El millor indret per veure els mercants miners del Bages és a Sant Iscle, el punt on es bifurquen les línies de Súria i Sallent, de manera que es poden veure els trens d'ambdos ramals. Sant Iscle està situat a l'urbanització Pineda de Bages, en el municipi de Sant Fruitós de Bages. Les fotos del dilluns 1 de febrer van quedar força malament, però el dimarts dia 2 vaig tornar-hi per obtenir un millor resultat. Es tracta de la locomotora diesel 254-02 pujant a les 14:45 de buit cap a Súria:
Tal com m'agrada a mi, vaig voler perseguir el tren amb el cotxe fins a Súria. Allà va arribar a les 15:05 deixant els vagons a les vies de classificació, on la locomotora va ser deslligada del comboi. Aquí la veiem anant en direcció a la mina per poder fer el canvi de via:
Un cop passades les agulles, l'agent de maniobres va canviar la posició de la primera agulla per posar-se al cap d'uns vagons de potassa. Aquí el veiem enfilant-se a la cabina amb la muntanya de sal al fons:
El dimecres 3 de febrer va tocar canviar d'escenari, per tal de poder fotografiar el saler en un entorn més interessant. Vaig anar cap el pont de la Riera de Bellver, a l'entrada de Callús. La 254-02 va arribar a les 14:46 amb els seus vagons de clorur sòdic de la classe 63-000:
El dijous 4 de febrer vaig tornar a Sant Iscle sota la pluja, però el tren no va passar. Com que els vagons són descoberts, potser els dies de pluja cancel·len el servei.
3 comentaris:
Quatre dies seguits anant de caça, quina energia desprenen els teus post!
La segona i la última fotos són les que més m'agraden.
M'han entrat ganes d'apropar-me un dia cap allà per veure el final d'aquesta linea, amb les vies de classificació, etc.
Per cert tens un liu amb febrer i gener.
Molt xulo el post, com ja ens tens acostumats.
Gràcies per la correcció bandero! Ja està arreglada la confusió dels mesos.
"quien tiene boca se equivoca"
Jo també m'he equivocat, les fotos que més m'agraden són les dues últimes.
La tercer amb la mina darrera és espectacular.
Publica un comentari a l'entrada