estava conectada a la corrent la 253-014, el maquinista de la qual va baixar-ne per anar a recollir les instruccions a l'oficina de circulació. Va ser una putada molt grossa, ja que mentre estava esperant un Rodalies a l'andana de Martorell van passar una pila de trens interessant, els quals no vaig poder fotografiar en condicions acceptables. A les 8:55 va passar a molt baixa velocitat un carriler en direcció BCN, encapçalat per la 269-030, que fins i tot es va haver d'aturar al semàfor de sortida de l'estació. Mentrestant, a la via 1, va passar un Catalunya Express a tota pastilla en direcció Vilafranca. Un cop marxat el carriler, a les 9:02 va fer aparició el Cargometro de FGC, amb les locomotores 310-103 i 310-104 a cada extrem. Era la primera vegada que el veig en directe, i em va fer molta ràbia haver-me'l trobat en tant males condicions enmig d'una andana a petar de gent, fent que la foto quedés fatal. Finalment, a les 9:05, va arribar la unitat 447-115 en doble fent el servei R4 amb destinació Manresa, que vaig agafar fins a Castellbisbal, la següent aturada. Durant el trajecte el tren anava parant i engegant a cada semàfor, ja que duiem al davant el carriler i el Cargometro, fet que alentia molt la marxa. A l'estació de Castellbisbal vaig anar caminant en direcció al túnel de Costablanca, punt emblemàtic on es posen tots el aficionats per fer fotos. Un parell de cops vaig travessar els arbres del costat de la via per veure si hi havia algun punt interessant, però a la segona vegada em vaig endur un ensurt important, ja que apartant-me tant com vaig poder, un aneguet del tipus 130 em va passar ben arran, com a 2 metres aproximadament. Sort que el vaig veure a venir per poder-me apartar!

Però bé, finalment vaig arribar a un lloc ben bonic i amb bona lluminositat. Després de veure passar unes quantes 447s de rodalies, a les 9:53 va sortir del túnel en direcció BCN la locomotora 269-519 portant uns vagons de fusta cap a Manresa:

Tot seguit, a les 9:59 va pujar en direcció nord un tren de contenidors gairebé buit, remolcat per la tàndem 269-214 i 269-215:

A les 10:16 va baixar en direcció BCN un Teco encapçalat per la 253-038, que no poso al blog per no repetir escenari. Després d'un ball de trens de rodalies, a les 10:56 va pujar un bobiner en direcció Vilafranca, que vaig enganxar amb una mica de contrallum, i que a sobre la tàndem de 269s va quedar moguda:

El proper mercant no va passar fins a les 11:26, quan va pujar en direcció nord la locomotora 253-014 (que havia parat abans a Martorell, recordeu?) remolcant un Teco que veiem en ple contrallum des del talús del túnel:

El què em va sorprendre més de Castellbisbal és que al principi d'arribar fotografiava tot bitxo que passava per allà, però com que hi circulen dues línies de rodalies, el pas d'automotrius 447 es converteix en una visió monòtona i banal. Després de veure aquest últim tren vaig començar la pujada cap a l'urbanització de Costablanca, des d'on vaig baixar cap a Martorell. A les 12:30 es va aturar a l'estació de FGC de Martorell Vila la unitat 213-30, a la que vaig pujar fins a Martorell Enllaç. Allà vaig esperar un R5 fins a Manresa, que va arribar a les 13:01 servit per la 213-37. Aquí va finalitzar una matinal ferroviaria realment profitosa!

Conclusió sobre Castellbisbal: Aquest lloc és la òstia, no hagués pensat mai que veuria tants mercants en tant poca estona. Però és un lloc al que em farà mandra tornar. Soc aficionat als trens i m'agrada caçar-los, però dóno igual importància a l'objecte de la foto com a l'entorn per on passa. Amb això vull dir que, tot i poder veure molts trens, si el teló de fons és sempre el mateix m'acabo cansant d'estar allà. Com que, suposadament, la majoria d'aquests mercants continuen el seu camí cap el Penedès, considero que val molt més la pena anar-los a caçar cap aquella zona, ja que hi ha més variatat de paisatges i llocs on posar-se.