Llarga Distància a Tarragona

El dissabte 29 de maig no tenia res a fer i em vaig regalar una visita ferroviària a Tarragona, però enlloc d'anar-hi amb un tren regional vaig preferir anar en trens de Llarga Distància, a lo grande.

El viatge va començar a les 6:42 del matí, hora en què la unitat 213-15 de FGC va començar el seu servei R5 fins a Martorell Central. Allà vaig enllaçar amb la 213-12, que feia un servei S8 fins a Barcelona Plaça Espanya, on vaig arribar a les 8:15. Aquest primer viatge em va costar 5,80 euros per un bitllet senzill de 6 zones. Per arribar fins a l'estació de Sants vaig haver de fer correspondència amb el Metro, concretament el de la línia 3. Un cop arribat a l'ampli vestíbul de l'estació Adif de Sants, vaig anar a la guixeta per comprar-me un bitllet de l'Euromed nº1091, que surt de Barcelona a les 9:00 amb destinació València Nord, i que per anar a Tarragona em va costar 20 euros justos. Deu minuts abans de la sortida es va presentar a la via 11 un aneguet de Talgo del tipus 130, concretament eren les unitats motrius 130-075 i 130-076, i em vaig aposentar en el meu seient reservat del cotxe 5 a la banda de la finestra del costat mar. Aquests trens són molt criticats per part dels aficionats al ferrocarril, ja que han suplantat molts serveis que es realitzaven amb material convencional de locomotora + vagons, però la classe 130 té un disseny agresiu que m'agrada, a part que la comoditat i amplitut del seu interior és notable.

A les 9:55 vem arribar a Tarragona, 55 minuts després de la sortida, i vaig fer una primera inspecció per l'estació d'aquesta capital de província. Les vies que queden mortes al costat de l'edifici de l'estació estaven ocupades per dues curiositats. Per una banda hi havia l'automotriu 448-002 del servei Catalunya Express, que és la única a tenir només dos vagons enlloc dels tres habituals i que, per aquest fet, s'utilitza com a llançadora entre les estacions de Sant Vicenç de Calders, La Plana-Picamoixons i Tarragona. L'altra sorpresa és la impresionant locomotora diesel 319-238 (la primera que veig d'aquest tipus), que estava al davant d'un tren d'obra que sempre està estacionat allà per casos d'emergència:

Com que en dissabte no hi havia trànsit de mercaderies i l'estació estava una mica morta, vaig voler pujar per primera vegada en una unitat 448, popularment anomenades rentadores o comboritos. Vaig comprar un bitllet d'anada i tornada a Reus, que em va costar 3,60 euros. A les 10:07 va entrar per la via 1 la unitat 448-007, a càrrec del servei Catalunya Express nº15017 entre BCN Estació de França i Zaragoza Delicias. Un cop a Reus l'ambient encara estava més malament que a Tarragona, només vaig veure passar una locomotora Traxx aïllada. Després d'esmorzar vaig tornar a l'estació per agafar el tren de tornada, el Catalunya Express nº15038 que començava el seu viatge des de Reus a les 11:10 amb destinació Barcelona, a càrrec de la 448-020. Aquestes unitats no em van desagradar, ja que malgrat tenir un espai reduit entre files els seients són flonjos i confortables. A les 11:25 ja tornava a estar per les andanes de Tarragona, observant una renglera de 5 locomotores del tipus 253 que estaven estacionades una rera l'altra a la via més propera al mar. A les 11:57 vaig veure com arribava per la via 1 aquesta unitat 490-007 fent el servei Alaris nº1111 entre BCN Sants i Alacant, un tren que no havia vist mai i que té una estètica similar al Pendolino:

Finalment, a les 12:42 i amb 10 minuts de retard, va arribar el meu tren de tornada: el Talgo nº1102 que va de Murcia fins a BCN Sants, servit per la locomotora 252-066:

El bitllet entre les antigues Tarraco i Barcino em va costar 17,90 euros, tornant a tenir seient reservat a les finestres del costat marítim. Aquest viatge no em va agradar tant, ja que em vaig trobar restes d'embolcalls i ampolles per sobre el seient i per terra, a part que els passatgers del vagó eren força escandalosos. El tren en si ja estava més fet caldo, tot i mantenir la comoditat pròpia de l'empresa Talgo. El maquinista va anar per feina i vem arribar a Barcelona puntualment a les 13:39, eliminant el retard que portava el tren. Aleshores, com que no havia pogut veure cap mercant, vaig comprar un bitllet de rodalies per anar a Castellbisbal per provar sort. El bitllet de tres zones em va costar 2,35 euros i vaig arribar a destí a les 14:35, a bord del Civia 465-718. Sort que estava distret dinant i fent un parell de trucades, ja que fins a les 16:21 no va apareixer cap mercant, un penós Teco encapçalat per la Traxx 253-028 que només portava tres pataformes carregades:

Ja sé què em direu: a qui se li acudeix voler veure trens de mercaderies en dissabte? Després d'això vaig anar a peu fins a l'estació de Martorell Vila, comprant un bitllet de 5 zones que em tornaria a casa per 4,95 euros. A les 17:09 va apareixer la unitat 213-01 fent un servei S8 fins a Martorell Enllaç, on vaig enllaçar amb les 213-05 + 213-24 que feien un R5 fins a Manresa Baixador, punt final d'aquesta sortida.

