divendres, 15 de gener del 2010

Portbou Aventura (2a. part)

Tal com deia a la primera part, l'agent de maniobres amb qui havia estat en el tren Estrella, se'm va endur de passeig. A la via 1 de l'estació de Portbou hi havia aturat el Talgo nº73, que havia sortit de l'Estació de França de Barcelona a les 8:45 i havia d'arribar a Montpellier a les 13:22. Aquests combois de Talgo fan el canvi d'ample de via en un intercanviador ubicat a l'estació de Portbou on, un cop retirada la locomotora 252 que l'ha portat fins aquí, una locomotora de maniobres l'empeny per darrera fins aquest intercanviador. A l'altra banda es situa la locomotora francesa que pren el relleu i, quan surt el primer vagó de l'intercanviador, s'acopla al comboi i la locomotora de maniobres se'n deslliga. No sé si m'he explicat gaire bé, però aquí us poso unes quantes imatges per il·lustrar-ho. La unitat de maniobres d'aquest dia va ser la 311-113:



El meu amfitrió primerament va lligar el locotractor al tren, i després em va invitar a pujar-hi. Al càrrec de la 311 hi havia un altre paio, que em va explicar que el personal de maniobres treballa per una empresa subcontractada per Adif, però que la majoria eren del poble. Aquí teniu la vista que hi havia des de la cabina per sobre del Talgo 2B2, gràcies a la seva baixa estatura:



Al vagó de davant del tren hi havia un altre agent de maniobres que donava les indicacions al maquinista a través del walky. Havent començat la marxa cap a l'intercanviador, ja deixavem enrera l'estació de passatgers:



Un cop arribats a l'intercanviador, la maniobra s'ha de fer amb tacte, ja que és un procediment totalment mecànic en què es desplaça la posició de les rodes dels vagons en el seu eix. En la següent imatge el tren ja està a càrrec de la locomotora francesa, i el meu amfitrió ja havia baixat a desacoplar la 311. Al fons es veu l'edifici de l'intercanviador, a l'esquerra veiem com la locomotora que ha dut el Talgo des de Barcelona fa el canvi de via per dirigir-se als tallers, i a la banda dreta ens sobta la presència d'una mànega d'aigua que servia per repostar les locomotores a vapor: (gotes d'aigua inevitables...)



A continuació, el Talgo va seguir el seu camí cap a Montpeller i el nostre locotractor havia de tornar cap el ramal de mercaderies per estacionar-s'hi. La majoria d'agulles de Portbou són elèctriques, però encara en queden algunes que s'han de canviar manualment. Per poder realitzar el traçat del locotractor vaig acompanyar el company ferroviari, creuant tot el feix de vies de l'estació, fins a les vies del ramal de mercaderies. Allà em va ensenyar el procediment per fer el canvi de posició de les agulles. Aquestes tenen un sistema de seguretat per candau (no me'n recordo del nom tècnic que em va dir). Un cop fet el canvi, va donar l'avís al maquinista, que després de tenir l'itinerari traçat, s'estacionaria esperant la propera maniobra. Després, tot tornant cap a l'estació de passatgers, em va estar explicant la gran disminució del trànsit de mercaderies que estava patint Portbou.
En la tercera entrega d'aquesta sèrie: cabines de locomotores!

3 comentaris:

Anònim ha dit...

Això de la disminució del trànsit de mercaderies, te'n va explicar els motius?

el bandero ha dit...

BRUTAL!!!!
Quina enveja sana!
No sabia com es maniobrava per fer el canvi d'ample de via. Molt interesant.

Marc ha dit...

Anònim, aquell noi no em va concretar cap motiu, simplement m'estava comparant l'ocupació de les vies, que abans estaven plenes de locomotores i vagons. Avui en dia hi han bastantes menys circulacions de mercants transfronterers.

El bandero, he vist videos del canvi d'ample dels Talgo i és un invent genial! Una idea simple però complexa que és 100% espanyola, que ja té mèrit!