Horitzontalitat vigatana

El diumenge 17 de gener vaig anar a Santa Eugènia de Berga, a la comarca d'Osona. Són moltes les vegades que he voltat i passejat per aquesta terra, però els trens mai havien estat presents en les meves fotos. Crec que els millors llocs de la comarca per veure trens estan en els extrems nord i sud, on l'orografia complica la vida al ferrocarril; en canvi la plana de Vic ofereix llargues rectes i àmplies corbes on els trens posen en moviment l'horitzontalitat dictada pel terreny. El material rodant que opera a Osona és d'allò més aborrit, sobretot des de que la Cerdanya forma part de Rodalies, ja que la majoria de serveis estant realitzats per unitats 447 (una injustícia pel paisatge osonenc). Malgrat això i el dia nuvolós que va fer, vull dedicar aquest post a en Rodalies_Vic_C3.
Per començar vaig aturar-me al primer lloc que se'm va posar a tiro, on la carretera BV-5306 de Taradell creua la via, al costat de la urbanització del Gurri. Allà vaig veure a passar aquesta 447 a les 10:58 en direcció Vic, travessant el Pla de la Vinyaclosa:

Llavors vaig voler canviar d'escenari per veure a passar la mateixa unitat tornant cap a Balenyà. Voltant pels camins rurals de la plana vaig arribar a un indret que em va agradar bastant: el pont sobre la riera de Tona. Però anava molt just de temps i vaig posar-me en un lloc que no em va fer el pes, però estic convençut que podria trobar un angle molt millor per fotografiar aquest pont:

Ja era gairebé el migdia quan vaig tornar a la via per enganxar la propera circulació. Vaig posar-me en el pas soterrat del camí de Can Soler, proper a l'autovia C-17. A les 11:58 va passar aquesta unitat 447 per davant del Mas Grau, en direcció Balenyà:

I aquí la tornem a veure uns metres més endavant passant per sobre del camí rural, amb el Montseny tapat pels núvols a darrera:

Balastre per un tubo

El matí del dimecres 13 de gener vaig anar a treure el cap a les obres de la línia de Manresa a Calaf, que estaven aturades des de Nadal. El tram amb balastre s'havia quedat a l'alçada de Sant Pere Sallavinera, en el punt on la via creua la C-25 i la N-141b. De fet no esperava trobar-me ningú, com a molt la màquina dels ganxos aixecarails, ja que encara quedava força neu en els marges. Però em va sorprendre molt arribar al pont de la carretera i veure com la locomotora 333 treia el nas per la corba on estaven escampant el balastre, enganxant-la en plena feina. En un primer moment vaig plantejar-me una aproximació a través dels camps, ja que no hi arribava cap camí, però la barreja de neu i fang em va fer desistir. Era el segon cop que veia el tren del balastre i em vaig preparar per fer una persecució com l'altra vegada, però amb tots els camins enfangats vaig haver de triar indrets fàcilment accessibles amb el cotxe.

El primer indret escollit va ser el pont del camí rural del Molí de Boixadors, on a les 10:58 va passar la diesel 333-391 de tornada cap a Manresa, remolcant 15 vagons de balastre. Al fons, dalt d'un turó nevat a la dreta de l'arbre, presideix l'escena el castell de Boixadors:

Seguidament vaig desplaçar-me a Rajadell, on vaig esperar el comboi a la recta d'entrada a l'estació:

Finalment, vaig tornar a esperar el tren balastrer més enllà de l'estació de Manresa, concretament al mas abandonat de Can Poc Oli, un lloc que vaig descobrir recentment on el sol matinal il·lumina molt bé els trens:

La setmana passada volia continuar fent el seguiment de les obres, ja que faltava poc per l'arribada del balastre a Calaf. Però malhauradament vaig tenir un problema de salut, que em va deixar tancat a casa tota la setmana. El dissabte 23 de gener, quan ja em trobava millor, vaig anar a veure si les obres havien avançat gaire, descobrint amb tristesa que el balastre ja havia arribat a Calaf. Per tant, aquesta ha estat la segona i última vegada que veig aquest tren (si més no per aquesta línia...).

