Viatge ferroviari dominical

La meva intenció per aquest matí del diumenge 29 de novembre era anar d'excursió, però la previsió metereològica anunciava núvols i pluges a partir de mig matí. Per tant, m'he decidit de fer una matinal ferroviària, ja que feia molt de temps que no pujava a cap tren. El fet és que els meus desplaçaments diaris no els cobreix cap tren i no baixo mai a Barcelona perquè no se m'hi ha perdut res. He triat una ruta per una part de la xarxa de rodalies que no havia recorregut mai: el triangle Martorell - Sant Vicenç de Calders - Barcelona Sants.

He sortit ben d'hora de casa per anar a l'estació de Manresa-Baixador dels Catalans i agafar el R5 de les 6:42, servit per l'automotriu 213-33 amb final a Martorell Centre, on ha arribat puntualment a les 7:27. Després he fet el transbordament fins a l'estació Adif de Martorell on he esperat el Rodalies de la línia 4 en direcció Sant Vicenç de Calders. A la via morta de l'estació hi havia aquesta locomotora elèctrica 269-063:

Mentre estava esperant a l'andana 1, per les vies de FGC que hi han al costat, a les 7:52 ha passat a tota vela el tren històric dels Catalans, amb la locomotora 304 "Patxanga" i els vagons de fusta.

El tren de rodalies havia d'arribar a les 7:57, però la unitat 447-044 anava amb retràs i finalment ha entrat a l'estació a les 8:12. Aquest és el mateix tren que havia sortit de Manresa a les 6:04 del matí, motiu pel qual val més la pena fer el transbordament a Martorell per no haver de passar per Barcelona.

Tot travessant el Penedès, he baixat del tren a l'estació del Vendrell cap a tres quarts de nou, per tal d'esmorzar i passejar una mica (no hi havia estat mai). Llavors he pujat a la 447-062, que ha arribat puntualment a les 9:34, per acabar d'arribar a Sant Vicenç de Calders, on faria el canvi de línia. Just abans d'arribar a l'estació he vist com venia per l'altra línia un aneguet de la classe 130 provinent de Barcelona, que no havia vist mai en viu, però l'estat lamentable dels vidres m'ha privat de fer una foto prou decent. Tot i així durant l'estona del transbordament s'ha aturat a l'estació aquesta unitat 448-027 amb destinació Saragossa:

Tot seguit he pujat al tren de Rodalies de la línia 2, que ha sortit a les 10:03 amb final a BCN-Estació de França servit per la 451-005:

Pel camí s'han creuat bastants de trens, però com que m'he situat a la banda de mar per poder veure el paisatge, no m'hi he fixat bé. Entre Sitges i Garraf he estat espiant per l'escletxa de la porta de la cabina, per poder veure l'accidentat traçat de via, i m'he adonat que el maquinista s'estava fumant una cigarreta (prohibit?).

Un cop arribat a Barcelona Sants, he baixat del tren i m'he mudat a l'andana 7, on a les 11:05 ha arribat la 447-156 de la línia 4 amb destinació Martorell, on he tornat a l'estació de Martorell Central dels FGC per desfer el camí fins a Manresa. El servei R5 que ha sortit a les 12:03 l'estava realitzant la mateixa unitat 213-33 amb la que havia baixat a primera hora. Cal dir que el transbordament entre ambdues estacions notarà una millora notable un cop s'hagin acabat les obres de la passarel·la de FGC.

Una última anècdota: quan el tren s'ha aturat a l'estació de Monistrol de Montserrat, a la via 3 hi havien aturats els vagons històrics que havia vist a Martorell de bon matí, però la Patxanga no hi era. Per cert, en tot el viatge d'avui no m'he trobat amb cap revisor. Finalment he arribat a Manresa-Baixador a les 12:45, a punt per anar a dinar!

M'ha agradat molt aquest retrobament amb el tren. Normalment em dedico a fotografiar-los desplaçant-me amb el cotxe, oblidant que el fet de viatjar en tren és una part molt important d'aquesta afició. El què més m'ha agradat d'aquesta ruta han sigut les vinyes del Penedès en paral·lel amb la LAV i la costa del Garraf; en canvi m'ha aborrit moltíssim en tram entre Sants i Martorell. La propera vegada tocarà anar cap a la línia del Maresme, que encara no hi he anat mai, a veure si tinc oportunitat de pujar en un Civia, que encara no hi he pujat mai.