Incursió a Barcelona

El divendres 28 de maig vaig haver de baixar a Barcelona per qüestions administratives. A mi no m'agrada baixar a la capital catalana perquè hi ha molta gent, però quan s'hi ha d'anar s'hi va. L'aventura del dia va començar a l'estació Adif de Manresa, agafant el rodalies R4 de les 7:24 servit per la unitat doble 447-101 + 447-099. Per culpa de les obres de la Sagrera, el recorregut finalitza a l'estació barcelonina de Sant Andreu Arenal. Vaig anar seguint la gentada cap a fora el carrer, on es formava una cua a l'entrada del metro per agafar la línia 1. Com que havia programat el desplaçament amb temps de sobres, vaig anar passejant fins a la boca que hi havia a l'altra banda del carrer, però quan vaig ficar-me sota terra el panorama era espantós:

Uf! Vaig pensar, deixa'ls marxar i espera't el proper comboi. El proper tren, que també era una unitat del tipus 4000, també estava a rebentar de gent. A l'estació de Clot ja no aguantava més aquesta violació del meu espai vital i vaig baixar per esperar el proper tren, que va resultar ser una unitat del tipus 6000. Aquest tren em va agradar més, ja que els seients estan disposats longitudinalment, deixant més espai al centre i amb bastants llocs on agafar-se. Com que aquest últim tren anava força descarregat, vaig poder arribar amb tranquilitat a la Plaça Catalunya i fer les meves gestions.

Un cop acabada la feina, vaig tornar-me a ficar sota terra per agafar el rodalies R4 que sortia de la Plaça Catalunya a les 10:20. Com que volia aprofitar la resta del matí per caçar trens, a les 11:07 ja baixava de la unitat 447-055 a l'estació de Sant Sadurní d'Anoia. Volia visitar un dels ponts més famosos dels aficionats catalans al ferrocarril, que està a tocar de l'estació i té la peculiaritat de tenir com a decorat un viaducte de la LAV. Allà vaig enganxar aquest Teco en direcció Sant Vicenç de Calders, remolcat per una tàndem de locomotores 269 que no vaig poder identificar:

Però el problema d'aquell dia, a part dels núvols, era la vaga de Renfe que havien convocat un parell de sindicats. Per tant, com que tampoc em va agradar gaire aquest lloc vaig tornar cap a l'estació. A les 12:27 retrocedia de Sant Sadurní a Gelida enfilat en la doble unitat 447-075 + 447-164. Allà vaig estar improvitzant un lloc on poder veure bé els trens. Per desgràcia, quan estava en un camí sense gaire vistes, va passar un Teco de Continental Rail en direcció Barcelona. Després de cagar-me en tot, vaig acabar obrint-me via a través de la vegetació fins arribar en un punt molt bo, amb vistes sobre el pont del riu Anoia i el poble de Gelida. Allà vaig enganxar aquest rodalies format per la 447-038 i una altra sense identificar, que a les 13:32 baixaven cap a Martorell:

Però el problema de la vaga persistia, ja que durant l'hora i quart que vaig estar enfilat allà dalt només van passar dos rodalies. Quan vaig decidir tornar cap a l'estació, a mig camí va passar un mercant que semblava el paperer de Girona, i mentres esperava el tren a l'andana va passar aquesta locomotora 253-079 a les 14:21 amb un carregament de Seats:

Després d'aquesta mala sort tenia la moral per terra. A les 14:33 va arribar el rodalies format per la 447-169 + 447-071 que em portaria de Gelida a Martorell, on vaig canviar l'estació d'Adif per la dels Ferrocarrils de la Generalitat. Allà, a les 15:01, la 213-21 es va fer càrrec de mi fins a Manresa Baixador.

Dijous 6 de maig (2a part)

Continuant amb el post anterior i després de passar mig matí veient trens, a les 11:00 vaig enfilar-me a la unitat 213-14 de FGC que feia la seva aturada a Martorell Central, per tal de tornar cap a casa i anar a dormir (recordar que feia torn de nit i anava d'empalme). Però quan el tren va arribar a l'estació de Martorell Enllaç, em vaig endur una gran sorpresa al veure el tren de vapor dels Catalans amb una gran quantitat de mainada. Aquí va venir el dilema: em baixo a Montserrat Aeri per caçar-lo o passo del vapor i me'n vaig a dormir? Per suposat era una ocasió massa temptadora, i a les 11:20 em trobava a l'andana de l'Aeri de Montserrat. Vaig anar cap el corriol que surt del sud de l'estació, buscant un lloc adient, però fins a les 12:14 no es va presentar la locomotora "Monistrol" amb el seus quatre vagons carregats de nens i nenes:

Després de veure passar aquest tren tant encantador vaig tornar corrents cap a l'estació, on a les 12:20 vaig agafar la unitat 213-36 cap a Manresa. Però arribant a Monistrol de Montserrat hi havia el tren de vapor estacionat i a punt per fer el canvi de sentit. Ja que estava posat, vaig baixar del tren per presenciar-ho. La Monistrol feia sonar insistentment el seu xiulet provocant la sorpresa de la mainada. Després d'omplir el dipòsit d'aigua, la locomotora va ser desenganxada dels vagons per fer el canvi de sentit. Aquí la veiem anant cap el nord de l'estació per canviar de via:

Aquesta màquina amb la numeració 209, fabricada a Bèlgica l'any 1948 per l'empresa Energie, va creuar veloçment l'estació per la via 1, dirigint-se cap a les agulles del sud de l'estació. Aquí la tornem a veure aproximant-se als vagons on tornaria a ser enganxada:

