Fa molts anys que vaig d'excursió per la serra de Montserrat, i sempre he estat convençut que la part on es troba el Monestir és la més asquerosa de la muntanya, donada la seva excessiva humanització. Però per poder veure de prop el cremallera no em queda més remei que exposar-me als banys de masses que tant odio. El diumenge 31 de gener no havia de fer gaire bon temps, per això vaig triar una excursió facileta que em permetés veure trens i arribar a casa cap el migdia. Vaig agafar el tren de les 8:02 a Manresa-Baixador, i a les 8:30 ja sortia caminant des del peu de l'Aeri de Montserrat. Pujant pel Camí de les Aigues aviat vaig arribar al peu del Monestir, però em donava molt pal haver d'entrar en aquell món dominguero. Vaig enfilar-me cap el Pla de les Bruixes, des d'on es gaudeix una bona vista sobre el "meollo" montserratí. Aquesta foto és interessant perquè el cremallera, que és l'objectiu de l'imatge, queda perfectament dissimulat en el seu espectacular entorn:
Com heu vist feia un dia bastant apagat, però aquest lloc em va agradar tant que tinc ganes de tornar-hi per fer la foto a ple sol.
Més tard, abans de tornar avall, vaig voler acostar-me a la boca nord del Túnel dels Apòstols, on no havia posat els peus des d'abans de la construcció del cremallera. En arribar-hi em vaig topar amb la reixa de protecció i una porta tancada amb candau, fent-me oblidar l'idea de recordar vells temps. Tot i així vaig aprofitar l'esforç realitzat fent una foto des d'allà, copsant el cremallera que pujava al Monestir a les 10:27.
Llavors vaig començar la baixada cap a Monistrol de Montserrat. El fet de començar l'excursió en un lloc i acabar-la en un altre és un aspecte molt positiu d'anar amb tren, com en el meu cas que vaig anar de l'Aeri a Monistrol. Baixant per la drecera dels Tres Quarts, anava veient els successius cremalleres anant de bòlid en aquesta jornada dominical, com aquest que baixava a les 10:58.
O aquest altre que pujava a les 11:05, passant sota l'àrea de peatge del Monestir:
Un cop arribat a Monistrol vaig fer una volta pel poble, fins que a les 12:45 vaig enfilar-me a la unitat 213-05 que em deixaria al Baixador de Manresa a les 13:05.
Aquesta excursió m'ha fet recordar les vegades que havia pujat al Monestir pel camí del cremallera quan encara no estava ni projectat. El traçat del cremallera de Montserrat sol ser bastant inaccessible en el seu tram més espectacular, però recordo que hi havien dreceres que permetien arribar-hi. Per tant m'he plantejat el repte de tornar-hi per veure si aconsegueixo arribar en un punt amb vistes insòlites dels trens. Ja ho sentirem a dir...
4 comentaris:
Montserrat per mi és un lloc molt especial i això que pel que la conec ven poquet. M’ha fet molta enveja (sana) el domini que tens de la muntanya.
Respecte el cremallera, què dir? em sembla una meravella, des de la sortida amb el pont del mil•lenni fins l’estació superior molt ben integrada a la plaça.
Molts ànims per les properes excursions a Montserrat.
Per cert em tens impressionat amb el ritme de publicacions. Molts ànims per continuar!
Gràcies Bandero!
Això de les publicacions va segons la temporada. Quan começi a fondre's la neu de les muntanyes ja veuras com baixo ràpid el ritme!
Està molt bé això de tenir diverses aficions, jo sóc un "esclau dels trens".
Jo he recorregut les dues línies de cremallera que hi ha al nostre país, i sincerament, em quedo amb el de Núria, és més espectacular, i té més varietat de material. El de Montserrat sempre m'ha semblat una mica "soso", però està bé perquè en poca estona ets a dalt, sense haver de fer interminables revolts amb el cotxe i trigant més, a part de pagar l'aparcament que ja et costa el preu del bitllet.
Salutacions!
Publica un comentari a l'entrada