El meu primer orgasme ferroviari (3a part)

Així doncs, després d'observar com el tren descarregava el balastre sobre la via, vaig veure que ja començava a desfer camí cap a Manresa. Vaig baixar corrents de la muntanya, amb la intenció de poder caçar el tren en algun altre punt de la línia. Per tant, va començar de nou el meu rally particular amb el cotxe, en direcció Rajadell. Com que em coneixo força bé aquest tram, vaig triar un lloc que no fos gaire apartat i que pogués reprendre bé la carretera. L'indret escollit va ser el pont de Cal Miralles, que vaig descobrir recentment.
Vaig tenir temps de sobres, la velocitat del tren deuria ser d'uns 40 o 50 km/h, i a sobre es va aturar a l'estació de Rajadell per deixar-hi el treballadors. El maquinista em va reconeixer i va fer sonar repetidament el xiulet, llàstima que no fos un video...

Després vaig reprendre la cursa en direcció Manresa fins a la boca est del túnel nº13, a prop de la sortida de l'Eix cap a Sant Joan de Vilatorrada. Aquí el maquinista, sorprès, va tornar a fer xiular la "Prima" 333-386 i l'acompanyant va saludar a través la finestra un cop passat pel meu costat:

I aquí no s'acaba la cosa. Llavors vaig travessar l'estressant trànsit manresà fins l'estació d'Adif, arribant al meu punt d'observació amb poc temps de marge. Quan tancava el cotxe per anar a posicionar-me, s'atura un cotxe al meu costat mentre el seu conductor baixava la finestra. Era el maquinista de la 333, que ara havia donat el relleu a un altre maquinista per portar el tren en direcció Barcelona, cap a vés a saber quina destinació. En va dir que ara mateix sortiria el tren i que amb cada viatge porten unes 700 tones de balastre. Amb les presses em vaig acomiadar del maquinista i vaig fer un video genial de la sortida del tren per les agulles de l'estació.

Ja ho veieu, amb tanta foto al final no em vaig poder resistir de fer un video per recordar aquest sorollós motor diesel. A veure si aquesta sort ha sigut passatgera o me'l torno a trobar algun dia d'aquests.

El meu primer orgasme ferroviari (2a part)

Després de veure passar el tren de balastre per Castellar, em vaig desplaçar cap a la zona on creia que podria descarregar-lo, i vaig encertar de ple! Entre Castellar i Aguilar de Segarra, vaig deixar el cotxe a la cruïlla del camí rural que porta a Seguers, i vaig començar a enfilar-me per la carena que puja cap el castell de Castellar. A l'altra banda de la riera de Rajadell, tenia cara a cara el segment de via que hi ha entre els túnels 8 i 9 de la línia Lleida-Manresa. Al cap de poca estona ja sentia més a prop el motor diesel de la 333, mentre començaven a treure el cap per la boca oest del túnel nº9 els primers vagons de balastre:

El tren feia constants anades i vingudes per tal d'anar escampant bé aquestes pedres ferroviàries, com les d'aquest vagó 693-6-113:

Quan estaven descarregant l'últim vagó de balastre (que era el primer en el sentit de la marxa), el tren no arribava a la boca est del túnel nº8:

Vaig aprofitar una de les últimes aturades per fer aquesta bonica panoràmica, en què es veu tota la composició de locomotora + 11 vagons:

El meu primer orgasme ferroviari (1a part)