Després de desfogar-me fotografiant tots els racons de la màquina vaig pensar que, ja que estava allà liat, podria veure baixar el tren de tornada. Dit i fet, a les 12:44 vaig agafar un servei R5 cap a Barcelona servit per la 213-33, tornant a baixar a l'estació de Montserrat Aeri. Després de tornar-me a posicionar i apartar unes quantes branques que feien nosa, a les 12:59 va passar el tren de vapor que baixava amb la locomotora girada cap a Martorell:

Finalment, a les 13:20 vaig pujar a la unitat 213-14 (per segon cop en aquell dia) que em deixaria a l'estació de Manresa Baixador a les 13:45. Però aquí no es va acabar tot, ja que ara també cal passar el bitllet a la sortida de l'estació. Com que havia validat el bitllet a les 11:00 del matí a Martorell, la màquina no me l'acceptava per excés de temps, i li vaig haver d'explicar a la revisora que soc aficionat al ferrocarril i havia estat fotografiant el tren de vapor. Amb una cara de poc convençuda em va obrir la porta manualment per deixar-me marxar. No m'ho hagués imaginat pas, però finalment vaig anar a dormir a les dues passades, amb el despertador a les 9 del vespre per anar a treballar...

Dijous 6 de maig (1a part)

A mi no m'agrada gaire baixar cap a l'àrea metropolitana de Barcelona, ja que hi ha massa gent i massa trànsit pel meu gust i no m'hi trobo còmode. Però ferroviàriament parlant és el lloc més intens de Catalunya, i la varietat de trens que suposa el transport de mercaderies és molt suculent. Feia temps que tenia ganes d'investigar sobre el terreny el triangle d'accés a la fàbrica de Seat, situat entre les estacions de Martorell i Gelida (terme municipal de Sant Esteve Sesrovires), i vaig decidir anar-hi el dijous passat dia 6 de maig.

Quan vaig plegar de la feina a les 6 del matí, vaig dirigir-me a l'estació de FGC de Manresa Baixador, on agafaria el servei R5 de les 6:42 cap a Barcelona servit per la unitat 213-29. Baixant del tren a Martorell Enllaç vaig fer a peu el recorregut de 3 quilòmetres fins el punt desitjat, travessant els barris del Pelegrí i la Joncosa, seguint la carretera B-224 per sobre el peatge d'accés a la AP-7 i travessant la urbanització del Pou del Merli per arribar a la carretera BV-2433, on més avall es troba un pont sobre la via fèrrea. Després de voltar per la zona vaig arribar a la conclusió que aquell pont era realment el millor punt d'observació, tot i tenir unes vistes una mica limitades. A les 8:12 va passar en direcció BCN la locomotora 253-035 remolcant un llarg Teco, una circulació similar al Teco que va passar a les 8:42 format per la unitat 253-074 cap a BCN. A les 9:10 vaig sentir com canviaven de posició les agulles d'accés al ramal de Seat, i al cap d'un minut va treure el cap per la corba la composició del Cargometro dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, encapçalada per la locomotora diesel 353-04 (ex-Renfe 310-104):

Era el segon cop que veia aquest transport de peces de Seat i el primer cop a poder-lo fotografiar, o sigui que vaig voler anar-lo a veure a l'altre banda del pont, havent de creuar la carretera de pressa i corrent amb la sort que no passava cap cotxe en aquell moment. Aquí es veu la locomotora 353-03 (ex-Renfe 310-103) situada a l'altre extrem del comboi per evitar maniobres, mentre passa d'una via a l'altra per mantenir el sentit de circulació:

Sense tenir temps per descansar, a les 9:14 va arribar un altre tren en direcció Barcelona. En aquest cas era el Hi-Cube de Transfesa remolcat per la Traxx 253-072, que va haver d'afluixar la marxa per trobar-se un semàfor en groc per culpa del Cargometro de FGC. Però la cosa encara es va animar més quan a les 9:18 va apareixer aïllada la locomotora diesel 335-016 de Continental Rail, també en direcció BCN. Em vaig posar molt content de veure-la per primera vegada amb els meus propis ulls, ja que n'havia vist moltes fotografies al flickr. La veritat és que té un esquema de pintura realment atractiu:

Com és d'esperar, més endavant va trobar-se el semàfor en vermell per culpa dels dos trens precedents, quedant-se allà aturada gairebé 5 minuts. Com que la intenció era tornar a casa a mig matí pel fet d'haver treballat tota la nit, a les 9:30 vaig començar la tornada cap a Martorell passant per un camí que voreja el riu Anoia. Però abans de finalitzar la visita vaig aturar-me a la sortida del túnel que travessa per sota el nucli de Martorell. A les 9:54 la tàndem 269-854 va passar en direcció BCN a càrrec d'un Teco molt llarg però molt buit de contenidors. Poc després, a les 10:03, va apareixer en direcció Tarragona aquest Teco remolcat per la unitat 253-013:

Però les sorpreses no van acabar-se aquí. Just quan estava a punt de marxar definitivament, vaig sentir un soroll molt fort que sortia del túnel i, sense gaire temps per engegar la càmera, a les 10:25 va sortir la unitat 319-212 del tipus Retales aïllada en direcció sud. Aquesta locomotora havia estat estacionada uns quants dies a Montcada i Reixac unida a un tren herbicida, però el dijous va marxar de Catalunya en solitari. Després de creuar tot Martorell, vaig arribar a l'estació Martorell Central de FGC a les 10:45 per agafar el tren de tornada cap a Manresa. A l'estació d'Adif que hi ha al costat de la dels Catalans hi havien estacionades la locomotora 269-969 i la tàndem 269-757, però poc abans d'arribar el meu tren també vaig veure a passar un tren de vagons de cereals que es va aturar a la via 3.

I l'aventura no s'acaba aquí...

Per fi ho he aconseguit!!!

Fa temps vaig coneixer la web RailPictures.net, un lloc on la gent penja fotos de trens d'arreu del món (majoritàriament nord-americanes), amb una base de dades de 289.000 imatges. Aquesta web es caracteritza per una rigurosa selecció de les fotos dels seus usuaris, i si una foto no agrada als administradors per qualsevol motiu la descarten, fet que otorga a aquest portal una qualitat gràfica molt bona. Després d'haver-hi enviat diverses de les meves millors fotos sense èxit, ahir els hi vaig enviar quatre imatges i dues d'aquestes van passar l'exàmen, o sigui que ara ja tinc presència en aquest web. Aquí teniu l'enllaç a la meva galeria de RailPictures.net:

Perseguint el saler

Durant aquestes dues últimes setmanes, coincidint que treballava de 6:00 a 14:00, al plegar de la feina he anat diversos dies a veure el tren saler que torna buit cap a la mina de Súria, en un intent de coneixer millor aquesta línia tant desconeguda com fascinant.
El dilluns 19 d'abril vaig anar a l'urbanització de Pineda de Bages, per agafar un camí que porta fins el pont que creua la via i accedeix a la masia dels Casals. En aquest horitzó agrícola del Pla de Bages, a les 14:43 va pujar la locomotora diesel 254-03 arrosegant vora 40 vagons:

La propera visita va ser el dimecres 21 d'abril. Com que el tren fa un recorregut de sud a nord, és molt difícil fer-li una foto de cara sense contrallum, i vaig optar per anar a un tram boscós buscant l'ombra dels arbres. El lloc triat va ser sota mateix de l'església de Sant Martí de Torroella, en el terme municipal de Sant Joan de Vilatorrada. En aquest cas el saler estava arrossegat per la unitat 254-01, que recentment ha viscut una profunda revisió:

Ara passem al dimarts 27 d'abril amb una imatge arran d'espiga, ja que el conreu de blat i ordi és el predominant en aquesta comarca de secà. A les 14:40 va passar la 254-02 per davant d'aquesta important masia de les Torres de Bages i la seva ermita de Sant Jaume, també en el terme municipal de Sant Joan:

Per acabar, el dijous 29 d'abril vaig tenir una tarda molt més mogudeta. Primer va pujar un curt saler de dotze vagons de sal amb doble tracció diesel a les 15:00. Al cap d'una hora va apareixer la 254-01 amb una vintena de vagons de sal. Aquest fet va ocasionar una situació insòlita, ja que a les vies de la mina de Súria hi havien les tres locomotores diesel 254 que disposen els Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya. La llàstima és jo estava massa lluny i embolicat com per arribar allà amb prou temps, ja que esperava la circulació del tren de potassa que havia de baixar en direcció Manresa. Finalment, a les 16:38 va sortir de la corba amb la doble tracció de les 254-02 + 254-01, tibant una vintena de vagons. A la foto veiem com deixa enrera el poble de Súria i la variant de la carretera C-55:

Aquesta última foto em resulta curiós pel contrast que representa: la via estreta, al igual que les carreteres secundàries, s'aferra al relleu del terreny fent corbes i contracorbes amb un impacte mínim sobre el territori; en canvi, la carretera principal, al igual que les vies de l'AVE, destrossen tot el què es troben pel camí per tal de poder fer un traçat ràpid i eficient.

Espero no trigar tant de temps fins el proper post...

Poca neu a Lavern

El dia següent de la gran nevada, el dimecres 9 de març, vaig anar a Lavern per poder veure trens de mercaderies (veure post anterior). Poc després de baixar de la 447 a les 12:35, per l'altra via va apareixer a tota velocitat una tàndem de 269, remolcant 11 vagons de bobines d'acer en direcció nord, però amb les presses la foto va quedar fatal. Llavors vaig sortir de l'estació, deambulant pels voltants a la recerca d'una vista interessant sobre les vies. Va ser aleshores que em vaig trobar un contacte del flickr, en Javier, que marxava cap el pas a nivell situat al sud de l'estació. Com que no havia anat mai a caçar trens amb ningú, em va semblar bé acompanyar-lo fins allà, un punt molt famós on molta gent hi fa fotos. Al cap d'una estona van avisar al company que vindria un mercant d'Euro Cargo Rail des del sud. A les 13:45 finalment va apareixer la locomotora diesel del tipus 335 d'ECR a càrrec d'un Teco, però els nervis em van jugar una mala passada i no hi ha cap foto que em convenci, com aquesta que surt la serra de Montserrat nevada al fons:

El proper mercant va passar a les 13:51, un xatarrer tibat en direcció sud per la 253-008, però un minut més tard va pujar un butaner en direcció nord, servit per un 269. Després de passar algún rodalies, els llums del pas a nivell van advertir la circulació d'aquest Teco a les 14:10, a càrrec de les 269-224 i 269-308:

A les 14:24 va ser el torn del butaner procedent de Granollers, amb la locomotora 253-004 carregant 10 vagons cisterna:

Quatre minuts més tard encara va pujar un altre bobiner cap el nord, format per una Traxx del tipus 253 i 14 vagons:

Com que ja eren quarts de 3 de la tarda, el Javier i jo vem tornar cap a l'estació de Lavern, esperant el proper rodalies de les 15:23.

Com haureu comprobat amb les fotos de neu ja no en quedava, només a les zones més ombrívoles, però la quantitat de mercants que van passar va recompensar el desplaçament. Vaig veure trens que no havia vist mai a la vida, com el butaner, ja que no estic gens acostumat a baixar cap a aquesta línia. El què no em va agradar és la repetició del paisatge, ja que tinc fotos de trens diferents però sempre amb es mateixes vistes. Jo prefereixo anar amb el cotxe i anar canviant d'indret, fet que ajuda a coneixer llocs nous.

