El meu primer orgasme ferroviari (3a part)

Així doncs, després d'observar com el tren descarregava el balastre sobre la via, vaig veure que ja començava a desfer camí cap a Manresa. Vaig baixar corrents de la muntanya, amb la intenció de poder caçar el tren en algun altre punt de la línia. Per tant, va començar de nou el meu rally particular amb el cotxe, en direcció Rajadell. Com que em coneixo força bé aquest tram, vaig triar un lloc que no fos gaire apartat i que pogués reprendre bé la carretera. L'indret escollit va ser el pont de Cal Miralles, que vaig descobrir recentment.
Vaig tenir temps de sobres, la velocitat del tren deuria ser d'uns 40 o 50 km/h, i a sobre es va aturar a l'estació de Rajadell per deixar-hi el treballadors. El maquinista em va reconeixer i va fer sonar repetidament el xiulet, llàstima que no fos un video...

Després vaig reprendre la cursa en direcció Manresa fins a la boca est del túnel nº13, a prop de la sortida de l'Eix cap a Sant Joan de Vilatorrada. Aquí el maquinista, sorprès, va tornar a fer xiular la "Prima" 333-386 i l'acompanyant va saludar a través la finestra un cop passat pel meu costat:

I aquí no s'acaba la cosa. Llavors vaig travessar l'estressant trànsit manresà fins l'estació d'Adif, arribant al meu punt d'observació amb poc temps de marge. Quan tancava el cotxe per anar a posicionar-me, s'atura un cotxe al meu costat mentre el seu conductor baixava la finestra. Era el maquinista de la 333, que ara havia donat el relleu a un altre maquinista per portar el tren en direcció Barcelona, cap a vés a saber quina destinació. En va dir que ara mateix sortiria el tren i que amb cada viatge porten unes 700 tones de balastre. Amb les presses em vaig acomiadar del maquinista i vaig fer un video genial de la sortida del tren per les agulles de l'estació.

Ja ho veieu, amb tanta foto al final no em vaig poder resistir de fer un video per recordar aquest sorollós motor diesel. A veure si aquesta sort ha sigut passatgera o me'l torno a trobar algun dia d'aquests.