Ahir, dimarts 24 de novembre, vaig sortir de casa a les 9 del matí per anar a veure l'estat de les obres del tram Manresa-Calaf, ja que estic preparant un gràfic sobre l'evolució d'aquestes llargues obres. Anava enfilant l'Eix Transversal en direcció Calaf, a 500 metres de la sortida de Castellar, quan vaig veure una gran locomotora diesel per la via, que va paral·lela a la carretera durant un tram, empenyent uns vagons de balastre en la mateixa direcció que jo. No m'ho podia creure. Vaig entrar en un estat d'eufòria per aquesta casualitat inesperada. Havia estat visitant la línia moltes vegades durant les obres, i mai havia aconseguit trobar-me el tren del balastre, però per fi el tenia davant dels morros!!!
A partir d'aquí tot el matí va anar sobre rodes. Vaig encertar tots els punts estratègics per veure el tren. Vaig fer tantes fotografies que se m'ha fet difícil escollir les que us poso aquí, tant, que dividiré aquesta sortida en tres posts. Va ser tant perfecte, que al final fins i tot vaig poder parlar amb el maquinista.
Però tornem a la descoberta. L'acte reflex després de veure el tren va ser aprofitar la sortida de l'Eix que tenia davant mateix. Superant llargament el límit de velocitat, vaig arribar-me fins una pista de terra que hi ha poc abans del nucli de Castellar, que va a parar al costat mateix de la via i que vaig descobrir recentment. La veritat és va anar pels pèls! Aquí és d'on surten les fotos d'aquest primer post, on surt la locomotora 333-386 empenyent 11 vagons carregats de balastre. Cal dir que el tren anava en marxa enrere. Al davant anaven el grup de treballadors sobre la plataforma del primer vagó, que em van saludar riallers després de veure la cursa del cotxe. La 333 empenyia per darrera per poder descarregar millor el balastre i evitar un sobrepes a les vies (suposo).

Al costat de la via hi ha l'Eix Transversal i al fons, darrera la 333, es veu el castell de Castellar dalt del seu turó.

Perdoneu-me si creieu que mostro un excés d'eufòria per la troballa, però és que jo encara soc un novell amb això dels mercants.

La Manresa nocturna

Aquesta tarda del diumenge 22 de novembre, he fet una agosarada sortida de fotografia nocturna per la xarxa de FGC de Manresa. Per començar he anat a l'estació de Manresa-Alta i he fet una visita a les locomotores diesel 254-02 i 254-03, que estaven estacionades en una via morta al final de l'andana principal. Llavors he esperat el tren provinent de Barcelona de les 17:44, servit per aquesta 213-40:

Aquesta unitat seguiria cap a Manresa-Baixador, on ha fet el canvi de cabina per tornar a arrencar en direcció Barcelona a les 18:02.

Per anar de Manresa-Alta al Baixador, la via creua l'entramat urbà travessant per sota la carretera de Santpedor i el carrer Sèquia. Entre aquests dos carrers, hi ha una trinxera per sota les cases, que és on he anat a veure la mateixa 213-40 desfent el camí fet anteriorment. M'agrada força com ha quedat la foto, amb la línia descrita pels fars, la repetició "R5 Martorell" del display i la llum dels vagons il·luminant les parets. M'arrepenteixo d'haver trigat massa a disparar, ja que amb un temps d'exposició llarg podria haver omplert de Martorells tot aquest tram de via!

Després de fer aquesta fotografia, he travessat la carretera de Santpedor per anar a veure el creuament de trens que té lloc a Manresa-Alta cada hora i quatre minuts. A la via 1 ja hi havia aturada la 213-40 de les dues fotos anteriors, en direcció Sant Vicenç de Castellet; a la via 2 ha arribat una altre 213 a les 18:04 provinent de Barcelona; i a la via 3 hi havien estacionats els vagons de potassa. Aquesta foto no m'ha quedat gaire bé, n'he fet alguna de millor quan hi havia la 213-40 esperant, però em sembla més interessant ensenyar el creuament de combois (amb el molest pal de catenària pel mig):

Llavors m'he desplaçat cap el carrer Sèquia, des d'on es pot veure bé l'estació de Manresa-Baixador. Aquesta és la unitat 213 de la foto anterior, que ha arribat de Barcelona a les 18:05 per tornar-se'n cap avall a les 18:22.

Fins aquí les fotos potables del dia. Després d'estar pels FGC he baixat cap a l'estació de la RENFE, però allà les fotografies m'han quedat malament. He vist arribar el Rodalies R4 de les 19:00, i un altre que marxava cap a Sant Vicenç de Calders a les 19:04, però la notable manca d'il·luminació de la zona i els potents fars de les unitats 447 m'han esgarrat les fotos.

Fer fotografies de nit em resulta força dificultós, sobretot perquè no vull carretejar un trípode i arrepenjo ja càmera allà on puc. Quan veig que el resultat no és del tot satisfactori em demano: milloraria amb una càmera més bona o és que no sé ajustar-la?

Termini indefinit

Aquest dilluns dia 16 de novembre era la data prevista per la finalització de les obres del tram Manresa - Calaf. Però el divendres passat, segons el diari Regió7, el ministeri de Foment i Renfe van comunicar que s'allargaria el termini de final d'obres per un periode indefinit.

Per tant, aquest mateix dilluns per la tarda, vaig anar cap a aquesta problemàtica línia per posar-me al dia de l'estat de les obres. Les vies estan muntades i soldades sobre les seves travesses fins a l'alçada de Castellar, 1.7 quilòmetres abans de l'estació d'Aguilar de Segarra. En canvi, pel que fa al balastre, les tasques d'anivellació de les vies es troben vora el PK 287, a 1.6 quilòmetres de l'estació de Rajadell en direcció Calaf. Això ens indica que amb prou feines està completat un terç d'aquest traçat, de 35 quilòmetres de llargada entre Manresa i Calaf, tenint en compte que encara s'ha d'instal·lar tota la catenària. Actualment, s'esta realitzant aquest servei amb tres autobusos diàris per cada sentit. Cal dir que abans de les obres la velocitat d'aquest tram estava limitada a 40km/h a causa del lamentable estat en què es trobava.

Ja que estava voltant per allà, vaig aprofitar per fer aquesta foto. Ja eren 3/4 de 5 de la tarda i la llum no donava per gaire. Segons em van comentar en un post anterior, es tractaria d'una màquina perfiladora, que està a punt d'entrar en el túnel nº11 de la línia, en el PK 288.0:

Descobrint Riudellots

El divendres 13 de novembre per la tarda, vaig desplaçar-me a Riudellots de la Selva. Ja hi havia estat abans, però no m'hi havia parat mai per mirar trens. Primer vaig anar a l'estació d'Adif, però no la vaig trobar gaire interessant. L'antic edifici de passatgers està clausurat (com a moltes estacions de la línia) i a les andanes només s'hi aturen els regionals servits per automotrius 440. Durant la meva curta visita va arribar un regional, i vaig aprofitar l'avinentesa per fotografiar aquest tren 440-083 que anava en direcció Girona:

Després vaig estar investigant pels voltants. Com que sempre porto a sobre un plànol de zona, vaig veure que un parell de quilòmetres al nord de l'estació hi ha un pont que podia tenir bones vistes. Està situat al mateix terme municipal de Riudellots, vora del veïnat del Regàs, en el camí que porta a Can Gener. Anant cap a aquest pont, passant vora la via, des del cotxe vaig veure com m'avançava una nova locomotora del tipus 253 remolcant uns vagons tancats, sense cap opció de fer-li una foto. Un cap al pont, després de molta estona esperant (eren les 3 de la tarda), va passar la unitat 440-138 del servei Regional en direcció Barcelona:

I poc després va passar una doble composició de 449 de Mitja Distància en direcció Girona, enmig de les rengleres d'arbres que hi han al llarg d'aquesta recta:

No sé per què, m'agrada molt mirar trens des dels ponts o passos superiors. Potser per les perspectives que aporten o pel fet de veure passar el tren per sota meu. El problema és que tenir les catenàries pel mig resulta dificultós per fer fotografies.

Després, de camí cap el Baix Empordà, vaig aturar-me a Celrà (Gironès), per poder aprofitar les últimes llums del dia. Eren les 5 de la tarda i la manca de llum posava les coses difícils a la meva humil càmera, però tot i així estic prou content de com va quedar aquesta foto de la unitat 440-186 provinent de Girona:

Via nova a Cal Miralles

El dijous 5 de novembre vaig anar a veure les obres de la línia Manresa - Calaf, que estan molt endarrerides segons el termini previst.

Primer vaig anar a l'estació d'Aguilar de Segarra, per observar que les excavadores encara estan aplanant el terreny per poder rebre les vies:

Després vaig anar fins a Rajadell, on ja hi havien muntades les vies sobre les travesses, però el balastre encara no hi era. Anant en direcció Manresa, vaig trobar un punt d'observació molt interessant: es tracta d'un pont que sobrepassa la via en el camí d'accés a Cal Miralles. Es poden fer bones fotografies a ambdues bandes d'aquest pont.

En aquesta foto, mirant en direcció Manresa, podem veure una màquina d'obres treballant en un tram de recta, a l'esquerra es veu Cal Miralles, a la dreta hi han les restes de via vella i al fons es pot apreciar l'Eix Transversal:

Si mirem cap a l'altra banda del pont, la via fa una corba a la dreta i a segon terme es pot observar el nucli antic de Rajadell, com en aquesta foto en què surt una anivelladora que mou el balastre:

Per acabar us poso aquesta foto d'una màquina que acabava de passar sota l'esmentat pont. No sé quin nom rep, però diria que serveix per treure el balastre d'entre les vies i recollir el dels laterals:

Sant Jordi Desvalls: tot recte

Tercer i últim post sobre la matinal ferroviària pel Gironès nord. Anar enfilant amunt, vaig arribar a l'estació de Sant Jordi Desvalls. Aquí només hi paren els trens regionals servits per les unitats 440, per la qual cosa l'edifici de l'estació ha quedat en l'oblit i només tenen vigència les andanes. L'andana en direcció Figueres és vella i té una petita marquesina metàl·lica amb el sostre de mitja volta. En canvi, a l'andana del sentit Girona hi han fet una remodelació (per no dir enformigonada) per anivellar l'andana al nivell dels vagons, amb una marquesina de formigó.
Aquesta estació no m'agrada per a fer-hi fotos, ja que està enmig d'una llarga recta. Les rectes les trobo aborrides, ja que no permeten tenir gaire varietat de perspectives sobre els trens. M'hi vaig quedar perquè ja s'acostava el migdia, i no tenia temps d'anar a buscar un altre emplaçament, però en aquella poca estona vaig poder veure força circulació. Només arribar-hi em va passar per davant (en direcció Figueres) aquesta andròmina amb un xiulet força ridícul. A la part de dalt sembla tenir una plataforma elevadora, per la qual cosa es podria tractar un vehicle d'obres de catenària:

Poca estona després va passar la locomotora 252-059 encapçalant un Talgo IV en direcció Girona, després d'haver travessat aquest interessant canvi de rasant:

En un moment de baixar la guàrdia anant a buscar una cosa al cotxe, va travessar l'estació a gran velocitat una altra 252 amb un Talgo III. Però després va ser el torn dels Regionals, que van fer aturada a l'estació, perdó, andana. Primer va arribar la 440-176 provinent de Flaçà:

I després la 440-143 provinent de Camallera (Alt Empordà):

El pont sobre el Ter

Després d'estar a Flaçà, vaig anar més al nord, cap el pont ferroviari sobre el riu Ter. Hi havia estat una altra vegada i ja em va donar la impressió de ser un pont poc vistós, més per la vegetació que l'envolta que pel pont en si. El dilluns 2 de novembre vaig tornar-hi per inspeccionar bé el terreny i és veritat: aquest pont és de molt mal fotografiar. És força llarg, ja que a més del riu també creua una carretera i un camí veïnal, però la vegetació el tapa molt. No hi ha manera de poder-ne tenir una vista de conjunt, i quan un s'hi apropa només es deixa veure un troç.
Tot i els impediments, estic prou content de com em va quedar aquesta foto, que mostra una nova unitat 449 creuant el mencionat pont en direcció Girona:

La comoditat de Flaçà

M'agrada molt anar a caçar trens a Flaçà, ja que aquesta localitat té un dels pocs passos a nivell que queden a la xarxa ferroviària catalana. L'avantatge d'estar a la vora d'un pas a nivell és que ell mateix avisa del pas dels trens i permet baixar la guàrdia quan no en passa cap. Però hi ha una cosa fantàstica a Flaçà: un banc on asseure's tranquilament a dos metres de les vies, amb la protecció mínima d'una tanca entremig.
Aquesta primera imatge correspon al dissabte 31 d'octubre, en què apareix la 440-183 acabada de sortir de l'estació de Flaçà en direcció Girona:



















Llavors el dilluns 2 de novembre vaig tornar al mateix punt i, tal com esperava, vaig poder veure davant dels morros les flamants unitats 449 posades en servei recentment en aquesta línia. En aquestes dues fotografies es veu una composició doble de 449 en direcció Figueres, en la primera creuant el pas a nivell i en la segona aturades a l'estació de Flaçà:

Un cop content per la caçera però no per la qualitat de les fotos (feia un dia ennuvolat que complicava les coses), vaig desplaçar-me al nord de l'estació de Flaçà. Allà, les vies fan una corba oberta cap a l'esquerra i encaren la llarga recta en direcció nord que porta a Sant Jordi Desvalls. Des del cementiri de Flaçà, vaig enfilar-me dalt d'un turó per tenir vistes sobre la trinxera per on passa la via, però l'escenari no m'ha acabat de convencer. Tot i així vaig fotografiar aquesta locomotora 252 fent el servei Estrella Costa Brava:

Les 447 internacionals

Aquest tercer i últim post sobre la visita a la Cerdanya del passat 14 d'octubre va dedicat a la línia Barcelona - Puigcerdà. Des de que es va reobrir la línia, realitzen aquest servei les mateixes unitats 447 que fan el de rodalies de Vic, la qual cosa encara ha fet baixar més la poca qualitat que tenia aquesta línia.
El què em resulta més sorprenent és veure una d'aquestes 447, que podríem definir com a commuter train (tren de rodalies), realitzant un servei de conexió internacional. Des de l'estació de Puigcerdà, el comboi continua per la via que creua la despreciable frontera amb França i arriba a l'estació SNCF de la Tor de Querol. És una curiosa comparació la imatge d'aquests tren a l'escenari urbà de Barcelona o enmig de les muntanyes ceretanes.
A la primera imatge es veu la 447-023 en direcció Barcelona passant pel Vilar d'Urtx. Les altres dues fotos corresponen a la 447-103 sortint de l'estació de Puigcerdà cap a la Tor de Querol.

El TER de la Tor

Seguint amb el post anterior, el mateix dimecres 14 d'octubre del 2009 a la mateixa estació de la Tor de Querol, vaig veure arribar el tren regional TER provinent de Toulouse. Quan era petit, agafava sovint aquesta línia per anar a casa dels meus avis, però aleshores hi havien serveis semi-directes realitzats per una locomotora elèctrica tibant vagons de compartiments. Aquests vagons els recordo amb molt apreci, ja que els seus compartiments estaven decorats amb imatges en blanc i negre de llocs pintorescos de França. A més, la distribució en "habitacions" de 8 persones donava més intimitat i alhora invitava a la conversa amb les persones del costat. Potser aquestes automotrius han millorat les prestacions de la línia, però han apagat l'aventura dels viatges en tren.

Bona nit Cerdanya, bon dia Paris!

El dimecres 14 d'octubre vaig estar a l'estació internacional de La Tor de Querol (Latour de Carol en francès), que està situada a la Cerdanya francesa i és on es fa la correspondència amb la línia Barcelona - Puigcerdà de RENFE. Allà vaig poder veure un tren gairebé històric que cada nit uneix aquest extrem de l'estat francès amb la seva capital, a l'estació de Paris Austerlitz. Em resulta sorprenent que la SNCF mantingui en funcionament aquest servei de passatgers, tenint en compte la tendència actual del ferrocarril, que aposta per l'alta velocitat i per automotrius compactes. Però de fet, aquest tren està englobat en el servei Corail Lunéa de la companyia francesa, que es basa en recorrer durant la nit els trajectes que no estan coberts per línies d'alta velocitat, com ara l'eix Paris - Clermont-Ferrand - Toulouse o bé l'eix Bordeaux - Toulouse - Montpelier.
Aquell dia el comboi estava format per la locomotora elèctrica 7293, un vagó Corail i tres vagons llit. Segons la jove i atractiva cap d'estació que estava de servei, aquest tren surt cada vespre a les 20:30 i l'altre tren provinent de Paris arriba cada matí a les 7:50. El viatge a Paris pot costar uns 100€ en llitera o 75€ en seient abatible (consultar ofertes), i cobreix el trajecte en 11 hores mentre es dorm.
Ja ho sabeu, si voleu anar un cap de setmana a Paris, el divendres passeu la nit travessant França i a les 7:30 del matí de dissabte esteu al centre de Paris a punt per anar a esmorzar un brioche. I llarga vida als trens clàssics!!!