La gran nevada del 2010

Perdoneu el retràs que porto en l'actualització del blog, però per fi toca parlar de la històrica nevada que va deixar tot Catalunya amb el color del Reial Madrid. El dilluns 8 de març havia plegat de la feina a les 2 de la tarda, i per sort vaig anar de seguida a casa. Havia estat nevant des de la matinada però en cap moment la neu s'havia enganxat a l'asfalt, va ser cap a les 3 de la tarda que va començar a nevar amb molta intensitat, i en qüestió de deu minuts va colapsar-se tot de neu. L'estampa que oferia Manresa era massa irresistible com per quedar-se a casa. Per tant, vaig calçar-me les botes de muntanya i sortir al carrer, amb la càmera a punt per retratar tant excepcionals paisatges urbans. Vaig anar fins a l'estació d'Adif per veure si tindria la sort de veure circular algun tren, però en arribar hi havia tot de gent desesperada esperant per poder marxar d'allà, i de seguida van comunicar per megafonia que es suspenia el servei de Rodalies a causa de la nevada. A les andanes hi havia estacionada la 440-215C, que acabava d'arribar a Manresa en ple temporal, i més enllà aquesta 447-069 s'estava quedant enterrada sota la neu:

Mentre anava cap el meu punt d'observació sobre l'estació va arribar una doble 447 a les 17:18, que seria l'últim tren que trepitjaria Manresa durant aquell fatídic dia. Un cop allà vaig comprobar l'estat de la infraestructura, que feia perillosa la circulació dels trens:

Després de la tempesta arriba la calma, i l'endemà va fer un dia espectacular, però amb unes temperatures tant baixes que van fer glaçar la neu. El dimarts 9 de març la meva empresa va cancel·lar el torn del matí a causa de la neu, i va tocar aprofitar-ho. Vaig anar a l'estació de Manresa Baixador per veure si s'havia restablert el servei de Ferrocarrils, i un agent em va explicar que de bon matí havien hagut de fondre el gel de les agulles de Martorell, ja que a diferència de Manresa i Sant Vicenç de Castellet, aquelles no tenen calentadors. També em van comentar que el gel havia clavat la porta de la locomotora diesel del tren miner, però que ja l'havien pogut obrir i que al cap d'una estona baixaria cap a BCN. Aleshores vaig anar amb presses fins el millor punt d'observació dels FGC a Manresa: la Balconada. Un cop allà vaig estar fotografiant unes quantes 213 del servei R5, com aquesta 213-29 que a les 10:12 baixava amb retràs cap a Martorell:

Però ja eren les 11 del matí i el potasser no apareixia, per tant em vaig retirar cap a l'estació de Manresa Viladordis. La meva intenció era fotografiar trens mercants enmig de la neu, però més avall de Montserrat ja s'havia fos gairebé tota. A Martorell vaig canviar cap a Adif, agafant una 447 fins a Lavern, on només quedava neu dalt dels turons i a les zones ombrívoles. Allà em vaig trobar per primera vegada un usuari del Flickr, en Javier, que em va portar fins el pas a nivell on es fan les típiques fotos de Lavern. Vem veure una pila de mercants, com per exemple dos butaners (que no havia vist mai a la vida) o un Teco arrossegat per una diesel d'Euro Cargo Rail. Però d'això me'n ocuparé en el proper post, ja que aquest va sobre la nevada.

El dimecres 10 de març a la tarda, vaig anar a un altre lloc per veure neu: l'altiplà de Calaf. Allà vaig poder fer unes fotos fantàstiques de la línia Cervera-Manresa, que aquell dia estava servida per un automotor diesel. A les 17:16 va creuar els camps nevats de l'entrada de Calaf el 592-238, que és un tren assignat a la línia de la Pobla de Segur, ja que també tenia el logotip de FGC:

I fins aquí les excursions ferroviaries sobre la neu, una situació excepcional que vaig voler aprofitar a tope!

Matinar per anar al Garraf

El diumenge 7 de març vaig anar a descobrir la costa del Garraf, un lloc del qual n'havia vist bastantes fotos que m'agraden. La veritat és que em vaig llevar molt d'hora per anar-hi, agafant el primer tren de la Renfe de Manresa. A les 6 del matí em vaig presentar a l'estació i de les dues màquines expenedores de bitllets, una estava fora de servei i l'altre demanava l'import exacte. Després de que la gent es queixes al guarda de seguretat, va arribar el revisor i ens va deixar passar, dient que ens ho cobraria al tren, un R4 servit en doble per les 447-038 + 447-054. Però el pitjor va ser quan vem arribar a Sabadell Sud. L'andana estava a rebentar de gent i no hi cabia ni una agulla. Quan es van obrir les portes dels vagons, una massa de canalla borratxa i colocada va envair el tren tot cridant i fent xivarri. A on estava assegut jo s'hi van posar uns adolescents sudamericans, amb dues noies a les faldes que rapejaven i cantaven cançons modernes, completament trompes. Tant bon punt es va posar en marxa el tren, van començar a desfilar tota una reglera de guardes de seguretat per tot el tren, i només en el meu vagó n'hi havien sis. De mica en mica, durant l'aproximació a la capital catalana, el tren va anar alleugerint la seva càrrega de fiesteros. Un cop a l'estació de Sants vaig fer transbordament cap a la línia 2 de rodalies, on una doble 447-043 + 447-053 em va portar fins a l'estació de Sitges. Sortint de l'estació vaig estar resseguint la via del tren en direcció Barcelona, per poder arribar a la zona on la costa es torna més escarpada. Allà, la línia ferroviària fa peripècies per salvar l'orografia mitjançant túnels, donant lloc a imatges realment espectaculars. Vaig estar veient Rodalies i Regionals, però la primera foto que us poso és la de l'Euromed nº1101, que sortia de Sants a les 10:00 i arribaria a València Nord a les 13:00.

