Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Catalunya Nord. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Catalunya Nord. Mostrar tots els missatges

divendres, 12 de febrer del 2010

Terra de vent

El dissabte 6 de febrer vaig anar d'excursió a una muntanya de la Serra de l'Albera, que domina les encantadores poblacions de Cotlliure i Banyuls des de 1000 metres més amunt. Aquesta part del litoral rossellonès s'anomena Costa Vermella, una terra pentinada per vinyes i esculpida pel vent, on el Pirineus agafen la seva última alenada abans d'enfosar-se violentament en el mar.
Per suposat, després de baixar de la muntanya, vaig acostar-me a la línia de tren de Cervera de la Marenda a Perpinyà per veure si enganxava alguna circulació, tot i que els caps de setmana no hi ha gaire moviment. El primer contacte amb les vies va ser a Banyuls de la Marenda, on vaig enfilar-me pels carrers de l'urbanització Puig del Mas per poder tenir bones vistes. A les 13:03 va passar aquesta automotriu 27871 en direcció Cervera, vigilada per la Torre de Madaloc des de la muntanya del fons:
Com que no em conec la línia vaig haver d'improvitzar llocs on trobar bones perspectives, però no em van convèncer fins que vaig arribar vora l'anomenda Cala de Terrimbou, just abans d'arribar a Cervera de la Marenda. Allà vaig poder veure un mercant encapçalat per una locomotora Sybic del tipus 26000, remolcant vagons i contenidors de Transfesa en direcció nord:
Des d'aquesta perspectiva el sol em va ombrejar el frontal de la locomotora, ja que la perpectiva bona era la que mirava cap el nord, amb vistes sobre la cala i l'urbanització de Perafita:
Finalment vaig arribar-me fins a l'estació internacional de Cervera, que estava ben morta a excepció d'un parell de trens regionals fent canvis de via. A les 14:10 va sortir de l'estació en direcció Perpinyà aquesta unitat 27893 grafitejada (si, si, a França també ho fan!), arribant al fantasmagòric hotel que vigila les agulles de sortida de Cerbère:
Aquesta zona sempre m'ha cridat l'atenció pel seu complicat relleu, i aquell dia vaig disfrutar molt, tant amb la muntanya com amb el traçat ferroviari. Per tant em queden els deures de tornar-hi per trobar els millors punts per l'observació de trens.

dimarts, 9 de febrer del 2010

El sistema Modalhor

Entrant a França per l'autopista AP-7, després de pocs quilòmetres trobem el peatge del Bolou, on podem observar un rètol indicant la sortida cap a l'anomenada Autopista Ferroviària. Aquest nom tant sugerent és una infraestructura pel transport de mercaderies, utilitzant un sistema de vagons molt enginyós anomenat Modalohr. Des de sempre s'ha estudiat la manera més ràpida i còmoda per combinar la carretera i el ferrocarril, tenint en compte les limitacions d'alçada causades per les catenàries, però aquests vagons dissenyats per Modalohr són una bona solució. Són vagons abaixats amb un bogie compartit al mig de dos vagons (tipus TGV o Talgo), però amb la particularitat que tenen una plataforma que s'aixeca i rota 45º. Això facilita la càrrega i descàrrega, ja que el camió entra a la plataforma, on la tractora es separa del semiremolc, que llavors el mecanisme gira i el posa a lloc. Aquest funcionament és un xic difícil d'explicar, per això al final de l'article trobareu uns link amb informació gràfica.
L'empresa que gestiona aquesta infraestructura s'anomena Lorry-Rail, que l'any 2007 va començar a explotar la primera ruta entre Perpinyà i Luxemburg (1050 quilòmetres). Cada comboi carrega 40 semiremolcs i es realitza 1 servei diari en cada sentit. Això significa que aquests trens redueixen un total de 80 camions cada dia a les autopistes franceses. Actualment s'està ampliant aquesta xarxa de Lorry-Rail per tal de cobrir més itineraris i més freqüències.
Tenia moltes ganes de veure aquest sistema en funcionament. Per això el divendres 5 de febrer vaig anar cap el Boló per veure si enganxava alguna maniobra. Per desgràcia vaig arribar a les 4 de la tarda i tots els vagons estaven carregats. Aquí teniu un parell de fotos per fer-vos a la idea d'aquest sistema:
Al veure que no hi havia cap moviment interessant, vaig desplaçar-me fins al nord de Salses (Rosselló). En aquest extrem dels utòpics Països Catalans hi tinc localitzats un parell de bons llocs on veure els trens. Només arribar vaig poder fer una foto increible, al veure passar un Teco encapçalat per la Sybic 26070 creuant-se amb l'arc de Sant Martí:
Vaig veure a passar un altre mercant amb el sol de cara i un TGV, però del Lorry-Rail ni rastre. Després, llegint atentament el seu web, vaig assabentar-me que no circulen fins a la nit. Un altre dia serà...
Com a conclusió, qualsevol sistema destinat a reduir el trànsit rodat de mercaderies és benvingut, sobretot en les saturades autopistes de Montpeller, Marsella o Lió. Però el fet que aquesta estació del Boló estigui situada a pocs quilòmetres de la nostra frontera, posa de manifest la deficiència del nostre transport de mercaderies. Suposo que quan l'AVE uneixi Figueres amb Perpinyà, la línia de Portbou reforçarà el seu paper com a ramal de mercaderies.
Per més informació sobre aquest sistema:
- Creadors del sistema: Modalohr
- Societat gestora: Lorry-Rail