L'express colorista de Niça

El diumenge 18 d'octubre del 2009 vaig anar a fer una passejada per l'estació principal de Tolosa de Llenguadoc: Toulouse-Matabiau. La majoria de vehicles que passaven per les andanes eren automotrius diesels i elèctriques, però sense esperar-m'ho vaig poder veure un tren express com els d'abans, amb locomotora i una bona llargada de vagons. Es tracta del servei Corail Téoz de la SNCF, que dóna cobertura als trajectes que no disposen d'alta velocitat com poden ser:
- De Paris a Clermont-Ferrand
- De Paris a Toulouse, passant per Limoges
- De Bordeaux a Nice, passant per Toulouse

Abans d'arribar el tren, a l'andana hi han uns panells informatius de la composició dels trens, per tal de saber on estan situats els vagons de primera i segona classe i la lletra on s'aturaran (l'andana està identificada amb lletres de posicionament dels vagons):

A les 12:07 la locomotora elèctrica 7284 va efectuar la seva entrada a l'estació per la via nº5, remolcant 14 vagons de passatgers, després d'haver sortit de Bordeus unes 2 hores abans:

Un cop aturat el comboi, gairebé ocupava tota la llargada de l'andana. Com que l'aturada del tren va ser llarga, vaig anar fins l'altra punta per veure bé la decoració "en voyage..." de la BB-7200, passant pel costat de tots aquests vagons pintats amb unes coloraines molt llampants. Observeu que la locomotora es disposa a fer una arrencada típicament francesa, començant la marxa amb els dos pantògrafs aixecats:

Finalment, a les 12:18, el tren va continuar la seva marxa cap a Niça, on arribaria al cap de 6 hores i 20 minuts. Aquí el veiem sortint de Toulouse Matabiau tot creuant el complex entramat de vies:

El preu del bitllet entre Tolosa i Niça pot costar al voltant d'uns 110 euros.

Gipuzkoa desembre 2009 (6a part i última)

Finalment va arribar el dimecres 9 de desembre, el dia de la tornada a casa. Però abans d'abandonar aquesta terra que tant m'agrada, vaig passar tot el matí dedicat als trens. Vaig anar al coll d'Otsaurte, a la línia que va de Gasteiz o Iruña fins a Donostia. Aquest tram entre les estacions de Zumarraga i Altsasu és molt muntanyós, custodiat per l'imponent serra d'Aizkorri.
Per començar vaig anar al baixador de Zegama-Otsaurte, accesible des de la carretera del coll. Aquí ja hi havia estat una vegada i estava força abandonat, però aquest cop hi havia moviment de gent d'Adif fent obres al baixador. Com que la meva presència no era gaire ben rebuda, vaig decidir marxar. Llavors vaig trobar una pista que duia a la boca sud del túnel d'Otsaurte, que passa per sota del coll, però allà encara hi havia una gèlida ombra i l'angle sobre els trens era massa petit com perquè les fotos sortissin potables. A les 10:06 va passar l'Arco nº283 provinent d'Irun amb destinació A Coruña, format per una 252 i tres vagons. Tot seguit, a les 10:07, va passar l'unitat 440-008 fent el servei Regional Express nº16001, de Gasteiz a Irun. Com que el lloc no em va convencer em vaig desplaçar més al sud, on vaig trobar un punt estratègic en plena corba. A les 10:15 va passar una locomotora 253 remolcant un TECO en direcció nord, i a les 10:41 va arribar en direcció sud la tàndem 289-104 amb un altre TECO. Aleshores van venir moments d'aborriment i de dubte, ja que no hi havia cap circulació i tenia una gran sensació de perdre el temps. No va ser fins a les 12:04 quan va passar aquest Alvia del tipus 120 fent el servei nº534, provinent de Barcelona-Sants i amb destinació Hendaia:

Poc després, a les 12:17, va passar per la mateixa via l'Alvia nº4087, que tot i tenir la mateixa destinació que el comboi anterior amb tretze minuts de diferència, aquesta unitat 130 provenia de l'estació madrilenya de Chamartín:

Aquest indret m'agrada molt per fer fotos, ja que darrera la corba hi ha la boca sud del túnel d'Otsaurte, custodiada per la serra d'Aizkorri superant els 1500 metres d'alçada.

La propera circulació va ser a les 12:20 en direcció sud, quan va passar aquesta locomotora 269-508 arrossegant uns vagons portacotxes buits, vista des del mateix angle que la foto anterior:

Com que se'm feia tard i estava a quatre hores i mitja en cotxe de casa meva, vaig anar tirant avall per la carretera del coll. Però just abans d'arribar al trencall de la N-I de Donostia a Gasteiz, vaig veure a la vora de la carretera una explanada al costat mateix de les vies. La temptació va ser més forta que el rellotge i m'hi vaig aturar, i el fet és que va ser la decisió encertada! A les 12:50 va passar en direcció nord la tàndem 289-106 carregada amb 19 vagons omplerts de cotxes, a la qual vaig fer un video. En la mateixa direcció i amb la distància d'un semàfor, a les 12:56 va passar aquesta altra tàndem 289-103 remolcant vagons portacontenidors buits:

Encara amb una altra distància de semàfor, a les 13:02 les va seguir l'unitat 269-069 aïllada. Però quan més engrescat estava més tard se'm feia i, sense voler-ho, vaig enfilar-me al cotxe per fer els gairebé 500 quilòmetres fins a l'asquerosa capital del Bages.

Fins aquí els sis posts sobre aquest viatge a Euskadi. Què us ha semblat? Ja veieu que els millors moments ferroviaris del viatge em van passar al final. Però això rai, com que acostumo a anar cap allà un parell de cops l'any, ja tindré temps per fer noves descobertes...

Gipuzkoa desembre 2009 (5a part)

Després de passar tot el matí deambulant per Irun i Hendaia, a les 15:40 ja havia arribat a l'estació de l'Euskotren de Donostia-Amara. Aquesta és una estació terminal, on els trens provinents de Bilbo o Hendaia han de fer el canvi de cabina per continuar la seva marxa. En aquesta foto es veu l'unitat 205 entrant a l'estació des de les vies provinents de Bilbo, amb destinació Hendaia:

Les vies de l'esquerra que baixen cap el túnel són les que es dirigeixen a Hendaia, i les que hi han en el semàfor del fons a la dreta agafen la corba en direcció Bilbo.

Després de passar la tarda passejant i fent compres per Donostia, em vaig dirigir a l'estació d'Adif per tornar cap el meu allotjament de Lazkao. A les 18:25 va aturar-se a l'andana 1 aquest tren de rodalies servit per la 440-248 (potser era una 470, ja que encara no sé diferenciar-les):

Finalment, a les 18:45 vaig enfilar-me a la 446-091 que em tornaria a la Gipuzkoa rural. Durant el viatge de tornada vaig estar pensant en el dia intens que havia passat a les estacions frontereres. Havia vist una pila de trens, alguns d'ells per primera vegada, però també em quedava el record de l'entorn brut i desordenat de les àrees de mercaderies, dels centenars de vagons esperant la seva destinació, del constant moviment de camions i contenidors. Tornava a casa amb un arxiu fotogràfic més extens, però enmig d'un escenari gris. Per mi no té gaire valor fotografiar trens aturats a les estacions, el què realment m'agrada és trobar-me'ls per sorpresa enmig d'un paisatge sugerent, poder veure l'integració del tren dins l'entorn. I això és el què vaig tenir durant la resta del viatge.

El dimarts dia 8 de desembre és va llevar amb núvols alts que tapaven la lluentor del sol, però va ser un dia fantàstic. Pel matí vaig anar d'excursió fins una muntanya anomenada Murumendi, amb unes panoràmiques realment extenses sobre tota la provínicia de Gipuzkoa. Durant la baixada vaig poder comprobar les destroçes ocasionades per les obres de la polèmica LAV basca. Un cop de tornada al cotxe em vaig desplaçar fins el pont d'Ikaztegieta, on ja havia anat els dies anteriors i m'havia agradat molt. A les 16:14 va passar el tren Diurn nº410, que va de Salamanca a Hendaia, en direcció nord. Però al veure que les llums del pas a nivell no s'aturaven vaig estar alerta per rebre un altre tren. De cop va apareixer un tren de mercaderies en direcció sud, amb les locomotores 269-522 i 269-521 remolcant bastants vagons de vés a saber què (perdoneu la meva ignorància):