Una foto molt típica d'aquella zona és la que surt la via del sentit BCN arran d'un penya-segat, amb la vista de Sitges com a rerefons. La que em va quedar millor és la d'aquesta unitat 450-015 que va passar a les 11:02 fent un servei R2 fins a l'Estació de França:

Però aleshores vaig estar investigant el terreny, i vaig trobar un emplaçament que encara m'agrada més, ja que es pot veure perfectament el penya-segat i les acrobàcies de la via. Allà vaig fotografiar a les 11:11 l'Euromed nº1282 entre València i BCN, servit pels ja habituals aneguets Talgo del tipus 130:

Tot tornant cap a Sitges vaig acabar d'aprofitar el camí per fer altres fotos interessants, com la d'aquesta 447 fonent-se amb el mar, amb una planta típica de la costa en primer terme (ni idea del nom...):

Un cop arribat a l'estació de Sitges, vaig enfilar-me a un servei R2 amb destinació Vilanova i la Geltrú, servit per la 440-240. Des d'aquí vaig acabar d'arribar a Sant Vicenç de Calders amb un doble buque 451-002 + 451-004. A l'estació de final de recorregut de les línies 2 i 4 de rodalies, van passar un parell de Regionals servits per 448 i 470, a més dels dos Talgos que fan el servei entre València i Portbou, que gairebé es creuen a l'estació. Finalment, a les 13:23 vaig agafar el R4 servit per la 447-100 que em portaria fins a Martorell, per fer el transbordament cap a l'estació dels Ferrocarrils. Allà vaig pujar a la 213-25, que feia un servei S8 fins a Martorell Enllaç, on a les 14:23 enllaçaria amb un R5 servit per la unitat 213-09. Vaig arribar a Manresa Baixador a les 15:05 per anar a cruspir-me un dinar ben merescut. La llàstima va ser el dia tant asquerós que va fer, que ha restat molta qualitat a les fotos, però que resulta ser una excursa perfecta per tornar-hi.

Per primer cop a Castellbisbal

Encara no havia estat mai a Castellbisbal, un fet inperdonable tenint en compte el temps que porto sent aficionat al ferrocarril. Perquè la zona de Castellbisbal és la Meca dels aficionats al ferrocarril de Catalunya. Si hi ha un lloc on veure tot el trànsit de mercaderies que passa pel nostre país és Castellbisbal, tant per la varietat de circulacions com per la varietat de traccions. Quan em vaig plantejar aquesta excursió al temple dels "vora-vies" catalans vaig intentar que sigués entre setmana, per tal de poder veure més trens. El dia escollit va ser el matí del divendres 26 de febrer.

Vaig sortir de Manresa Baixador amb el R5 de les 8:02, servit per la unitat 213-05, i em vaig plantar a les andanes d'Adif de Martorell a les 8:50. Allà hi havia una tàndem 269 estacionada, i més endavant la 269-039. Al costat d'aquesta estava conectada a la corrent la 253-014, el maquinista de la qual va baixar-ne per anar a recollir les instruccions a l'oficina de circulació. Va ser una putada molt grossa, ja que mentre estava esperant un Rodalies a l'andana de Martorell van passar una pila de trens interessant, els quals no vaig poder fotografiar en condicions acceptables. A les 8:55 va passar a molt baixa velocitat un carriler en direcció BCN, encapçalat per la 269-030, que fins i tot es va haver d'aturar al semàfor de sortida de l'estació. Mentrestant, a la via 1, va passar un Catalunya Express a tota pastilla en direcció Vilafranca. Un cop marxat el carriler, a les 9:02 va fer aparició el Cargometro de FGC, amb les locomotores 310-103 i 310-104 a cada extrem. Era la primera vegada que el veig en directe, i em va fer molta ràbia haver-me'l trobat en tant males condicions enmig d'una andana a petar de gent, fent que la foto quedés fatal. Finalment, a les 9:05, va arribar la unitat 447-115 en doble fent el servei R4 amb destinació Manresa, que vaig agafar fins a Castellbisbal, la següent aturada. Durant el trajecte el tren anava parant i engegant a cada semàfor, ja que duiem al davant el carriler i el Cargometro, fet que alentia molt la marxa. A l'estació de Castellbisbal vaig anar caminant en direcció al túnel de Costablanca, punt emblemàtic on es posen tots el aficionats per fer fotos. Un parell de cops vaig travessar els arbres del costat de la via per veure si hi havia algun punt interessant, però a la segona vegada em vaig endur un ensurt important, ja que apartant-me tant com vaig poder, un aneguet del tipus 130 em va passar ben arran, com a 2 metres aproximadament. Sort que el vaig veure a venir per poder-me apartar!

Però bé, finalment vaig arribar a un lloc ben bonic i amb bona lluminositat. Després de veure passar unes quantes 447s de rodalies, a les 9:53 va sortir del túnel en direcció BCN la locomotora 269-519 portant uns vagons de fusta cap a Manresa:

Tot seguit, a les 9:59 va pujar en direcció nord un tren de contenidors gairebé buit, remolcat per la tàndem 269-214 i 269-215:

A les 10:16 va baixar en direcció BCN un Teco encapçalat per la 253-038, que no poso al blog per no repetir escenari. Després d'un ball de trens de rodalies, a les 10:56 va pujar un bobiner en direcció Vilafranca, que vaig enganxar amb una mica de contrallum, i que a sobre la tàndem de 269s va quedar moguda:

El proper mercant no va passar fins a les 11:26, quan va pujar en direcció nord la locomotora 253-014 (que havia parat abans a Martorell, recordeu?) remolcant un Teco que veiem en ple contrallum des del talús del túnel:

El què em va sorprendre més de Castellbisbal és que al principi d'arribar fotografiava tot bitxo que passava per allà, però com que hi circulen dues línies de rodalies, el pas d'automotrius 447 es converteix en una visió monòtona i banal. Després de veure aquest últim tren vaig començar la pujada cap a l'urbanització de Costablanca, des d'on vaig baixar cap a Martorell. A les 12:30 es va aturar a l'estació de FGC de Martorell Vila la unitat 213-30, a la que vaig pujar fins a Martorell Enllaç. Allà vaig esperar un R5 fins a Manresa, que va arribar a les 13:01 servit per la 213-37. Aquí va finalitzar una matinal ferroviaria realment profitosa!

Conclusió sobre Castellbisbal: Aquest lloc és la òstia, no hagués pensat mai que veuria tants mercants en tant poca estona. Però és un lloc al que em farà mandra tornar. Soc aficionat als trens i m'agrada caçar-los, però dóno igual importància a l'objecte de la foto com a l'entorn per on passa. Amb això vull dir que, tot i poder veure molts trens, si el teló de fons és sempre el mateix m'acabo cansant d'estar allà. Com que, suposadament, la majoria d'aquests mercants continuen el seu camí cap el Penedès, considero que val molt més la pena anar-los a caçar cap aquella zona, ja que hi ha més variatat de paisatges i llocs on posar-se.

Nous llocs vora el Llobregat

El dijous 25 de febrer pel matí vaig anar a buscar un parell de llocs per veure trens, que ja em voltaven pel cap de fa temps. Estan situats al terme municipal de Castellgalí, en el camí que passa per la barriada de Can Font i puja en direcció Bufalvent. Primer va ser el torn de la Renfe, que són les vies que queden més a la vora de la carretera. Prop de Can Font vaig veure passar el saler de Flix a les 9:21, encapçalat per la tàndem 269-753, però el costat del tren queda a l'ombra i no em va fer gaire el pes:

Però després va venir lo bo! Vaig anar en direcció a la línia dels FGC, buscant la part de dalt d'una muntanya que voreja el riu Llobregat. No us podeu imaginar el què em va costar trobar aquest lloc, però després d'anar bosc a través una bona estona, se'm van apareixer les vies. Tot baixant s'arriba a peu de via, a la sortida del túnel Firmat, abans d'arribar al pont metàl·lic sobre el riu. Aquí es veu una perspectiva de la muntanya des del principi del pont:

Aprofitant que estava allà, vaig intentar enganxar un tren sortint del túnel, una feina molt difícil ja que aquesta unitat 213 va quedar mogudeta:

Aleshores vaig tornar a enfilar-me dalt de la muntanya, que per l'acció erosiva del riu fa un precipici que li dóna molt bones vistes. Allà vaig esperar el pas del saler que baixa cada matí pels volts de les 10. No m'ho esperava, però des d'aquest punt es pot enganxar sencer el comboi de la locomotora 254-03 amb els seus 37 vagons de sal!

La veritat és que aquest lloc és fantàstic. Després de tornar-hi, he trobat el camí més ràpid i ja no és una odissea arribar fins aquí. Però el principal problema és que pels matins el contrallum és terrible, tal com podeu veure en l'última foto, i necessitaria saber quins mercants de FGC pugen per la tarda per poder fer millor foto.

La S de Segur

La línia de Barcelona a Lleida dibuixa una S a sota del poble de Segur, tot creuant la comarca de l'Anoia entre les estacions de Sant Martí de Sesgueioles i Sant Guim de Freixenet. Aquestes dues grans corbes entrellaçades disposen de tres túnels per salvar el terreny ondulat, que es caracteritza per l'omnipresència dels camps de cereals que s'extenen fins a l'horitzó. Com que mirant-ho en el plànol em cridava molt l'atenció, el dilluns 22 de febrer vaig anar a inspeccionar el terreny. Però van haver-hi dues pegues: el terreny és bastant inaccessible i feia un dia molt tapat que complicava la fotografia.
A les 10:01 va passar la unitat 440 que fa el servei de Lleida a Calaf, el qual vaig veure des de la carretera BV-1001 que passa per sota del poble. A la foto podem distingir el poble de Segur a la dreta, apinyat dalt d'un turó, i l'església de la Mare de Déu de Puig de Ram a l'esquerra:

Tant bon punt el tren arriba a Calaf, canvia de sentit per tornar cap a Lleida, ja que les obres fins a Manresa no el deixen arribar a Barcelona. Així doncs, a les 10:25 va tornar a passar la 440 cap a Lleida, on la veiem en el tram de recta que hi ha entre les dues corbes de la S, amb vistes cap a un ampli horitzó agrícola amenaçat pels invasors eòlics:

Aquest és un altre lloc que m'he d'apuntar per tornar-hi, ja que la fusió del ferrocarril dins el paisatge és perfecte, però millor en un dia asolellat...

