Portbou Aventura (1a. part)

El dimarts 5 de gener va ser un dia plujós. Jo estava al Baix Empordà i no em venia de gust quedar-me tancat a casa tot el dia, per això vaig decidir anar a trenejar. Feia temps que tenia il·lusió de visitar l'estació de Portbou, però hi vaig voler anar d'una manera molt especial: amb l'Estrella Costa Brava!

Vaig dirigir-me fins a l'estació de Flaçà, que és l'estació més important del nord gironí, però allà no venien bitllets de tren de Llarga Distància, em van dir que només podia comprar-los a Girona o Figueres. Encaparrat amb el meu pla, vaig pagar els 2,20 euros del Regional per anar fins a Figueres. A les 9:16 del matí va arribar la 440-186 amb destinació Cervera de la Marenda. No havia pujat mai en una 440 i em va decepcionar una mica, ja que no vaig trobar la comoditat esperada: els seients són els mateixos que les 450 de rodalies! Vaig arribar a Figueres a les 9:40 amb el temps bastant just per comprar el bitllet de l'Estrella, que arribaria a les 9:56. Quan vaig anar al mostrador a demanar un bitllet per l'Estrella fins a Portbou, el treballador d'Adif em va mirar amb incredulitat i em va dir: "estas segur? però si d'aquí 10 minuts hi va un altre tren per la meitat de preu!". Aleshores li vaig explicar que era aficionat al ferrocarril i que desitjava agafar aquest tren per poder-lo coneixer abans de la seva inminent desaparició. El paio, amb una cara més comprensiva, amb va fer el bitllet de 9,60 euros per Portbou i em va dir: "per ser aficionat et poso el bitllet en una funda", i vaig pensar "te n'estas rient de mi, cabron?". Aquí teniu la foto de l'Estrella Costa Brava arribant a Figueres, encapçalat per la locomotora 252-042:

Aquest tren, que havia sortit de l'estació de Madrid Chamartín a les 22:50 del dia anterior, estava format per 4 vagons, que daten de l'any 1982: classe Turista, classe Preferent, vagó Lliteres i vagó Bar. Al principi el revisor no entenia la meva estranya presència en aquell tren, però quan li vaig deixar anar el mateix rotllo que a l'home de l'estació, el tracte va millorar notablement. Em va invitar a voltar tots els vagons i em va dir que fés tantes fotos com volgués, sempre i quan no hi sortíssin persones. I així va ser, em vaig esplaiar fent un munt de fotos, però aquí només posaré la que em va semblar més curiosa: la del bar.

En aquest tren vaig reviure sensacions que no vivia des de feia gairebé 20 anys, quan el meu avi em portava de viatge en tren arreu de França. Vaig recordar la privacitat del vagons amb compartiments de 8 persones i em vaig amorrar a la porta del vagó de cua com quan era petit, veient a passar la hipnotitzant desfilada de les vies enmig d'un paisatge fugaç. Els vagons estaven pràcticament buits, només devien haver-hi 4 o 5 passatgers. Més tard vaig tornar al bar, on vaig mantenir una xerrada amb el revisor i el cambrer, que es queixaven dels seus horaris laborals en trens nocturns. Finalment, abans d'arribar a Portbou, em van fer una proposta molt amable: em deixaven seguir en el tren fins a Cervera de la Marenda, on després de l'aturada tornaria de marxa enrera cap a Portbou. Encantat, em vaig quedar en el vagó de cua, on un agent de maniobres va instalar un dispositiu que actua sobre els frens i el clàxon. En les maniobres de marxa a vista, aquesta persona fa la feina dels ulls del maquinista. Porta un Walky Talky en permanent comunicació amb la cabina de la locomotora, indicant l'estat dels semàfors i les agulles. La següent imatge no té cap valor fotogràfic, més aviat destaca el fet d'haver estat allà i el que vaig disfrutar creuant el túnel transfronterer en què estavem a punt d'entrar:

Aquest noi mantenia a les mans els dispositiu mencionat anteriorment, per si hagués fet falta activar els frens en cas d'emergència. Em va proposar de fer fotos del túnel on es separen els estats espanyol i francès, però amb el tren en moviment en un lloc tant fosc les fotos van quedar horribles. Això si, just sortint del túnel per la banda de Portbou, es desplega tot aquest ventall de vies:

A l'esquerra de la imatge es pot veure la locomotora francesa davant l'intercanviador, que està preparada per rebre el Talgo cap a Montpeller. Després de creuar tot l'entramat d'agulles, el comboi de l'Estrella Costa Brava es va estacionar a la via 8 de l'estació, esperant el seu retorn a Madrid.

Però el millor d'aquesta aventura va venir a continuació. L'agent de maniobres amb qui estava semblava a punt d'acomiadar-se de mi a l'andana de l'estació, però jo li devia caure simpàtic i em va preguntar: "et faria gràcia acompanyar-me a portar el Talgo cap a l'intercanviador?". Suposo que la meva cara va respondre per si sola. Però això ho haureu de seguir a la segona part de: Portbou Aventura!!!