Què us sembla aquesta foto? La veritat és que n'estic tant orgullós que me l'he posat com a fons d'escriptori. Sens dubte, el dia que torni cap a aquelles terres, aquest pont serà de visita obligada. Però si aquesta foto ha quedat prou bé, la següent ha estat el contrari. Després del pas dels trens vaig anar a investigar per la zona, desplaçant-me fins a la vora del riu. Des d'aquí també hi havia una visió interessant del pont, amb el sol ressaltant els seus arcs, però a aquesta hora la llum ja no donava per posar-se a l'ombra. A les 16:28 va passar una unitat 446 de rodalies en direcció nord, però vaig enfocar malament la càmera i la foto ha sortit cremada i moguda:

Aquí s'acabava el meu pont de desembre però l'endemà, abans de començar la tornada, encara tindria més sorpreses...

Gipuzkoa desembre 2009 (4a part)

Seguint amb l'explicació del post anterior, després d'una bona estona esperant que passés algun tren pel pont internacional del riu Bidasoa, vaig anar tirant cap a l'estació d'Hendaia. Però quan ja deixava enrera el pont, vaig veure com una locomotora francesa es dirigia cap a ell. Vaig tornar-hi amb presses, esperant algun moviment interessat, però aquesta SNCF 7299 només havia anat al pont per fer un canvi de via:

Enlloc d'anar directament a l'edifici de l'estació d'Hendaia, vaig rodejar la gran platja de vies de mercaderies. Al principi hi han les instal·lacions de Transfesa, on estaven traginant diversos vagons portacotxes amb locotractors diesel d'aquesta empresa. Llavors hi havia el pont grua de "Hendaye Manutention", on vaig presenciar descàrregues de contenidors cisterna dels vagons als camions. Més enllà hi havien un parell de locomotores diesel de maniobres, concretament la RENFE 311-156 i la SNCF 460089, però llavors va apareixer aquesta diesel francesa 460039:

Aquesta màquina va anar a buscar uns vagons cisterna per dur-los a una altra via per formar una composició que sortiria al cap de poca estona. Efectivament, vaig desplaçar-me a les agulles del final de l'estació on havien sortit del dipòsit dues locomotores BB-7300. Després d'anar a la via en qüestió per unir-se als vagons cisterna, van sortir de l'estació en direcció nord, amb la 7366 encapçalant el comboi:

Finalment, després de molta estona passejant, vaig anar fins a l'estació de passatgers d'Hendaia, que estava completament morta. Però quina sorpresa em vaig endur en veure un Alvia del tipus 130!!! Es tracta de l'Alvia nº4087, que havia sortit de Madrid-Chamartín a les 8 del matí i havia arribat a Hendaia a les 13:54. Em va agradar molt veure aquest tren, ja que era el segon d'aquest tipus que veia amb els meus propis ulls i el primer que he pogut fotografiar. Però l'alegria no va durar gaire, ja que a mida que m'hi anava apropant ell començava la marxa de tornada cap a Irun. Així que només vaig poder fer-li aquesta foto:

Tal com he dit, l'estació d'Hendaia estava morta. A l'andana només hi havia un grupet de gent que feia un curset de carretons portaequipatges. Com que la propera circulació era al cap d'un parell d'hores vaig donar la visita per finalitzada. Per tornar vaig anar a l'estació de l'Euskotren d'Hendaia, que està al costat de la SNCF, on vaig pujar a la unitat 215 que em duria cap a Donostia.

Gipuzkoa desembre 2009 (3a part)

El dilluns dia 7 de desembre es va llevar molt ennuvolat, i no semblava que hagués de millorar. Per tant, com que no me'n fiava d'anar a la muntanya, vaig fer un viatge ferroviari cap a Irun i Hendaia. Vaig agafar el tren de rodalies 446-065 a l'estació de Ikaztegieta a les 9:36 i no el vaig deixar fins a l'última parada: Irun. Allà vaig estar voltant entre oficines i tallers de l'estació, que és molt gran, i em vaig trobar una pila de material ferroviari estacionat. Hi havien bastants locotractors del model 309, sobretot els primers de la sèrie. Uns d'aquests estaven junt a la locomotora 253-011, i uns altres junt a la 252-016, que el dia abans havia remolcat el Diurn de Salamanca. Un troç més enllà hi havien enparellades unes quantes locomotores 269, que estaven maniobrant per situar-se a les vies dels tallers de manteniment. Aquí és on les vaig fotografiar ben juntetes, que són la 269-511 junt a la 269-519 i la 269-027 junt a la 269-030:

A la foto hi falten un parell de 269 que anaven vestides amb el color blanc de Mercancías, i al racó de l'esquerra treu el nas una locomotora diesel del tipus 334. Just al costat hi havien les quatre vies del taller de manteniment, on estaven atenent una tandem del model 289, la 440-048 i la 446-016. A fora hi havia aquesta unitat 446-091 abans o després d'haver passat pels tallers:

Un cop sortit de l'estació d'Irun, vaig passar per un pas elevat on encara em va cridar l'atenció una altra maquinària. Hi havien estacionades tres unitats britàniques de la classe 66 de la companyia "English Welsh & Scottisch Railway" (EWS). Aquestes eren les 66071, 66218 i 66236, que necessitaven una bona netejada:

El trajecte entre l'estació d'Irun i la d'Hendaia el vaig fer a peu, tot passejant vora les grans platges de vies on es classifiquen, carreguen i estacionen els vagons. Jo em pensava que sent dilluns hi hauria molt moviment de mercaderies, però per allà no hi passava ni déu. Cansat de veure molta via i poc tren, vaig continuar fins els ponts internacionals del riu Bidasoa, frontera entre les províncies basques de Gipuzkoa i Lapurdi, tot i que també és frontera entre França i Espanya. Allà volia fer la foto típica del tren creuant la frontera pel mig del pont, amb en casc antic d'Hondarribia i la badia de Txingudi al fons de la imatge. La putada és que en una bona estona no va passar cap tren, però entre el pont de vianants i el de ADIF-RFF, hi ha el pont de l'Euskotren, i aquests trens si que passaven sovint! Per tant em vaig conformar en fotografiar aquesta unitat 208 creuant el pont internacional:

Gipuzkoa desembre 2009 (2a part)

El mateix diumenge 6 de desembre, a l'estació de Beasain, em vaig trobar estacionats uns trens nous de trinca, acabats de sortir del forn. Eren unitats que acabaven de ser fabricades a l'empresa CAF, però que encara no tenien cap destinació fixada i les tenien confinades a les vies de l'estació, mortes d'aborriment. Per suposat estaven custodiades per dos vigilants, que es mantenien ben alerta perquè cap gamberro fés grafitis als trens. Mirant per la finestra d'aquests trens encara es podien veure els plàstics que recobrien els seients.
Aquestes unitats són les automotrius elèctriques 121-019, 121-020, 121-021, 121-022 i 121-023, destinades al servei Avant de RENFE. A part, a la banda de l'estació que dóna al carrer, hi havia la recent nascuda unitat diesel 599-021, pel servei de Mitja Distància de RENFE. Ha estat la primera vegada que veig i fotografio aquests models de trens.

Gipuzkoa desembre 2009 (1a part)

Per aquest pont de la Immaculada, he anat de viatge a la província basca de Gipuzkoa, entre el 5 i el 9 de desembre. Des de l'any 2006 que hi vaig un parell de cops l'any a pujar muntanyes, i només m'havia dedicat a veure trens una curta vegada. Aquest cop m'hi he esplaiat de valent. Les fotografies resultants no m'han satisfet gaire, ja que la majoria de dies el cel estava ennuvolat, i si feia sol aprofitava per anar d'excursió i no veia els trens fins a la tarda, quan ja es feia fosc. Tot i així, el millor moment ferroviari del viatge va arribar el dia de la tornada a casa, que em vaig fer un fart de veure trens.
Per començar, només arribar a Gipuzkoa el dissabte al matí vaig anar a Astigarraga a comprar sidra (com mana la tradició) i tornant avall vaig aturar-me a l'estació de Hernani per veure si veia quelcom interessant. Durant aquella estona només vaig veure a passar dos trens de rodalies. La línia de rodalies de Donostia, anomenada C1, va de Irun a Brinkola. Abans havia vist unitats 440 o 470 fent aquest servei, però aquest cop m'he trobat que ho feien les 446 (o fa poc que hi són o no m'havia donat compte). A la primera foto del viatge es veu aquesta unitat 446-065 aturant-se a l'estació de Hernani en direcció Andoain:

Aquest edifici de l'andana és força típic de la línia, imitant l'estil dels "caserios" bascs. També cal observar que la circulació dels trens d'aquesta línia es realitza per la via de la dreta, a diferència de la xarxa catalana, on la circulació es fa per l'esquerra.

Després d'haver anat d'excursió vaig anar a descobrir la línia entre els pobles d'Alegia i Legorreta, per tal de veure quins són els punts més interessants per veure trens. La veritat és que vaig trobar un lloc que em va agradar molt. Abans d'arribar a Ikaztegieta hi ha un pont sobre el riu Oria i un pas a nivell sense barreres avisant del pas dels trens. A les 16:13 vaig veure passar el tren Diurno nº410 que va de Salamanca a Hendaia, composat per una 252 i dos vagons, però la foto em va quedar moguda i feta un xurro.

L'endemà, el diumenge 6 de desembre, vaig tornar al pont que us deia i a les 13:56 va passar el Diurno nº413, que va de Irun a Salamanca, en direcció Zumarraga. Però la foto se'm va esgarrar altre cop i em va quedar fosca, sort que tot seguit va passar aquesta 446-017 en direcció Tolosa:

A les 15:00 vaig agafar la 446-016 de rodalies cap a Zumarraga, que és la primera o última estació de Gipuzkoa on paren els tren de llarga distància. Allà vaig enxampar el Diurno nº410 encapçalat per la locomotora 252-016, que feia l'onzena aturada des del seu inici a Salamanca:

Com que la llum ja no donava per gaire vaig tornar cap a Beasain, llar de l'empresa CAF i estació més propera a la meva casa rural de Lazkaomendi. Allà vaig fotografiar la 446-016, que ja m'havia portat abans, i que continuava el seu camí cap a Irun passant sota la imponent silueta del Txindoki, de 1346 metres d'alçada:

Obres Manresa-Calaf (03/11/2009)

Per començar, perdoneu que em posi pesat amb les obres ferroviàries del tram Manresa-Calaf, però és el tema més interessant que tinc a la vora de casa. Aquest dilluns al matí (30 de novembre) vaig anar a veure si aquesta gent havia avançat gaire feina respecte l'últim cop, que va ser el dia que vaig veure el tren del balastre. Resseguint el traçat en direcció Calaf, vaig trobar-me la nivelladora de les vies a l'alçada del nucli antic d'Aguilar, 1 km abans de l'estació del poble:

Com que la via la tenen muntada sobre les travesses bastants quilòmetres més enllà, vaig anar a buscar el punt on duien a terme aquesta operació. Els operaris estaven aliniant les vies vora del Torrent de Seguers, ja en terres de l'Anoia (o Alta Segarra).

Però aquest matí mateix del dijous 3 de desembre, he anat a petar a l'estació d'Aguilar de Segarra a les 7:45 i he enganxat de ple la nivelladora treballant al costat de l'andana. Com que encara era fosc, els llums i el temperi de la màquina eren espectaculars, i m'he maleït els ossos per no portar la càmera a sobre.

Per poder fer un seguiment de l'estat de les obres he realitzat un gràfic amb imatges del Google Earth, on he dibuixat una línia resseguint el traçat ferroviari de 35,5 km entre Manresa i Calaf. De color verd s'indica el tram de via anivellada amb balastre; el color groc es refereix a la via que ja està muntada sobre les travesses però que encara no té balastre; i en color vermell el tram on la línia encara és una pista de terra. Les línies blanques associades a una data són el punt en què estava treballant la nivelladora a cada moment, per poder-ne valorar el progrés.

La línia esta tancada al trànsit des del 15 d'abril del 2009. Van començar treient tota la llargada de vies i travesses fins a Calaf, però no sé a partir de quina data van començar a muntar via nova. Jo només ho tinc controlat des del 17 de setembre, és a dir, que no tingueu en compte el progrés fet fins aleshores.

Què us en sembla? Les vies arribaran d'aquí poc a Calaf, però aquesta és la feina més fàcil del procés. Cada descarregada de balastre cobreix un tram força curt, i per anivellar-ho porta el seu temps. Sembla que encara em queda distracció per unes quantes setmanes...