El dissabte 6 de febrer vaig anar d'excursió a una muntanya de la Serra de l'Albera, que domina les encantadores poblacions de Cotlliure i Banyuls des de 1000 metres més amunt. Aquesta part del litoral rossellonès s'anomena Costa Vermella, una terra pentinada per vinyes i esculpida pel vent, on el Pirineus agafen la seva última alenada abans d'enfosar-se violentament en el mar.
Per suposat, després de baixar de la muntanya, vaig acostar-me a la línia de tren de Cervera de la Marenda a Perpinyà per veure si enganxava alguna circulació, tot i que els caps de setmana no hi ha gaire moviment. El primer contacte amb les vies va ser a Banyuls de la Marenda, on vaig enfilar-me pels carrers de l'urbanització Puig del Mas per poder tenir bones vistes. A les 13:03 va passar aquesta automotriu 27871 en direcció Cervera, vigilada per la Torre de Madaloc des de la muntanya del fons:
Com que no em conec la línia vaig haver d'improvitzar llocs on trobar bones perspectives, però no em van convèncer fins que vaig arribar vora l'anomenda Cala de Terrimbou, just abans d'arribar a Cervera de la Marenda. Allà vaig poder veure un mercant encapçalat per una locomotora Sybic del tipus 26000, remolcant vagons i contenidors de Transfesa en direcció nord:
Des d'aquesta perspectiva el sol em va ombrejar el frontal de la locomotora, ja que la perpectiva bona era la que mirava cap el nord, amb vistes sobre la cala i l'urbanització de Perafita:
Finalment vaig arribar-me fins a l'estació internacional de Cervera, que estava ben morta a excepció d'un parell de trens regionals fent canvis de via. A les 14:10 va sortir de l'estació en direcció Perpinyà aquesta unitat 27893 grafitejada (si, si, a França també ho fan!), arribant al fantasmagòric hotel que vigila les agulles de sortida de Cerbère:
Aquesta zona sempre m'ha cridat l'atenció pel seu complicat relleu, i aquell dia vaig disfrutar molt, tant amb la muntanya com amb el traçat ferroviari. Per tant em queden els deures de tornar-hi per trobar els millors punts per l'observació de trens.
2 comentaris:
La urbanització Perafita aquesta és un pecat paisatgístic i l’hotel realment fantasmagòric.
Una salutació i molts ànims que amb aquest post cada vegada m’estan entrant més ganes d’agafar el cotxe i sortir de cacera.
Són preciosos aquests automotors AGC Francesos, i desprenen que interiorment són prou amables amb la comoditat del viatger. Un bon lloc tot i l'escàs trànsit que hi ha al Rosselló.
Publica un comentari a l'entrada