Calaf nevat

Aquella setmana va caure una gran nevada a tota la Catalunya interior, menys a Manresa. Per tant, per poder veure trens enmig de la neu vaig decidir anar cap a Cervera. De fet vaig arribar-hi quan faltaven pocs minuts per la sortida del tren en direcció Calaf. Tal com estava el terreny, em vaig posar en el primer lloc que vaig trobar: el pont de la carretera L-311, al nord-est de Cervera. Amb una mica de retard, el valent automotor diesel va passar a les 9:55 en direcció Calaf:

Com que l'Eix Transversal estava net de neu, vaig treure ràpidament el cotxe del voral de la carretera, amb la intenció de retrobar el tren a l'estació de Calaf, punt on acaba el seu recorregut degut a les obres fins a Manresa. Amb el temps sobrat, a les 10:22 vaig veure com la unitat 592-237 entrava a l'estació de Calaf, amb un comprensible retard de 5 minuts:

En primer terme es veuen els treballs de construcció d'un pas inferior pel canvi d'andana, amb la seva rampa per a persones minusvàlides, metres al fons s'alça el turó de l'ermita de Sant Sebastià. Un cop fet el canvi de passatgers i de cabina de conducció, la 592 tornava a baixar cap a Cervera. Jo vaig aprofitar per anar-me'n als afores del poble i poder-la enganxar enmig del paisatge nevat. Però quan tot just estava buscant una bona posició, ja la veia a venir de lluny, i aquesta foto improvitzada en va ser el resultat (amb pal telefònic inclòs...), on cal destacar els cercles de neu que es formen a les rodes:

Com que no tenia res més a fer en tot el dia, vaig tornar a baixar cap a Cervera per veure si el tornava a enganxar, però ja era massa tard. Vaig anar fins a l'estació per picar a la porta del controlador, ja que em tenia intrigat la utilització d'una diesel per aquest servei regional. Li vaig demanar si es feia servir la 592 per culpa d'algun efecte de la nevada, ja que està tota la línia electrificada. Sense donar explicacions i amb cara de preguntar-se què collons volia, em va respondre que normalment ja solen correr per la línia.

Degut al tall de la línia cap a Manresa, entre Cervera i Calaf només hi han tres circulacions diàries per cada sentit. Eren les 11:15 i la propera circulació no vindria fins a les 16:45, per tant vaig tornar cap a casa per empaitar el dinar. Però a la tarda, repassant les fotos de la neu, em van venir ganes de tornar a Calaf per veure el tren de les 17:16. I així va ser (total, són 30km). El problema és que el sol ja es ponia, portant un fred molt intens i la manca de llum per fer fotos. Em vaig posar al pont de la carretera BV-1001, abans d'arribar a Sant Martí de Sesgueioles, per on va passar la 592 provinent de Cervera amb els molins eòlics al fons:

Vaig canviar de lloc esperant el viatge de tornada, però encara era més fosc i les fotos no han superat el filtre per posar-les al blog.

FGC per Can Garrigosa

El dissabte dia 9 de gener vaig anar d'excursió a Abrera. Us pot semblar que hi han mil llocs millors on fer una excursió, però és una ruta amb contingut ferroviari, ja que fa de pont entre les línies de Llobregat i Anoia dels Catalans. Es tracta d'un sender senyalitzat que surt de l'estació dels FGC d'Abrera (si passeu per allà veureu un pal indicador a la sortida d'aquesta) i que arriba fins a la masia de Can Garrigosa, on el camí voreja un tram de la línia de l'Anoia, entre les estacions de Sant Esteve Sesrovires i La Beguda.

A les 9:02 del matí vaig agafar la unitat 213-42, que sortia de Manresa Baixador amb destinació Martorell. Vaig baixar a Abrera puntualment a les 9:39 per començar a caminar. Un cop arribat al costat de les vies d'Igualada, vaig estar estudiant el terreny buscant un bon lloc on fer fotos. Per començar, a les 11:13 vaig enganxar aquesta unitat 213 sortint de l'urbanització Vallserrat en direcció Martorell, rodejada de vinyes, camps de cereals i torres elèctriques:

Feia un dia bastant trist per fer fotos, ja que quedaven cremades o enfosquides. Vaig canviar d'escenari, i a les 11:39 la unitat 213-24 va creuar aquests camps en direcció Igualada:

Més enllà, la ruta passa uns quants metres arran de via. Aquí veiem la 213-30 sortint de la trinxera del bosc de Can Tovelleta a les 11:57, que arribaria a l'estació de La Beguda al cap tres minuts:

Després vaig enfilar-me per dintre el bosc, buscant les vistes des del capdamunt de la trinxera del tren. Malgrat la densa vegetació, des d'allà veia un tall de recta que hi ha al nord de Sant Esteve Sesrovires. A les 12:38 va passar la 213-27 en direcció Igualada:

De fet, la maquinista va aturar el tren just a sota mateix d'on estava jo, però com que allà em sembla que no hi ha cap semàfor, potser es pensava que em volia llençar a la via. Després d'això vaig tornar al camí per acabar la ruta, ja que encara em quedava un bon tall.

Però el tema no s'acaba aquí, ja que vaig ser víctima del mal disseny de l'estació d'Abrera. A les 13:50 vaig plantar-me a l'estació, entrant a l'edifici d'on havia sortit abans, pensant que hi hauria algun pas per fer el canvi d'andana. Però no! El pas elevat està a l'exterior de l'estació, i jo tenia el bitllet validat a l'andana en direcció Barcelona. Com que no em sortia del collons sortir i haver de pagar un altre bitllet, al cap de poca estona vaig pujar al tren per poder fer el canvi a Martorell Enllaç. Vaig estar molt de sort perquè just baixar del tren ja hi havia un R5 al costat, que ja havia tancat les portes per tal de marxar. Per sort el maquinista em va veure i deixar pujar.

Atencio: pregunta!!! Si us fixeu en les dues últimes fotos, al costat del raíl interior de la corba hi ha un tercer raíl, suposadament de guiatge. No sé perquè serveix, alguna idea? Jo diria que és per evitar descarrilaments en una corba peraltada o molt tancada.

Portbou Aventura (4a. part i última)

Aquesta última part serà la més light, ja que tracta sobre el viatge de tornada a Flaçà. Però abans, us ensenyaré una última ullada sobre la zona de mercaderies de l'estació de Portbou, mentre creuavem les vies:

Al centre de la imatge hi ha el taller de Renfe, on trobem la locomotora 252 que havia portat el Catalan Talgo de Barcelona fins aquí. També podem veure com el taller està custodiat per les 311-125 i 311-130 de maniobres. Al costat de la 311 de la dreta hi ha una de les agulles manuals que haviem anat a canviar amb l'agent de maniobres.

Després de la inèdita passejada ferroviaria per Portbou vaig tornar a les andanes. A la via 6 hi havia estacionada aquesta víctima del bandalisme urbà, la unitat 470-186 responsable del servei Regional nº15829 procedent de Barcelona Sants:

Eren les 11:10, i a les 11:26 sortia el tren de Mitja Distància que volia agafar per la tornada. Per tant vaig afanyar-me a comprar el bitllet de Portbou a Flaçà, que em va costar 4,80 euros, i desplaçar-me a l'andana 2 on estava estacionat el comboi. Es tracta d'una unitat doble 449-033 + 449-038 a càrrec del MD nº15070, amb destinació Barcelona Sants:

Tenia moltes ganes de pujar en una d'aquestes noves unitats 449, ja que és un tren que ha donat molt que parlar per les terres gironines . Quan vaig pujar-hi estava buit i vaig dedicar-me a fotografiar tot l'interior. Els seients són molt còmodes, ja que són abatibles sense arribar a molestar el passatger del darrera, i tenen endolls de corrent de 220V a sota dels recolzabraços. Hi han alguns seients disposats de cara a cara on enmig hi ha una taula plegable segons la necessitat de cada passatger. També disposa de màquina de begudes i menjar, on les xocolatines tenen un preu de 1,20 euros.

Per acabar us poso aquesta foto relaxant, de camí cap a Figueres, per on desfilaven els camps de la plana de l'Empordà amb la tímida silueta del prepirineu gironí dibuixant-se al fons:

Com que aquesta jornada ferroviaria va ser molt intensa, he penjat un album amb moltes més fotos en el meu web de Picasa.

Portbou Aventura (3a. part)

Aquesta tercera part va dedicada a les cabines de conducció de les locomotores. Tal com deia a la segona part de la sèrie, el Catalan Talgo va ser portat a l'intercanviador per la unitat 311-113, a la qual vaig fotografiar un dels dos quadres de comandament dels que disposa la cabina:

Dins el panell central, al mig hi trobem el regulador de tracció, a l'esquerra el selector del sentit de marxa i a la dreta l'accionament del fre.

Si heu llegit la segona part, recordareu que després de canviar dues agulles manualment pel recorregut de la 311, l'agent de maniobres ja m'acompanyava cap a les andanes de l'estació, però abans d'arribar-hi vem passar per una via on s'estacionen les locomotores, a l'espera del proper servei:

Passant pel costat d'aquestes mítiques màquines del ferrocarril espanyol, em va demanar: "et faria il·lusió pujar a la cabina d'una locomotora?". Evidentment no vaig poder refusar tant suculenta proposta, i primer vem anar cap a la unitat alemana 250-008. Pujar a una locomotora és com pujar a un camió, el fet d'estar arramblat a una paret metàl·lica vertical i deixar-te anar per poder arribar a la maneta de la porta i obrir-la provoca respecte al principiant. Un cop a dalt, com que el meu acompanyant m'estava esperant a baix, vaig donar-me pressa a fotografiar els comandaments d'aquesta emblemàtica locomotora, que encara es mantenia en prou bon estat:

Després de baixar, ens vem desplaçar a la màquina del costat, la japonesa 269-069, on vaig repetir el procés anterior. Aquesta locomotora estava més deixada que l'altra i més ronyosa:

Quan estava baixant de la 269, el meu amfitrió em va dir que anés amb compte de no relliscar, ja que estava plovisquejant i els graons estaven molls. De fet vaig tenir una petita relliscada en un graó, que no va tenir cap conseqüència, però al pobre nano se li va quedar un cara com pensant: "si aquest tio pren mal aquí, se'm cau el pèl!".

Finalment, vem acabar d'arribar a l'andana, on ens vem acomiadar i li vaig donar mil gràcies per la seva gentilesa. Més tard aniria a la guixeta de l'estació per comprar un bitllet de tornada.

Portbou Aventura (2a. part)

Tal com deia a la primera part, l'agent de maniobres amb qui havia estat en el tren Estrella, se'm va endur de passeig. A la via 1 de l'estació de Portbou hi havia aturat el Talgo nº73, que havia sortit de l'Estació de França de Barcelona a les 8:45 i havia d'arribar a Montpellier a les 13:22. Aquests combois de Talgo fan el canvi d'ample de via en un intercanviador ubicat a l'estació de Portbou on, un cop retirada la locomotora 252 que l'ha portat fins aquí, una locomotora de maniobres l'empeny per darrera fins aquest intercanviador. A l'altra banda es situa la locomotora francesa que pren el relleu i, quan surt el primer vagó de l'intercanviador, s'acopla al comboi i la locomotora de maniobres se'n deslliga. No sé si m'he explicat gaire bé, però aquí us poso unes quantes imatges per il·lustrar-ho. La unitat de maniobres d'aquest dia va ser la 311-113:

El meu amfitrió primerament va lligar el locotractor al tren, i després em va invitar a pujar-hi. Al càrrec de la 311 hi havia un altre paio, que em va explicar que el personal de maniobres treballa per una empresa subcontractada per Adif, però que la majoria eren del poble. Aquí teniu la vista que hi havia des de la cabina per sobre del Talgo 2B2, gràcies a la seva baixa estatura:

Al vagó de davant del tren hi havia un altre agent de maniobres que donava les indicacions al maquinista a través del walky. Havent començat la marxa cap a l'intercanviador, ja deixavem enrera l'estació de passatgers:

Un cop arribats a l'intercanviador, la maniobra s'ha de fer amb tacte, ja que és un procediment totalment mecànic en què es desplaça la posició de les rodes dels vagons en el seu eix. En la següent imatge el tren ja està a càrrec de la locomotora francesa, i el meu amfitrió ja havia baixat a desacoplar la 311. Al fons es veu l'edifici de l'intercanviador, a l'esquerra veiem com la locomotora que ha dut el Talgo des de Barcelona fa el canvi de via per dirigir-se als tallers, i a la banda dreta ens sobta la presència d'una mànega d'aigua que servia per repostar les locomotores a vapor: (gotes d'aigua inevitables...)

A continuació, el Talgo va seguir el seu camí cap a Montpeller i el nostre locotractor havia de tornar cap el ramal de mercaderies per estacionar-s'hi. La majoria d'agulles de Portbou són elèctriques, però encara en queden algunes que s'han de canviar manualment. Per poder realitzar el traçat del locotractor vaig acompanyar el company ferroviari, creuant tot el feix de vies de l'estació, fins a les vies del ramal de mercaderies. Allà em va ensenyar el procediment per fer el canvi de posició de les agulles. Aquestes tenen un sistema de seguretat per candau (no me'n recordo del nom tècnic que em va dir). Un cop fet el canvi, va donar l'avís al maquinista, que després de tenir l'itinerari traçat, s'estacionaria esperant la propera maniobra. Després, tot tornant cap a l'estació de passatgers, em va estar explicant la gran disminució del trànsit de mercaderies que estava patint Portbou.

En la tercera entrega d'aquesta sèrie: cabines de locomotores!

Portbou Aventura (1a. part)

El dimarts 5 de gener va ser un dia plujós. Jo estava al Baix Empordà i no em venia de gust quedar-me tancat a casa tot el dia, per això vaig decidir anar a trenejar. Feia temps que tenia il·lusió de visitar l'estació de Portbou, però hi vaig voler anar d'una manera molt especial: amb l'Estrella Costa Brava!

Vaig dirigir-me fins a l'estació de Flaçà, que és l'estació més important del nord gironí, però allà no venien bitllets de tren de Llarga Distància, em van dir que només podia comprar-los a Girona o Figueres. Encaparrat amb el meu pla, vaig pagar els 2,20 euros del Regional per anar fins a Figueres. A les 9:16 del matí va arribar la 440-186 amb destinació Cervera de la Marenda. No havia pujat mai en una 440 i em va decepcionar una mica, ja que no vaig trobar la comoditat esperada: els seients són els mateixos que les 450 de rodalies! Vaig arribar a Figueres a les 9:40 amb el temps bastant just per comprar el bitllet de l'Estrella, que arribaria a les 9:56. Quan vaig anar al mostrador a demanar un bitllet per l'Estrella fins a Portbou, el treballador d'Adif em va mirar amb incredulitat i em va dir: "estas segur? però si d'aquí 10 minuts hi va un altre tren per la meitat de preu!". Aleshores li vaig explicar que era aficionat al ferrocarril i que desitjava agafar aquest tren per poder-lo coneixer abans de la seva inminent desaparició. El paio, amb una cara més comprensiva, amb va fer el bitllet de 9,60 euros per Portbou i em va dir: "per ser aficionat et poso el bitllet en una funda", i vaig pensar "te n'estas rient de mi, cabron?". Aquí teniu la foto de l'Estrella Costa Brava arribant a Figueres, encapçalat per la locomotora 252-042:

Aquest tren, que havia sortit de l'estació de Madrid Chamartín a les 22:50 del dia anterior, estava format per 4 vagons, que daten de l'any 1982: classe Turista, classe Preferent, vagó Lliteres i vagó Bar. Al principi el revisor no entenia la meva estranya presència en aquell tren, però quan li vaig deixar anar el mateix rotllo que a l'home de l'estació, el tracte va millorar notablement. Em va invitar a voltar tots els vagons i em va dir que fés tantes fotos com volgués, sempre i quan no hi sortíssin persones. I així va ser, em vaig esplaiar fent un munt de fotos, però aquí només posaré la que em va semblar més curiosa: la del bar.

En aquest tren vaig reviure sensacions que no vivia des de feia gairebé 20 anys, quan el meu avi em portava de viatge en tren arreu de França. Vaig recordar la privacitat del vagons amb compartiments de 8 persones i em vaig amorrar a la porta del vagó de cua com quan era petit, veient a passar la hipnotitzant desfilada de les vies enmig d'un paisatge fugaç. Els vagons estaven pràcticament buits, només devien haver-hi 4 o 5 passatgers. Més tard vaig tornar al bar, on vaig mantenir una xerrada amb el revisor i el cambrer, que es queixaven dels seus horaris laborals en trens nocturns. Finalment, abans d'arribar a Portbou, em van fer una proposta molt amable: em deixaven seguir en el tren fins a Cervera de la Marenda, on després de l'aturada tornaria de marxa enrera cap a Portbou. Encantat, em vaig quedar en el vagó de cua, on un agent de maniobres va instalar un dispositiu que actua sobre els frens i el clàxon. En les maniobres de marxa a vista, aquesta persona fa la feina dels ulls del maquinista. Porta un Walky Talky en permanent comunicació amb la cabina de la locomotora, indicant l'estat dels semàfors i les agulles. La següent imatge no té cap valor fotogràfic, més aviat destaca el fet d'haver estat allà i el que vaig disfrutar creuant el túnel transfronterer en què estavem a punt d'entrar:

Aquest noi mantenia a les mans els dispositiu mencionat anteriorment, per si hagués fet falta activar els frens en cas d'emergència. Em va proposar de fer fotos del túnel on es separen els estats espanyol i francès, però amb el tren en moviment en un lloc tant fosc les fotos van quedar horribles. Això si, just sortint del túnel per la banda de Portbou, es desplega tot aquest ventall de vies:

A l'esquerra de la imatge es pot veure la locomotora francesa davant l'intercanviador, que està preparada per rebre el Talgo cap a Montpeller. Després de creuar tot l'entramat d'agulles, el comboi de l'Estrella Costa Brava es va estacionar a la via 8 de l'estació, esperant el seu retorn a Madrid.

Però el millor d'aquesta aventura va venir a continuació. L'agent de maniobres amb qui estava semblava a punt d'acomiadar-se de mi a l'andana de l'estació, però jo li devia caure simpàtic i em va preguntar: "et faria gràcia acompanyar-me a portar el Talgo cap a l'intercanviador?". Suposo que la meva cara va respondre per si sola. Però això ho haureu de seguir a la segona part de: Portbou Aventura!!!

La nit gironina

El 4 de gener, després de passar el migdia i principi de tarda a la línia entre Granollers i Cardedeu, vaig voler aprofitar les últimes llums del dia anant a l'estació de Granollers Centre. Però enlloc d'anar cap a les andanes, vaig aparcar el cotxe al Carrer Esteve Terrades, d'on surt un caminet que puja cap a les vies de la banda sud de l'estació. Només arribar-hi a les 16:05 ja va passar la locomotora 250-009, remolcant vagons Transfesa carregats d'automòbils Volkswagen en direcció Barcelona:

Aleshores vaig donar una volta per la platja de vies, visitant aquella estranya màquina anomenada Speno, mentre anaven circulant Civias i MDs. Fins que a quarts de cinc de la tarda em vaig atipar de voltar enmig de tantes deixalles que hi ha al costat de les vies, i vaig marxar.

Havia d'anar a passar els Reis al Baix Empordà, i des de Granollers vaig enfilar la AP-7 cap a Girona. Com que sempre porto el trípode al maleter del cotxe, de cop em van venir ganes d'anar a l'estació de Girona per acabar d'arrodonir la jornada. La primera sorpresa va ser tot just arribar a l'andana, on hi havia estacionada la 250-009 que havia vist abans. Això em va fer rumiar bastant, ja que aquesta locomotora l'havia vist sortint carregada de Granollers a les 16:05 en direcció Barcelona, i a les 17:55 la veia aïllada a Girona:

A les 18:00 va entrar a l'estació el Talgo provinent de València (si no vaig errat...), encapçalat per la locomotora 252-070. Quan ja tenia el trípode preparat, el comboi es va aturar més enllà de la marquesina de l'andana, on no hi ha tanta llum, i per això el morro ha quedat fosc:

A les 18:17 va efectuar la sortida de l'estació la unitat 449-020 de MD en direcció Barcelona, la qual vaig fotografiar al final de l'andana, buscant una imatge moguda del tren:

A les 18:47 es va aturar la locomotora 252-057 provinent de Barcelona, remolcant el Talgo 2B2. El problema és que a la web de RENFE no hi ha constància d'aquesta circulació i no en puc aportar dades. Després de fotografiar un parell d'unitats 470 de Regionals, cap a les 19:00 vaig finalitzar la visita.

Primera incursió pel Vallès

El dilluns 4 de gener va ser un dia ennuvolat, que és una d'aquelles ocasions que aprofito per fer excursions que no siguin gaire espectaculars. Finalment vaig anar a fer una caminada a Lliçà d'Amunt (ja sé què pensareu, però si, allà també s'hi fan excursions...). No havia anat mai a mirar trens al Vallès Oriental i, acabant de fer el volt a les 12:30, vaig dirigir-me cap a l'estació de Granollers-Canovelles. Havia vist moltes fotos d'aquesta estació i la imatge d'aquells grans dipòsits em tenia intrigat. Vaig donar una volta per l'estació, però només hi havien unitats 447 de rodalies, i em vaig aborrir prou com perquè al cap d'un quart d'hora ja fos fora.

Abans de sortir de casa sempre em preparo la sortida intensament per l'ordinador, i navego sobre la xarxa ferroviaria de la zona per poder trobar possibles llocs interessants. A través del Google Earth vaig veure un pas a nivell entre les estacions de Granollers i Cardedeu, per on creua l'anomenat Camí de Can Ramon Coix, que surt des del Corró d'Avall en direcció Bellavista i Cardedeu, al costat de la granja de Can Dantí. Vaig desplaçar-me fins a l'indret i em vaig endur una desagradable sorpresa al veure que havien eliminat el pas a nivel i construit un pas elevat. Després d'afrontar la derrota davant la política de supressió de barreres, vaig canviar d'objectiu, dirigint-me cap el túnel de la Foradada (590m) que hi ha en direcció Cardedeu. No havia vist mai tanta quantitat de Civias, davant de les dues úniques 447 que van passar durant les següents hores. També van passar uns quants trens de Mitja Distància del tipus 449. En dues hores i mitja d'estar allà només va passar un sol tren de mercaderies, però quin tren! Per primera vegada a la vida vaig veure a passar el tren d'una companyia privada! A les 13:30 va ressonar per la boca del túnel el sorollós motor de la 335-011 de l'empresa Euro Cargo Rail, que baixava en direcció Granollers carregat de contenidors de "DB Schenker". Els nervis de veure aquell morro verd sortint del túnel i les nombroses pitades del maquinista van fer que em precipités al disparar la foto, que a sobre va quedar torta. He hagut de fer-li un zoom i redreçar-la una mica:

Després vaig canviar d'angle, situant-me a sobre mateix de la boca del túnel, on a les 14:20 vaig fotografiar aquesta 447 en direcció Cardedeu. Cal destacar el canvi del tipus de travesses, on a dins del túnel continuen sent de fusta:

Tot seguit vaig començar la tornada cap a l'antic pas a nivell, on tenia el cotxe. Abans d'arribar-hi, a les 14:46, va passar aquest Civia de rodalies provinent de Granollers, una de les moltes circulacions que vaig veure. A la foto es veu el pas a nivell que encara creua les vies i el pont que el substitueix:

Des del mateix pont hi ha aquesta vista tant bonica sobre la recta que va cap el túnel en direcció Cardedeu, moment que vaig aprofitar per pillar aquesta 449 amb destinació Barcelona:

Encara vaig voltar per allà fins a les 15:40, veient a passar un munt de Rodalies i MD, però de mercant ni un. Sort que vaig marxar amb la preuada foto de l'ECR!

Final de 2009 nocturn

Aquestes vacances de Nadal també han donat lloc a la fotografia nocturna. Són moltes les fotos que he fet i moltes les que he hagut de borrar, però n'hi han tres que s'han guanyat un lloc en aquest modest blog.

El dimarts 29 de desembre vaig endur-me el trípode al parc del barri de la Balconada, segurament el meu indret ferroviari preferit de Manresa. Tal com he publicat en un altre post, aquest lloc és molt pintoresc perquè els trens de FGC travessen la imatge amb els monument més importants de la ciutat com a rerafons. Vaig estar prenent imatges amb diverses circulacions de la línia R5, però la que em va quedar millor va ser la primera, la unitat 213 procedent de Barcelona que va passar a les 20:41. Si no queda prou clar, cal dir que el tren és la línia lluminosa de la part inferior de la foto...

La propera intervenció nocturna va ser el dimecres 30 de desembre. Un dia intens ja que pel matí vaig anar a veure el saler de Renfe, per la tarda vaig anar a Manresa Alta i el vespre vaig tornar a l'estació d'Adif. Fent proves amb la càmera, a les 21:17 vaig fotografiar aquesta unitat 447-081 que més endavant marxaria cap a Barcelona:

A causa de les obres entre Manresa i Calaf, els trens regionals de Barcelona a Lleida acaben el seu recorregut a la capital del Bages. Aquí tenim la unitat 440-154, que a les 21:40 es disposava a efectuar el seu retorn cap a l'Hospitalet de Llobregat, amagant la tímida 447-047:

Aquesta és la meva última fotografia de l'any 2009.

Final de 2009 a Manresa Alta

Si bé el dimecres 30 de desembre al matí vaig anar a veure el saler de Renfe, per la tarda vaig passar-me per l'estació de Manresa Alta, a veure què s'explicaven a Can FGC. Vaig situar-me a la carretera de Santpedor, on a les 15:03 es va realitzar aquest creuament de trens de la línia R5, concretament la unitat 213-09 procedent de Barcelona i la 213-28 procedent de Manresa Baixador:

Després vaig acabar d'arribar-me a l'estació, on per sort encara no hi han barreres tarifàries. Mentre els passatgers esperaven el tren de Barcelona, un gat sense preocupacions va travessar tota la llargada d'andana fent peripècies damunt d'un raíl:

A les 15:22 va arribar el tren que acabava de sortir de Manresa Baixador, la mateixa unitat 213-09 de la primera foto. Aquí la veiem entrant a l'andana després de passar pel pont que creua per sota la carretera de Santpedor, que és el meu punt d'observació preferit sobre l'estació:

Des del carrer esmentat a la fotografia anterior, hi ha una vista prou interessant sobre la via que vé de Manresa Baixador. Allà vaig fotografiar aquesta unitat 213-02 a les 16:03. M'agrada molt la imatge del frontal del tren, on es reflexa el pont de la carretera de Santpedor i les agulles d'entrada a l'estació de Manresa Alta:

Final de 2009 salat

Els últims dies de l'any 2009 els vaig passar a Manresa, on vaig dedicar-me a observar el tren saler Manresa-Flix en dues ocasions. Els vagons carregats de sal surten cada dia cap a les 9 o les 10 del matí. Abans estaven remolcats per una locomotora del tipus 250, però darrerament dues unitats 269 n'han rellevat el servei.
El dilluns 28 de desembre vaig situar-me al barri de la Balconada, des d'on es pot gaudir una vista d'ocell sobre el riu Cardener i el traçat de les vies de l'estació d'Adif. A les 9:30 va entrar a l'estació el tren regional Barcelona-Lleida, amb final de trajecte a Manresa, que veiem a la imatge passant per davant del barri de la Guia:

Quan ja no quedaven circulacions i les vies estaven lliures, a les 9:40 el comboi de la sal va efectuar la sortida de l'estació. El tren estava format per les dues 269 remolcant 15 vagons. Aquí el veiem en els primers metres de recorregut, vorejant la zona de càrrega dels vagons de sal i fusta:

El dimecres 30 de desembre vaig arribar-me fins a l'estació d'Adif per tornar-lo a veure. Vaig arribar just a temps per veure com les dues 269, encapçalada per la 269-755, feien el canvi de via per posar-se al capdavant de la composició, tal com es pot veure en aquesta fotografia presidida per la basílica de la Seu:

Però aquest cop, enlloc de quedar-me a veure com el tren sortia de l'estació, vaig agafar el cotxe per poder-lo enxampar en plena natura. L'indret escollit va ser al costat de la masia abandonada de Can Poc Oli, on les vies passen per sota de la carretera C-17: