Llarga Distància a Tarragona

El dissabte 29 de maig no tenia res a fer i em vaig regalar una visita ferroviària a Tarragona, però enlloc d'anar-hi amb un tren regional vaig preferir anar en trens de Llarga Distància, a lo grande.

El viatge va començar a les 6:42 del matí, hora en què la unitat 213-15 de FGC va començar el seu servei R5 fins a Martorell Central. Allà vaig enllaçar amb la 213-12, que feia un servei S8 fins a Barcelona Plaça Espanya, on vaig arribar a les 8:15. Aquest primer viatge em va costar 5,80 euros per un bitllet senzill de 6 zones. Per arribar fins a l'estació de Sants vaig haver de fer correspondència amb el Metro, concretament el de la línia 3. Un cop arribat a l'ampli vestíbul de l'estació Adif de Sants, vaig anar a la guixeta per comprar-me un bitllet de l'Euromed nº1091, que surt de Barcelona a les 9:00 amb destinació València Nord, i que per anar a Tarragona em va costar 20 euros justos. Deu minuts abans de la sortida es va presentar a la via 11 un aneguet de Talgo del tipus 130, concretament eren les unitats motrius 130-075 i 130-076, i em vaig aposentar en el meu seient reservat del cotxe 5 a la banda de la finestra del costat mar. Aquests trens són molt criticats per part dels aficionats al ferrocarril, ja que han suplantat molts serveis que es realitzaven amb material convencional de locomotora + vagons, però la classe 130 té un disseny agresiu que m'agrada, a part que la comoditat i amplitut del seu interior és notable.

A les 9:55 vem arribar a Tarragona, 55 minuts després de la sortida, i vaig fer una primera inspecció per l'estació d'aquesta capital de província. Les vies que queden mortes al costat de l'edifici de l'estació estaven ocupades per dues curiositats. Per una banda hi havia l'automotriu 448-002 del servei Catalunya Express, que és la única a tenir només dos vagons enlloc dels tres habituals i que, per aquest fet, s'utilitza com a llançadora entre les estacions de Sant Vicenç de Calders, La Plana-Picamoixons i Tarragona. L'altra sorpresa és la impresionant locomotora diesel 319-238 (la primera que veig d'aquest tipus), que estava al davant d'un tren d'obra que sempre està estacionat allà per casos d'emergència:

Com que en dissabte no hi havia trànsit de mercaderies i l'estació estava una mica morta, vaig voler pujar per primera vegada en una unitat 448, popularment anomenades rentadores o comboritos. Vaig comprar un bitllet d'anada i tornada a Reus, que em va costar 3,60 euros. A les 10:07 va entrar per la via 1 la unitat 448-007, a càrrec del servei Catalunya Express nº15017 entre BCN Estació de França i Zaragoza Delicias. Un cop a Reus l'ambient encara estava més malament que a Tarragona, només vaig veure passar una locomotora Traxx aïllada. Després d'esmorzar vaig tornar a l'estació per agafar el tren de tornada, el Catalunya Express nº15038 que començava el seu viatge des de Reus a les 11:10 amb destinació Barcelona, a càrrec de la 448-020. Aquestes unitats no em van desagradar, ja que malgrat tenir un espai reduit entre files els seients són flonjos i confortables. A les 11:25 ja tornava a estar per les andanes de Tarragona, observant una renglera de 5 locomotores del tipus 253 que estaven estacionades una rera l'altra a la via més propera al mar. A les 11:57 vaig veure com arribava per la via 1 aquesta unitat 490-007 fent el servei Alaris nº1111 entre BCN Sants i Alacant, un tren que no havia vist mai i que té una estètica similar al Pendolino:

Finalment, a les 12:42 i amb 10 minuts de retard, va arribar el meu tren de tornada: el Talgo nº1102 que va de Murcia fins a BCN Sants, servit per la locomotora 252-066:

El bitllet entre les antigues Tarraco i Barcino em va costar 17,90 euros, tornant a tenir seient reservat a les finestres del costat marítim. Aquest viatge no em va agradar tant, ja que em vaig trobar restes d'embolcalls i ampolles per sobre el seient i per terra, a part que els passatgers del vagó eren força escandalosos. El tren en si ja estava més fet caldo, tot i mantenir la comoditat pròpia de l'empresa Talgo. El maquinista va anar per feina i vem arribar a Barcelona puntualment a les 13:39, eliminant el retard que portava el tren. Aleshores, com que no havia pogut veure cap mercant, vaig comprar un bitllet de rodalies per anar a Castellbisbal per provar sort. El bitllet de tres zones em va costar 2,35 euros i vaig arribar a destí a les 14:35, a bord del Civia 465-718. Sort que estava distret dinant i fent un parell de trucades, ja que fins a les 16:21 no va apareixer cap mercant, un penós Teco encapçalat per la Traxx 253-028 que només portava tres pataformes carregades:

Ja sé què em direu: a qui se li acudeix voler veure trens de mercaderies en dissabte? Després d'això vaig anar a peu fins a l'estació de Martorell Vila, comprant un bitllet de 5 zones que em tornaria a casa per 4,95 euros. A les 17:09 va apareixer la unitat 213-01 fent un servei S8 fins a Martorell Enllaç, on vaig enllaçar amb les 213-05 + 213-24 que feien un R5 fins a Manresa Baixador, punt final d'aquesta sortida.

Incursió a Barcelona

El divendres 28 de maig vaig haver de baixar a Barcelona per qüestions administratives. A mi no m'agrada baixar a la capital catalana perquè hi ha molta gent, però quan s'hi ha d'anar s'hi va. L'aventura del dia va començar a l'estació Adif de Manresa, agafant el rodalies R4 de les 7:24 servit per la unitat doble 447-101 + 447-099. Per culpa de les obres de la Sagrera, el recorregut finalitza a l'estació barcelonina de Sant Andreu Arenal. Vaig anar seguint la gentada cap a fora el carrer, on es formava una cua a l'entrada del metro per agafar la línia 1. Com que havia programat el desplaçament amb temps de sobres, vaig anar passejant fins a la boca que hi havia a l'altra banda del carrer, però quan vaig ficar-me sota terra el panorama era espantós:

Uf! Vaig pensar, deixa'ls marxar i espera't el proper comboi. El proper tren, que també era una unitat del tipus 4000, també estava a rebentar de gent. A l'estació de Clot ja no aguantava més aquesta violació del meu espai vital i vaig baixar per esperar el proper tren, que va resultar ser una unitat del tipus 6000. Aquest tren em va agradar més, ja que els seients estan disposats longitudinalment, deixant més espai al centre i amb bastants llocs on agafar-se. Com que aquest últim tren anava força descarregat, vaig poder arribar amb tranquilitat a la Plaça Catalunya i fer les meves gestions.

Un cop acabada la feina, vaig tornar-me a ficar sota terra per agafar el rodalies R4 que sortia de la Plaça Catalunya a les 10:20. Com que volia aprofitar la resta del matí per caçar trens, a les 11:07 ja baixava de la unitat 447-055 a l'estació de Sant Sadurní d'Anoia. Volia visitar un dels ponts més famosos dels aficionats catalans al ferrocarril, que està a tocar de l'estació i té la peculiaritat de tenir com a decorat un viaducte de la LAV. Allà vaig enganxar aquest Teco en direcció Sant Vicenç de Calders, remolcat per una tàndem de locomotores 269 que no vaig poder identificar:

Però el problema d'aquell dia, a part dels núvols, era la vaga de Renfe que havien convocat un parell de sindicats. Per tant, com que tampoc em va agradar gaire aquest lloc vaig tornar cap a l'estació. A les 12:27 retrocedia de Sant Sadurní a Gelida enfilat en la doble unitat 447-075 + 447-164. Allà vaig estar improvitzant un lloc on poder veure bé els trens. Per desgràcia, quan estava en un camí sense gaire vistes, va passar un Teco de Continental Rail en direcció Barcelona. Després de cagar-me en tot, vaig acabar obrint-me via a través de la vegetació fins arribar en un punt molt bo, amb vistes sobre el pont del riu Anoia i el poble de Gelida. Allà vaig enganxar aquest rodalies format per la 447-038 i una altra sense identificar, que a les 13:32 baixaven cap a Martorell:

Però el problema de la vaga persistia, ja que durant l'hora i quart que vaig estar enfilat allà dalt només van passar dos rodalies. Quan vaig decidir tornar cap a l'estació, a mig camí va passar un mercant que semblava el paperer de Girona, i mentres esperava el tren a l'andana va passar aquesta locomotora 253-079 a les 14:21 amb un carregament de Seats:

Després d'aquesta mala sort tenia la moral per terra. A les 14:33 va arribar el rodalies format per la 447-169 + 447-071 que em portaria de Gelida a Martorell, on vaig canviar l'estació d'Adif per la dels Ferrocarrils de la Generalitat. Allà, a les 15:01, la 213-21 es va fer càrrec de mi fins a Manresa Baixador.

Dijous 6 de maig (1a part)

A mi no m'agrada gaire baixar cap a l'àrea metropolitana de Barcelona, ja que hi ha massa gent i massa trànsit pel meu gust i no m'hi trobo còmode. Però ferroviàriament parlant és el lloc més intens de Catalunya, i la varietat de trens que suposa el transport de mercaderies és molt suculent. Feia temps que tenia ganes d'investigar sobre el terreny el triangle d'accés a la fàbrica de Seat, situat entre les estacions de Martorell i Gelida (terme municipal de Sant Esteve Sesrovires), i vaig decidir anar-hi el dijous passat dia 6 de maig.

Quan vaig plegar de la feina a les 6 del matí, vaig dirigir-me a l'estació de FGC de Manresa Baixador, on agafaria el servei R5 de les 6:42 cap a Barcelona servit per la unitat 213-29. Baixant del tren a Martorell Enllaç vaig fer a peu el recorregut de 3 quilòmetres fins el punt desitjat, travessant els barris del Pelegrí i la Joncosa, seguint la carretera B-224 per sobre el peatge d'accés a la AP-7 i travessant la urbanització del Pou del Merli per arribar a la carretera BV-2433, on més avall es troba un pont sobre la via fèrrea. Després de voltar per la zona vaig arribar a la conclusió que aquell pont era realment el millor punt d'observació, tot i tenir unes vistes una mica limitades. A les 8:12 va passar en direcció BCN la locomotora 253-035 remolcant un llarg Teco, una circulació similar al Teco que va passar a les 8:42 format per la unitat 253-074 cap a BCN. A les 9:10 vaig sentir com canviaven de posició les agulles d'accés al ramal de Seat, i al cap d'un minut va treure el cap per la corba la composició del Cargometro dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, encapçalada per la locomotora diesel 353-04 (ex-Renfe 310-104):

Era el segon cop que veia aquest transport de peces de Seat i el primer cop a poder-lo fotografiar, o sigui que vaig voler anar-lo a veure a l'altre banda del pont, havent de creuar la carretera de pressa i corrent amb la sort que no passava cap cotxe en aquell moment. Aquí es veu la locomotora 353-03 (ex-Renfe 310-103) situada a l'altre extrem del comboi per evitar maniobres, mentre passa d'una via a l'altra per mantenir el sentit de circulació:

Sense tenir temps per descansar, a les 9:14 va arribar un altre tren en direcció Barcelona. En aquest cas era el Hi-Cube de Transfesa remolcat per la Traxx 253-072, que va haver d'afluixar la marxa per trobar-se un semàfor en groc per culpa del Cargometro de FGC. Però la cosa encara es va animar més quan a les 9:18 va apareixer aïllada la locomotora diesel 335-016 de Continental Rail, també en direcció BCN. Em vaig posar molt content de veure-la per primera vegada amb els meus propis ulls, ja que n'havia vist moltes fotografies al flickr. La veritat és que té un esquema de pintura realment atractiu:

Com és d'esperar, més endavant va trobar-se el semàfor en vermell per culpa dels dos trens precedents, quedant-se allà aturada gairebé 5 minuts. Com que la intenció era tornar a casa a mig matí pel fet d'haver treballat tota la nit, a les 9:30 vaig començar la tornada cap a Martorell passant per un camí que voreja el riu Anoia. Però abans de finalitzar la visita vaig aturar-me a la sortida del túnel que travessa per sota el nucli de Martorell. A les 9:54 la tàndem 269-854 va passar en direcció BCN a càrrec d'un Teco molt llarg però molt buit de contenidors. Poc després, a les 10:03, va apareixer en direcció Tarragona aquest Teco remolcat per la unitat 253-013:

Però les sorpreses no van acabar-se aquí. Just quan estava a punt de marxar definitivament, vaig sentir un soroll molt fort que sortia del túnel i, sense gaire temps per engegar la càmera, a les 10:25 va sortir la unitat 319-212 del tipus Retales aïllada en direcció sud. Aquesta locomotora havia estat estacionada uns quants dies a Montcada i Reixac unida a un tren herbicida, però el dijous va marxar de Catalunya en solitari. Després de creuar tot Martorell, vaig arribar a l'estació Martorell Central de FGC a les 10:45 per agafar el tren de tornada cap a Manresa. A l'estació d'Adif que hi ha al costat de la dels Catalans hi havien estacionades la locomotora 269-969 i la tàndem 269-757, però poc abans d'arribar el meu tren també vaig veure a passar un tren de vagons de cereals que es va aturar a la via 3.

I l'aventura no s'acaba aquí...

Poca neu a Lavern

El dia següent de la gran nevada, el dimecres 9 de març, vaig anar a Lavern per poder veure trens de mercaderies (veure post anterior). Poc després de baixar de la 447 a les 12:35, per l'altra via va apareixer a tota velocitat una tàndem de 269, remolcant 11 vagons de bobines d'acer en direcció nord, però amb les presses la foto va quedar fatal. Llavors vaig sortir de l'estació, deambulant pels voltants a la recerca d'una vista interessant sobre les vies. Va ser aleshores que em vaig trobar un contacte del flickr, en Javier, que marxava cap el pas a nivell situat al sud de l'estació. Com que no havia anat mai a caçar trens amb ningú, em va semblar bé acompanyar-lo fins allà, un punt molt famós on molta gent hi fa fotos. Al cap d'una estona van avisar al company que vindria un mercant d'Euro Cargo Rail des del sud. A les 13:45 finalment va apareixer la locomotora diesel del tipus 335 d'ECR a càrrec d'un Teco, però els nervis em van jugar una mala passada i no hi ha cap foto que em convenci, com aquesta que surt la serra de Montserrat nevada al fons:

El proper mercant va passar a les 13:51, un xatarrer tibat en direcció sud per la 253-008, però un minut més tard va pujar un butaner en direcció nord, servit per un 269. Després de passar algún rodalies, els llums del pas a nivell van advertir la circulació d'aquest Teco a les 14:10, a càrrec de les 269-224 i 269-308:

A les 14:24 va ser el torn del butaner procedent de Granollers, amb la locomotora 253-004 carregant 10 vagons cisterna:

Quatre minuts més tard encara va pujar un altre bobiner cap el nord, format per una Traxx del tipus 253 i 14 vagons:

Com que ja eren quarts de 3 de la tarda, el Javier i jo vem tornar cap a l'estació de Lavern, esperant el proper rodalies de les 15:23.

Com haureu comprobat amb les fotos de neu ja no en quedava, només a les zones més ombrívoles, però la quantitat de mercants que van passar va recompensar el desplaçament. Vaig veure trens que no havia vist mai a la vida, com el butaner, ja que no estic gens acostumat a baixar cap a aquesta línia. El què no em va agradar és la repetició del paisatge, ja que tinc fotos de trens diferents però sempre amb es mateixes vistes. Jo prefereixo anar amb el cotxe i anar canviant d'indret, fet que ajuda a coneixer llocs nous.

Per primer cop a Castellbisbal

Encara no havia estat mai a Castellbisbal, un fet inperdonable tenint en compte el temps que porto sent aficionat al ferrocarril. Perquè la zona de Castellbisbal és la Meca dels aficionats al ferrocarril de Catalunya. Si hi ha un lloc on veure tot el trànsit de mercaderies que passa pel nostre país és Castellbisbal, tant per la varietat de circulacions com per la varietat de traccions. Quan em vaig plantejar aquesta excursió al temple dels "vora-vies" catalans vaig intentar que sigués entre setmana, per tal de poder veure més trens. El dia escollit va ser el matí del divendres 26 de febrer.

Vaig sortir de Manresa Baixador amb el R5 de les 8:02, servit per la unitat 213-05, i em vaig plantar a les andanes d'Adif de Martorell a les 8:50. Allà hi havia una tàndem 269 estacionada, i més endavant la 269-039. Al costat d'aquesta estava conectada a la corrent la 253-014, el maquinista de la qual va baixar-ne per anar a recollir les instruccions a l'oficina de circulació. Va ser una putada molt grossa, ja que mentre estava esperant un Rodalies a l'andana de Martorell van passar una pila de trens interessant, els quals no vaig poder fotografiar en condicions acceptables. A les 8:55 va passar a molt baixa velocitat un carriler en direcció BCN, encapçalat per la 269-030, que fins i tot es va haver d'aturar al semàfor de sortida de l'estació. Mentrestant, a la via 1, va passar un Catalunya Express a tota pastilla en direcció Vilafranca. Un cop marxat el carriler, a les 9:02 va fer aparició el Cargometro de FGC, amb les locomotores 310-103 i 310-104 a cada extrem. Era la primera vegada que el veig en directe, i em va fer molta ràbia haver-me'l trobat en tant males condicions enmig d'una andana a petar de gent, fent que la foto quedés fatal. Finalment, a les 9:05, va arribar la unitat 447-115 en doble fent el servei R4 amb destinació Manresa, que vaig agafar fins a Castellbisbal, la següent aturada. Durant el trajecte el tren anava parant i engegant a cada semàfor, ja que duiem al davant el carriler i el Cargometro, fet que alentia molt la marxa. A l'estació de Castellbisbal vaig anar caminant en direcció al túnel de Costablanca, punt emblemàtic on es posen tots el aficionats per fer fotos. Un parell de cops vaig travessar els arbres del costat de la via per veure si hi havia algun punt interessant, però a la segona vegada em vaig endur un ensurt important, ja que apartant-me tant com vaig poder, un aneguet del tipus 130 em va passar ben arran, com a 2 metres aproximadament. Sort que el vaig veure a venir per poder-me apartar!

Però bé, finalment vaig arribar a un lloc ben bonic i amb bona lluminositat. Després de veure passar unes quantes 447s de rodalies, a les 9:53 va sortir del túnel en direcció BCN la locomotora 269-519 portant uns vagons de fusta cap a Manresa:

Tot seguit, a les 9:59 va pujar en direcció nord un tren de contenidors gairebé buit, remolcat per la tàndem 269-214 i 269-215:

A les 10:16 va baixar en direcció BCN un Teco encapçalat per la 253-038, que no poso al blog per no repetir escenari. Després d'un ball de trens de rodalies, a les 10:56 va pujar un bobiner en direcció Vilafranca, que vaig enganxar amb una mica de contrallum, i que a sobre la tàndem de 269s va quedar moguda:

El proper mercant no va passar fins a les 11:26, quan va pujar en direcció nord la locomotora 253-014 (que havia parat abans a Martorell, recordeu?) remolcant un Teco que veiem en ple contrallum des del talús del túnel:

El què em va sorprendre més de Castellbisbal és que al principi d'arribar fotografiava tot bitxo que passava per allà, però com que hi circulen dues línies de rodalies, el pas d'automotrius 447 es converteix en una visió monòtona i banal. Després de veure aquest últim tren vaig començar la pujada cap a l'urbanització de Costablanca, des d'on vaig baixar cap a Martorell. A les 12:30 es va aturar a l'estació de FGC de Martorell Vila la unitat 213-30, a la que vaig pujar fins a Martorell Enllaç. Allà vaig esperar un R5 fins a Manresa, que va arribar a les 13:01 servit per la 213-37. Aquí va finalitzar una matinal ferroviaria realment profitosa!

Conclusió sobre Castellbisbal: Aquest lloc és la òstia, no hagués pensat mai que veuria tants mercants en tant poca estona. Però és un lloc al que em farà mandra tornar. Soc aficionat als trens i m'agrada caçar-los, però dóno igual importància a l'objecte de la foto com a l'entorn per on passa. Amb això vull dir que, tot i poder veure molts trens, si el teló de fons és sempre el mateix m'acabo cansant d'estar allà. Com que, suposadament, la majoria d'aquests mercants continuen el seu camí cap el Penedès, considero que val molt més la pena anar-los a caçar cap aquella zona, ja que hi ha més variatat de paisatges i llocs on posar-se.

Nous llocs vora el Llobregat

El dijous 25 de febrer pel matí vaig anar a buscar un parell de llocs per veure trens, que ja em voltaven pel cap de fa temps. Estan situats al terme municipal de Castellgalí, en el camí que passa per la barriada de Can Font i puja en direcció Bufalvent. Primer va ser el torn de la Renfe, que són les vies que queden més a la vora de la carretera. Prop de Can Font vaig veure passar el saler de Flix a les 9:21, encapçalat per la tàndem 269-753, però el costat del tren queda a l'ombra i no em va fer gaire el pes:

Però després va venir lo bo! Vaig anar en direcció a la línia dels FGC, buscant la part de dalt d'una muntanya que voreja el riu Llobregat. No us podeu imaginar el què em va costar trobar aquest lloc, però després d'anar bosc a través una bona estona, se'm van apareixer les vies. Tot baixant s'arriba a peu de via, a la sortida del túnel Firmat, abans d'arribar al pont metàl·lic sobre el riu. Aquí es veu una perspectiva de la muntanya des del principi del pont:

Aprofitant que estava allà, vaig intentar enganxar un tren sortint del túnel, una feina molt difícil ja que aquesta unitat 213 va quedar mogudeta:

Aleshores vaig tornar a enfilar-me dalt de la muntanya, que per l'acció erosiva del riu fa un precipici que li dóna molt bones vistes. Allà vaig esperar el pas del saler que baixa cada matí pels volts de les 10. No m'ho esperava, però des d'aquest punt es pot enganxar sencer el comboi de la locomotora 254-03 amb els seus 37 vagons de sal!

La veritat és que aquest lloc és fantàstic. Després de tornar-hi, he trobat el camí més ràpid i ja no és una odissea arribar fins aquí. Però el principal problema és que pels matins el contrallum és terrible, tal com podeu veure en l'última foto, i necessitaria saber quins mercants de FGC pugen per la tarda per poder fer millor foto.

Matí a Maçanet-Massanes

El dilluns 8 de febrer al matí vaig haver de deixar enrera la tranquilitat empordanesa per tornar a la rutina diària. Però com que tenia tot el matí lliure vaig voler aprofitar el viatge de tornada per veure trens, encara que el dia estigués molt ennuvolat. A primera hora vaig anar cap a Flaçà i Sant Jordi Desvalls (Gironès), però em fa molta ràbia haver de veure els mateixos trens en els mateixos llocs de sempre. Per tant, la improvització em va portar a un territori nou (i sumament interessant) com és l'estació de Maçanet-Massanes. En aquesta estació de la línia Barcelona-Girona també hi finalitzen les línies 1 i 2 de Rodalies.
Després de veure com feien les seves aturades un Regional i un Mitja Distància, va arribar a la via 5 el Civia 465-202 finalitzant el seu servei R1, la línia de Rodalies que passa pel Maresme:

Al cap d'una estona va passar la locomotora 253-062 aïllada en direcció sud, amb salutació del maquinista inclosa:

A les 11:20 va ser el torn d'un Mitja Distància amb destinació Portbou, servit per aquesta unitat 449 amb la boca oberta:

A continuació vaig passar una bona estona a la Línia d'Alta Velocitat per veure si enganxava el tren del balastre (veure següent post). A la banda nord de l'estació s'acaba de construir un pont per salvar un antic pas a nivell, però les barreres i senyals encara funcionen. Per això, a les 13:25 quan estava tornant cap el cotxe, em va advertir de l'arribada d'un tren, el qual vaig veure des del pas elevat. Va resultar ser un mercant encapçalat per la locomotora 269-100, remolcant 13 vagons de Transfesa en direcció sud:

Com podeu veure feia un dia molt guarro i la foto ha quedat molt fosca...

Descobrint Lavern

Tal com he pogut anar veient a través de molts aficionats al ferrocarril de Catalunya, els voltants de l'estació de Lavern són un punt molt important per caçar trens. Aquesta estació d'Adif, situada entre Sant Sadurní d'Anoia i Vilafranca del Penedès, forma part de la línia 4 de rodalies de Manresa a Sant Vicenç de Calders. Com que des de l'estació surt una ruta senderista, un cop més vaig voler combinar excursionisme i trens. Així doncs, el passat dissabte 30 de gener, vaig començar el viatge a l'estació de Manresa-Baixador a les 8:02 i, després del transbordament a Martorell, vaig arribar a l'estació de Lavern-Subirats a les 9:12. El primer lloc que es troba en direcció nord és l'església de Sant Pere de Lavern, envoltada de vinyes, on vaig veure el primer AVE de la jornada. Eren les 9:28 quan aquest AVE de la sèrie 103 va creuar el viaducte de la riera de Lavernó, en direcció Camp de Tarragona:

L'itinerari que estava seguint continua fins a Can Batista i torna a creuar les vies d'alta i "baixa" velocitat abans d'enfilar-se cap a la serra d'Ordal. En l'anomenat Pont de Can Bou vaig tenir el regal del dia, ja que al cap de poca estona d'estar allà va apareixer la primera locomotora del tipus 253 que tinc a l'abast de la càmera. Es tracta de la 253-018 remolcant un Teco d'onze vagons (si no he contat malament) en direcció Vilafranca. Estic enamorat d'aquesta foto pel fet de tenir com a teló de fons tota la serra de Montserrat:

Aleshores van venir bastants quilòmetres d'aire pur enmig de vinyes i boscos, fins que cap a les dues de la tarda ja em tornava a posar al costat de la Línia d'Alta Velocitat. El punt escollit va ser el pont del camí de Lavern a Can Batista, des d'on es domina una llarga recta. Primer vaig apropar-me al màxim a les vies, però la vista era massa planera i tapava el paisatge de fons. Fotografiar AVEs és una tasca molt frustrant perquè van molt ràpids, i com que les fotos surten mogudes acabo maleint la puta càmera. Però aquesta foto és de les que no han quedat tant mogudes. És l'AVE del tipus 103 fent el servei nº3142 de Barcelona a Madrid, passant a les 14:20 a tota castanya:

Després em vaig situar més amunt, des del mateix pont, on a les 14:31 va passar l'Avant nº8146 fent el trajecte BCN-Tarragona-Lleida en 1 hora 10 minuts. Aquesta unitat 104 passa per un escenari vinícola amb dos Parcs Naturals com a rerefons, el de Montserrat a l'esquerra i Sant Llorenç del Munt al centre-dreta:

La conclusió d'aquesta jornada de descoberta a Lavern em va agradar molt. Em vaig quedar sorprès de la quantitat de trànsit que suporta la LAV, però com que era dissabte només vaig veure dos mercants a les vies d'ample ibèric. Sens dubte tornaré aviat cap aquesta zona, però serà millor quan els ceps de les vinyes treguin fulles i el paisatge guanyi en verdor.

Per altra banda m'agradaria engegar una campanya de protesta cap els dissenyadors de RENFE, ja que estic realment indignat pel fet de no poder identificar la numeració de les unitats ferroviaries. M'explico. Les locomotores i trens de rodalies tenen el número de sèrie ben llegible al frontal i laterals de les cabines, però en canvi en els nous trens no tens collons de saber quin número tenen perquè el posen ben petit en el faldó dels vagons. Cabrons!!!

Balastre per un tubo

El matí del dimecres 13 de gener vaig anar a treure el cap a les obres de la línia de Manresa a Calaf, que estaven aturades des de Nadal. El tram amb balastre s'havia quedat a l'alçada de Sant Pere Sallavinera, en el punt on la via creua la C-25 i la N-141b. De fet no esperava trobar-me ningú, com a molt la màquina dels ganxos aixecarails, ja que encara quedava força neu en els marges. Però em va sorprendre molt arribar al pont de la carretera i veure com la locomotora 333 treia el nas per la corba on estaven escampant el balastre, enganxant-la en plena feina. En un primer moment vaig plantejar-me una aproximació a través dels camps, ja que no hi arribava cap camí, però la barreja de neu i fang em va fer desistir. Era el segon cop que veia el tren del balastre i em vaig preparar per fer una persecució com l'altra vegada, però amb tots els camins enfangats vaig haver de triar indrets fàcilment accessibles amb el cotxe.

El primer indret escollit va ser el pont del camí rural del Molí de Boixadors, on a les 10:58 va passar la diesel 333-391 de tornada cap a Manresa, remolcant 15 vagons de balastre. Al fons, dalt d'un turó nevat a la dreta de l'arbre, presideix l'escena el castell de Boixadors:

Seguidament vaig desplaçar-me a Rajadell, on vaig esperar el comboi a la recta d'entrada a l'estació:

Finalment, vaig tornar a esperar el tren balastrer més enllà de l'estació de Manresa, concretament al mas abandonat de Can Poc Oli, un lloc que vaig descobrir recentment on el sol matinal il·lumina molt bé els trens:

La setmana passada volia continuar fent el seguiment de les obres, ja que faltava poc per l'arribada del balastre a Calaf. Però malhauradament vaig tenir un problema de salut, que em va deixar tancat a casa tota la setmana. El dissabte 23 de gener, quan ja em trobava millor, vaig anar a veure si les obres havien avançat gaire, descobrint amb tristesa que el balastre ja havia arribat a Calaf. Per tant, aquesta ha estat la segona i última vegada que veig aquest tren (si més no per aquesta línia...).

Portbou Aventura (3a. part)

Aquesta tercera part va dedicada a les cabines de conducció de les locomotores. Tal com deia a la segona part de la sèrie, el Catalan Talgo va ser portat a l'intercanviador per la unitat 311-113, a la qual vaig fotografiar un dels dos quadres de comandament dels que disposa la cabina:

Dins el panell central, al mig hi trobem el regulador de tracció, a l'esquerra el selector del sentit de marxa i a la dreta l'accionament del fre.

Si heu llegit la segona part, recordareu que després de canviar dues agulles manualment pel recorregut de la 311, l'agent de maniobres ja m'acompanyava cap a les andanes de l'estació, però abans d'arribar-hi vem passar per una via on s'estacionen les locomotores, a l'espera del proper servei:

Passant pel costat d'aquestes mítiques màquines del ferrocarril espanyol, em va demanar: "et faria il·lusió pujar a la cabina d'una locomotora?". Evidentment no vaig poder refusar tant suculenta proposta, i primer vem anar cap a la unitat alemana 250-008. Pujar a una locomotora és com pujar a un camió, el fet d'estar arramblat a una paret metàl·lica vertical i deixar-te anar per poder arribar a la maneta de la porta i obrir-la provoca respecte al principiant. Un cop a dalt, com que el meu acompanyant m'estava esperant a baix, vaig donar-me pressa a fotografiar els comandaments d'aquesta emblemàtica locomotora, que encara es mantenia en prou bon estat:

Després de baixar, ens vem desplaçar a la màquina del costat, la japonesa 269-069, on vaig repetir el procés anterior. Aquesta locomotora estava més deixada que l'altra i més ronyosa:

Quan estava baixant de la 269, el meu amfitrió em va dir que anés amb compte de no relliscar, ja que estava plovisquejant i els graons estaven molls. De fet vaig tenir una petita relliscada en un graó, que no va tenir cap conseqüència, però al pobre nano se li va quedar un cara com pensant: "si aquest tio pren mal aquí, se'm cau el pèl!".

Finalment, vem acabar d'arribar a l'andana, on ens vem acomiadar i li vaig donar mil gràcies per la seva gentilesa. Més tard aniria a la guixeta de l'estació per comprar un bitllet de tornada.

La nit gironina

El 4 de gener, després de passar el migdia i principi de tarda a la línia entre Granollers i Cardedeu, vaig voler aprofitar les últimes llums del dia anant a l'estació de Granollers Centre. Però enlloc d'anar cap a les andanes, vaig aparcar el cotxe al Carrer Esteve Terrades, d'on surt un caminet que puja cap a les vies de la banda sud de l'estació. Només arribar-hi a les 16:05 ja va passar la locomotora 250-009, remolcant vagons Transfesa carregats d'automòbils Volkswagen en direcció Barcelona:

Aleshores vaig donar una volta per la platja de vies, visitant aquella estranya màquina anomenada Speno, mentre anaven circulant Civias i MDs. Fins que a quarts de cinc de la tarda em vaig atipar de voltar enmig de tantes deixalles que hi ha al costat de les vies, i vaig marxar.

Havia d'anar a passar els Reis al Baix Empordà, i des de Granollers vaig enfilar la AP-7 cap a Girona. Com que sempre porto el trípode al maleter del cotxe, de cop em van venir ganes d'anar a l'estació de Girona per acabar d'arrodonir la jornada. La primera sorpresa va ser tot just arribar a l'andana, on hi havia estacionada la 250-009 que havia vist abans. Això em va fer rumiar bastant, ja que aquesta locomotora l'havia vist sortint carregada de Granollers a les 16:05 en direcció Barcelona, i a les 17:55 la veia aïllada a Girona:

A les 18:00 va entrar a l'estació el Talgo provinent de València (si no vaig errat...), encapçalat per la locomotora 252-070. Quan ja tenia el trípode preparat, el comboi es va aturar més enllà de la marquesina de l'andana, on no hi ha tanta llum, i per això el morro ha quedat fosc:

A les 18:17 va efectuar la sortida de l'estació la unitat 449-020 de MD en direcció Barcelona, la qual vaig fotografiar al final de l'andana, buscant una imatge moguda del tren:

A les 18:47 es va aturar la locomotora 252-057 provinent de Barcelona, remolcant el Talgo 2B2. El problema és que a la web de RENFE no hi ha constància d'aquesta circulació i no en puc aportar dades. Després de fotografiar un parell d'unitats 470 de Regionals, cap a les 19:00 vaig finalitzar la visita.

Final de 2009 salat

Els últims dies de l'any 2009 els vaig passar a Manresa, on vaig dedicar-me a observar el tren saler Manresa-Flix en dues ocasions. Els vagons carregats de sal surten cada dia cap a les 9 o les 10 del matí. Abans estaven remolcats per una locomotora del tipus 250, però darrerament dues unitats 269 n'han rellevat el servei.
El dilluns 28 de desembre vaig situar-me al barri de la Balconada, des d'on es pot gaudir una vista d'ocell sobre el riu Cardener i el traçat de les vies de l'estació d'Adif. A les 9:30 va entrar a l'estació el tren regional Barcelona-Lleida, amb final de trajecte a Manresa, que veiem a la imatge passant per davant del barri de la Guia:

Quan ja no quedaven circulacions i les vies estaven lliures, a les 9:40 el comboi de la sal va efectuar la sortida de l'estació. El tren estava format per les dues 269 remolcant 15 vagons. Aquí el veiem en els primers metres de recorregut, vorejant la zona de càrrega dels vagons de sal i fusta:

El dimecres 30 de desembre vaig arribar-me fins a l'estació d'Adif per tornar-lo a veure. Vaig arribar just a temps per veure com les dues 269, encapçalada per la 269-755, feien el canvi de via per posar-se al capdavant de la composició, tal com es pot veure en aquesta fotografia presidida per la basílica de la Seu:

Però aquest cop, enlloc de quedar-me a veure com el tren sortia de l'estació, vaig agafar el cotxe per poder-lo enxampar en plena natura. L'indret escollit va ser al costat de la masia abandonada de Can Poc Oli, on les vies passen per sota de la carretera C-17:

Gipuzkoa desembre 2009 (6a part i última)

Finalment va arribar el dimecres 9 de desembre, el dia de la tornada a casa. Però abans d'abandonar aquesta terra que tant m'agrada, vaig passar tot el matí dedicat als trens. Vaig anar al coll d'Otsaurte, a la línia que va de Gasteiz o Iruña fins a Donostia. Aquest tram entre les estacions de Zumarraga i Altsasu és molt muntanyós, custodiat per l'imponent serra d'Aizkorri.
Per començar vaig anar al baixador de Zegama-Otsaurte, accesible des de la carretera del coll. Aquí ja hi havia estat una vegada i estava força abandonat, però aquest cop hi havia moviment de gent d'Adif fent obres al baixador. Com que la meva presència no era gaire ben rebuda, vaig decidir marxar. Llavors vaig trobar una pista que duia a la boca sud del túnel d'Otsaurte, que passa per sota del coll, però allà encara hi havia una gèlida ombra i l'angle sobre els trens era massa petit com perquè les fotos sortissin potables. A les 10:06 va passar l'Arco nº283 provinent d'Irun amb destinació A Coruña, format per una 252 i tres vagons. Tot seguit, a les 10:07, va passar l'unitat 440-008 fent el servei Regional Express nº16001, de Gasteiz a Irun. Com que el lloc no em va convencer em vaig desplaçar més al sud, on vaig trobar un punt estratègic en plena corba. A les 10:15 va passar una locomotora 253 remolcant un TECO en direcció nord, i a les 10:41 va arribar en direcció sud la tàndem 289-104 amb un altre TECO. Aleshores van venir moments d'aborriment i de dubte, ja que no hi havia cap circulació i tenia una gran sensació de perdre el temps. No va ser fins a les 12:04 quan va passar aquest Alvia del tipus 120 fent el servei nº534, provinent de Barcelona-Sants i amb destinació Hendaia:

Poc després, a les 12:17, va passar per la mateixa via l'Alvia nº4087, que tot i tenir la mateixa destinació que el comboi anterior amb tretze minuts de diferència, aquesta unitat 130 provenia de l'estació madrilenya de Chamartín:

Aquest indret m'agrada molt per fer fotos, ja que darrera la corba hi ha la boca sud del túnel d'Otsaurte, custodiada per la serra d'Aizkorri superant els 1500 metres d'alçada.

La propera circulació va ser a les 12:20 en direcció sud, quan va passar aquesta locomotora 269-508 arrossegant uns vagons portacotxes buits, vista des del mateix angle que la foto anterior:

Com que se'm feia tard i estava a quatre hores i mitja en cotxe de casa meva, vaig anar tirant avall per la carretera del coll. Però just abans d'arribar al trencall de la N-I de Donostia a Gasteiz, vaig veure a la vora de la carretera una explanada al costat mateix de les vies. La temptació va ser més forta que el rellotge i m'hi vaig aturar, i el fet és que va ser la decisió encertada! A les 12:50 va passar en direcció nord la tàndem 289-106 carregada amb 19 vagons omplerts de cotxes, a la qual vaig fer un video. En la mateixa direcció i amb la distància d'un semàfor, a les 12:56 va passar aquesta altra tàndem 289-103 remolcant vagons portacontenidors buits:

Encara amb una altra distància de semàfor, a les 13:02 les va seguir l'unitat 269-069 aïllada. Però quan més engrescat estava més tard se'm feia i, sense voler-ho, vaig enfilar-me al cotxe per fer els gairebé 500 quilòmetres fins a l'asquerosa capital del Bages.

Fins aquí els sis posts sobre aquest viatge a Euskadi. Què us ha semblat? Ja veieu que els millors moments ferroviaris del viatge em van passar al final. Però això rai, com que acostumo a anar cap allà un parell de cops l'any, ja tindré temps per fer noves descobertes...