Seguint el riu Congost (2a part)

Tal com deia a la primera part, el diumenge 21 de febrer vaig fer el troç de caminada que em faltava, sortint del Figaró fins arribar a la Garriga. Un cop arribat a l'estació, vaig esperar el proper tren que em portés al punt d'origen, però abans va passar-ne un en direcció sud. Es tracta de l'unitat 447-068, que a les 11:42 creuava les agulles de l'estació i el pas a nivell:

Aquest tren havia sortit de la Tor de Querol a les 8:15 i tenia hora prevista d'arribada a l'Hospitalet a les 11:35, que significa un temps aberrant de 3 hores i 20 minuts.

Després d'arribar al Figaró vaig agafar el cotxe en direcció Granollers, ja que a través del plànol havia vist un indret al sud del poble que podia ser interessant. Ho va ser, i molt! És un tall de carena que baixa de la muntanya i que obliga al riu a fer un meandre, tot i que l'autovia i el ferrocarril l'atravessen amb tres túnels. Aquesta elevació és anomenada la Vinya i té un parell de camins que la pujen des del sud. En aquesta direcció (i amb el sol de cara) es veu el pont sobre el riu Congost amb el Pla de Montcau (501m) al fons, com en aquesta foto de les 12:27 on veiem una 440 fent un servei des de Ribes de Freser:

Llavors vaig acabar de pujar fins a dalt de la carena, aprofitant el tallafocs de la línia elèctrica, i vaig descobrir una magnífica vista sobre la vall del riu Congost. La veritat és que val la pena pujar fins aquí dalt, tot i que els núvols em van arruïnar les fotos i m'hi faran tornar una propera vegada. Des de les alçades vaig veure un creuament entre dos trens semidirectes a l'estació del Figaró, i aquest de la foto és la unitat 447 que a les 12:57 feia via des de la Tor de Querol:

Però hi ha una cosa que no entenc: a l'estació del Figaró es fa el creuament de dos trens que no tenen parada programada en aquesta estació, però si un dels dos trens ha d'esperar l'altre considero una tonteria no fer aquesta parada. No sé si m'explico...

Com que el cel no s'obria i els horaris de la línia 3 són força reduïts, vaig tornar a baixar de la muntanya i vaig agafar el cotxe en direcció Vic. Pel camí vaig sortir de l'autovia a Tagamanent, on el plànol em marca un pas a nivell en el camí que puja cap a la casa del Torn. Tot i que a partir del migdia aquesta línia s'omple d'ombres, vaig estar esperant la propera circulació de les 13:41, quan aquesta 447-060 pujava en destinació Vic:

La conclusió ja us la imagineu, oi? Tornar dalt d'aquella carena del Figaró en un dia assolellat per fer una foto ben xula.

Seguint el riu Congost (1a part)

Aquest cap de setmana he fet el sender circular de la Garriga, una clara mostra del ferrocarril al servei de l'excursionista. Com que la volta sencera és de 30 quilòmetres, el pas del camí pel Figaró dóna l'oportunitat de dividir l'excursió en dos. Així doncs, el dissabte 20 de febrer vaig fer el tram de 17 quilòmetres de la Garriga al Figaró, i el diumenge 21 els 13 quilòmetres del Figaró a la Garriga, fent els enllaços corresponents gràcies a la línia 3 de rodalies.

Entre les poblacions d'Aiguafreda i la Garriga, el riu Congost ha excavat una profunda vall que fa honor al seu nom. La línia del ferrocarril s'aferra a les abruptes parets de la riba dreta del riu, donant lloc a escenes més pròpies de l'alta muntanya. Realment aquesta és una línia massa espectacular com per haver de viure la monotonia dels trens de rodalies. El problema de fer fotos en aquesta zona és que les vies estan tant arraserades a la muntanya, que a partir del migdia queden envaides per l'ombra.

El dissabte va fer un dia radiant i l'excursió va ser genial, però en canvi no vaig ser gaire afortunat amb els trens. A primera hora vaig agafar el R3 de les 7:07 fins a la Garriga i no vaig arribar al Figaró fins a les 14:15. Només arribar a l'estació del Figaró, que és on tenia el cotxe, ja vaig veure un altre aficionat esperant l'arribada inminent d'un tren provinent de Vic. Però aquest noi estava ben situat a la banda correcte respecte el sol, mentre que jo em vaig comformar en veure passar aquesta enlluernada 447-062 des de l'andana:

Aleshores vaig agafar la carretera que puja a Montmany, per obtenir vistes alçades sobre la via. Però va resultar que la vegetació tapava força la visió i em vaig embolicar a baixar muntanya avall entre arbustos fins a tenir un bon punt de vista. El resultat de la foto va ser força decepcionant, però tenint en compte la suor i les rascades que va comportar, la imatge d'aquesta 447 en direcció sud es mereix un lloc en el blog:

L'endemà vaig enfilar-me fins a la torre elèctrica que es veu a dalt a la dreta de la imatge, i les vistes van ser realment espectaculars (veure segona part).

Després de tornar al cotxe vaig estar investigant altres llocs on veure els trens pujant en direcció Vic, però sense resultats satisfactoris. Finalment vaig haver de sortir de la tancada vall per trobar la llum del sol, situant-me al sud de Centelles, a l'accés del polígon industrial La Gavarra. A les 15:32 va baixar aquesta unitat 447-155 en servei directe entre Vic i la Garriga:

Com que ja estava fart d'improvitzar i no tenir èxit vaig recorrer a l'opció més fàcil per acabar la jornada: veure trens des d'una estació. A l'andana de l'estació de Sant Martí de Centelles hi havia bastanta gent esperant el proper tren cap a Barcelona, que va arrivar a les 16:19 servit per la 447-169: